Vaig estar a la mani de Tortosa contra el tancament de la LEAR. Calia ser-hi present, per copsar com s'està vivint el tancament per la gent i per a expressar solidaritat i que calen polítiques públiques actives per a fer-hi front.
Vaig recordar una altra mani, fa ja temps, aquella que va marcar l'inici de la lluita antitransvasament. Una mani multitudinària, on la gent tenia moltes ganes de canviar les coses, malgrat la situació era difícil. Si ens haguessin preguntat com crèiem que acabaria la lluita, potser pocs haguessin descrit la situació qe tenim ara, en la què s'ha capgirat la dependència del riu Ebre i podem dir que ara mateix, a l'àrea de Barcelona "sobra" aigua, hi ha un escreix de subministrament que en cas de sequera podria aportar els recursos suficients.
En la mani d'ahir , vaig tenir la mateixa sensació: les coses estan difícils, sens dubte són producte de factors diversos: manca de inversió en recerca tecnològica per part d'una empresa que als anys 70 va arribar al Baix Ebre atreta pels baixos salaris, i ara fa el mateix plantejament buscant nous emplaçaments que li permetin guanyar més; manca de polítiques públiques d'idustrialització que durant tants anys hem patit per part dels governs de CiU: segons ells, no cal fer res , perquè el mercat s'autoregula, cal no practicar allò que ells anomenen "dirigisme".
Però cal estar atents a les possibilitats i recursos de la gent de les Terres de l'Ebre i cal prestar-hi suport. Segur que amb constància, tenacitat i impuls social arribarem a veure canvis.
Com deia ahir Joan Herrera, únic dirigent nacional que va assistir a la mani, cal un pla de dinamització econòmica per terres ebrenques i polítiques pal·liatives per les 515 persones que es queden a l'atur en el marc de la manifestació contra el tancament de la planta.
Un pla de dinamització econòmica per garantir entre altres coses que el "sol industrial es posa al servei de les indústries que es vulguin instal·lar, un compromís pel desdoblament de l'Eix de l'Ebre, perquè el port dels alfacs sigui d'ús industrial i tingui connexió ferroviària entre el port i els polígons" i un "compromís immediat amb la gent que es queda a l'atur amb polítiques pal·liatives perquè ningú quedi desprotegit".
Joan Herrera al.ludia al fet que es perden 500 llocs de treball, l'equivalent a que es perdessin 20.000 llocs de feina a l'àrea metropolitana de Barcelona".
Per tant, un regust amarg per l'impacte social del tancament, però també confiança en les possibilitats de les Terres de l'Ebre.
I un últim comentari: com deia Daniel Pi, refutant unes paraules del Pepe Alvarez: al polígon Catalunya, sí que hi ha aigua; ara el que cal és buscar empreses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada