No volem fer el CIM

Ahir a la tarda vaig estar a l'assemblea d'ICV del Baix Penedès. He de dir que l'ambient era molt bo entre els i les companyes: es va fer un relat del treball polític que s'està duent a terme a les diverses localitats que demostra que la gent d'ICV al Baix Penedès està treballant molt i bé.
Però hi havia un especial interès a tractar del LOGIS Penedès. Va ser un punt monogràfic, que va ser abordat per molts companys/es.
I tothom en el mateix sentit: aquest projecte, que ja té un llarg camí, primer com a CIM i ara com a LOGIS Penedès, suposa una greu agressió al territori, degut al seu tamany, més de 300Ha, i al fet d'estar excessivament a prop de les localitats. Hipotecaria el futur de la comarca de manera irreversible, i tindria unes afectacions mediambientals molt severes. El projecte presentat fins ara no resol l'adequada connexió ferroviària, que donaria a aquesta zona logística caractarístiques intermodals.
Un projecte que no ha nascut a la comarca, i que mai ha estat negociat amb el territori, representat pels alcaldes.
Amb aquesta diagnosi la conclusió no pot ser altra que un NO ben alt.
I a partir d'aquí, ser capaç d'oferir alternatives reals que parteixin d'una visió diferent de com ha de ser la comarca.
Mentre escoltava els companys vaig recordar la lluita que hi va haver a la meva comarca, el Baix Camp, als anys 90, arrel de la proposta de construir un abocador per a donar sortida als residus de la comarca (o de fora, que aleshores aquests matisos no es feien). Fruit de la lluita empresa per molta gent, que plantejàven altres solucions, es va aparcar la proposta inicial i es va reconvertir en la Planta de Compostatge de Botarell, un símbol d'un tractament ecològic i sostenible de la brossa. Després han vingut altres inversions que han acabat d'aprofundir en aquesta línia. Quina diferència: un abocador o una planta de compostatge!
Doncs jo veig un cert paralelisme amb la situació del Baix Penedès.
A partir d'una línia o una altra de treball, tindrem futurs radicalment diferents.
Cal saber triar quin ens interessa, quin volem, sense imposicions.
I que no ens vinguin amb que es perdran llocs de treball. Segur que si es fan inversions en altres direccions els llocs de treball es crearan igualment. Em recorda el discurs de què els treballadors de les nuclears no podien ser antinuclears perquè perdrien la feina. Precisament, les energies renovables el que han suposat és més creació de llocs de treball que les nucleras, pel seu caràcter més descentralitzat.
Desmuntem aquest discurs trampós i construim alternatives!!!

Fusions de caixes: quins ajuts i pera què?

Un altre cop, apareixen els ajuts a les caixes per part de l'estat. Un cop més, sense saber per a què serveix deixar 1.500 milions d'euros (249.000.000.000 pts) per la fusió de 3 caixes, sense que sapiguem en quines condicions es donarà la fusió ni quin cost tindrà la fusió en termes d'ocupació. Molts diners (un 2% dels actius de les 3 caixes, segur que a molts ajuntaments que tenen veritables problemes de finançament, els ajudaria molt) per a una finalitat més que dubtosa. A aquest pas, tindrem el sistema bancari més sanejat del món però, no obstant, serà incapaç de donar préstecs a aquells que li ho demanen. Paradoxes de la vida!
Vull dir també que m'han sorprès els comentaris de destacats convergents que, tot i donar suport a la fusió mitjançant el seu vot com a consellers, després, públicament, es queixen de com s'ha fet, destacant el fet de què el Camp de TGN perdrà un dels pocs actius que tenia. De CiU ja ens sorprenen poques coses: en aquest cas, uns han estat a favor clarament, altres totalment en contra i d'altres han fet la puta i la ramoneta. Felicitats, CIU: condueixes els destins de la Diputació des de sempre, però no tens clar on vas...
Per últim: Caixa Tarragona era un actiu del territori? Sí? On dedicava esforços i recursos?

L'Arga Sentís, la nostra candidata a Tarragona!

