No em resisteixo a publicar un recent i excel.lent article del Joan herrera sobre la corrupció que patim, de la qual destacaria la següent frase, perquè reflecteix de manera sintètica la situació contradictòria que estem vivint darrerament: "Creiem que la ciutadania no entendria que fem una comissió d’investigació per fer comparèixer tots dels bombers i agents rurals que van treballar en l’extinció de l’incendi d’Horta de Sant Joan per demanar-los responsabilitats polítiques però que deixem passar aquestes informacions sobre la corrupció que afecta CiU i PP".
Aquí el reprodueixo:
Els diaris catalans i estatals no deixen d’omplir línies amb noves informacions sobre presumptes casos de corrupció. Aquesta setmana hem pogut veure el que només és la punta de l’iceberg d’un d’ells, Gürtel, que afecta un partit ultracontaminat per aquest tipus de trames. Però a Catalunya també seguim llegint informacions com els 630.000 euros que Millet va donar a la Fundació Trias Fargas, de CDC, o el crèdit que l’ICF va donar al grup IMS, Assessors Jurídics i Financers i que també va acabar sent una presumpta font de finançament irregular d’UDC. O els diners que va rebre Àngel Colom del Palau de la Música i que va utilitzar per finançar el PI. Tampoc podem oblidar la relació de Lluís Prenafeta i Macià Alavedra en la trama de corrupció urbanística de Pretòria.
I malgrat la llarga llista, encara esperem explicacions de CDC sobre quin ús es va fer d’aquests 630.000 euros, d’UDC sobre perquè encara avui el seu partit segueix sota sospita per irregularitats en el seu finançament i per què la seva formació política es va beneficiar d’aquests 727.000 euros, o del PP, que en comptes de ser contundent amb els membres implicats en el cas Gürtel ha esperat que fossin ells mateixos qui presentessin la dimissió, com el fins fa pocs dies tresorer del PP, Luís Bárcenas, que malgrat tot conservarà l’acta de senador.
I mentre veiem tot això, la justícia no envia el missatge que hauria d’enviar a la ciutadania, el de no permetre que es cometin més casos com aquests amb l’impunitat amb què ho estan fent Fèlix Millet i Jaume Montull, que encara no han entrat a la presó tot i haver confessat haver robat milions d’euros. O els imputats pel cas Gürtel, que ni tan sols han tingut problemes per reunir la minsa quantitat econòmica per pagar la fiança. La justícia hauria de donar l’exemple de que tots som iguals davant d’un delicte i enviar un missatge de bel·ligerància amb la corrupció.
Des d’ICV no girarem la vista a tots aquests casos i volem arribar fins el moll de l’ós. Volem explicacions i creiem que la ciutadania no entendria que fem una comissió d’investigació per fer comparèixer tots dels bombers i agents rurals que van treballar en l’extinció de l’incendi d’Horta de Sant Joan per demanar-los responsabilitats polítiques però que deixem passar aquestes informacions.
Som partidaris d’un pacte per la regeneració política i de la manera de fer política però fins el moment, malgrat haver fet propostes assumibles per totes les formacions, hem obtingut un no per resposta. El fracàs de la ponència de la llei electoral és un clar exemple del que no volen alguns: més transparència en les campanyes i més control per la despesa dels partits polítics. I el darrer episodi s’ha vist en la renovació de la Sindicatura de Comptes. La federació nacionalista veta la renovació d’un dels membres a l’espera de les pròximes eleccions per poder controlar també aquesta institució que fiscalitza l’activitat econòmica dels partits.
Per això hem proposat al Congrés dels Diputats iniciatives parlamentàries per debatre mesures com per exemple tipificar de penal el finançament irregular de les formacions polítiques, endurir les penes pels casos de corrupció política o empresarial així com limitar els preus màxims de venda del sòl i les plusvàlues que es treuen de les operacions urbanístiques. També som partidaris de donar compte de qualsevol modificació de les condicions dels deutes de les formacions polítiques amb les entitats bancàries i en cas de donar-se una condonació del deute sotmetre-ho als informes d’institucions com la Sindicatura de Comptes o el Tribunal de Comptes i sotmetre-ho també a consideració del Parlament i el Congrés dels Diputats. Cal un control eficient de la despesa electoral reduint-la, per exemple, amb l’enviament centralitzat d’un sol plec de propaganda electoral així com posar límits a la despesa i sancionar aquelles formacions que infringeixin la normativa. No estaria de més, en un gest de transparència, que els càrrecs electes i els alts càrrecs de l’administració pública o d’empreses públiques fessin una declaració pública sobre qualsevol activitat econòmica que els hagi proporcionat beneficis o béns patrimonials. Totes aquestes propostes són només una mostra del pacte per la regeneració política que creiem necessari, no només Catalunya sinó a tot l’Estat, amb un únic objectiu: retornar la credibilitat a la política i a aquells que fem una aposta per allò públic.
Joan Herrera
Secretari General d’ICV i diputat d’ICV-EUiA en el Congrés dels Diputats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada