diumenge, 18 d’octubre del 2009

No volem fer el CIM


Ahir a la tarda vaig estar a l'assemblea d'ICV del Baix Penedès. He de dir que l'ambient era molt bo entre els i les companyes: es va fer un relat del treball polític que s'està duent a terme a les diverses localitats que demostra que la gent d'ICV al Baix Penedès està treballant molt i bé.
Però hi havia un especial interès a tractar del LOGIS Penedès. Va ser un punt monogràfic, que va ser abordat per molts companys/es.
I tothom en el mateix sentit: aquest projecte, que ja té un llarg camí, primer com a CIM i ara com a LOGIS Penedès, suposa una greu agressió al territori, degut al seu tamany, més de 300Ha, i al fet d'estar excessivament a prop de les localitats. Hipotecaria el futur de la comarca de manera irreversible, i tindria unes afectacions mediambientals molt severes. El projecte presentat fins ara no resol l'adequada connexió ferroviària, que donaria a aquesta zona logística caractarístiques intermodals.
Un projecte que no ha nascut a la comarca, i que mai ha estat negociat amb el territori, representat pels alcaldes.
Amb aquesta diagnosi la conclusió no pot ser altra que un NO ben alt.
I a partir d'aquí, ser capaç d'oferir alternatives reals que parteixin d'una visió diferent de com ha de ser la comarca.
Mentre escoltava els companys vaig recordar la lluita que hi va haver a la meva comarca, el Baix Camp, als anys 90, arrel de la proposta de construir un abocador per a donar sortida als residus de la comarca (o de fora, que aleshores aquests matisos no es feien). Fruit de la lluita empresa per molta gent, que plantejàven altres solucions, es va aparcar la proposta inicial i es va reconvertir en la Planta de Compostatge de Botarell, un símbol d'un tractament ecològic i sostenible de la brossa. Després han vingut altres inversions que han acabat d'aprofundir en aquesta línia. Quina diferència: un abocador o una planta de compostatge!
Doncs jo veig un cert paralelisme amb la situació del Baix Penedès.
A partir d'una línia o una altra de treball, tindrem futurs radicalment diferents.
Cal saber triar quin ens interessa, quin volem, sense imposicions.
I que no ens vinguin amb que es perdran llocs de treball. Segur que si es fan inversions en altres direccions els llocs de treball es crearan igualment. Em recorda el discurs de què els treballadors de les nuclears no podien ser antinuclears perquè perdrien la feina. Precisament, les energies renovables el que han suposat és més creació de llocs de treball que les nucleras, pel seu caràcter més descentralitzat.
Desmuntem aquest discurs trampós i construim alternatives!!!