dimecres, 23 de maig de 2007

Els candidats d'ICV-EUiA de Cambrils, Salou, Vila-seca i Reus aposten per un transport públic de qualitat al Camp de Tarragona



Matas, Querol, Ruiz Marchante i Paris presenten les seves propostes a peu de carrer

Els caps de llista d’ICV-EUiA a Cambrils (Salvador Matas), Salou (Rafel Querol), Vila-seca (Antonio Ruiz Marchante) han presentat conjuntament avui en aquestes poblacions les propostes comuns en matèria de transport públic a l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. En la presentació hi ha estat també present l’alcaldable d’ICV-EUiA a Reus, Ernest París.


Davant del repte del canvi climàtic i el col·lapse circulatori a que ens aboca una mobilitat basada només en el vehicle privat, des d’ICV-EUiA reclamem un esforç decidit per potenciar el transport públic. Al Camp de Tarragona, d’acord amb la darrera enquesta de mobilitat obligada, només un 8 % del desplaçaments es realitzen en transport públic, una xifra molt per sota de la majoria de les àrees metropolitanes europees. El progressiu desplaçament de població cap a les poblacions petites i mitjanes del Camp, amb un transport públic clarament insuficient, no farà sinó empitjorar aquesta situació. Per aquest motiu, els nostres programes per a les eleccions municipals incorporen les següents propostes:

Incrementar i millorar l’oferta del transport públic

- Servei d’autobusos: Freqüències no superiors a 20 minuts en els eixos bàsics i de 60 minuts en la resta de connexions. Vehicles moderns, ben conservats i de característiques adequades.

- Establiment d’un serveis de rodalies del Camp de Tarragona: Valls – Reus – Tarragona – Cambrils – El Vendrell. Eliminació del canvi de sentit a Picamoixons (previst al PITC) i reobertura de la línia Reus-Valls.

- Prioritat absoluta per al Tramcamp, tren de rodalies en trajectes interurbans que té les característiques de tramvia en àrea urbana. Exemples d’àrees similars al Camp de Tarragona amb projectes en execució o en exlotació: Espanya: Màlaga, Alacant, Parla, Vitoria, Tenerife, Granada. A Europa els exemples són infinits: Porto, Messina, Innsbruck, Montpellier, pràcticament totes les ciutats alemanyes.... Per què aquí hem de ser menys ambiciosos? El traçat del tren-tram hauria de permetre connectar el triangle Reus/Cambrils/Tarragona amb sistema tramviari, incloent l’actual línia de la costa.

- Control efectiu de la qualitat de les concessionàries de transport. Sancions exemplars en cas d’incompliment.

Facilitar l’ús del transport públic

- Senyalització adequada i normalitzada dels itineraris, horaris i punts de parada.

- Integració tarifària: un sol bitllet vàlid per a tots els sistemes de transport.

- Vehicles adequats, de pis baix i aptes per a persones amb mobilitat reduïda a totes les línies.

- Convertir el Consorci del Transport del Camp de Tarragona en l’autoritat metropolitana del transport, amb capacitat de decisió sobre les inversions en matèria de transport públic i de desenvolupament de les directrius nacionals de mobilitat al Camp.

- Possibilitat d’accés de les línies urbanes a les estacions d’alta velocitat i a l’aeroport.

- Creació d’una àrea coordinada en la prestació de servei de taxi.

Prioritat pel transport públic a les poblacions

- Prioritat semafòrica als vehicles de transport públic, tant urbans com interurbans.

- Punts de parada cèntrics i de bona accessibilitat. Itineraris urbans adequats també per als transports interurbans de proximitat, amb parades

- Carril bus en els itineraris amb alta congestió.

Apostar per la intermodalitat

- Potenciar els intercanviadors tren/bus i bus/bus, facilitant el trànsit i adequant els horaris per minimitzar els temps d’espera.

- Instauració dels anomenats “park+ride”, espais d’estacionament ben condicionats i vigilats a les proximitats dels punts d’accés al transport públic.

- Situar la futura estació del corredor del Mediterrani (en construcció) a les proximitats de la intersecció amb el ferrocarril convencional, permetent la connexió tren d’altes prestacions/tren convencional.

