80 km/h, una mesura reeixida

Recordo fa uns mesos els encesos debats de les tertúlies radiofòniques en què tothom posava a caldo la mesura de reduir la velocitat a les entrades a BCN per carreteres i autopistes. Eren unànims en contra de la mesura -o quasi-, per no parlar de la campanya que va llançar el RACC, amb dades concretes, dient que no tindria èxit.
Reprodeixo a continuació les dades que s'han fet públiques, que recullen 6 mesos de posada en marxa. Ja veiem com les percepcions de certes persones de vegades són lluny de la realitat. I és que el cotxe té encara per molta gent un poder simbòlic molt fort. Aquestes dades són encara parcials, donat que no recullen l'impacte en la reducció de CO2, que es farà públic properament.
En aquest cas concret -i en molts altres- ICV ha aconseguit que fem un pas endavant per la sostenibilitat.
Durant el primer semestre de 2008, el nombre de morts i ferits greus s’ha reduït un 50% al conjunt de vies de l’àrea metropolitana de Barcelona on s’ha aplicat la mesura de limitar la velocitat a 80 km/h.
La velocitat mitjana en aquestes carreteres ha baixat un 16,5% d’entrada a Barcelona, i un 18,4% de sortida.
La reducció de la velocitat ha comportat una davallada en el nombre d’accidents que, en cas de produir-se, són de menor gravetat. En el conjunt d’aquests vies, de l’1 de gener al 30 de juny de 2007 hi van haver 298 accidents amb víctimes, 6 morts, 24 ferits greus i 385 ferits lleus. De l’1 de gener al 30 de juny de 2008, els accidents amb víctimes han baixat a 220 (un 26% menys ), amb 4 morts (un 33% menys), 11 ferits greus (un 54% menys) i 256 ferits lleus (un 33% menys). Així doncs, enguany s’han enregistrat 15 persones mortes i ferides de gravetat menys, el que representa un decrement del 50% respecte del primer semestre de l’any passat.
Els indicadors del Servei Català de Trànsit (longitud mitjana, duració i factor retenció) també mostren una millora de la fluïdesa a 4 de les 6 vies analitzades després d’aplicar-se la mesura dels 80 km/h.
P.D. Amb posterioritat, hem començat a conéixer també les dades mediambientals de la mesura.
Aquí hi ha un mínim resum, ampliable aquí i aquí.
El Barcelona Supercomputing Center constata que la limitació de la velocitat a 80 km/h als accessos a Barcelona millora la qualitat de l’aire

* La reducció dels nivells d’òxids de nitrogen supera el 5-7% de mitjana en els sis primers mesos del 2008

* Quant a les partícules, la millora es pot xifrar entre el 2 i el 4% de mitjana, amb reduccions en certs dies per sobre del 8-10%

* La reducció de les emissions d’òxids de nitrogen i de partícules és comparable a fer que prop de 20.200 vehicles diaris deixessin de circular per les vies ràpides on s’ha aplicat la nova limitació de velocitat

* De seguir aquesta tendència, s’estalviaran unes 93.400 tones de CO2 anuals, unes 30.000 tones de combustible i prop de 44,5 milions d’euros anuals

ICV diem no a l'avantprojecte de la Llei d'Educació

El Govern ha aprovat el Projecte de llei d'educació de Catalunya (LEC), que ara inicia la tramitació parlamentària. ICV no ha donat suport al Projecte de Llei, ni donarà el seu acord a la LEC fins que estigui clar que els continguts del Pacte Nacional per l’Educació queden recollits en el text de la Llei. ICV només donarà el seu suport a una Llei que garanteixi l’Educació com a Servei Públic.
Des d’ICV som conscients que en el rerefons del debat educatiu s’hi troba, un debat ideològic. Un debat nacional, que inclou el model d’escola catalana i el model lingüístic, un debat polític que per ICV ha d’estar centrat en l’impuls de l’escola pública i el paper de la iniciativa social, un debat social que inclou l’aposta per l’educació al llarg de la vida, la participació de les famílies o l’extensió dels drets educatius, un debat institucional, per definir el paper dels ajuntaments com a administració educativa i un debat econòmic, per garantir la inversió necessària en educació.
Per ICV els dos grans objectius de la LEC han de ser:
1. La modernització de l’escola pública, de la que Generalitat n’és el titular i se n’ha de responsabilitzar i cuidar.
Creiem que s’han fet avenços importants i que la LEC recull històriques reclamacions
de la comunitat educativa:
• La creació de les zones educatives com espais de planificació, de gestió de professorat, de recursos... per garantir la descentralització i la proximitat.
• La possibilitat de crear centres públics únics de 3-16 anys, per garantir un oferta de tota l’escolarització en un sol centre públic.
• L’autonomia de centres per gestionar, pel projecte educatiu i lingüístic, que garanteix que les escoles, també les públiques tenen més recursos per oferir el seu propi projecte adequat a l’entorn i les necessitats del seu alumnat.
• L’Avaluació com a mesura de millora i qualitat permanent i no pas de competició.
2. Donar coherència al model educatiu català protagonitzat durant molts anys per l’existència d’una doble xarxa.
El PNE va suposar l’acord amb la gran part dels membres de la comunitat educativa per superar la idea de doble xarxa, per parlar de centres gratuïts, amb finançament públic i amb iguals requisits, obligacions i drets, sigui quin sigui el titular.
Són elements en els que s’ha avançat però entenem que el text ha d’assegurar els següents punts:
• L’escolarització mixta a tots els centres públics i concertats i la laïcitat dels centres públics.
• Un accés igualitari a les places escolars: procediment d’accés igual a tots els centres públics i concertats • La gratuïtat garantida de l’escolarització i la fixació dels límits en el cost de les
activitats complementàries i serveis escolars.
• La corresponsabilització de tots els centres públics i concertats en l’escolarització d’alumnes immigrants o amb necessitats educatives especials (reserva de places per zones, reducció de ràtios...)
• La planificació de l’oferta educativa en mans del Govern com a instrument de la política educativa.
• El paper de titular de l’escola pública que ha d’exercir el Govern per garantir la qualitat i cohesió de l’escola pública i el seu paper de referent i eix vertebrador del sistema educatiu.