divendres, 14 de gener del 2011

Noticia roda de premsa sobre exprofes escola d'adults a TDCAMP

El cas dels ex-professors/es de l'Escola d'Adults de Cambrils

Al novembre de 2007 determinats professors i professores que havien treballat a l'Escola d'Adults de Cambrils van llançar greus acusacions contra el Govern de l'Ajuntament de Cambrils i els seus responsables polítics i tècnics: s'havien manipulat les bases d'unes oposicions a l'any 2003 per a cobrir una plaça de tècnic d'Educació amb l'objectiu d'afavorir una persona en concret (és a dir, s'havia comès prevaricació), i s'havien exercit fortes pressions contra determinats professors de l'Escola d'Adults (és a dir, assetjament laboral/mobbing).
Destacaven dos fets curiosos: havien passat 4 anys des que s'havien realitzat les oposicions, i mai ningú havia presentat cap reclamació, denúncia, impugnació o similar. I a més, en aquestes oposicions formava part del tribunal un representant de CiU, que, a més, havia estat nomenat per part dels grups de l'oposició: PP, PLIC i CIU. Aquesta representant mai havia formulat cap denúncia, i havia firmat totes les actes del procés. Les bases de les oposicions s'havien canviat, és cert, augmentant el temari per tal d'actualitzar-lo i ampliant els mèrits de les bases per a recollir millor la tasca professional dels qui es presentessin. Bases que  van ser aprovades en Comissió Informativa per part de tots els grups polítics.
La denúncia de mobbing s'havia formulat perquè determinats professors van patir baixes laborals i suposadament eren producte de l'assetjament que s'havia fet contra ells/elles.
El govern de l'ajuntament ha donat en aquests 3 anys tota mena d'informació sobre el tema: es van mostrar les bases de les oposicions, es van mostrar i justificar els canvis realitzats, es van mostrar les actes de les oposicions i com havien anat, veient-se que els grups de l'oposició havien estat presents i format part del tribunal, etc, etc.
No obstant les explicacions i més explicacions per part d'uns, els ex-professors persistien en escampar l'ombra de la sospita, malgrat no adduir cap prova que fonamentés les seves greus acusacions.
Això sí, van trobar un excel.lent aliat en CIU, PLIC i PP, que van donar recolzament a les seves queixes i denúncies, de manera reiterada al llarg del temps, evidenciant que havien fet seva la teoria del "tot s'hi val" en política.
Què fer en aquesta situació per a restituir el bon nom de les persones i de les institucions? Què fer per evitar que al final s'instal.li entre la gent la sospita que algú ha estat cometent actuacions irregulars?
Finalment es va decidir presentar una querella contra els ex-professors per a saber si amb la seva actuació havien comès un delicte de calúmnia. Això ens demostra que la percepció que es tenia era de què les acusacions havien anat massa lluny i que a sobre algú (llegeixi's grups de l'oposició de  l'ajuntament) en volia treure rendiment polític, tot i que en fer-ho, incorria en greus incoherències, donat que ells van formar part del tribunal de les oposicions.
Què va dir el jutge? Doncs el jutge va apreciar en la sentència que no s'havia comès cap delicte de calumnia. Aquesta sentència exculpatòria -que en un primer moment pot desconcertar- s'entén molt clarament quan es llegeixen les declaracions dels ex-professors davant del jutge. En reproduïm alguns extractes en una altra entrada d'aquest blog per il.lustrar el que volem dir. Dels 5 exprofessors, un va declarar que se l'havia manipulat perquè ell no havia volgut participar. Els altres 4 diuen de manera molt clara, que no deixa lloc a interpretacions, que en cap cas van apreciar irregularitats en les oposicions ni atribueixen a ningú el fet d'haver patit determinades baixes mèdiques.
Per tant des del govern de l'ajuntament ens donem per satisfets en veure com no s'han ratificat en seu judicial les suposades acusacions d'irregularitats. Això explica que no s'hagi continuat amb cap més acció judicial perquè no tindria cap sentit.
Realment, un cop analitzades les declaracions, la pregunta és: per arribar a aquest final ens han tingut durant 3 anys fent contínues denúncies públiques, portant el tema al Ple de l'Ajuntament cada dos per tres? Si tant els ex-professors com CIU, PP i PLIC sabien que les greus acusacions no tenien base, perquè han actuat així? Apunto algunes possibles explicacions: "embruta que alguna cosa queda", erosionar el govern escampant sospites per si al final calaven entre alguns sectors socials, desgastar el bon nom d'algunes persones, possiblement venjances personals d'algú que va veure arribat el moment de passar comptes, trencament del tripartit a l'inici del seu segon mandat ...
Ara bé, és responsable aquesta actuació per part dels partits de l'oposició de Cambrils? Veritablement així es vol construir una alternativa política per Cambrils? Des de la demagògia i des de les afirmacions tendencioses que amaguen la veritat sota les seves paraules? I és que difícilment es poden denunciar irregularitats en unes oposicions on ells mateixos van formar part del tribunal, i de les quals mai es van presentar proves concretes.
De vegades ens queixem de la desafecció ciutadana envers la política. En aquests tres anys tenim un bon exemple d'allò que causa desencís entre la ciutadania: denúncies gratuïtes, crítiques sense fonament, sospites d'actuacions irregulars que mai han existit. I per acabar exigir al govern que demani disculpes per haver intentat netejar el seu bon nom. Increïble.