- Millorar el transport regional cap a l’àrea de Barcelona i cap a les Terres de l’Ebre, tant en freqüències com en serveis.

La prioritat ha de ser el transport públic de proximitat

En els darrers anys, la inversió en matèria de transport públic ha estat i és encara només l’alta velocitat:

Pla inversions en ferrocarril 2006-2010 (en milions d’euros):

Alta velocitat (=1% ususaris): 18.797 M€ (80 %)

Ferrocarril convencional (=99 % usuaris): 2.832 M€ (12 %)

Altres inversions: 1.785 M€ (8 %

Això ha provocat el deteriorament, i finalment el col·lapse del ferrocarril que fa servir la gent cada dia, del que ens hauria de lligar amb la resta de poblacions del Camp i amb l’àrea de Barcelona.

Es parla molt de l’èxit de l’arribada del ferrocarril d’alta velocitat al Camp de Tarragona: 85.000 viatgers des de la posta en marxa (6 mesos)

Ningú no esmenta que l’any 2005 (darrer exercici del que Renfe proporciona dades), i a pesar de les deficiències en el servei, les estacions del Camp de Tarragona van despatxar:

Tarragona: 2.028.305 bitllets

Reus. 816.870 “

Torredembarra: 612.835 “

Salou: 554.070 “

Sant Vicenç: 329.230 “

Cambrils: 254.770 “

-------------------

4.596.080 bitllets l’any!

Cal recordar que mentre que el corredor Madrid-Saragossa- Lleida va transportar al 2006 a 2.001.571 viatgers, el ferrocarrils convencional a Catalunya (rodalies+regionals) va transportar 140 milions de passatgers.

Per tots aquests motius, la nostra aposta és el transport públic de proximitat, el que fem servir cada dia: els busos urbans i interburbans, el tren de rodalies, i ben aviat el tramcamp. Des del nostre compromís de contribuir al desenvolupament de ciutats i pobles amb qualitat de vida i sostenibles, desenvoluparem des dels governs municipals sistemes de transport públic àgils, eficients i de qualitat.

4 comentaris:

LOLA, UNA VEÏNA DEL SECTOR 15 EN LLUITA ha dit...

SR. ALCALDE, TÉ UN MOMENT, SISPALU?

Sóc la veïna del sector 15 que dilluns passat li va enviar una carta explicant-li una problemàtica que afecta la seva família i, en concret, a la seva filla que de moment no ha pogut obtenir plaça al nou Institut de secundària Mar de la Frau.

Com vostè ja és coneixedor, per assignar les 60 places de 1e d’ESO del IES Mar de la Frau, Ensenyament, quan el nombre de sol•licituds és superior a l’oferta, aplica un barem de prioritat d'admissió, segons diversos criteris específics, generals i complementaris.

Dins els criteris generals, hi ha el criteri de proximitat al domicili, que estableix que quan el domicili de l’alumne sol•licitant estigui en l'àrea de proximitat del centre, tindrà 30 punts, mentre que quan el domicili de l’alumne sol•licitant és al mateix municipi on és ubicat el centre sol•licitat en primer lloc, però no en la seva àrea de proximitat, tindrà 10 punts.

A Cambrils hi ha 3 IES públics i un de privat concertat on es pot fer l’ESO. De tots els IES (públics i privat concertats) 3 estan a la zona centre i només un a la zona dels barris de llevant. Comprendrà que em vagi quedar molt sorpresa quan vaig veure que a tots els alumnes sol•licitants de plaça a l’IES Mar de la Frau els han assignat 30 punts, independentment del lloc on es trobi el seu domicili al municipi de Cambrils.

En primera instància vaig parlar amb el personal directiu de l’IES Mar de la Frau i em van reconèixer que era molt injust i discriminatori, però que s’havien assignat 30 punts a tothom perquè l’Ajuntament i Ensenyament havien acordat que Cambrils fos zona única i la decisió no depenia d’ells. Després m’he assabentat que els mestres i directors dels centres educatius formen part del Consell Escolar Municipal. Alguna cosa podien haver dit si era tan injust.

