Sembla clar que si hi ha un tret comú en com el govern de José Luis Zapatero ha fet front a la crisi és la improvisació i la manca d’un full de ruta clar que ens ajudi a sortir de la crisi en millors condicions.
Ara, Zapatero, després de la seva visita a Davos, sembla que ha volgut calmar els mercats internacionals enviant-los el missatge que Espanya es posa les piles. Que no pateixin, que no som com Grècia, Espanya és diferent i nosaltres som fiables. El problema és que acontentar els totpoderosos de Davos passa per parlar de flexibilitat laboral, per baixar els sous… i per allargar l’edat de jubilació, que ZP ha proposat portar fins els 67 anys.
Es curiós com assistim a l’etern retorn del debat sobre les pensions en aquest país. Periòdicament es qüestiona la viabilitat futura de les pensions i de ben segur que els bancs se n’alegren perquè els plans privats de pensions es reactiven. Però el cert és que les previsions eren interessades i els presagis no s’han complert. Al contrari, el sistema públic de pensions funciona millor i aguanta millor les crisis que el privat.
A més, l´estat dels comptes de la Seguretat Social és molt bo, amb un fons de reserva de 62.000 MEUR i amb superàvit en els darrers anys.
Estem davant d’un debat inoportú, perquè ara mateix tenim més de quatre milions d’aturats, i l’atur juvenil que s’apropa perillosament al 40%. Enmig d’un procés de diàleg i concertació social, una proposta com la d’allargar l’edat de jubilació no fa més que demostrar la incapacitat del Govern per llegir la situació de crisi i les seves conseqüències. Ni es generarà ocupació, ni es millorarà el model, ni es propiciarà un millor escenari pel diàleg social.
Una proposta que per més inri es presenta amb dubtes i canvis com la referència a l’allargament de 15 a 25 anys del període de còmput.
En tot cas, el que caldria abans que res és avançar en el compliment de l’Acord de Pensions assolit el 2006, especialment pel que fa a la integració de règims especials en el règim general de la SS o el sistema de reducció de l’edat de jubilació per les activitats professionals més penoses.
Molts pensionistes veuran com la seva pensió és el 2010 inferior a la que venien cobrant. Defensem el manteniment del poder adquisitiu de les pensions. En aquest sentit, ICV registrarà una Proposició No de Llei (PNL) al Congrés per instar al Govern que garanteixi que cap pensionista cobrarà menys que l'any passat.
Des d’ICV tenim la sospita de el veritable motiu de sembrar aquest dubte en el conjunt de la societat civil espanyola és la manca de valentia política d’apostar pel canvi de model econòmic i, sobretot, la temptació que té l’executiu, de claudicar davant la insistència dels poders fàctics empresarials i sectors polítics més conservadors cap una reforma laboral que abarateixi els costos laborals (a més de flexibilitzar el mercat de treball, es clar).
Tanmateix, continuem exigint a l’Executiu de ZP que faci avenços clars en algunes qüestions que considerem drets bàsics dels pensionistes:
o Millorar i unificar les pensions més baixes, establint per llei la Pensió Bàsica Universal propera a l’SMI, on el requisit sigui ser major de 65 anys i la unitat de càlcul sigui els drets individuals.
o Increment de la pensió mínima contributiva per sobre de l’SMI.
o Millorar les pensions de viduïtat, fins a constituir el 100% del salari o la pensió, de la parella.
o Creació de la nova pensió d’acompanyament per a les persones que viuen soles.
La sostenibilitat econòmica del sistema públic no l’hem de buscar en la reducció de la despesa pública si no en l’increment dels ingressos amb una reorientació de la política fiscal, amb una proposta perquè el Govern espanyol “tingui un full de ruta fiscal progressista”. Entenem que, ara toca més que mai, apostar per gravar a aquelles persones (físiques i jurídiques) que més tenen i/o més guanyen, per tal de generar un nivell de recaptació tributària addicional que es pugui destinar a polítiques socials adreçades a aquells col•lectius que més pateixen la crisi, garantint, alhora el futur del sistema de pensions.
En definitiva, des d’ICV ens oposem frontalment a qualsevol proposta que, com aquesta, retalli drets que tan ens han costat a totes i tots d’assolir en aquests anys de democràcia. Estem disposats a parlar de totes les mesures necessàries per sortir de la crisi i, sobretot, crear ocupació estable i de qualitat però, en cap cas, acceptarem que això inclogui retallar drets bàsics de la ciutadania que no es qui ha generat la crisi, si no qui la pateix en major mesura.
ICV seguirà al costat dels treballadors i treballadores i al costat dels sindicats, i demanem a Zapatero que torni a les posicions d’esquerres i deixi d’estar segrestat per les veus de Davos, dels organismes internacionals o de la premsa financera. El problema no són els més vulnerables (els pensionistes, els joves aturats, els immigrants), el problema són els poderosos (els banquers que guanyen fins i tot quan ho fan malament, els empresaris que estafen i a sobre se’n riuen).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada