El principal problema d'Artur Mas és que es va fer un fart de criticar la gestió de l'anterior tripartit (no oblidem que el tripartit ara es diu CDC-UDC-PP) però no ha acomplert cap dels seus tres compromisos: reactivar l'economia, reduir l'atur i un pacte fiscal.
Per contra, ens deixa una Catalunya més pobre (30% catalan@s per sota llindat de la pobresa), molts més aturats, una societat més desigual (ha perdonat impostos als rics, no ha perseguit el frau fiscal i en canvi ha perseguit als perceptors de la PIRMI), amb ménys serveis públics per a la classe mitjana i
treballadora i amb més beneficis per als sectors que s'estan beneficiant
de la seva infinita confiança en la llibertat de mercat, privatitzant
des de la sanitat fins a la gestió de l'aigua. Té sentit embolicar-se en
l'estelada i reclamar futures estructures d'estat, quan avui mateix CiU està privatitzant serveis públics?
I és per això que Mas reclama la majoria absoluta: no per l'exercici del
dret a decidir (que ja
tenia majoria en el Parlament que acaba de dissoldre's), sinó per
obtenir un enorme xec en blanc per continuar la seva política de
retallades del què és públic i d'interès general per afavorir el que és
privat i es mou per l'interès del mercat.
Amb majoria absoluta, retallades absolutes.
Si vols dret a decidir,
l'opció més inteligent no és CiU. I si vols llibertats personals (com callen ara tota la gent de CiU que va votar contra els matrimonis homosexuals!) i drets socials
(ara callen tots els que es planyen del drama dels desnonaments i al
Congrés van votar en contra -socialistes inclosos- de les propostes a
favor de la dació, el lloguer social, etc que fa anys van presentar ICV i IU), jo només dic que el meu vot serà, sense dubtar, per a Iniciativa i Esquerra Unida.