dijous, 29 de març de 2007

MedGrup i el Parc Samà: quin model de territori volem?

Aquestes setmanes ha resorgit el debat sobre el Parc Samà i Medgrup, al fil de sentències que semblen donar la raó a Medgrup i anar en contra de l'ajuntament.
Per ICV aquest debat és molt important,perquè ens hi juguem el model de territori que volem per Cambrils: el model de CIU durant molts anys (construeix tot el que puguis, a risc de destrosar el territori) o el model d'ICV que vol un creixement sostenible, conservant els valors ambientals i garantint una ciutat compacta i cohesionada. Un urbanisme pels rics i un altre per la resta?
Reprodueixo uns comentaris que he enviat a la Revista Cambrils digital:

Benvolguts i benvolgudes participants d’aquest forum:
Per començar dir-li al senyor lector del diari de Tarragona que no sé si pinto molt o poc en aquestes coses, el que sí que és cert és que el regidor d’urbanisme a la primavera de 2003, era jo mateix. Per tant, qui va proposar a la resta del govern de prendre tot un seguit de decisions per aturar la tramitació del camp de golf i del Pla Parcial del Parc Samà no va ser el company de govern sr. Recasens, perquè encara no era regidor, sinó jo mateix.
I li puc assegurar que érem ben conscients de les decisions que estàvem prenent. Sabíem les nostres competències i sabíem també que tot just arribar al govern de Cambrils, els amics de Medgrup, aleshores al govern de la Generalitat, ens varen prendre les competències municipals en urbanisme, en una jugada perfectament calculada. La mà de Medgrup éra allargada, i ho continua sent, i la jugada va sortir molt bé: es van subrogar les competències en urbanisme i la Comissió d’Urbanisme de Tarragona va tornar a començar la tramitació. Mentretant, s’havia sostret una competència fonamental a un ajuntament de Catalunya. Ens havíem de quedar de braços creuats? No, senyor. Vam actuar, vam prendre decisions, algunes eren una mica testimonials, ara s’ha vist, n’èrem conscients. I vam fer quelcom més important encara: iniciar els tràmits de revisió del Pla General, d’una banda perquè ja tocava i havien passat els 10 anys que marca la normativa; en segon lloc per definir el nostre propi model de ciutat i de territori. Un model que va en contra de la urbanització depredadora del territori, del fals desenvolupament de ciment i asfalt mogut per interessos especulatius, de la destrucció del territori i la privatització del medi ambient. Ja sabem que aquest model de moment és el que guanya la partida, si més no, a la nostra àrea del Mediterrani. Però a Cambrils el govern d’aquell moment -i el d’ara- no vol aquest model a casa nostra. Ens neguem a que el nostre terme estigui urbanitzat al 100%, a crear nous nuclis urbanitzats on abans hi havia camps d’oliveres o alzines. Aquest model és pa per avui i gana per demà passat.
El que passa és que pel que es veu molts participants d’aquest fòrum, es guanyen la vida d’una determinada manera i jo personalment ho trobo legítim, però estic molt content que el govern de l’ajuntament de Cambrils també tingui altres plantejaments més a llarg termini i no només els especulatius a curt termini.
També he de dir que els tres partits del govern hem estat totalment coincidents en l’análisi i les propostes en relació a aquest tema, ho dic per certs comentaris mal intencionats.

-----------------------------------------------
Referent a les famoses indemnitzacions, tema que no vaig comentar en el meu escrit anterior, suggeriria a aquesta gent tan entesa en temes jurídics que ens aportin precedents d’un cas similar en què els tribunals hagin condemnat a algun ajuntament o altra administració a indemnitzar pel “lucro cesante”, és a dir per la simple existència d’uns drets urbanístics no executats. En tot cas, els juristes ens estan dient una cosa que vostès amaguen constantment: en el supòsit que l’Ajuntament de Cambrils perdès TOTS els recursos –cosa que per mi no passarà- només caldria indemnitzar pels estudis o despeses de preparació de documentació. Fa pocs dies per cert EL PUNT reproduïa uns comentaris del col.legi de juristes de la demarcació en que exposaven aquesta mateixa opinió. El que passa és que aquí només hi ha lectors del Diari de Tarragona, i potser cal tenir fonts periodístiques més objectives i no només d’aquella que més que informar, desinforma.
Sobre habitatge, m’encanta que em faci aquesta pregunta, perquè ICV , partit al qual pertanyo, ha estat la força que més ha treballat per donar solucions a la situació actual, que és l’altra cara de la moneda del cas MEDGROUP: aquí (Catalunya i Estat espanyol) només hem donat facilitats als especuladors per qui el dret a l’habitatge és una mercaderia més. Sortosament des de fa tres anys (els mateixos que porten el Salvador Milà i el Francesc Baltasar a la conselleria de M. Ambient i Habitatge) s’estan posant les bases d’una política diferent. A Cambrils estem en aquesta línia: hem fet dues promocions d’HPO i fet un nou POUM que recull que en tota nova promoció (repeteixo: nova, no les que ja estaven aprovades) cal incorporar 20% d’HPO i 10% d’habitatge taxat. Hem estat dels primers ajuntaments de Catalunya que ho hem fet i aviat en veurem les realitats. La famosa frase del 20% no la vaig dir jo: vaig fer una referència a l’obligació legal de la futura llei del dret a l’habitatge que en 20 anys tots els municipis de Catalunya disposin d’un 15% (aquesta és la xifra real, no 20%) d’HPO sobre el total d’habitatges.
De totes maneres: perquè no venen als actes públics on s’ explica tot això i ara en volen parlar de pressa i corrents i sense rigor? Crec que ICV dóna i ha donat la cara sempre i no ens amaguem de res. Val la pena recordar que som la força política de Cambrils que més actes públics fem i els únics que hem fet 7 edicions del nostre butlletí en el present mandat.