Han pasat ja dos anys des de les darreres eleccions municipals i en aquests dos anys la gent d'ICV de Tarragona ha fet el que tocava: digerir uns resultats inesperats que ens deixaven a un pas d'aconseguir representació a l'ajuntament de TGN, i posar-se a treballar. primer tocava fer un treball intern, de diagnsi i preparació,de muntar una estructura potent de partit.
Aquesta darrera setmana, s'ha fet un altre pas: obrir un procés de primàries per a escollir un/una candidat/a que encapçalés el treball més polític, portes enfora. L'Arga Sentís ha estat l'única candidata i sembla que no és per casualitat, perquè l'han votada el 60% dels adherits i amics d'ICV de TGN i d'entre aquests el 100% ho ha fet per ella. Alguns diran que és normal, era l'única candidata. Jo penso que no, que justament perquè se sabia que sortiria ella, algú podria sentir-se temptat a no votar-la. Jo penso que ha estat perquè és una persona que sap escoltar, que sap dialogar, i que sap convéncer. i estic convençut que per aquestes tres raons l'Arga se'n sortirà i ICV i més enllà la gent de la coalició i la gent d'esquerres la faran jugar un paper decisiu en el futur ajuntament -ja no falta tant, ja ha començat el compte enrere. Molta sort, Arga i tota la gent de TGN: segur que feu bona feina i TGN podrà fer el canvi que tocava amb la sortida del poder de CiU i que amb Ballesteros s'ha quedat a mig camí. En són un bon exemple l'anunci de retirada del projecte "desarrollista" i insostenible de la Platja Llarga: gràcies a la bona feina de la gent de la Plataforma però també d'ICV -i aquí l'Arga ha tingut un paper molt destacat- s'ha aconseguit la retirada del projecte. No ha estat Ballesteros qui ha portat el canvi: ha estat molta gent -entre ells ICV, l'Arga, El Raül Romeva, el Joan Herrera- qui han aconseguit un èxit important per Tarragona.

Joan Saura, gràcies!

Benvolgut Joan:
Poques vegades els polítics renuncien a continuar acaparant càrrecs. Normalment, l'ànsia de poder els fa continuar i continuar, oblidant que ells el que fan és representar un projecte polític, un projecte col.lectiu, que no s'esgota en ells , ni molt menys.
En el cas d'ICV, a més, s'hi afegeix que som una formació que vol fer política d'una altra manera, que vol transformar la societat i això, lògicament , demana formes diferents de fer les coses.
Però... ja sabem que una cosa és la teoria i una altra és la realitat.
En el teu cas, Joan, m'enorgulleix poder dir que no hi ha aquesta separació, has fet les coses com correspon a la gent d'ICV. Això t'honora a tu i honora a la gent d'ICV.
Has sabut buscar el moment més oportú per a fer l'anunci: que no debilités a ICV, ni es pogués malinterpretar. Després de l'acord del finançament , ICV està en un bon moment perquè , junt amb la resta del govern, ha aconseguit fer un canvi que configura un nou escenari, obre la porta a la contiunuïtat del govern i permet albirar un futur govern d'esquerres després de les eleccions del 2010.
Ha estat un moment ideal per a permetre un relleu en el candidat/a a la presidència de la Generalitat. Has permès que l'organització fes el seu procés sense interferir i sense debats estèrils.
Crec que has arrodonit una trajectòria impecable. Recordo quan vas agafar la pñresidència d'ICV, de mans del Rafael Ribó. Eren moments difícilos per ICV però vas saber encarrilar el partit fins portar-lo al govern de la Generalitat per primer cop des de la República.
Vull destacar també la teva tasca com a conseller, en el passat mandat liderant la negociació de l'Estatut i en aquest segon mandat, assumint una conselleria ingrata però on has deixat ben clara la teva petjada i el segell dels plantejaments ecosocialistes. Hi haurà un abans i un després del teu pas per Interior, aplicant accions dicutides però que amb el pas del temps apareixen com avenços claríssims.
Per tot això Joan, gràcies!
I esperem que continuïs la teva feina com a conseller i com a president d'ICV.
Una abraçada,

Salva Matas

L'incendi d'Horta, la fuita d'ERCROS

Aquests darrers dies, s'han precipitat els aconteixements. Primer ha estat el lamentable incendi de 1.100 ha. a Horta de Sant Joan, provocat segons sembla per un llamp caigut a la zona feia 5 0 6 dies. La tasca dels bombers de la Generalitat ha estat immensa, s'han aportat mitjans més que suficients i hi han participat molts i molts efectius, fins i tot amb el reforç d'una unitat de l'Exèrcit.
Les tasques de control de l'incendi han estat difícils, degut al fort vent , que dificultava quan no impedia el vol d'avions i helicòpters. 4 bombers altament especialitzats van morir, (i aprofitem per a transmetre el condol a les famílies) la qual cosa demostra d'una banda les terribles condicions existents i l'encert de no deixar participar al veins i veïnes en les tasques d'extinció.
També hem de lamentar la demagògia d'una força política com CIU que va intentar aprofitar-se d'una situació tràgica per treure'n rendabilitat política i "tapar" l'acord de finançament. Són els mateixos que des de fa tants anys ens han dit que s'estimaven tant Catalunya i ara veiem què és el tant s'estimen: només el seu partidisme i el seu interès. Costa trobar mostres de tanta "barra" política.
Han estat també dies de molts incendis a noivell de l'Estat, degut a les condicions meteorològiques i al fet que els camps tenen molt de matoll sec. Em va cridar l 'atenció el de Mojácar, on sortien unes imatges d'un bomber que es queixava dels pocs mitjans que tenien, que els obligava a no apagar el foc sinó tan sols a protegir les cases i les persones. A Catalunya, per contra el Joan Boada deia que no s'hi enviaven més mitjans perquè no calia. Quin contrast entre Andalusia i Catalunya! I gràcies a la tasca de govern del tripartit d'esquerres que des del 2003 ha fet inversions per a adequar els parcs de bombers, per tenir els millors i més moderns mitjans, més equipaments i dotacions.
I després va arribar una fuga d'àcid nítric d'ERCROS al polígon de Tarragona. Una fuga que no és la primera que es produeix, malauradament la darrera va ser el 2 de juliol i el núvol tòxic en aquest cas va anar cap al mar. Caldria saber perquè periòdicament es venen produint aquestes fugues que sense ser molt greus, tenen la seva perillositat. No pot ser que a Tarragona ens anem acostumant a fugues com aquesta.
En tot cas, les alarmes van sonar. Es veu que a l'alcalde de Tarragona no li agrada que sonin les alarmes, i menys a l'estiu. A mi, certament, tampoc, i com a cambrilenc em molesta que cada estiu haguem de suportar els vessaments de petroli que arriben a les platges just quan hi ha més gent.
Però el primer és la seguretat de les persones i per això es van activar les alarmes. Perquè hi ha un protocol i cal complir-lo. El que és estrany és queixar-se de què s'hagi activat, i minimitzar el risc. I posar el crit al cel que tot el dispositiu ha estat desastrós. I, paradoxalment, no dir ni mitja paraula d'ERCROS, valgament sigui per a recriminar-li que es repeteixin aquestes fuites.
En fi, esperem que es millori allò que calgui dels protocols, però que vagiu quallant una altra cultura de la seguretat i la prevenció, i que siguem cada cop més exigents amb les empreses dels nostres polígons.

Apaguem les nuclears

El 28 de juy van coincidir dues manifestacions: davant del Parlament , contra els transgènics i davant la nuclear de Vandellòs, demanant-ne el tancament.
En ple debat sobre el tancament de Garoña, on ja hem vist com ha actuat el govern de Zapatero, postergant per la propera legislatura el tancament de Garoña, és més necessari que mai reivindicar el tancament de les nuclears al final de la seva vida útil, i no cedir a les pressions del lobby nuclear.
En el cas de Vandellòs, cal afegir la lamentable situació en què es troba aquesta central, que està fora de servei des del passat mes de març, demostrant un cop més que les nuclears no són imprescindibles perquè quan deixen de funcionar ni tant sols en som conscients.
En tot cas, davant de Vandellòs ens vam reunir diverses persones, en un ambient de platja, amb molta calor, gent del Camp de TGN i també de les Terres de 'Ebre que s´han mobilitzat darrerament recollint firmes per aquesta campanya Apaguem les Nuclears.
Des d'ICV hi hem donat ple suport, i hem presentat darrerament un Pla Pont pel tancament de totes les nuclears de l'estat espanyol.
ICV ens mobilitzarem per tal de fer passes endavant i aconseguir que d'una vegada per totes es vagin tancant les centrals nuclears i abandonem definitivament aquesta tecnologia insostenible, cara i insegura.

