dissabte, 27 d’octubre de 2007

ICV presenta dues mocions al proper ple de l'ajuntament de Cambrils

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA-EPM DE L’AJUNTAMENT DE CAMBRILS PEL RETORN DE LA DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE LA GUERRA CIVIL DE SALAMANCA

Atès que l’objectiu bàsic del retorn dels documents catalans de l’Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca és restituir-los a les persones, partits sindicats i entitats de tota mena que en van ser espoliats el 1939.

Atès que aquest procés s’ha interromput des de l’octubre passat, quan els tècnics acabaren la identificació dels documents i objectes catalans.

Atès que recentment ha mort l’artista Carles Fontserè, que tant havia lluitat per la recuperació dels seus cartells, sense poder veure aquesta restitució, no es pot consentir que cap altre afectat pugui desaparèixer sense veure la justa restitució dels seus béns,

Es proposa al Ple de la Corporació els següents acords:

Primer.- Adherir-se a la denúncia d’aquesta situació feta per la Comissió de la Dignitat, persones, partits, sindicats i entitats afectades per l’espoli.

Segon.- Demanar al Ministre de Cultura César Antonio Molina Sánchez que immediatament prossegueixi, en cooperació amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el procés d’identificació dels documents i objectes catalans de l’Arxiu de la Guerra Civil requisats a persones i entitats catalanes.

Tercer.- Que un cop corroborada la identificació, la Comissió Mixta Ministeri de Cultura -Generalitat, en el termini de tres mesos que preveu la Llei, retorni a la Generalitat de Catalunya els documents i objectes arrabassats per la força el 1939, amb la finalitat que aquesta en pugui fer efectiva la restitució als seus legítims propietaris.

Quart.- Adherir-se a l’acte convocat per la Comissió de la Dignitat pel dia 21 d’octubre al Palau Sant Jordi amb el títol “La Nació Catalana diu PROU, volem tots els papers”.

-------------------------------------------


MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA-EPM DE L’AJUNTAMENT DE CAMBRILS CONTRA ELS TRANSGENICS

A Catalunya hi ha ja més de 19.000 hectàrees de cultiu de blat de moro transgènic. L’any 2006 el blat de moro transgènic representa el 55% de la producció total de blat de moro. L’any 2003 era només un 13%. A tot Europa se’n conreen, en petites explotacions, no més enllà de 7.000 hectàrees. Catalunya és, després d'Aragó, la comunitat autònoma amb més hectàrees de transgènics a Europa (un 40% de la producció total).

A Catalunya ja no hi ha ni un sol cultiu de panís ecològic ja que tots han quedat contaminats pels cultius de panís transgènic.

Els transgènics s’han autoritzat “de facto” sense que els experiments sobre la seva innocuïtat o sobre la seva perillositat hagin estat acabats. S’imposa, doncs, aplicar el principi de precaució.

En aquesta línia de precaució s’està creant a nivell europeu una Xarxa de Regions Lliures d’OMG. Actualment 78 regions europees, 86 províncies, i més de 3.400 municipis ja s’han declarat lliures.La Toscana italiana va ser la primera a redactar una llei prohibint els OMG l’any 1999. A França, la campanya s’ha realitzat a nivell de municipis (més de 1.250 declarats lliures) i de regions (15 de les 21 regions franceses han fet declaracions en aquest sentit) i totes les regions de Grècia (54) s’han declarat lliures de Transgènics.

A l’Estat Espanyol Astúries, Euskadi i Menorca s’han declarat zones lliures de Transgènics

Vint regions europees han signat la “Carta de Regions i d’autoritats locals d’ Europa sobre la coexistència entre OGM i els conreus tradicionals i biològics”, entre les que hi destaquen el País Basc, la Bretanya, País de Gales, Salzburg, La Toscana, La Sardenya. Aquesta carta considera insuficients les recomanacions de la UE per evitar la possible contaminació i s’afirma que aquestes recomanacions no garanteixen que el dret a estar lliure de transgènics sigui real.

A Catalunya, l’assemblea Pagesa amb el suport de Plataforma Rural, Xarxa Agroecològica-17 d’abril, Federació Catalana d’ONG’s per al Desenvolupament, l’Observatori del Deute en la Globalització i Àgora Nord-Sud, han realitzat el “Manifest contra la Llei de coexistència de cultius transgènics i altres formes de producció agrària”.