Seguidament vaig demanar entrevista amb l’inspector d’ensenyament de la zona, Sr. Vicenç Villena, amb qui es va entrevistar el meu marit el passat dia 17 de maig. La seva resposta va ser que ell havia recomanat la zonificació dels centres públics i privats concertats, però que la decisió no depenia d’Ensenyament de la Generalitat i que era una cosa que decidia el Consell Escolar Municipal, que està integrat per directors de centres, pares d’alumnes, tècnics d’ensenyament i que lidera l’Ajuntament.

He buscat informació sobre els objectius i funcions del Consell Escolar Municipal i resulta que aquest es configura com un organisme d’assessorament, consulta, proposta i participació sobre qualsevol tema relacionat amb l’ensenyament no universitari dins l’àmbit del municipi i ha de ser consultat per les administracions educatives (departament d’Ensenyament de la Generalitat i l’Ajuntament) sobre qüestions com la planificació de les places escolars del municipi, la determinació de les zones d’influència dels centres docents públics i privats concertats, i la distribució equitativa de les demandes d’escolarització en tots els nivells d’ensenyament no universitari. Això vol dir, que no és un òrgan decisori, com ens va voler fer entendre l’inspector d’ensenyament, però que proposa i participa. Per tant, el Consell Escolar Municipal, liderat per l’Alcalde o el regidor en qui delegui, proposa i Ensenyament disposa.

Acte seguit, vaig decidir enviar-li una carta, que la seva secretària va rebre el dia 21 de maig, exposant-li la nostra tribulació per trobar-nos en mig d’una situació que nosaltres no hem decidit però que ens està afectant i perjudicant molt greument a la nostra família i especialment a la nostra filla i, potser, a altres famílies i ciutadans de Cambrils.

Que la vagi dirigir a vostè i no al regidor d’ensenyament, va ser degut a que vostè és la màxima autoritat al municipi, perquè es un Professional de l’ensenyament secundari i, sobretot, perquè sé que per a vostè i per al partit que representa, el més important és solucionar els problemes de la gent de Cambrils i també perquè entro al seu bloc i l’he escoltat dir que els principis de solidaritat, llibertat i igualtat són els que regeixen la seva manera de ser.

A hores d’ara encara no he rebut cap resposta seva, però em consta, a través de la seva secretària (Sra. Núria Ramon) a qui va trucar el meu marit, que ha llegit la carta i que ens enviarà una resposta.

Aquesta tarda he rebut una inesperada visita a casa meva. Ha vingut a veure’ns el sr. Xavi Martí, candidat de l’Alcaldia de la Plic. Ens ha explicat que s’havia assabentat del nostre problema a través d’una amiga que tenim en comú amb qui jo havia parlat i m’ha mostrat la seva sensibilitat, fet que li agraeixo molt.

Ara és el moment que els candidats d’esquerres que volen ocupar càrrecs públics al nostre municipi ens envien escrits on ens demanen el nostre suport, ens diuen que ens escoltaran, que volen lluitar contra les injustícies, que volen un Cambrils on que homes i dones puguin portar a terme els seus projectes amb autonomia i en plenes condicions d’igualtat i no sé quantes coses més.

Jo aquest matí he exposat el nostre problema a un tècnic d’ensenyament que conec, que treballa a un altre municipi i s’ha mostrat molt estranyat amb tot el que li he comentat que passava a Cambrils, sobretot perquè hi governa un ajuntament d’esquerres i de progrés, però també m’ha dit que si l’Alcalde vol, pot fer una mediació amb Ensenyament i el problema pot resoldre’s com s’ha fet altres vegades en casos similars.

Bé, doncs després de tot aquest cúmul de coses que ens han passat, ja no sabem de qui ha estat la culpa ni què pensar, però ens queda la sensació que tothom tracta de treure’s “ el mort” de sobre i donar-li la culpa a l’altre i, l’un per l’altre, el problema de la nostra filla sense resoldre’s.
Sr. Benaiges, som una família lluitadora i l’esperança serà l’última cosa que perdrem, perquè tenim la convicció que amb el seu ajut encara podem canviar les coses.