Som lo que sembrem: la història d'una ILP a la que no van deixar néixer...

Fa uns dies vèiem com el jove pagès Alexis Inglada defensava davant del ple del Parlament de Catalunya la ILP Som lo que sembrem que defensa obrir un debat al voltant dels OGM, els transgènics.
A mi em sembla un tema absolutament cabdal per Catalunya, que és el país d'Europa que conrea més transgènics, fins donar-se la paradoxa d'haver d'importar panís ecològic de fora perquè el que es conrea aquí està contaminat i no supera els estàndards de qualitat. Ho denunciava el Josep Pàmies.
Doncs bé, malgrat l'oportunitat que s'oferia de debatre en profunditat quin model d'agricultura volem per Catalunya, PSC, CIU i PP s'han oposat al fet que el projecte de llei presentat per la Plataforma Som lo que Sembrem pogués seguir el tràmit parlamentari i que, al final, s'aprovés allò que els grups determinessin. No, les firmes pel projecte que tantes hores de feina van costar als molts voluntaris que hi donaven suport, han caducat i no se seguirà cap tràmit més, no s'acabarà en res, haurà passat a la història.
A banda de l'oportunitat perduda per recuperar la senda d'una agricultura més sostenible i per tant, amb més futur que l'actual model, cal destacar el frau democràtic que suposa que les possibilitats legals que la llei ofereix per tal que la ciutadania pugui presentar propostes al Parlament, es tallin de soca-rel, impedint que la democràcia, en aquest cas, sigui quelcom més que una paraula gastada.
Què se suposa que han de fer els promotors a partir d'ara? Deixar de votar? Adoptar mesures més contudents i/0 de força?
Trobo un fet molt lamentable i poc coherent que, en un mandat en què des del Departament d'Interior i Participació Ciutadana s'estan impulsant diverses mesures per fomentar un canvi en l'actual model de democràcia representativa, per una de més participativa on tot no quedi en votar cada 4 anys, es prenguin decisions com la que han pres PSC, CIU i PP. Trobo un error monumental i de greus conseqüències aquesta actuació. I demano una rectificació immediata.
En cas contrari, les queixes que fan aquests partits després de les eleccions sobre l'escassa participació, demostraran la hipocresia de què són capaços i les seves veritables intencions.
Però seria desitjable no quedar-se en la simple queixa: és per això que ICV demanarà quan s'aprovi la llei de consultes, que es faci un referèndum on els catalans i catalanes (tots i totes) puguin expressar la seva opinió. Ja és hora que uns quants deixin de tenir el monopoli de dir el que s'ha de fer i el que no, i tothom , que ja som prou madurs, puguem decidir quin país volem.

Valoració positiva del resultat de les eleccions per ICV-EUiA

Des d'ICV-EUiA estem satisfets pel resultat que la coalició ha obtingut en l'Estat i a Catalunya i que ens ha permès renovar la presència de Raul Romeva en el Parlament Europeu per 5 anys més.

Malgrat la forta abstenció -sobre la qual cal obrir una profunda reflexió per canviar el que fins ara entenem per política- i malgrat la fortísima bipolarització, som la formació del tripartit català que menys ha baixat (1 punt) i continuarem tenint veu pròpia en el Parlament Europeu, on, per cert, tindrem molts més socis verds que fins ara.

Davant de la fragilitat de la socialdemocràcia europea, cal construir un espai a escala europea d'esquerres i ecologista per detenir l'ofensiva conservadora i neoliberal, especialment en aquests temps de crisi, per defensar solucions d'esquerres que no facin recaure el cost de la crisi sobre els de sempre: els que menys tenen.

Raul Romeva ha realitzat una gran tasca en quantitat i en qualitat i els resultats li han reconegut la feina feta.

Des de d'ICV-EuiA del Camp ens sentim satisfets perquè continuarem sent la veu de l'esquerra política i social de Tarragona, i portarem les lluites per la millora dels drets socials i per un desenvolupament sostenible a Europa, tal com hem vingut fent.

A Catalunya, la suma de vots d'ICV-EUiA, PSC i ERC supera el 50% (51,16% exactament) en les eleccions europees, per tant hi continua havent una majoria d'esquerres a Catalunya, diguin el que diguin aquells que neguen l'evidència.
Hem d'alertar, però, del cost que pot suposar no tancar un acord de finançament i d'un possible retall de l'Estatut.

L'ascens de l'extrema dreta posa de manifest més que mai la necessitat d'una formació com ICV-EUiA a l'hora d'influir per detenir determinades iniciatives com la de les 65 hores que ara poden tornar a posar-se a debat.

Finalment, agrair als i les votants el seu suport: no els defraudarem.

Seguim amb la campanya: ahir a la tarda a la Platja Llarga l'Arga i el Raul Romeva van plantejar que cal dir No a l'especulació urbanística, en especil al litoral catal'a, durament castigat aquests darrers anys, i han posat com a exemple el cas del passeig que es vol construir a la platja Llarga de TGN, contra el qual fa temps que ve lluitant una activa Plataforma. La Loli Paniagua va assitir a la roda de premsa per manisfestar el reconeixement que mereix el Raul per la tasca desenvolupada, portant el cas a Europa.Va ser un acte de denúncia i de demostració de la feina feta.
Avui diumenge hem estat al Port de Cambrils, repartint díptics a la nombrosa gent que se'ns acostava. L'Arga, el Daniel, l'Hortènsia, la Júlia, la M Jesús ens han acompanyat. Cal seguir explicant que és essencial qu la gent progressista i d'esquerres vagi a votar el proper 7 de juny, perquè hi ha dos models d'Europa i cal defensar aquell que volem front els embats de la dreta, cada cop més reaccionària.

Cal anar a votar a les europees, i votar per l'esquerra d'ICV!

Avui a Tarragona hem continuat la campanya que ahir començàvem a la Rambla Nova de TGN amb la nostra candidata, l'Arga Sentís, enganxant el primer cartell electoral i deixant la cola a la gent de CiU! Els d'ICV som així de generosos!
Avui volíem començar la campanya parlant del tema potser més rellevant de l'actual moment polític: la crisi econòmica. Era un acte que feia temps que volíem organitzar des de la direcció d'ICV del Camp de TGN. Crec que és força important discutir entre nosaltres de les causes de la crisi i de les solucions que hem de proposar la gent d'esquerres. Malauradament és tal la confusió existent entre la gent, que torna a ser necessari fer pedagogia i explicar les coses.
De la mà de l'excel.lent explicació del Toni Puig que ha explicat com des d'inicis dels 80 amb la implementació de les tesis neolliberals s'han produït uns canvis a favor dels més poderosos i en contra de les classes treballadores i populars. La diputada Mercè Civit ha continuat amb les propostes que impulsa la coalició i finalment l'Arga Sentís ens ha precisat quines propostes concretes fa la coalició en la campanya de les europees.

Volem l'Europa dels drets socials i econòmics, no la dels mercaders!

