dimecres, 21 d’abril de 2010

Inaugurem el nou Hospital de proximitat de Cambrils!


Finalment! Després de molts anys de feina, hem pogut inaugurar el nou hospital. Un equipament llargament demanat per part de moltíssima gent que s'havia de desplaçar fora de Cambrils, a Reus o Tarragona per a qualsevol incidència mèdica. Gent gran, persones sense cotxe, famílies amb nens i nenes petites que havien de perdre moltes hores i fer llargues cues per a poder ser atesos de manera adequada.
Va ser al 2003 quan, després del canvi de govern, vaig encarregar-me des de la regidoria d'Urbanisme, de la compra de la parcela on ahir s'inaugurava el nou Hospital lleuger. Malgrat allò que es deia per part de l'anterior govern, no s'havia fet cap pas per a adquirir i cedir a la Generalitat el solar. Però conscients de la necessitat que presentava Cambrils d'un equipament sanitari a l'alçada de les demandes d'una població molt superior a les 11.000 persones censades de l'any 1986, quan es va posar en marxa l'anterior CAP, des del govern d'esquerres de Cambrils, hem treballat intensament al llarg d'aquests anys, per a què el nou hospital fos una realitat. Ens hem implicat com a govern en avançar els diners, en pagar els interessos bancaris del préstec, en licitar i fer el seguiment de les obres. Hem assistit al neixement d'un nou model d'hospital, que vol acostar el servei des especialistes i les petites operacions, deixant només pels hospitals l'ingrés hospitalari. El 90% de les incidències sanitàries es podran resoldre a Cambrils. Seria interessant calcular l'estalvi en km. recorreguts i en hores de la gent que suposarà no haver-se de desplaçar fora vila.
Crec que a partir d'ara ja som una mica més "ciutat" i que deixarem enrere l'expressió "poble" perquè una de les diferències de la ciutat és els serveis de tota mena que ofererix als seus habitants però especialment els serveis sanitaris.
Hem recuperat el temps perdut. Ara ens toca assolir els reptes del futur amb nous equipaments, que s'adaptin a l'increment poblacional. El CAP de Vilafortuny ha de ser la propera fita.

Moció en suport al jutge Garzón


Des del grup Municipal d'ICV de Cambrils portarem al Ple de l'ajuntament el judici contra un jutge que ha volgut jutjar els crims del franquisme. Hem de demanar als partits i a tothom que se senti progressista suport per a qui està sent jutjat per
haver intentat aplicar la legislació internacional de crims contra la humanitat als crims del franquisme.

Per això, hem entrat a registre municipal una moció en defensa del jutge Baltasar Garzón, davant la campanya d'assetjament que està patint, pel fet d’haver intentat aplicar la legislació internacional de crims contra la humanitat als crims del franquisme.

Aquesta moció es debatrà en el proper ple municipal del 27 d'abril.

La moció explica que el jutge Baltasar Garzón va iniciar, a l’ampara de la llei i del Dret Internacional i ates que els crims contra la humanitats no prescriuen, la investigació dels crims de la Guerra Civil i el règim franquista contra milers de persones a Espanya i Catalunya.

Determinats grups de l’extrema-dreta política i social, intenten difamar i utilizar el propi Estat de Dret contra la independència del poder judicial i contra les actuacions del Sr. Baltasar Garzón.

Es preocupant, per la legitimitat pública de l’Estat de Dret, que a un jutge se li obri un expedient de suspensió d'acord amb l'admissió a tràmit d'un querella criminal interposada contra ell mateix per la seva actuació judicial per intentar investigar els crims imprescriptibles del franquisme.

Més informació aquí

Corrupció, desafecció política i altres temes...

No em resisteixo a publicar un recent i excel.lent article del Joan herrera sobre la corrupció que patim, de la qual destacaria la següent frase, perquè reflecteix de manera sintètica la situació contradictòria que estem vivint darrerament: "Creiem que la ciutadania no entendria que fem una comissió d’investigació per fer comparèixer tots dels bombers i agents rurals que van treballar en l’extinció de l’incendi d’Horta de Sant Joan per demanar-los responsabilitats polítiques però que deixem passar aquestes informacions sobre la corrupció que afecta CiU i PP".

