dissabte, 25 de maig de 2013

Fins quan seguireu acomiadant i carregant-vos serveis públics?



Estic indignat amb el govern CiU-PP-PLIC de Cambrils que està arrasant amb les conquestes  que s'havien anat construint amb gran esforç en els darrers anys.

Un govern que està retallant per motius ideològics, i que ho vol amagar sota la disfressa del "no hi ha més remei". La dreta de Cambrils mai ha tingut un model de ciutat per Cambrils i en canvi, sempre ha vist amb mals ulls que, Cambrils, igual que moltes de les ciutats del nostre entorn, pogués gaudir d’uns serveis i equipaments dignes al servei de la ciutadania.
 
Es un govern fruit d’un pacte amb el PP. I en aquests moments haurien d'explicar per quins foscos motius es manté aquest pacte, quan probablement és dels pocs pactes a tot Catalunya amb un partit que està maltractant Catalunya, maltractant els seus desitjos de llibertat, la seva llengua, les seves lleis... Molta gent de Cambrils es pregunta perquè i no troba la resposta. 
 
estic indignat amb un govern que no ha sabut presentar un pla de govern per aquests 4 anys, i que no ha dut a terme fins cap actuació rellevant, com no sigui els famosos balls de saló...Algú hauria d’explicar perquè, a banda de treure serps per la boca contra “els d’abans”, NO HAN FET RES en 2 anys de mandat.  
 
Estic indignat amb un govern que està donant una imatge nefasta de Cambrils, projectant una permanent imatge de crisi que no s’adiu amb les possibilitats immenses que té Cambrils.
Un govern que tenia com a únic objectiu posar les finances municipals al dia, i que resulta que porta 2 anys donant pals de cec, sense estabilitzar la situació financera.

Un govern que manté a la plantilla municipal contra les cordes des de fa 2 anys amb un goteig permanent d’acomiadaments: ara uns, ara altres, ara 33 més. Amb un sectarisme evident per motius ideològics des del primer acomiadament...

Van acomiadar 5 persones de la TV Cambrils al 2011; 25 interins al 2012; 9 persones més de TDCAMP al 2012 i ara faltava la torna: 33 persones acomiadades més, aquest cop, a sobre, dient que portaven 4 mesos negociant amb el comitè d’empresa i que han “salvat” 12 persones de la foguera. Quina vergonya! Ni s’ha negociat amb ningú ni s’ha salvat a ningú. La realitat són 86 acomiadaments i 162 persones menys a la plantilla des del 2010. I tenen la poca decència de culpar als “d’abans” quan volen acomiadar a algú.

Tot el meu suport personal a les persones acomiadades, lluitarem per canviar aquesta situació injusta.

Es un govern que només diu el que li interessa sobre les finances municipals, amagant el deute de la Generalitat amb Cambrils, amagant les retallades en les aportacions de la Generalitat que estan col·lapsant els serveis que abans s'oferien. Això s’ho han callat perquè primer és el partit, CiU, que Cambrils.
Un govern dimitit de les seves responsabilitats  que contracta empreses de fora perquè li facin els comptes que no sap fer, que manté regidores com la d'ensenyament que no tenen feina perquè s'han carregat tots els programes que s'oferien. Però que tanmateix cobren com abans...

Ja n'hi ha prou de governs sense projectes, sense idees, obsessionats per uns comptes que sembla que volen que siguin encara pitjors del què són! Tota Catalunya, l’estat i resta d’Europa estan passant moments difícils, ja ho sabem, el que ens calen són persones preparades i amb ganes.  
Si no ho saben fer millor, que pleguin, que deixin pas a d'altres que segur que, dins de les dificultats del moment, s'estimaran més Cambrils i la seva gent, llançaran un missatge de confiança en el futur i tiraran Cambrils endavant. Volem projectes, volem futur, no volem governs sense il.lusió!

divendres, 8 de febrer de 2013

"La Nostra solució per Europa" per Alexis Tsipras (SYRIZA)





El 3 de gener, l'economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI) va reconèixer que un "error" ha portat a la institució a subestimar l'impacte negatiu de les mesures d'austeritat que han defensat en la darrera crisi i des de fa molts anys. En fer-ho, va aportar un suport inesperat a l’anàlisi que fa a continuació Alexis Tsipras, portaveu de SYRIZA, la principal força de l'esquerra grega.
Aquest article està traduït del publicat a l'edició de febrer 2013 de Le Monde Diplomatique.
 
 
------------------------------------------------------------------

"La nostra solució per Europa"
Alexis Tsipras, 
 
Febrer de 1953. La República Federal d'Alemanya (RFA) s’ofega en el seu propi deute i amenaça d’arrossegar a tots els països europeus en la tempesta. Preocupats per la seva pròpia salvació, els seus creditors - entre ells Grècia - observen un fenomen que només ha sorprès als liberals: la política de "devaluació interna", és a dir, la reducció dels salaris, no garanteix el reemborsament dels imports deguts, ans al contrari.

Reunits  a Londres durant una cimera especial, vint-i-un països decideixen tornar a avaluar les seves exigències en base a les capacitats reals del seu soci de fer front a les seves obligacions. Decideixen amputar en un 60% el deute nominal acumulat per la RFA i li concedeixen una  moratòria de cinc anys (1953-1958) i un termini de trenta anys per pagar. També introdueixen una "clàusula de desenvolupament", que permet el país a no dedicar al servei del deute més d'una vintena part dels seus ingressos d'exportació. Europa acaba de fer al revés  del Tractat de Versalles (1919), establint les bases per al desenvolupament de la República Federal d'Alemanya després de la guerra.

Això és precisament el que la Coalició de l'Esquerra Radical grega SYRIZA proposa avui: procedir a contracorrent dels petits Tractats de Versalles imposats per la cancellera alemanya Angela Merkel i el seu ministre de Finances Wolfgang Schäuble als països europeus endeutats, i inspirar-nos per un dels grans moments de clarividència conegut a Europa després de la guerra.

Els programes de rescat dels països del sud d'Europa han fracassat, cavant un pou sense fons que convida als contribuents a intentar omplir. Aconseguir una solució global, col · lectiva i definitiva del problema del deute mai ha estat tan urgent. I no s’entendria que aquest objectiu s’amagués per assegurar la reelecció de la cancellera alemanya.

En aquestes condicions, la idea proposada per SYRIZA d’una conferència europea sobre el deute, seguint el model de Londres sobre el deute alemany el 1953, és, segons el nostre parer, l'única realista i beneficiosa per tots: una resposta global a la crisi del crèdit i a la constatació del fracàs de les polítiques dutes a terme a Europa.
Això és el que proposem per la Grècia:

-          Reducció significativa del valor nominal del seu deute públic acumulat.

-          - moratòria en el servei del deute, per tal que les quantitats conservades es dediquin a la millora de l’economia.

-          Instauració d’una clàusula de desenvolupament per tal que el pagament del deute no mati abans de néixer la millora econòmica.

-          - re capitalització dels bancs, sense que els diners esmerçats siguin comptabilitzats en el deute públic del país.