ICV força el PSOE a retirar l’acord amb CiU per reformar el mercat laboral

Malgrat les dificultats, el diputat d'ICV al Congrés, Joan Herrera, ha aconseguit que el PSOE accepti 8 esmenes sobre rodalies, habitatge, fiscalitat verda, medi ambient i ús de les llengües cooficials per l'Administració de justícia en el debat i votació de les resolucions al debat de l'estat de la nació
N'hi ha una que és especialment rellevat per la gent que ens reclamem d'esquerres, finalment el PSOE ha retirat l'esmena pactada prèviament amb CiU per reformar el mercat laboral. Hagués estat insòlit negociar alhora acords contradictoris en política d'ocupació amb ICV i IU per una banda, i per altra amb CiU. També s'ha aprovat una proposta de resolució d'ICV sobre protecció de la desocupació.
La proposta de CiU la podríem qualificar de "reforma laboral pròxima a la CEOE", perquè ha estat la patronal espanyola -amb el suport de molts corifeus- qui més ha fet èmfasi en les reformes laborals. ICV havia advertit el PSOE que si no retirava aquesta resolució trencaria els acords sobre el mercat del treball a què havien arribat.
Davant d'aquesta actitud del PSOE, ICV serà "exigent, caut i escèptic" perquè el Govern compleixi les resolucions aprovades.
S'ha acceptat vuit esmenes d'ICV sobre Rodalies, fiscalitat verda, inembargabilitat en cas d'execució hipotecària i l'aprovació abans de sis mesos d'una llei d'eficiència energètica, entre altres. Tanmateix, el PSOE no ha acceptat les esmenes sobre el tancament de la central nuclear de Garoña, l'augment de la fiscalitat sobre les rendes més altes i que no hi ha hagut compromís amb Catalunya.M'agradaria destacar una esmena de gran contingut social: inembargabilitat de l'habitatge en determinat casos. I també ls de caire mediambiental: compromís de llei de mobilitat sostenible i les que fan referència a ferrocarrils: les famoses quadriplicacions de les vies a l'entrada de BCN tornen a estar damunt de la taula (i això permet millorar el temps de recorregut dels regionals), es temporalitza la creació de les rodalies de Tarragona i es concreta la creació d'intercitys amb intercanviadors d'ample de via. Tot en la línia de les propostes que ha defensat ICV en la matèria, tant en el Pacte nacional d'infraestructures com en la nostra actuació com a força política a nivell local.

Cal aturar la dreta a Europa... o ho estarem pagant 5 anys!

Polèmica per la proposta d'ICV de reprobar les declaracions del Papa sobre el preservatiu a l'Àfrica

Realment sorprén la polèmica que ha aixecat la PNL d'ICV presentada al Congrés de Diputats on es proposa reprobar les declaracions del Papa sobre l'ús del preservatiu en la lluita contra el SIDA a l'Àfrica. En un recent viatge a l'Àfrica, el Papa va dir que el preservatiu no protegeix de la Sida.
Tant des de la jerarquia catòlica, com des dels mitjans de comunicació afins s'ha carregat amb extrema duresa contra ICV per haver presentat una proposta que diu el mateix que una altra votada per majoria en el Parlament belga (veure aquí retall de premsa).Tothom la va votar menys l'extrema dreta. Recordem que Bèlgica té un primer ministre catòlic.
El que allí ha estat assumit per tothom, aquí, ha desencadenat un acarnissament contra ICV, partit que tatxxen de grupuscle, que no respecta la llibertat religiosa.
Aquest fet ens dóna la mesura d'allò que l'altre dia comentàvem quan es va constituir el Moviment Laïc i Progressista a TGN, l'enorme pes que encara té l'església a Espanya, els reflexos autoritaris, el caràcter reaccionari dels seus dirigents, que tant contrasta amb la realitat dels cristians de base, que no comparteixen la línia oficial, i amb la realitat d'una societat cada cop més aliena a la religió, que, malgrat tot, encara té un gran pes social.
Esperem que moltes veus facin costat al Joan Herrera i que la proposta sigui aprovada a les Corts, com ho ha estat a Bèlgica.

Finalment, es rebutja la proposta de les 65 h!

