divendres, 14 de maig de 2010

Contra les mesures de ZP, mobilització!


Aquest govern de ZP ha fet tots els papers de l‘auca en un perìode de dos anys i escaig: primer prometia de tot perquè hi havia superàvit dels comptes de l’estat. Després va tardar a reaccionar devant de la crisi perquè s’entestava a dir que no n’hi havia, la qual cosa era una discussió bizantina però el més greu era que no prenia mesures. Després va començar a fer cada dia una cosa a vaure si així se’n sortia i al final ha fet en 24 h allò que havia dit que mai faria. Qui dóna més?
Després, les mesures que s’han de prendre en els moments crítics, sempre són dures. Ara bé, només cal veure les reaccions dels agents socials per a veure que només han afectat a les capes treballadores, els pensionistes, els dependents, justament aquelles que han pagat per la crisi en forma d’atur sense ser-ne els causants. La CEOE per boca del Díaz Ferran (quin morro té aquest home) molt contenta i demanant-ne més; els sindicats, a punt de convocar mesures de protesta generalitzada. Fort amb els febles i feble amb els forts, no trobo manera més curta d’expressar-ho. On queda un partit socialista en aquests casos?
Cal aixecar la bandera de la protesta i de què els plats trencats els paguem tots, no sols uns quants, els de sempre.
Una darrera reflexió sobre els discursos de l’inici d’una crisi que va descolocar a molts. Recordeu que gent com ara Sarkozy parlava de refundar el capitalisme, d’imposar una tasa per les transaccions especulatives, la desaparició dels paradisos fiscals, la regularització del sistema financer, posar límits als sous dels executius bancaris o empresarials. Què n’ha quedat de tot això? Doncs que han pagat els qui no en tenien la culpa: retalls de sous dels funcionaris, reformes laborals, menys protecció social, menys pensions…
Com deia aquell, trobo a faltar l’acomiadament lliure o la privatització de la sanitat. El PSOE ha fet la feina bruta del PP: mal sistema de combatre la dreta la d’aquell que n’aplica la doctrina...