polítiques d'esquerres?

Privatizació de Barajas i El Prat, rebaixes fiscals a les empreses i supressió de l'ajut de 426 euros als aturats sense prestació. 

Informació a militants i votants o ex-votants socialistes: www.iniciativa.cat i www.joves.cat 

Porque no es lo mismo decir que eres de izquierdas que ser de izquierdas.

 

Sobre l'afer del PSC de Cambrils amb Oliver Klein

En relació a les afirmacions efectuades per Robert Benaiges en roda de premsa aquest matí 29 de novembre, fent referència al regidor Oliver Klein, ICV de Cambrils vol efectuar les següents precisions:

-          en cap moment el Grup Municipal d’ICV ha expressat cap mena de suport, ni vist-i-plau a què es demani l’acta de regidor al sr. Oliver Klein. Es errònia l’afirmació de Robert Benaiges referent a aquest suposat suport que mai ho ha existit. Al GM d’ICV se’l  va informar de la situació creada dins del GM del PSC i del  PSC de Cambrils però ni se li va demanar cap mena de suport, donat que es tracta d’un tema intern del PSC, , ni ICV va donar cap mena de suport ni va avalar la decisió de cap manera.

-          Ben al contrari la valoració que fem des d’ICV de Cambrils sobre aquesta situació és que d’un tema intern del grup socialista, que pertoca resoldre dins del PSC de Cambrils, s’ha passat a una situació que afecta o pot afectar negativament a l’estabilitat del govern actual. Des d’ICV demanem que se separin les possibles desavinences o debats interns del partit de l’estabilitat del govern cambrilenc, que entenem cal garantir per tal de seguir mantenint una bona gestió dels afers públics. A 6 mesos de les properes eleccions municipals no és el moment de crear inestabilitat política: cal acabar el mandat amb la màxima estabilitat.

ICV de Cambrils restarem a l’espera de com es van produint els esdeveniments

acte central ICV-EUiA a TGN 18 de novembre

PP de Catalunya: superant totes les línies vermelles

Ahir vam saber que el PP de Catalunya ha publicat al seu web un videojoc on es tracta de matar immigrants il.legals, independentistes i punxar els impostos. A un costat surten els aturats, no sé què els fan però molt bo no deu ser.

Es un autèntic insult a les persones, és  trepitjar totes les línies vermelles d'una societat que vol ser democràtica.

Es jugar a la xenofòbia d'una manera impròpia d'un parti democràtic, però que ens mostra la veritable cara que el PP ha triat per Catalunya: jugar a ser un partit d'extrema dreta, un partit racista, a veure quants vots pot esgarrapar a Plataforma per Catalunya. 

Jo els diria que se'n vagin al País Valencià o a Madrid a fer aquests experiments i que deixin en pau a la societat catalana, que malgrat el fort increment de persones nouvingudes en els darrers anys, ens en estem sortint i prou bé. Com es pot ser tan miserable per jugar amb la convivència!

No volem el cementiri nuclear a Catalunya!

Ho podem dir més fort i ho podem dir més vegades, i segur que ho farem! Ara: més clar que ho hem dit, amb la veu del Joan Herrera, de la Hortènsia Grau i del Jaume Forcadell, amb la veu del Parlament de Catalunya, amb la veu de molts ajuntaments i consells comarcals, amb la veu  de moltes manifestacions com la d'avui a Ascó que ha estat un èxit i amb la veu de molts altres actes, més clar ja no ho podem dir: No al cementiri nuclear a Ascó!

CiU, quin canvi? Ah, sí! la cultura de l'esforç i el sacrifici!

7 de novembre: tothom a Ascó!!!

Canvien alguna cosa el canvis en el govern del ZP?

Vigilem què pot passar si CIU torna a la Generalitat!

Un dels grans perills d'aquesta campanya és que, atordits pel gran soroll mediàtic que ha generat la dreta política, social i de mitjans de comunicació contra el govern d'Entesa, la gent es deixi emportar per la desil.lusió i la resignació i s'abstingui de votar les forces d'esquerres i en especial ICV-EUiA.

Crec que hem de fer un gran esforç per explicar què passarà amb un govern de CIU a la Generalitat, què ens passarà coma  país i el gran retrocès a tots els nivells que podem patir.

I com a mostra un botó: la Proposta 433 del Programa Electoral de Convergència i Unió.

"Proposarem la creació d’un contracte d’aprenentatge dels oficis, de caràcter no retribuït i sense cost per a l’empresa, per a la formació professional dels estudiants dins les empreses."

Una retallada de frets impressionant: contractar joves de gratis a les empreses. No n'hi ha prou amb les pràctiques que fan els qui estudien un Cicle Formatiu (400h no retribuïdes amb un objectiu formatiu): ara estaran treballant de gratis per sempre més, sense cobrar, sense cotitzar i quan s'acabin a niran a l'atur sense pretació d'atur. 

Contra aquest futur de CIU no ens hem de resignar!

Endarrerir l'edat de la jubilació amb l'atur juvenil axistent avui en dia pot tenir conseqüències catastròfiques

Una visió lleugerament irònica...

Jo no t'espero

La visita de Joseph Ratzinger ha estat precedida de les seves declaracions sobre els abusos sexuals del clergat en què optava per la penitència com a via de reparació. També és responsable de no col·laborar en el repartiment de preservatius a l’Àfrica, de la segregació a l’escola, d’oposar-se al dret al propi cos de les dones i al dret a l’avortament, i de negar la igualtat de drets de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.

Cal recordar que l'Estat de Ciutat del Vaticà no és membre de l'ONU  i que no ha signat ni ratificat els pactes internacionals de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ni de Drets Civils i Polítics, ni el destinat a abolir la pena de mort, ni per a la protecció dels drets de totes les treballadores i els treballadors migratoris i dels seus familiars, i tampoc la Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona.

Els homes i les dones d'ICV-EUiA manifestem:

·         La nostra indignació per les declaracions del Papa sobre els casos de pederàstia i la constant inhibició de l'Església Catòlica pel que fa a la reparació de les víctimes d'abusos.

·         La immoralitat de les seves manifestacions quan compara l’ateisme amb el nazisme.

·         El nostre rebuig a les declaracions de l'arquebisbe de Tarragona en què incita a desobeir les lleis civils d'aquest Estat, concretament la llei de la interrupció voluntària de l’embaràs.

·         El nostre respecte amb els cristians i les cristianes de base que mostren públicament el seu desacord amb les actituds antidemocràtiques de la jerarquia  eclesiàstica.

·         La nostra decisió que cap representant institucional ni polític d’ICV-EUiA assisteixi, com a tal, a les cerimònies religioses que s’organitzin amb motiu de la visita. En conseqüència, demanem el mateix dels restants representants de les institucions públiques.

Els homes i les dones d'ICV-EUiA exigim:

·         Que, garantida la seguretat, els costos de la visita siguin sufragats íntegrament per l'Església Catòlica.

·         La revocació dels Acords entre l’Estat espanyol i la Santa Seu, impropis d’un estat democràtic i laic.

Ja s'ha aprovat el Pla d'aigua de la Generalitat

http://elperiodico.cat/ca/noticias/opinion/20100920/plan-agua-casi-perfecto/487511.shtml

Fets diversos del 12 d'octubre de 2010

Ahir va ser un 12 d'octubre i molts van decidir no celebrar-ho i d'altres vam celebrar la independencia dels estats llatinoamericans amb diversos actes arreu de Catalunya.
Un 12 d'octubre de 2010, en que la casualitat va voler que ahir comencessin a sortir els miners tancats en una mina-ratonera a Xile: uns miners que per les fotos hem vist que eren de trets indigenes o mestissos. Els ajudaven ministres, enginyers i empresaris de trets blanquissims. Quina casualitat! Deixant a banda el fet que la mina estava tancada i es va decidir tornar-la a obrir vulnerant totes les mesures de seguretat, i pagant simplement uns sous molt mes alts a uns  treballadors que s'hi jugaven la vida (com s'ha vist), no deixa de ser ironic que se'ls rescati precisament un 12 d'octubre, com simbolitzant un cop mes que qui segueix tenint la paella pel manec no son les classes populars indigenes o mestisses, sino els hereus d'aquells qui varen colonitzar i explotar durant segles el contenint sudamerica.

I a sobre resulta que es el primer prsident de dretes de Xile elegit per les urnes despres de l'assassinat d'Allende! Segurament aquest rescat dels miners li donara un aura de bona persona i li fara guanyar vots. D'una situacio d'explotacio dels indigenes, continuadora d'un passat secular, ara li servira per a consolidar-se al poder!

Petit homenatge a Labordeta

Convenció Programàtica d'ICV-EUiA: contra la resignació i per la dignitat d'esquerres!

Avui, hem discutit i aprovat a BCN el programa amb què ICV-EUiA es presentarà am les properes eleccions autonòmiques. Erem molta gent, hi havia ganes de treballar, de mobilitzar a la gent al voltant de dues dates: el 29S, vaga general: han compartit una estona amb nosaltres Joan Carles Gallego, sec gral. de CCO i Camil Ros, d'UGT. Ha estat un veritable míting a favor de la vaga general, que no és com en anteriors vagues només contra un sol sector de la classe treballadora: és un atac contra tots els treballadors /es, ningú se n'escapa: acomiadament més barat, retall dràstic de la capacitat negociadora dels sindicats... El 28 N tenim la segona cita: les eleccions autonòmiques, on ens hi juguem molt. Cal reforçar les forces d'esquerres, que hores d'ara a Catalunya estan representades per ICV-EUiA i pels sindicats.
Molta gent està desil.lusionada per la crisi, o per com ZP ha traït la confiança dels qui el van votar perquè va apel.lar als valors de l'esquerra: a aquesta gent desil.lusionada els hem de convéncer de què cal lluitar per la nostra dignitat i contra la resignació, i que si és així, segur que la vaga general serà  útil per conservar i millorar els nostres drets laborals i que podrem millorar la nostra representació al Parlament en les properes eleccions.

29S Vaga General: Vaga per la dignitat i contra la resignació

Article publicat a Més Tarragona, 16 de setembre 2010

Conveni amb el Moviment Laic i Progressista

Davant de la vinguda del Papa a Catalunya el proper novembre, i de tot allò que representa, en especial les darreres polèmiques, com els casos de pederàstia, davant dels quals molta gent hem dit que no veiem bé com han actuat, amagant els culpables (ell segur que en diria "pecadors" però són culpables), i davant de posicionaments com el que ahir feia públic el bisbe de TGN, cridant a la desobediència civil contra la llei de l'avortament; com deia, davant d'això, hi ha gent que fa molts anys que treballa promovent els valors de la laicitat. Una societat complexa com la nostra, una societat composada per gent molt diversa en creences, procedències i maneres de viure, ha de tenir uns valors comuns que no poden ser els de la seva religió. Cadascú pot tenir els seus propis valors religiosos però no estaria bé que volgués imposar-los a la resta de la societat. En canvi, els valors laics: respecte, diversitat, fraternitat, que poden ser compartits per tothom, sí que poden ser una bona base per a bastir una societat democràtica, cohesionada socialment.
Això és el que modestament vam promoure ahir un grup de persones a Cambrils: uns representàvem l'ajuntament de Cambrils i els altres pertanyen a un moviment que des de fa moltíssims anys treballa difonent la laicitat i el progressisme. Agrupen a Catalunya més de 70 entitats i tenen  més de 14.000 adherits. Ara volen implantar-se al Camp de TGN i des de fa 4 anys hem estat col.laborant amb ells. Amb el conveni que vam firmar ahir volem sentar les bases d'un treball en comú més estret i planificat. Crec que és una bona notícia per Cambrils i pel Camp de TGN.

Fòrum Territorial Programàtic del Camp i l'Ebre

Aquest divendres tenim Fòrum territorial per a marcar les prioritats polítiques d'ICV-EUiA. Vam fer el balanç de gover fa uns mesos a Cambrils, ara toca aprovar les nostres prioritats polítiques per la demarcació de TGN. Hem fet un bon procés, a la coalició ens agrada discutir dels problemes, buscar solucions, fer propostes: tota una cultura política allunyada d'allò que tant surt als mitjans, allò tan quotidià de si surt el Laporta per aquí, o de si CiU fa qüestió de què les eleccions han de ser demà mateix o si no, s'enfonsa el païs. A nosaltres aquest estil no ens agrada, aquest tacticisme ens molesta una mica, la veritat, perquè ens distreu de la veritable problemàtica, ens distreu de buscar solucions als problemes reals. Per això hem fet el que no ha fet ningú: un balanç real de la tasca de govern, discutida, compartida amb la nostra gent, buscant el blanc, el negre però també els grisos. I ara hem fet el que segurament no farà ningú més: fer sessions participatives amb la pròpia militància per a recollir les propostes que aquest divendres discutirem per a escollir les 21 prioritats polítiques de la coalició. Que se sumaran a les propostes que farem a nivell nacional, però aquestes són les nostres, les del Camp de TGN i les Terres de l'Ebre.
Esteu convidats i convidades a participar, divendres o qualsevol altre dia.

