dijous, 31 de desembre de 2009

Entre els romans i el reus-parís-londres


Vivum temps convulsos al Camp de TGN, amb el procés d'elaboració de la llei d'organització territorial. Una crispació que sembla venir sobretot de TGN i que ha estat resposta en major o menor mesura per Reus.
La veritat és que són reaccions "esperables" pel que suposen d'enfrontament entre dues ciutats rivals durant molt de temps; on sempre hi ha latent un cert enfrontament "de campanar" que aflora sovint de manera transversal en la ciutadania i en les organitzacions socials o polítiques.
No obstant, són debats estèrils i fora de lloc. En efecte, no està escrit que TGN deixi de ser capital, perquè a la llei se suposa que no hi sortiran els noms de les capitals. D'altra banda, es veu que de poc li ha servit a TGN ser la capital fins ara, si no entèn que ser capital, més enllà dels aspectes administratius, hauria de voler dir ser capaç d'exercir un cert lideratge territorial, de jugar un paper clau no només en benefici propi, sinó pensant en el conjunt del territori.
El Camp de TGN no ha tingut aquest lideratge compartit i això ens ha passat factura: si anem units podem aconseguir posar en marxa SIRUSA, el CAT, el Consorci del Transport Públic, etc. Si anem separats, ens acaba passant que l'estació de l'AVE està a Perafort, i tothom s'estripa les vestidures; però alguna cosa es devia fer malament perquè al final anés allí.
Crec que ens estem equivocant si plantegem el debat d'aquesta manera, sobretot TGN. Entenc que l'alcalde no vulgui que ningú li arrabassi la bandera del tarragonisme ara que està tan cotitzada, però així no anirem enlloc.
Cal un debat que no sigui nominalista i que ha de versar sobre quin futur compartit volem per la segona àrea metropolitana de Catalunya. I que tingui en compte el rol de TGN, però també de Reus, Cambrils, Valls, El Vendrell...
No estem a l'època dels romans, i actualment la tecnologia permet una manera diferent de prestar els serveis administratius, però és que el mercat laboral tampoc és local sino metropolità; i la gent treballa aquí, viu en una altra localitat i se'n va de festa a una tercera localitat.
Esperem que passin les febrades i reconduim el debat en el seus justos termes.