La famosa directiva de les 65 hores ha quedat definitivament enterrada com a projecte legislatiu de la UE, almenys en el format i continguts actuals. La voluntat del Consell d’ampliar i flexibilitzar el temps de treball setmanal ha estat finalment desestimada després que a la taula de conciliació amb el Parlament Europeu no s'arribés a cap acord.
Podem, per tant, estar satisfets que el que hagués estat una greu agressió als drets laborals conquerits per la lluita obrera de molts anys no ha quallat.
Ara bé, tampoc podem llançar les campanes al vol, i el Raul Romeva, el nostre candidat a les properes eleccions europees, ja ens alertava: “La qüestió no està, però, definitivament enterrada. No oblidem que Berlusconi i Sarkozy continuaran exercint una gran influència al Consell per tal que aquest pressioni la Comissió per tirar endavant la seva idea. I si el President de la Comissió Europea torna a ser Barroso no tinc cap dubte que aquest cedirà com ha fet al llarg de tot aquest mandat”.
La conclusió, hores d'ara és clara: si volem seguir aturant aquest o d'altres projectes regressius, cal assegurar una important presència de les forces d'esquerres, com la que representa Raul Romeva al Parlament Europeu. Cal que la correlació de forcesque surti de les eleccions del proper 7 de juny doni una força important a les forces de l'esquerra verda.
Altrament, ens podem trobar que des d'Europa ens segueixin arribant males notícies .

30 anys d'ajuntaments democràtics

30 anys fent miracles!

Tocava fer un acte al Camp de TGN explicant com veiem des d'ICV i la coalició aquests 30 anys d'Ajuntaments democràtics.
L'hem fet avui a la Cooperativa Obrera de TGN i crec que ha estat un acte senzill però útil en què hem fet un balanç del què han suposat aquests 30 anys, hem marcat quines són les fites pel proper període i en especial hem fet un públic homenatge als homes i dones que amb el seu esforç han fet possible allò que el "Teje" ha qualificat com la més gran transformació a nivell de pobles i ciutats d'Europa en 25 anys.
Han parlat el Pepe Ibáñez, cap de llista a Reus al 1979, que ha explicat aspectes concrets del que varen trobar quan van arribar al govern de la ciutat.
Jordi Navarro ha exposat com van recuperar la presència a l'Ajuntament de Tarragona el 1995, amb la Dolors Comas, agrupant la gent de la Plataforma sota una mateixa candidatura, i quines van ser les seves prioritats i maneres de fer política.
Finalment no ha pogut assistr a l'acte l'Alba Benedicto, regidora a Tivissa, i en el seu lloc Carlos Cartiel regidor d'ICV a Montroig-Miami ha fet un repàs de la realitat d'una localitat costanera on el canvi ha tardat en arribar.
Finalment el Teje ens ha explicat detalls dels primers anys a l'Ajuntament del Prat de Llobregat, i ha explicat quines prioritats i línies de treball ens hem de marcar els propers anys: dotar de més competències els ajuntaments que ho demanin, la importància del poders locals per a fer front als reptes de la inclusió social, la necessitat de fer un discur de l'austeritat en la gestió política i la vida de la gent, la necessitat d'impuylsa els valors, i de fer molta pedagogia sobre allò qeICV vol fer als ajuntaments.
Un acte senzill però emotiu i que ens dóna perspectiva d'on som i capa on anem.

Benvingut Moviment laïc i progressista!

Ahir a la tarda vaig assistir a un acte que em va produir una especial satisfacció: la presentació al Camp de TGN del MLP, el Moviment laïc i progressista de Catalunya.
I estic especialment satisfet perquè, malauradament, fins ara, el gruix de l'associacionisme, dels moviments escoltes del Camp, -si més no, de Cambrils, que és el que més conec-, de la mentalitat hegemònica... es nodreixen sobretot del catolicisme.
Crec que els moviments d'esquerres -en general- ho tenim realment malament i difícilment aconseguirem tenir majories veritablement d'esquerres si no aconseguim canviar aquesta situació. Com deia el Santi Castellà, de la Fundaci´Ferrer i Guàrdia, farem governs d'esquerres pero no podrem aplicar polítiques d'esquerres.
Aquesta ha estat la nostra experiència a l'Ajuntament de Cambrils amb el tema del campanar de l'església de Sant Pere, on ens vam quedar sols el grup municipal d'ICV front al PSC i ERC.
I tres quarts del mateix el tenim amb l'actual bloqueig de la LEC al Parlament, on PSC i ERC es mostren incapaços de suprimir els concerts als col.legis de l'Opus que discriminen en funció de sexe. (No em val l'argument que la llei permet fer el que el govern de torn desitgi. No ho trobo seriós.) O les subvencions de l'estat a l'església catòlica...
Per tant, necessitem associacions laïques i progressistes, que creïn moviment social de base, que puguin englobar a gent de totes les edats, en especial joves, i a partir d'aquí promoure uns altres valors basats en la laïcitat, els únics que poden serveir per bastir una societat plural on tots i totes poguem conviure.
Gràcies MLP! i gràcies també al President del MLP, a Sánchez Cervelló, a Santi Castellà, a l'Alícia Garcia i al Jordi Collado que va ser els encarregats de posar cara a un moviment al qual desitjo molta sort!
Les properes cites seran a Tarragona al mes de maig en unes jornades sobre associacions al Camp de TGN, i el 5 i 6 de juny, li tocarà a Cambris acollir la reunió anual del MLP. També està en marxa el projecte d'escoltisme marí que s'està impulsant a Cambrils.

Salvem la Platja Llarga

Ahir dissabte vaig anar a la cadena humana que va organitzar la Plataforma Salvem la Platja Llarga, demanant la retirada del projecte de passeig que el Govern Central amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona vol construir a la platja llarga de Tarragona.
Realment, sorprén que a aquestes alçades, quan tothom sembla acceptar que a la costa del Mediterrani s'han fet veritables barbaritats urbanístiques,que quasi no ens queda litoral verge i que per tant cal un nou model de desenvolupament, algú segueixi fent els mateixos plantejaments, com si hagués fet un viatge en el temps però cap enrere.
En aquest cas, voler construir un passeig "dur" que no porta enlloc, que no uneix res, en una zona no urbanitzada, a l'entorn d'una zona protegida com és el cas de la platja llarga de Tarragona, em sembla absurd i fora de lloc.
Ja fa temps que, gràcies a la plataforma Salvem la Platja llarga, amb la Lola Paniagua i el Lluís Estamariu entre d'altres, la resistència popular s'ha posat en marxa, aconseguint aturar de moment aquest projecte i fent esforços per reconduir-lo cap un projecte més tou.
Des d'ICV hem donat suport a aquesta lluita, tant des de la Comissió Política d'ICV TGN, exemplificada en el discurs que va fer l'Arga Sentís al final de l'acte, com des del Congrés, -per exemple, amb la proposta presentada pel Joan Herrera i que el 14 d'abril va ser rebutjada per la resta de partits- o des del Parlament Europeu, amb diverses iniciatives del Raul Romeva.
Feia goig veure les més de mil persones que van ajuntar les seves mans per unir el mar amb els aiguamolls, portant simbòlicament aigua del mar per abocar-la a la terra.
Desitjo que aquesta lluita pugui acabar amb un èxit rotund, aturant un projecte absurd.

República i Escola democràtica

Ahir celebràvem el 78è anniversari de la República i vaig lleir als diaris que el govern de Cantàbria havia signat un decret -basant-se en la LOE- per a retirar el concert educatiu a una escola de l'Opus Dei en què -com fan sempre- segreguen l'alumnat per sexe. Es veu que a Castella la Manxa ja han retirat concerts pel mateix motiu.
En canvi, a Catalunya, amb un govern d'esquerres, i en ple debat de la llei d'Educació de Catalunya, el conseller Maragall ha dit que no vol aplicar aquesta mesura en casos similars.
Realment crec que estem davant d'una actuació indigna d'un govern d'esquerres. Personalment, espero que el conseller Maragall rectifiqui i es tregui de sobre una mica del llast que ha anat acumulant amb les seves darreres actuacions.
En tot cas, avui és un bon dia per a recordar els valors que va aportar l'escola republicana: laïcitat, vocació de servei públic, coeducació, implicació de mestres... Són veritables lliçons que ens venen del passat i que caldria tenir molt presents.
Serien una bona fulla de ruta per a elaborar una LEC amb valors d'esquerres i democràtics. Altrament , estaríem perdent una bona ocasió per a construir una escola catalana coherent amb els valors actuals i passats de la societat catalana.