dissabte, 12 de juny del 2010

Mauthausen, l’univers de l’horror

A Cambrils, gràcies al company Josep Maria Barberà, tindrem aquesta exposició des del 5 de juliol al hall de l'Ajuntament de Cambrils. Afegim una breu ressenya biogràfica d'un dels protagonistes, recentment traspassat, Josep Figueres, apareguda al Diari de Tarragona el 6 de juny de 2010.
L'exposició, produïda pel Museu d'Història de Catalunya i l'Amical de Mauthausen, mostra la trajectòria dels republicans als camps nazis, que s'inicia en els anys de la guerra civil i acaba amb l'alliberament del camp de Mauthausen, el maig de 1945.
La major part de les fotografies de l'exposició formen part del conjunt de negatius robats pels republicans al mateix camp de Mauthausen i que ara són propietat de l'Amical de Mauthausen i cedits en dipòsit al Museu d'Història de Catalunya.
Per la procedència de les fotografies, es tracta d'un fons documental de primer ordre -a partir de les imatges preses pels mateixos SS o pel deportat Francesc Boix, després de l'alliberament- que ensenya la construcció del camp de Mauthausen, el treball i la mort dels internats, tot contextualitzat amb informacions històriques i relats dels propis deportats.

Perquè un Consell d'Infants a Cambrils?

Extrec unes paraules de la meva presentació ahir al ple de l'Ajuntament

Crec que a Cambrils volem més democràcia i la democràcia no ens ve donada perquè sí, s’ha d’anar guanyant i construint dia a dia. No s’hi val a demanar-ho tot, eixigir-ho tot i després no fer un esforç cadascú de nosaltres per ajudar a què funcioni.  Es per això que hem d’incloure en l’aprenentatge que reben els nostres escolars espais on es pugui practicar el que suposa viure en una societat democràtica.
I on a banda dels aspectes formals i de democràcia representativa , apareguin aspectes més substantius com què és la deliberació, el debat lliure i obert i la presa de decisions col.lectives.
La ciutat és de tots i totes, hem de crear espais on tothom pugui participar, homes i dones, i gent de totes les edats. Sí, i els infants també són part de la ciutat i han de poder participar.
Potser no està de més recordar on i com va néixer aquest projecte del Consell d’Infants.
Va ser ja fa anys a Itàlia, a la localitat de Fano, de la mà del pedagog Francesco Tonucci. Ell deia que calia examinar la ciutat amb els ulls dels infants: carrers, voreres, parcs, etc, ell deia que si s’adaptaven a l’ùs dels infants, segur que serien bons per la resta de la població. L’infant ens dóna la mida de la ciutat. Per això es queixava que el creixement de les ciutats en les derreres dècades, havia expulsat els nens i nenes de l’espai urbà i calia recuperar-lo.
Proposava la creació de Consells d’Infants que donés  veu als infants i amb això possibilités que influïssin en el canvi de la ciutat.
Va ser una experiència que va provocar influències dins i fora d’Itàlia, i que a Catalunya ha tingut diversos exemples.
En el Fòrum educatiu del PEC del novembre del 2007 a més de moltes altres propostes va sorgir la de crear un Consell d’Infants. Es curiós perquè normalment les propostes es recullen dins d’un eix dde treball, aquesta en concret va sorgir dins de vàrios subeixos. Educació en valors, cultura de la pau, cultura democràtica, ciutadania i civisme…
Aixó ja ens mostra les moltes potencialitats que té aquest projecte.
Posteriorment es va anar definint la concreció entre Educació i Participació Ciutadana i es va definir el tema que tractaria, que cada curs escolar serà diferent. El primer ha estat un tema molt importatnt com són els objectius del Mil.leni, que permeten posar en paralel dues realitats: la que es dóna a nivell mundial, amb totes les realitats que existeixen de fam, de mancances en salut i en educació,etc i la que tenim a Cambrils i a Catalunya, que és ben diferent però que també té els seus problemes.

El Consell d'Infants presenta les seves conclusions al Ple de l'Ajuntament

La notícia al Diari de Tarragona de 12 de juny de 2010

Amb el Daniel Pi presentem a Cambrils les alternatives d'ICV a les mesures del govern ZP


Ahir amb el Daniel Pi vam presentar a Cambrils la posició d'ICV en relació als famós decret-llei del govern de ZP i la seva traslació a Catalunya.
Les mesures que ZP va aprovar al Congrés  amb el vot en contra d'ICV volen carregar el pes de la crisi sobre les esquenes dels treballadors públics i dels més vulnerables: funcionaris, persones dependents i pensionistes. Per això vam estar activament en contra demanant un repartiment més equitatiu dels esforços que es demanen. Per això a Catalunya ICV vam posar tota la carn a la graella per aconseguir que les mesures del govern català fossin clarament diferents. I ha costat però al final creiem que hem aconseguit equilibrar les mesures amb increments de l'IRPF a les rendes més altres, introduint elements de fiscalitat ambiental, o posant una cláusula de recuperaqció del poder adquisitiu perdut per funcionaris. Sabem que això no anul.la les dures mesures de ZP,que s'apliquen a Catalunya per imperatiu legal però sí les equilibren i demanen esforços als que més tenen. Se'ns va cxriticar per fer-ho però ara hem vist com en altres autonomies s'estan aplicant les mateixes mesures.
Aquí teniu la comparativa entre les mesures dels dos governs: el de ZP i el català.