El Manifest de Berlín per a les regions lliures d’OGM els van signar el 2005 innombrables ONG’s, partits polítics, governs locals organitzacions agràries i de consumidors i col·lectius ecologistes.

Finalment, a casa nostra s’ha signat el Manifest de Fraga que recolzen 18 entitats entre les que destaca l’assemblea Pagesa de Catalunya, Ecologistes en Acció, el SERÀ de la Universitat de Lleida, el GEPEC...

Per tot això, invocant el principi de precaució que ha de guiar les decisions polítiques.

Perquè l’extensió dels cultius transgènics no respon a una necessitat socialment compartida. El conjunt de ciutadans i ciutadanes europeus, la majoria de la població de l’Estat s’oposa als aliments transgènics. Segons les dades de l’Eurobaròmetre, només el 34% de la població està a favor de l’ús de la biotecnologia en els aliments.

Perquè l’ agroecologia és una estratègia productiva i una forma de vida clau per afrontar la crisi agrària i rural i a l’hora per garantir la seguretat alimentària

Perquè el cultiu de varietats modificades genèticament són un pas irreversible cap a la privatització de la vida i la dependència de la pagesia respecte de les multinacionals del sector, i els casos de contaminació creuada han demostrat que la coexistència no és possible.

proposem l’adopció del següents , ACORDS

1. Declarar el municipi de Cambrils “zona lliure de transgènics”, el que suposa que no s’hi podrà cultivar cap tipus de llavor modificada genèticament.

2. Demanar al Govern de la Generalitat que declari Catalunya zona lliure de transgènics.

3. Demanar al Govern de l’Estat Espanyol i al de la Generalitat de Catalunya que s’aturi la legislació reguladora de la coexistència entre cultius transgènics i les altres formes de producció agrària.

L'acte per la laïcitat continua la campanya d'ICV


El passat divendres a les 8 de la tarda, la gent que defensa a Cambrils els valors de la laïcitat com els únics que poden servir per construir la ciutat d'avui i de demà, ens vam trobar per reflexionar sobre la campanya que hem llançat des d'ICV de Cambrils contra la subvenció de 500.000 € atorgada des de l'Ajuntament de Cambrils per la construcció d'un campanar.
Marlén Fernández, presidenta d'ICV de Cambrils, junt amb Salvador Matas, regidor d'ICV, van explicar el perquè d'aquesta campanya. Van ressaltar que la campanya parteix del respecte als socis de govern, i de la defensa de la continuïtat del pacte com aquell que des de sempre ha defensat ICV, però que ICV no comparteix en absolut aquesta subvenció, per la qual cosa ha expressat públicament la seva postura contrària.
També del respecte a les persones que han promogut aquesta iniciativa. Respecte que no s'ha donat a la inversa, realitzant-se forts atacs contra la postura que ha mantingut ICV. ES veu que hi ha gent que no es conforma amb guanyar, a sobre vol que tothom
hi estigui d'acord.
Davant d'això, ICV manifesta que no hi ha raons per subvencionar en exclusiva des de l'Ajuntament aquest campanar. Perquè no s'ha fet una recollida de fons entre els creients? Perquè no s'ha esperat a tenir una certa quantitat per després demanar que l'Ajuntament ajudés en allò que li fos possible?
ICV diu clarament que l'ajuntament no té prous diners per temes que no són prioritaris. CAmbrils creix intensament i cal un esforç per proporcionar a la ciutadania aquells equipaments i serveis que necessita amb urgència. Com per exemple, una segona llar d'infants. Aquesta subvenció cobreix mitja llar d'infants.
L'Esgésia té molts recursos. Albert Riba, un altre dels ponents a l'acte, representant d'Ateus de Catalunya, va dir que justament és la que té més terres i més propietats. Per això, cal denunciar aquestes demandes. L'Església catòlica vol continuar amb els privilegis que sempre ha tingut, económics i de manteniment de l'ensenyament de la religió a les escoles. Va explicar també que a França quan l'estat subvenciona una església, passa a ser copropietari de l'edifici.
Joffre Villanueva, representant del Moviment Laic i Progressista va cloure l'acte, dient que ell entenia que era un acte laic però també anticlerical, perquè cal ser contundent contra situacions de privilegi.
L'ajuntament ha de ser neutral i defensar no només totes les religions, sinó també a aquells que són agnòstics o ateus, que avui són la majoria social d'aquest país.