Espero molt de vostè, sobretot encert en resoldre els problemes de la gent de Cambrils, i em poso a la seva disposició.

Ben cordialment

Lola, una veïna afectada per una decisió injusta, que lluita per aconseguir que la igualtat d’oportunitats de la seva filla d’onze anys sigui una realitat

lola UNA VEÏNA DEL SECTOR 15 EN LLUITA ha dit...

SR. ALCALDE, VOLDRIA SABER PER QUÈ

He decidit escriure-li aquesta carta, convençuda que vostè està molt enfeinat amb les eleccions municipals i que molt probablement no tindrà l’oportunitat de llegir-la, però com a persona d’ideologia progressista i d’esquerres, després de llegir que vostè va dir que l’opció socialista és la mes assenyada i que la gent necessita solucions i no cançons, no m’he pogut estar d’intentar-ho.
Sóc una veïna de Cambrils que viu des de fa 7 anys a la urbanització els Ametllers, popularment coneguda a l’ajuntament com a sector 15. Quan vaig venir a viure a Cambrils l’oferta educativa a Vilafortuny era nul•la i he tingut de portar els meus dos fills al col•legi Vidal i Barraquer perquè tant aquest centre com els altres disponibles (Marinada o Joan Ardèvol) estaven igual de lluny del meu domicili, amb les consegüents molèsties i trastorns que ocasiona haver de fer 4 o més viatges, els dies d’activitats escolars, des del meu domicili als centres que es troben ubicats al casc urbà.
Per sort, a Vilafortuny durant aquesta darrera legislatura s’ha creat una zona escolar (CEIP Guillem Fortuny i l’IES Mar de la Frau) on s’ofereixen alguns dels diferents ensenyaments de règim general establerts a la LOGSE: educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria (ESO)
Tinc una filla que l’any vinent ha d’anar a l’institut i un fill que ho farà d’aquí a dos anys. La meva filla volia anar a l’IES Mar de la Frau, que es troba a un centenar de metres de la nostra casa, però resulta que no hi podrà anar perquè el Consell Escolar Municipal, l’organisme de consulta i participació dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament no universitari dins de l’àmbit municipal, liderat pel regidor d’Ensenyament, no ha considerat convenient crear una zona escolar a Vilafortuny. Què vol dir això?, doncs que al no tenir els punts que la llei possibilita per proximitat del centre, s’ha d’anar al desempat, segons un número aleatori, amb la immensa majoria de nens i nenes, que tot i no residir a les urbanitzacions de llevant, tenen els mateixos punts per residir a Cambrils.

Això permet que es donin situacions inversemblants com que un nen que visqui a una urbanització de Ponent obtingui plaça a un IES d’una urbanització de Llevant i que un d’una urbanització de Llevant, que té el centre a escassos metres de casa seva, no l’obtingui i hagi de desplaçar-se a un IES de la zona centre. Si som gaires els que ens trobem així, tant de la zona centre, com de les urbanitzacions de llevant, tard o d'hora s'hauran de plantejar de posar un transport escolar per a atendre als alumnes. A més, els hauran de subvencionar el menjador escolar perquè no tindran temps de venir a casa a dinar, i posar-los un transport per anar a dinar a casa també suposarà més despesa.

