dimarts, 29 de gener de 2008

Catalanisme d'Esquerres

A mesura que ens apropem a la cita del 9 de març s'incrementaran les veus que voldran reduir les eleccions a una tria entre PSOE i PP, mentre que el més rellevant no és per quant guanyen els socialistes, sinó qui guanya influència i qui en perd, així com si des de Catalunya s'opta per un xec en blanc o per l'exigència, tant des d'un vessant catalanista com des d'una perspectiva d'esquerres i ecologista. Els pròxims quatre anys passen per la necessitat d'avançar en la definició de l'Estat plurinacional, enfront de les inèrcies recentralitzadores que vénen de la dreta, i d'un PSOE que vol que tot quedi tal com està. Tindrem damunt la taula la reforma del Senat, la del poder judicial i, per sobre de tot, hi haurà el repte del nou model de finançament. Un model que necessitarà la publicació de les balances fiscals, incorporant-hi allò que ja s'ha recollit en l'Estatut, com és el principi d'ordinalitat. Un altre aspecte important serà el de la inversió necessària a Catalunya, i el debat aquí no serà tan sols quant s'hi inverteix sinó com es fa. Serà clau, des d'un vessant social i ambiental, garantir una forta inversió a favor del tren convencional, que permeti tenir a curt i mitjà termini una xarxa que millori la connectivitat del país. I l'últim serà el de les efectives transferències i la resolució de la gestió de l'aeroport del Prat.
El segon repte és social. Després d'anys de bonança econòmica, la paradoxa és que les desigualtats s'han incrementat. Mentre s'aprovaven lleis socials com la de dependència, es tiraven endavant reformes fiscals que implicaven una menor recaptació i que, per tant, no permetien fer front als reptes socials. Tot això s'ha sumat al luxe escandinau de l'excepcional superàvit pressupostari. La suma dels dos factors ha fet que la convergència social amb Europa hagi estat del 0,1% del PIB cada any, tot i que el compromís era de l'1% anual. Dues propostes resumeixen quin ha estat el final de la legislatura: el xec-nadó, una proposta impròpia de l'esquerra, i l'anunci de supressió de l'impost de patrimoni, un dels tipus impositius més eficaços en la lluita contra el frau fiscal.
El tercer repte és l'aprofundiment democràtic. En primer lloc, avançant cap a un Estat laic, per després donar més passos en matèria de drets i llibertats, i poder normalitzar drets com l'avortament o el dret de morir amb dignitat. A aquests elements cal afegir un punt importantíssim: l'avenç cap a una ciutadania plena ha de recollir el dret de vot per a les persones immigrades.
El quart repte és ambiental. Vivim en l'Estat europeu que incompleix més el protocol de Kyoto, en un dels racons d'Europa on més afectarà el canvi climàtic. Per això qüestions com la mobilitat sostenible, l'aposta pel ferrocarril convencional, l'efectiu estalvi energètic, la fiscalitat ambiental i l'horitzó sense nuclears són tan rellevants, sobretot a Catalunya, que és un dels països més nuclearitzats d'Europa. Aquestes són les quatre assignatures principals de la legislatura. Per fer-hi front, necessitem un catalanisme d'esquerres, ecologista i exigent, que tingui més pes, que sigui capaç de complicar la vida als qui no volen canviar res, que faci propostes que ens permetin avançar. Tenim un full de ruta i una ambició.

1 comentari:

Anònim ha dit...

recomano llegir post i comentaris de http://lluissunye.blogspot.com/