Aquí el reprodueixo:

Els diaris catalans i estatals no deixen d’omplir línies amb noves informacions sobre presumptes casos de corrupció. Aquesta setmana hem pogut veure el que només és la punta de l’iceberg d’un d’ells, Gürtel, que afecta un partit ultracontaminat per aquest tipus de trames. Però a Catalunya també seguim llegint informacions com els 630.000 euros que Millet va donar a la Fundació Trias Fargas, de CDC, o el crèdit que l’ICF va donar al grup IMS, Assessors Jurídics i Financers i que també va acabar sent una presumpta font de finançament irregular d’UDC. O els diners que va rebre Àngel Colom del Palau de la Música i que va utilitzar per finançar el PI. Tampoc podem oblidar la relació de Lluís Prenafeta i Macià Alavedra en la trama de corrupció urbanística de Pretòria.


I malgrat la llarga llista, encara esperem explicacions de CDC sobre quin ús es va fer d’aquests 630.000 euros, d’UDC sobre perquè encara avui el seu partit segueix sota sospita per irregularitats en el seu finançament i per què la seva formació política es va beneficiar d’aquests 727.000 euros, o del PP, que en comptes de ser contundent amb els membres implicats en el cas Gürtel ha esperat que fossin ells mateixos qui presentessin la dimissió, com el fins fa pocs dies tresorer del PP, Luís Bárcenas, que malgrat tot conservarà l’acta de senador.


I mentre veiem tot això, la justícia no envia el missatge que hauria d’enviar a la ciutadania, el de no permetre que es cometin més casos com aquests amb l’impunitat amb què ho estan fent Fèlix Millet i Jaume Montull, que encara no han entrat a la presó tot i haver confessat haver robat milions d’euros. O els imputats pel cas Gürtel, que ni tan sols han tingut problemes per reunir la minsa quantitat econòmica per pagar la fiança. La justícia hauria de donar l’exemple de que tots som iguals davant d’un delicte i enviar un missatge de bel·ligerància amb la corrupció.


Des d’ICV no girarem la vista a tots aquests casos i volem arribar fins el moll de l’ós. Volem explicacions i creiem que la ciutadania no entendria que fem una comissió d’investigació per fer comparèixer tots dels bombers i agents rurals que van treballar en l’extinció de l’incendi d’Horta de Sant Joan per demanar-los responsabilitats polítiques però que deixem passar aquestes informacions.


Som partidaris d’un pacte per la regeneració política i de la manera de fer política però fins el moment, malgrat haver fet propostes assumibles per totes les formacions, hem obtingut un no per resposta. El fracàs de la ponència de la llei electoral és un clar exemple del que no volen alguns: més transparència en les campanyes i més control per la despesa dels partits polítics. I el darrer episodi s’ha vist en la renovació de la Sindicatura de Comptes. La federació nacionalista veta la renovació d’un dels membres a l’espera de les pròximes eleccions per poder controlar també aquesta institució que fiscalitza l’activitat econòmica dels partits.


Per això hem proposat al Congrés dels Diputats iniciatives parlamentàries per debatre mesures com per exemple tipificar de penal el finançament irregular de les formacions polítiques, endurir les penes pels casos de corrupció política o empresarial així com limitar els preus màxims de venda del sòl i les plusvàlues que es treuen de les operacions urbanístiques. També som partidaris de donar compte de qualsevol modificació de les condicions dels deutes de les formacions polítiques amb les entitats bancàries i en cas de donar-se una condonació del deute sotmetre-ho als informes d’institucions com la Sindicatura de Comptes o el Tribunal de Comptes i sotmetre-ho també a consideració del Parlament i el Congrés dels Diputats. Cal un control eficient de la despesa electoral reduint-la, per exemple, amb l’enviament centralitzat d’un sol plec de propaganda electoral així com posar límits a la despesa i sancionar aquelles formacions que infringeixin la normativa. No estaria de més, en un gest de transparència, que els càrrecs electes i els alts càrrecs de l’administració pública o d’empreses públiques fessin una declaració pública sobre qualsevol activitat econòmica que els hagi proporcionat beneficis o béns patrimonials. Totes aquestes propostes són només una mostra del pacte per la regeneració política que creiem necessari, no només Catalunya sinó a tot l’Estat, amb un únic objectiu: retornar la credibilitat a la política i a aquells que fem una aposta per allò públic.

Joan Herrera
Secretari General d’ICV i diputat d’ICV-EUiA en el Congrés dels Diputats