Això no resulta gens lògic, perquè entenc que una política progressista i d’esquerres, com la que vostè encapçala, ha de garantir i vetllar perquè el principi d’igualtat d’oportunitats al municipi, juntament amb la necessitat de minvar desequilibris territorials en l’accés a l’educació sigui una realitat. Per què no trobo encertada l’actual política de no zonificació? Doncs precisament pel que he comentat i perquè no s’afavoreix l’establiment de vincles entre família i els centres de la zona, perquè no s’optimitzen els recursos i perquè no es possibilita que l’alumne pugui fer servir la bicicleta com a mitjà de transport amb la màxima facilitat i seguretat. En definitiva: en lloc de tenir unes instal•lacions educatives al servei dels veïns, som els veïns els que ens hem d’adaptar a les instal•lacions. Opino que l’Ajuntament hauria de fer quelcom més per posar a l’abast de l’alumnat itineraris formatius que no els condicionin de manera lesiva i això, s’hauria aconseguit, tal com em va dir l’inspector d’ensenyament que havia recomanat, potenciant l’accés de l’alumne a l’oferta educativa de la zona on viu.
Entengui que no estic en contra que alumnes que viuen a la Parellada, al pinaret, al Casc Antic o a l’eixample, que tot i tenir més prop de casa seva els IES Cambrils o Ramon Berenguer IV, puguin fer ús de l’IES Mar de la Frau, però mai en perjudici dels que viuen als Tallats, Molí de la Torre, Proacosa, els Ametllers, etc. Aquesta situació posa en evidència a aquells que volen liderar un Cambrils més participatiu i no han estat capaços o, el que seria més greu, no han volgut defensar la zonificació escolar als barris de llevant.
Els veïns necessitem solucions i la situació actual ens complicarà molt la vida i no respon a les nostres necessitats de descentralització i acostament de serveis a la persona. Així no es potencia ni la millora del benestar dels ciutadans, ni la vialitat, ni la sostenibilitat al territori, ni res.
M’agradaria que com Alcalde i bon coneixedor com és del món de l’ensenyament, ens doni a la meva família una solució, però imagino que a hores d’ara ja és massa tard. Si no pot fer res, li demano que per la propera legislatura, a les dues-centes propostes del seu programa n’hi inclogui una que estableixi la zonificació escolar als barris de llevant, per assegurar que la igualtat d’oportunitats i la millora del benestar dels ciutadans de Cambrils esdevingui una realitat també als barris de Llevant.

Amb l'esperança i la voluntat de resoldre aquest problema el saludo cordialment.

Lola, una veïna dels Ametllers, afectada per una decisió injusta del regidor d'Ensenyament i del Consell Escolar Municipal

lola, una veïna del sector 15 en lluita ha dit...

SR ALCALDE, TÉ UN MOMENT, SISPLAU?

Sóc la veïna del sector 15 que dilluns passat li va enviar una carta explicant-li una problemàtica que afecta la seva família i, en concret, a la seva filla que de moment no ha pogut obtenir plaça al nou Institut de secundària Mar de la Frau.

Com vostè ja és coneixedor, per assignar les 60 places de 1e d’ESO del IES Mar de la Frau, Ensenyament, quan el nombre de sol•licituds és superior a l’oferta, aplica un barem de prioritat d'admissió, segons diversos criteris específics, generals i complementaris.

Dins els criteris generals, hi ha el criteri de proximitat al domicili, que estableix que quan el domicili de l’alumne sol•licitant estigui en l'àrea de proximitat del centre, tindrà 30 punts, mentre que quan el domicili de l’alumne sol•licitant és al mateix municipi on és ubicat el centre sol•licitat en primer lloc, però no en la seva àrea de proximitat, tindrà 10 punts.

A Cambrils hi ha 3 IES públics i un de privat concertat on es pot fer l’ESO. De tots els IES (públics i privat concertats) 3 estan a la zona centre i només un a la zona dels barris de llevant. Comprendrà que em vagi quedar molt sorpresa quan vaig veure que a tots els alumnes sol•licitants de plaça a l’IES Mar de la Frau els han assignat 30 punts, independentment del lloc on es trobi el seu domicili al municipi de Cambrils.

En primera instància vaig parlar amb el personal directiu de l’IES Mar de la Frau i em van reconèixer que era molt injust i discriminatori, però que s’havien assignat 30 punts a tothom perquè l’Ajuntament i Ensenyament havien acordat que Cambrils fos zona única i la decisió no depenia d’ells. Després m’he assabentat que els mestres i directors dels centres educatius formen part del Consell Escolar Municipal. Alguna cosa podien haver dit si era tan injust.

Seguidament vaig demanar entrevista amb l’inspector d’ensenyament de la zona, Sr. Vicenç Villena, amb qui es va entrevistar el meu marit el passat dia 17 de maig. La seva resposta va ser que ell havia recomanat la zonificació dels centres públics i privats concertats, però que la decisió no depenia d’Ensenyament de la Generalitat i que era una cosa que decidia el Consell Escolar Municipal, que està integrat per directors de centres, pares d’alumnes, tècnics d’ensenyament i que lidera l’Ajuntament.

He buscat informació sobre els objectius i funcions del Consell Escolar Municipal i resulta que aquest es configura com un organisme d’assessorament, consulta, proposta i participació sobre qualsevol tema relacionat amb l’ensenyament no universitari dins l’àmbit del municipi i ha de ser consultat per les administracions educatives (departament d’Ensenyament de la Generalitat i l’Ajuntament) sobre qüestions com la planificació de les places escolars del municipi, la determinació de les zones d’influència dels centres docents públics i privats concertats, i la distribució equitativa de les demandes d’escolarització en tots els nivells d’ensenyament no universitari. Això vol dir, que no és un òrgan decisori, com ens va voler fer entendre l’inspector d’ensenyament, però que proposa i participa. Per tant, el Consell Escolar Municipal, liderat per l’Alcalde o el regidor en qui delegui, proposa i Ensenyament disposa.

Acte seguit, vaig decidir enviar-li una carta, que la seva secretària va rebre el dia 21 de maig, exposant-li la nostra tribulació per trobar-nos en mig d’una situació que nosaltres no hem decidit però que ens està afectant i perjudicant molt greument a la nostra família i especialment a la nostra filla i, potser, a altres famílies i ciutadans de Cambrils.

Que la vagi dirigir a vostè i no al regidor d’ensenyament, va ser degut a que vostè és la màxima autoritat al municipi, perquè es un Professional de l’ensenyament secundari i, sobretot, perquè sé que per a vostè i per al partit que representa, el més important és solucionar els problemes de la gent de Cambrils i també perquè entro al seu bloc i l’he escoltat dir que els principis de solidaritat, llibertat i igualtat són els que regeixen la seva manera de ser.

A hores d’ara encara no he rebut cap resposta seva, però em consta, a través de la seva secretària (Sra. Núria Ramon) a qui va trucar el meu marit, que ha llegit la carta i que ens enviarà una resposta.

Aquesta tarda he rebut una inesperada visita a casa meva. Ha vingut a veure’ns el sr. Xavi Martí, candidat de l’Alcaldia de la Plic. Ens ha explicat que s’havia assabentat del nostre problema a través d’una amiga que tenim en comú amb qui jo havia parlat i m’ha mostrat la seva sensibilitat, fet que li agraeixo molt.

Ara és el moment que els candidats d’esquerres que volen ocupar càrrecs públics al nostre municipi ens envien escrits on ens demanen el nostre suport, ens diuen que ens escoltaran, que volen lluitar contra les injustícies, que volen un Cambrils on que homes i dones puguin portar a terme els seus projectes amb autonomia i en plenes condicions d’igualtat i no sé quantes coses més.

Jo aquest matí he exposat el nostre problema a un tècnic d’ensenyament que conec, que treballa a un altre municipi i s’ha mostrat molt estranyat amb tot el que li he comentat que passava a Cambrils, sobretot perquè hi governa un ajuntament d’esquerres i de progrés, però també m’ha dit que si l’Alcalde vol, pot fer una mediació amb Ensenyament i el problema pot resoldre’s com s’ha fet altres vegades en casos similars.

Bé, doncs després de tot aquest cúmul de coses que ens han passat, ja no sabem de qui ha estat la culpa ni què pensar, però ens queda la sensació que tothom tracta de treure’s “ el mort” de sobre i donar-li la culpa a l’altre i, l’un per l’altre, el problema de la nostra filla sense resoldre’s.
Sr. Benaiges, som una família lluitadora i l’esperança serà l’última cosa que perdrem, perquè tenim la convicció que amb el seu ajut encara podem canviar les coses.

Espero molt de vostè, sobretot encert en resoldre els problemes de la gent de Cambrils, i em poso a la seva disposició.

Ben cordialment

Lola, una veïna afectada per una decisió injusta, que lluita per aconseguir que la igualtat d’oportunitats de la seva filla d’onze anys sigui una realitat

Maricel ha dit...

Caram, com m'agrada aquest programa conjunt de transport públic! I quina capacitat de resposta! Moltes gràcies, Sr. Matas.