O com es diria en castellà: "Mucho ruido y pocas nueces"
Ahir divendres vam tenir el ple d'aprovació de pressupostos pel 2010. Uns pressuppstos per un any complicat per la situació de crisi econòmica a què ens ha portat la globalització i els anys de l'especulació immobiliària heretada dels governs del PP. Ara estem pagant els plats trencats d'un model de creixement econòmic insostenible i perjudicial per les clases populars que ara paguem en forma d'atur.
El govern de Cambrils estem intentant mantenir a Cambrils un cert estat del benestar en forma de creació d'equipaments, dotant Cambrils de les infrastructures que els anys de govern de la dreta ens havia privat.
Tenim uns criteris clars que són:
- continuar amb el pla de mandat, al màxim que es pugui
- reduir la despesa corrent
- mantenir la despesa social i reforçant la cohesió social, en especial ajuts d’emergència i reduccions de taxes als col.lectious més vulnerables, en IBI, aigua, clavegueram, etc.
- apostar per les PAO i la formació que ens permeti tenir una ciutadania millor formada que estigui en millotrs condicions d’insertar-se laboralment
- desenvolupar unes inversions importants en volum que actuin com a reactivadores de l’economia local.
Front això tenim una oposició que es limita a fer un discurs de desgast del govern, fent molt de soroll i amb molta gesticulació però mancada d'alternatives.
Ho va reconéixer la portaveu de CiU quan va dir que ells no tenen cap obligació de presentar alternatives i que en tot cas ho farien semmpre i quan tinguessin a la seva disposició l'equip de funcionaris municipals.
Com si a Catalunya els grups de l'oposició no presentessin alternatives polítiques quan estan en desacord amb els governs respectius. Sense més mitjans que la seva capacitat de generar alternatives.
Es el que ICV i demés grups d'esquerres fèiem quan estavem a l'oposició i mai se'ns va ocórrer demanar funcionaris per a presentar-les!
Però a més, quan es donen arguments concrets sobre la manca de coherència entre el discurs que fan i el que feien quan estaven al govern, es posen nerviosos i recorren un cop més a la gesticulació.
Així quan vaig destacar que el PP a Cambrils fa una línia de discurs polític carregant contra les empreses municipals quan és precisament el PP d'Aznar en el govern de l'estat qui les va aprovar, els representants locals del PP no saben què dir, com es veu en la intervenció del sr. Garriga.
O quan s'assenyala que contràriament al què diuen ara, van incrementar el nombre de funcionaris en un 45% entre 1999 i 2003, veiem com la sra. Dalmau respon amb unes dades que ens donen la raó. Diu que al 1999 el pressupost en personal era de 5,144 MEUR i al 2003 va pujar fins 9,3328 MEUR. Jo crec que això és més d'un 45%, concretament és un 81,33%, però el que ICV va argumentar no va ser despesa de personal sinó nombre de funcionaris. Les xifres que ella dóna d'increment de personal en el període 2003-2009 és d'un 78,79%, que és menor, i a més en un període més llarg de temps. Es a dir, els govern de dreta van incrementar més la partida de personal que el d'esquerra! Just el contrari del què ells insinuen!
Respecte al control de la despesa corrent, cau pel seu propi pes, i a més no ho van desmentir, que el que es feia quan ells governaven era gastar sense control i després simplement ampliar les partides amb càrrec al romanent. Justament allò que mai s'ha de fer i allò que en el darrer paríode no s'ha fet.
Com a conclusió, hi ha un discurs de desgat contra el govern amb arguments incoherents com el de les empreses públiques municipals, i reclamant un control de la despesa o una rebaixa de personal que ells van incomplir sempre.
">
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada