dimecres, 18 d’abril de 2007

S'enceta una campanya per sensibilitzar la població sobre els excrements de gossos


Salvador Matas, regidor de Medi Ambient, ha presentat la segona campanya sobre animals de companyia en aquest mandat. La primera va realitzar-se ara fa dos anys per informar de l'actualització de l'Ordenança d'Animals de companyia i per actualitzar els cens d'animals.
Ara es tracta de conscienciar sobre la importància de recolir els excrements dels animals per part dels seus posseïdors. Són molt nombroses les queixes de ciutadans sobre la brutícia als carrers o a zones verdes que poden arribar a dissuadir del seu ús recreatiu degut a la impossibilitat de caminar entre els excrements.
LA campanya anirà adreçada a donar informació a la població en general, que ha de conéixer la normativa actual sobre la tinença d'animals i les obligacions dels propietaris; als professionals dels comerços dedicats als animals, que rebran el suport de l'ajuntament en la seva tasca i als propietaris de gossos als quals s'informarà per part d'uns educadors al llarg dels propers 30 dies sobre les seves obligacions, aclarint dubtes i se'ls obsequiarà amb un regal: un moneder on posar bosses que es penja de la corretja i que es podran utilitzar quan es tregui el gos a passejar per tal de recollir els excrements

3 comentaris:

Maricel ha dit...

Benvolgut regidor,

Trobo molt lloable la sensibilitat mostrada envers l’àmbit dels animals de companyia del nostre municipi promovent algunes campanyes sobre aquest tema. No obstant, penso que encara es pot millorar força l’abordament d’aquest tema per part de l’Ajuntament. Està molt bé que insistiu en les obligacions que tenen els propietaris d’animals de companyia, perquè s’ha d’exigir una tinença responsable i cívica, però també m’agradaria que el nostre Ajuntament fos capdavanter i un exemple d’excel·lència en la gestió de les obligacions que li atorga la Llei 22 / 2003, de 4 de juliol, de Protecció dels Animals respecte al tractament de la trista problemàtica dels animals abandonats, de la seva protecció i benestar.

M’he informat sobre l’actuació del meu Ajuntament al respecte i m’ha alegrat saber que és plenament correcta i bastant més responsable que la d’altres poblacions properes, però potser massa bàsica, i penso que l’àrea de Medi Ambient que dirigiu està a l’alçada com per poder aportar bastant més que els mínims legals exigibles ;-) I és amb aquest ànim de confiança i millora que us plantejo les reflexions següents:

1. Tal com diu l’esmentada Llei “els Ajuntaments han de disposar d’instal·lacions de recollida d’animals abandonats o perduts adequades i amb capacitat suficient per al municipi, o convenir la realització d’aquest servei amb entitats supramunicipals o amb altres municipis”. Aquesta tasca està ara encomanada a l’entitat LA ÚLTIMA LLAR, ubicada en un altre municipi, i la nostra Policia Local fa una correcta actuació al respecte. He visitat les instal·lacions d’aquesta entitat i són correctes, però penso que es necessitaria major implicació tant dels Ajuntaments com dels propis ciutadans: es pot fer bastant més...

2. Quan algú es dirigeix a aquestes instal·lacions, la senyalització de carretera indica que La Última Llar (vaja amb el nom...) és un “cementiri d’animals de companyia”, així que imagineu l’esglai dels simpatitzants dels animalons... Crec que els vaig ofendre quan vaig preguntar si allí protegien o sacrificaven als animals recollits, però què voleu que pensi amb aquestes indicacions???... Ja sé que també ofereixen útils serveis d’incineració i enterrament de mascotes, però crec que cal canviar l’enfocament de la seva presentació i senyalització.

3. Aquest tipus de centres d’acollida, i ara parlo en general, pel fet d’atendre necessitats supramunicipals normalment estan saturats, en detriment de la qualitat de servei i capacitat d’acollida que poden oferir (ja fan el que poden!), així que penso s’hauria de tendir a que cada municipi acabi gestionant el seu propi centre per evitar la saturació i poder millorar la seva gestió oferint nous serveis, alhora enriquidors pel municipi. Per exemple, se m’acut que es podria compaginar amb un servei de residència temporal, a preus assequibles pels propietaris que hagin d’absentar-se uns dies i no puguin endur-se l’animaló, i que ajudaria a obtenir ingressos per cobrir despeses del centre.

4. També es podrien fer campanyes d’adopció, apadrinament, voluntariat i col·laboració (també econòmica), permetent la interacció amb la ciutadania. Segons les circumstàncies personals, no tothom es pot permetre tenir a casa un animal de companyia en condicions òptimes, però qui volgués gaudir de l’enriquidora i recomanable experiència del tracte amb les bestietes ho podria fer per aquesta via, establint una simbiosi positiva. He tingut notícia d’iniciatives d’aquest tipus amb col·lectius com la gent gran, amb molts beneficis psicològics i afectius, o els nens, de gran influència educativa i sensibilitzadora. De fet, és una experiència enriquidora per a qualsevol persona... Fins i tot he llegit que en una població del Japó arriben a llogar gossos, a un preu per hora, dia o cap de setmana, per treure’ls a passejar, cuidar-los i gaudir de la seva companyia, i s’ha convertit en un servei molt demandat (potser no cal arribar a aquest nivell de mercantilisme... :-)

5. D’altra banda, un centre d’aquest tipus penso que podria integrar-se perfectament en un parc municipal, amb tractament de nucli zoològic (d’acord amb l’esmentada llei de protecció) però amb un enfocament innovador, creant un espai no d’exhibició, sinó d’interacció, trobada i relació, ja que els animals de companyia busquen precisament això, companyia, i no guetos de reclusió i exclusió. En aquest espai podrien ubicar-se els animals més mansos i sociables i, per suposat, no perillosos, completament sans, susceptibles d’adopció i apadrinament en qualsevol moment, i mantenir les entitats supramunicipals, a vegades molt aïllades dels nuclis de població, pel tractament d’animals malaltets que necessiten cura especial, amb espais de quarentena efectiva per evitar el contagi de malalties (amb saturació això es impossible!) i que permetin la seva recuperació.

6. Respecte a l’actual campanya de civisme, orientada als propietaris d’animals, que no poden imposar els excrements de les seves mascotes als altres vilatans, perdoneu que no sigui del tot optimista, perquè sempre hi haurà algú reaci a recollir la caqueta del seu gos. Com a solució intermitja per als menys responsables, no es podria destinar una zona concreta dels parcs, habilitada perquè els animals facin les seves necessitats allí, i evitar així als ciutadans i jardiners el pringue amb aquest tipus de “merengues”? Més fàcil ja no es podria posar!

7. Pel que fa a les colònies de gats, vaig descobrir amb alegria que fa temps l’Ajuntament havia dut a terme una campanya d’esterilització, però quan ens vam anar a informar resulta que solament estava prevista pels gats mascles... Gran decepció: fins i tot al regne animal s’estén la discriminació masclista... :-) Per cert, en algunes poblacions hi ha associacions (Progat, per exemple) que es dediquen a la cura i control in situ de les colònies de gats amb una infrastructura mínima.

8. Segurament pensareu que sóc massa idealista amb el que he exposat, però crec que cal saber crear recursos imaginatius que facin d’un problema una solució enriquidora. De fet una utopia sempre pot ser una realitat prematura que cal traballar, i més quan es tracta de saber gaudir i agrair d’alguna manera la tendresa que ens aporten els animalets de companyia. A més la nostra heràldica obliga: no és un gos el protagonista de l’escut de Cambrils? Que es noti, doncs ;-) I el tractament valent d’aquest àmbit, amb els valors que impliquen, és lògic confiar-lo a un partit com ICV, no?

Moltes gràcies per la vostra atenció i consideració!

Salvador Matas ha dit...

Benvolguda Maricel:
moltes gràcies pels teus extensos i ben fonamenats comentaris.Crec que en aquest mandat hem posat unes bases que caldrà evidenmtment desenvolupar en el futur. Però fa 4 anys el punt de partida era... molt precari.
La idea de mancomunar serveis a nivell de la comarca crec que és una idea amb futur. Potser cal millorar la imatge de LA ültima llar (a mi el nom em sembla horrible) però crec que ho fan molt bé, tot i haver hagut de fer front en poc temps a una ampliació del servei considerable.
Les campanyes d'esterilització s'han adreçat, per la teva tranquilitat, a mascles i femelles, no sé on ho has sentit, però no és cert. Hem col.laborat amb PROGAT, i suposo que en futur hauríem de col.laborar encara més.
De pipi cans n'hem posat un al c/Jaume Ferran i la idea és estendre el servei, és un pipi can ampli, perquè pensavem que el model del PArc del Pescador (excessivament petit) no era adequat.
Bé, espero que segueixis fent-nos arribar els teus encertats comentaris i gràcies per confiar en nosaltres

Maricel ha dit...

Sí, cal cuidar també la imatge quan el servei (que és el prioritari i més important) ja és correcte. Es tracta simplement d'adequar-la a la realitat.

Respecte a la campanya d'esterilització de gats, vaig veure al web de Cambrils que es mencionava i vaig demanar a un familiar que s'informés a l'OAC, ja que havíem recollit temporalment una gata abandonada fins trobar-li una llar. Imagino que al no ser una campanya vigent en aquell moment no tenien massa informació al respecte, però l'origen del comentari és aquest. M'alegro que no sigui cert això de la discriminació felina ;-)