diumenge, 26 de juliol de 2009

Joan Saura, gràcies!


Benvolgut Joan:
Poques vegades els polítics renuncien a continuar acaparant càrrecs. Normalment, l'ànsia de poder els fa continuar i continuar, oblidant que ells el que fan és representar un projecte polític, un projecte col.lectiu, que no s'esgota en ells , ni molt menys.
En el cas d'ICV, a més, s'hi afegeix que som una formació que vol fer política d'una altra manera, que vol transformar la societat i això, lògicament , demana formes diferents de fer les coses.
Però... ja sabem que una cosa és la teoria i una altra és la realitat.
En el teu cas, Joan, m'enorgulleix poder dir que no hi ha aquesta separació, has fet les coses com correspon a la gent d'ICV. Això t'honora a tu i honora a la gent d'ICV.
Has sabut buscar el moment més oportú per a fer l'anunci: que no debilités a ICV, ni es pogués malinterpretar. Després de l'acord del finançament , ICV està en un bon moment perquè , junt amb la resta del govern, ha aconseguit fer un canvi que configura un nou escenari, obre la porta a la contiunuïtat del govern i permet albirar un futur govern d'esquerres després de les eleccions del 2010.
Ha estat un moment ideal per a permetre un relleu en el candidat/a a la presidència de la Generalitat. Has permès que l'organització fes el seu procés sense interferir i sense debats estèrils.
Crec que has arrodonit una trajectòria impecable. Recordo quan vas agafar la pñresidència d'ICV, de mans del Rafael Ribó. Eren moments difícilos per ICV però vas saber encarrilar el partit fins portar-lo al govern de la Generalitat per primer cop des de la República.
Vull destacar també la teva tasca com a conseller, en el passat mandat liderant la negociació de l'Estatut i en aquest segon mandat, assumint una conselleria ingrata però on has deixat ben clara la teva petjada i el segell dels plantejaments ecosocialistes. Hi haurà un abans i un després del teu pas per Interior, aplicant accions dicutides però que amb el pas del temps apareixen com avenços claríssims.
Per tot això Joan, gràcies!
I esperem que continuïs la teva feina com a conseller i com a president d'ICV.
Una abraçada,

Salva Matas

L'incendi d'Horta, la fuita d'ERCROS


Aquests darrers dies, s'han precipitat els aconteixements. Primer ha estat el lamentable incendi de 1.100 ha. a Horta de Sant Joan, provocat segons sembla per un llamp caigut a la zona feia 5 0 6 dies. La tasca dels bombers de la Generalitat ha estat immensa, s'han aportat mitjans més que suficients i hi han participat molts i molts efectius, fins i tot amb el reforç d'una unitat de l'Exèrcit.
Les tasques de control de l'incendi han estat difícils, degut al fort vent , que dificultava quan no impedia el vol d'avions i helicòpters. 4 bombers altament especialitzats van morir, (i aprofitem per a transmetre el condol a les famílies) la qual cosa demostra d'una banda les terribles condicions existents i l'encert de no deixar participar al veins i veïnes en les tasques d'extinció.
També hem de lamentar la demagògia d'una força política com CIU que va intentar aprofitar-se d'una situació tràgica per treure'n rendabilitat política i "tapar" l'acord de finançament. Són els mateixos que des de fa tants anys ens han dit que s'estimaven tant Catalunya i ara veiem què és el tant s'estimen: només el seu partidisme i el seu interès. Costa trobar mostres de tanta "barra" política.
Han estat també dies de molts incendis a noivell de l'Estat, degut a les condicions meteorològiques i al fet que els camps tenen molt de matoll sec. Em va cridar l 'atenció el de Mojácar, on sortien unes imatges d'un bomber que es queixava dels pocs mitjans que tenien, que els obligava a no apagar el foc sinó tan sols a protegir les cases i les persones. A Catalunya, per contra el Joan Boada deia que no s'hi enviaven més mitjans perquè no calia. Quin contrast entre Andalusia i Catalunya! I gràcies a la tasca de govern del tripartit d'esquerres que des del 2003 ha fet inversions per a adequar els parcs de bombers, per tenir els millors i més moderns mitjans, més equipaments i dotacions.
I després va arribar una fuga d'àcid nítric d'ERCROS al polígon de Tarragona. Una fuga que no és la primera que es produeix, malauradament la darrera va ser el 2 de juliol i el núvol tòxic en aquest cas va anar cap al mar. Caldria saber perquè periòdicament es venen produint aquestes fugues que sense ser molt greus, tenen la seva perillositat. No pot ser que a Tarragona ens anem acostumant a fugues com aquesta.
En tot cas, les alarmes van sonar. Es veu que a l'alcalde de Tarragona no li agrada que sonin les alarmes, i menys a l'estiu. A mi, certament, tampoc, i com a cambrilenc em molesta que cada estiu haguem de suportar els vessaments de petroli que arriben a les platges just quan hi ha més gent.
Però el primer és la seguretat de les persones i per això es van activar les alarmes. Perquè hi ha un protocol i cal complir-lo. El que és estrany és queixar-se de què s'hagi activat, i minimitzar el risc. I posar el crit al cel que tot el dispositiu ha estat desastrós. I, paradoxalment, no dir ni mitja paraula d'ERCROS, valgament sigui per a recriminar-li que es repeteixin aquestes fuites.
En fi, esperem que es millori allò que calgui dels protocols, però que vagiu quallant una altra cultura de la seguretat i la prevenció, i que siguem cada cop més exigents amb les empreses dels nostres polígons.