Més vídeos de l'entrevista del J Herrera

Entrevista a Joan Herrera

Plans d'ocupació extraordinaris a Cambrils

Diari de TGN 18-08-2010

EL PUNT 18-08-2010

Revista Cambrils 18 agost 2010

Avui, llegint els diaris, m'he trobat amb una sorpresa en llegir les notícies que adjunto a aquesta entrada. En elles, el PP de Cambrils critica els 54 plans d'ocupació que ha posat en marxa l'Ajuntament de Cambrils.
Els critiquen per innecessaris, per electoralistes, i finalment critiquen que es fés una foto de família de les persones contractades. Dir d'entrada que aquests plans són una iniciativa del govern català i que s'estan aplicant a tots els municipis catalans, sent sufragats per la GENCAT i en una petita part pels ajuntaments.
Començo per la foto: precisament en el darrer mes que és quan han entrat en funcionament aquests plans d'ocupació han aparegut moltes fotos similars de tots els ajuntaments del nostre entorn: Tarragona, Vilaseca,...D'altra banda, és habitual quan s'incorporen noves persones als ajuntaments fer-se aquesta foto de família, recordo infinitat de fotos dels nous policies, etc. Es curiós que des del PP es qualifiqui de "retrògrad" als ajuntaments, el partit més franquista titlla la resta de franquistes (referència al NODO). De totes maneres als regidors populars de Cambrils aquestas jocs de paraules els agraden molt. Ah! i no es va obligar a ningú a fer-se la foto, de fet a la foto hi falta gent.
En tot cas, ha trobat d'una total manca de sensibilitat qualificar aquests 54 contractes a persones aturades que no reben cap prestació d' innecessaris: espero sincerament que els regidors del PP de Cambrils en cas que es quedin  a l'atur rebin aquesta oportunitat de treballar, de rebre un sou malgrat sigui reduït, de rebre una formació que els ajudi a inserir-se laboralment en el futur...
A més s'ha prioritzat la gent de Cambrils, s'ha fet de manera transparent amb els llistats que enviava el SOC, i s'ha treballat molt per poder contractar les 54 persones i no com d'altres ajuntaments on han quedat plans sense contractar.
Es curiós que un partit com el PP de Cambrils que sempre demana ajuts per les empreses locals, que sempre insisteix en que es contractin les empreses locals, quan es tracta de treballadors /es critiqui aquests ajuts, per innecessaris i per la despesa que suposa.
D'altra banda em ve a la memòria aquell lloc comú de la dreta de què "es podria contractar a gent per a netejar boscos i no que cobrin l'atur sense fer res". Aquest cop, s'ha fet així i tampoc els agrada.
I per acabar, es critica que durin 6 mesos: home!, és d'esperar que aquestes contractacions serveixin per alguna cosa i que la gent acabi trobant feina! De totes maneres, des de fa molts anys es venen convocant plans d'ocupació i darrere d'aquests se'n demanaran d'altres.
De totes maneres, vull pensar que  tot això ho diu el PP només per desconeixement, sense altra intenció...

Canvis que cal fer, que ningú més no farà

El Joan Herrera farà una conferència amb aquest títol el proper dilluns a Tarragona. Crec que és una bona ocasió per a reflexionar sobre les propostes de fons d'ICV-EUiA-EPM, quin model de país volem? quines propostes fem pel Camp de TGN?
No t'ho perdis!

Video explicatiu del procés del Consell d'Infants a Cambrils 2009-2010

Mauthausen, l’univers de l’horror

A Cambrils, gràcies al company Josep Maria Barberà, tindrem aquesta exposició des del 5 de juliol al hall de l'Ajuntament de Cambrils. Afegim una breu ressenya biogràfica d'un dels protagonistes, recentment traspassat, Josep Figueres, apareguda al Diari de Tarragona el 6 de juny de 2010.
L'exposició, produïda pel Museu d'Història de Catalunya i l'Amical de Mauthausen, mostra la trajectòria dels republicans als camps nazis, que s'inicia en els anys de la guerra civil i acaba amb l'alliberament del camp de Mauthausen, el maig de 1945.
La major part de les fotografies de l'exposició formen part del conjunt de negatius robats pels republicans al mateix camp de Mauthausen i que ara són propietat de l'Amical de Mauthausen i cedits en dipòsit al Museu d'Història de Catalunya.
Per la procedència de les fotografies, es tracta d'un fons documental de primer ordre -a partir de les imatges preses pels mateixos SS o pel deportat Francesc Boix, després de l'alliberament- que ensenya la construcció del camp de Mauthausen, el treball i la mort dels internats, tot contextualitzat amb informacions històriques i relats dels propis deportats.

Perquè un Consell d'Infants a Cambrils?

Extrec unes paraules de la meva presentació ahir al ple de l'Ajuntament

Crec que a Cambrils volem més democràcia i la democràcia no ens ve donada perquè sí, s’ha d’anar guanyant i construint dia a dia. No s’hi val a demanar-ho tot, eixigir-ho tot i després no fer un esforç cadascú de nosaltres per ajudar a què funcioni.  Es per això que hem d’incloure en l’aprenentatge que reben els nostres escolars espais on es pugui practicar el que suposa viure en una societat democràtica.

