dijous, 11 de setembre del 2008

La Diada 2008



Avui he assistit a diversos actes institucionals en ocasió de la Diada Nacional de Catalunya, a Tarragona, Reus i Cambrils. Se m’acudeixen divers es reflexions. Una la comentàvem amb el company Josep Sementé i és que l’actual model de celebració institucional de la Diada és molt poc inclusiu. A Tarragona hem cantat La Santa Espina, hem fet castells, ha tocat la cobla i hem ballat sardanes. Crec que molta població que viu i treball a Catalunya no sent com a properes aquestes celebracions i,per tant, no participa. Caldria fer un esforç per fer un model de Diada alhora festiva i reivindicativa que permetessin una participació popular molt més ample. L’altre reflexió té a veure amb allò que reivindicàvem en aquesta Diada amb especial èmfasi: un bon finançament per Catalunya. Cal cercar la màxima unitat per exigir que s’acompleixi l’Estatut, que es realitzin els traspassos en ell contemplats i que encara estan pendents que deixadesa i manca de voluntat política del Govern de Madrid, i que es respecti allò que diu l’Estatut referent a la millora del nostre finançament. Es molt urgent que millorem el nostre finançament, altrament podem quedar escanyats com a país. Ara bé, dit això, tots volem fer les mateixes coses amb aquest finançament? Jo crec que també hem de parlar de quines són les prioritats de cadascú. Un exemple: aquest finançament hauria de servir per, tal i com ha fet Bush, inyectar cents de milions de dòlars a las institucions hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac, que estaven a punt d’enfonsar-se després de la desastrosa gestió de les subprime? Com diu J. Subirats, sembla que l’economia no tingui cap tret ideològic i als EEUU ara ens diuen que no s’ha d’interferir en l’economia per part dels poders públics i uns dies després es fan aquestes operacions de transferència de capital públic a mans privades sense cap escrúpol. Cal que els partits diguin també què volen fer i quines són les seves priritats. ICV té molt clares aquestes prioritats. Com diem al nostre manifest de l’11 de setembre, “les mancances de l’actual sistema repercuteixen directament en la cobertura i qualitat dels nostres serveis públics bàsics, com ara l’educació, la sanitat o els serveis socials. A això cal afegir l’important augment de població que hem tingut en els darrers anys i que no s’ha tingut en compte en la distribució de recursos. Els efectes negatius d’aquestes mancances es veuen clarament agreujats en una conjuntura econòmica dolenta com l’actual en la que, inevitablement, s’incrementa l’atur, la precarietat, el risc de pobresa i, en conseqüència, les necessitats socials. I qui més ho pateix són aquelles persones amb menys recursos. Millorar la cohesió social i la qualitat de vida de la gent és progrés nacional per Catalunya. Protegir el territori, gaudir d’un aire net de contaminació, lluitar contra el canvi climàtic és progrés nacional per Catalunya. Invertir en R+D, donar suport als nostres investigadors, apostar per la qualitat i la innovació és progrés nacional per Catalunya. Afavorir un treball estable, segur i de qualitat; facilitar l’accés a un habitatge digne a tothom, promocionar el transport públic i prioritzar les energies renovables és progrés nacional per Catalunya. Assegurar la igualtat d’oportunitats sense que importi el gènere o el lloc de procedència és progrés nacional per Catalunya. I per tot això calen recursos, per això cal un nou sistema de finançament.”