Les declaracions dels ex-professors de l'Escola d'Adults de Cambrils














dijous, 13 de gener del 2011

De contractes milionaris a expolítics com Aznar o González...

Vergonyós, fer el contrari del que es diu, la cara més fastigosa de la política, la cara de la política que provoca desafecció... qualificatius durs però justificats davant del que sabem dels contractes de les elèctriques i altres grans empreses a ex-presidents de govern com Aznar i González.

I ara resulta que segons Aznar, no hi ha diners per a l'estat de les autonomies, però sí per a que ell cobri un sou com a ex-president a càrrec de tots els contribuents, que sumat a la resta de sous li reporten 1 milió d'euros l'any. Quina barra!


Reprodueixo un encertat comentari del Joan Herrera sobre el fitxatge d'Aznar: "primer fan els favors i al cap dels anys els hi paguen pels favors prestats. Qui va fer possible que tinguem un model elèctric privatitzat, amb guanys milionaris i ineficiències absolutes? Doncs el nou assessor extern d'Endesa."

diumenge, 9 de gener del 2011

La Carme Cros, la bici i la furgoneta


La veritat que mai m’hagués pensat que seria notícia que jo anés en bici o que tingués una furgoneta. I menys que això passés en el decurs d’un Ple municipal on es parlava dels Pressupostos municipals.
Però tractant-se de la sra Carme Cros, del PP de Cambrils, la cosa és diferent: ja estem acostumats a la seva agressivitat i darrerament s’ha passat als atacs personals que treu quan se li esgoten els arguments polítics. Per això quan es va despenjar acusant-me de què el futur és anar en bici però jo en realitat vaig en furgoneta, no em va sorprendre.

Miri, sra. Cros: Quan la gent escolta aquestes paraules, somriu perquè les troba ridícules i fora de to. Somriu perquè molta gent sap que el regidor Salvador Matas es desplaça dins de Cambrils en bicicleta des de fa molts anys i per tant predica allò que practica (no com altres). Somriu perquè cada cop més gent a Cambrils i arreu d’Europa (i del món) va en bici i resulta que no ningú els ho ha imposat sinó que ho fan per convenciment. I somriu perquè tenir una furgoneta no és cap crim, sigui la meva, que tinc per fer sortides i dormir a dintre o qualsevol altre. Es un pecat que m’agradi la muntanya i la natura? Crec que no. Contamina molt? Doncs suposo que com totes, encara que a la meva furgoneta sempre hi poso biodièsiel.

Miri sra. Cros, no sé quins cotxes té vostè (seria bo que ho expliqués a la ciutadania), però em sento orgullós d’anar en bici i de tenir una furgoneta; suposo que la seva intenció era posar-me en contradicció entre el que dic i el que faig: doncs no, faig el que dic i dic el que faig.
És més, crec que si tots anéssim sempre que fos possible en bici per la nostra ciutat  i reservéssim el cotxe (o furgoneta) per als viatges, les nostres ciutats serien molt més agradables i la contaminació baixaria molt.

Igual que baixaria si el transport públic fos més utilitzat, si hi hagués més freqüència en trens i busos, si es fes d’una vegada el TRAMCAMP. O si s’impulsés de debò el cotxe elèctric. Són mesures que el meu partit ICV ha defensat des de sempre i que jo comparteixo i practico. Mesures que creen ocupació i que serveixen per reduir la nostra dependència envers el petroli.

Miri sra Cros: No ofèn qui vol sinò qui pot. I vostè amb el seu estil agressiu, sota pretext de diferències de dreta–esquerra, no sap veure que les persones són també importants i que s’han de respectar. Que una cosa és el debat polític i una altra són les persones.
Un dia es despenja criticant a una persona que es presenta lícitament a unes oposicions i les guanya; un altre dia expulsa  a un regidor del seu grup municipal; un altre es baralla amb els membres del Consell Comarcal;...

Sra. Cros: podríem seguir, però no val la pena. Malgrat sempre he volgut mantenir el respecte i unes relacions personals cordials amb els regidors d’altres partits, dins de les lògiques discrepàncies polítiques, malgrat uns siguin de dretes i altres d’esquerres, amb vostè aquesta relació és impossible. Espero que canviï aquesta actitud agressiva i deixi els atacs personals, que són el recurs de qui no té arguments de pes.

Salvador Matas, regidor d’ICV a l’Ajuntament de Cambrils