I on a banda dels aspectes formals i de democràcia representativa , apareguin aspectes més substantius com què és la deliberació, el debat lliure i obert i la presa de decisions col.lectives.

La ciutat és de tots i totes, hem de crear espais on tothom pugui participar, homes i dones, i gent de totes les edats. Sí, i els infants també són part de la ciutat i han de poder participar.

Potser no està de més recordar on i com va néixer aquest projecte del Consell d’Infants.

Va ser ja fa anys a Itàlia, a la localitat de Fano, de la mà del pedagog Francesco Tonucci. Ell deia que calia examinar la ciutat amb els ulls dels infants: carrers, voreres, parcs, etc, ell deia que si s’adaptaven a l’ùs dels infants, segur que serien bons per la resta de la població. L’infant ens dóna la mida de la ciutat. Per això es queixava que el creixement de les ciutats en les derreres dècades, havia expulsat els nens i nenes de l’espai urbà i calia recuperar-lo.

Proposava la creació de Consells d’Infants que donés  veu als infants i amb això possibilités que influïssin en el canvi de la ciutat.

Va ser una experiència que va provocar influències dins i fora d’Itàlia, i que a Catalunya ha tingut diversos exemples.

En el Fòrum educatiu del PEC del novembre del 2007 a més de moltes altres propostes va sorgir la de crear un Consell d’Infants. Es curiós perquè normalment les propostes es recullen dins d’un eix dde treball, aquesta en concret va sorgir dins de vàrios subeixos. Educació en valors, cultura de la pau, cultura democràtica, ciutadania i civisme…

Aixó ja ens mostra les moltes potencialitats que té aquest projecte.

Posteriorment es va anar definint la concreció entre Educació i Participació Ciutadana i es va definir el tema que tractaria, que cada curs escolar serà diferent. El primer ha estat un tema molt importatnt com són els objectius del Mil.leni, que permeten posar en paralel dues realitats: la que es dóna a nivell mundial, amb totes les realitats que existeixen de fam, de mancances en salut i en educació,etc i la que tenim a Cambrils i a Catalunya, que és ben diferent però que també té els seus problemes.

El Consell d'Infants presenta les seves conclusions al Ple de l'Ajuntament

La notícia al Diari de Tarragona de 12 de juny de 2010

Amb el Daniel Pi presentem a Cambrils les alternatives d'ICV a les mesures del govern ZP

Ahir amb el Daniel Pi vam presentar a Cambrils la posició d'ICV en relació als famós decret-llei del govern de ZP i la seva traslació a Catalunya.

Les mesures que ZP va aprovar al Congrés  amb el vot en contra d'ICV volen carregar el pes de la crisi sobre les esquenes dels treballadors públics i dels més vulnerables: funcionaris, persones dependents i pensionistes. Per això vam estar activament en contra demanant un repartiment més equitatiu dels esforços que es demanen. Per això a Catalunya ICV vam posar tota la carn a la graella per aconseguir que les mesures del govern català fossin clarament diferents. I ha costat però al final creiem que hem aconseguit equilibrar les mesures amb increments de l'IRPF a les rendes més altres, introduint elements de fiscalitat ambiental, o posant una cláusula de recuperaqció del poder adquisitiu perdut per funcionaris. Sabem que això no anul.la les dures mesures de ZP,que s'apliquen a Catalunya per imperatiu legal però sí les equilibren i demanen esforços als que més tenen. Se'ns va cxriticar per fer-ho però ara hem vist com en altres autonomies s'estan aplicant les mateixes mesures.

Aquí teniu la comparativa entre les mesures dels dos governs: el de ZP i el català.

Dissabte atapeït: debat sobre balanç de govern i inauguració Llar d'Infants a Cambrils

Ahir dissabte vam tenir un matí força mogut a Cambrils. D'una banda ens reuníem les persones de la coalició ICV-EUiA a Cambrils per a fer balanç del govern d'esquerres a la Generalitat i a mig matí encara vam tenir temps per a inaugurar la segona llar d'infants pública de Cambrils "La Galereta".
Dos actes molt importants per a mi i molt carregats de significació.
En primer lloc, fer balanç amb la nostra gent, acompanyats per aquells que han estat protagonistes de l'acció de govern aquests anys al Camp de TGN (el Diputat Daniel Pi, els directors de Medi Ambient, Lluís Pau, Interior, Hortènsia Grau, Habitatge, Jordi Navarro i el Director General de Relacions Institucionals Fèlix Alonso) és un bon moment per a poder valorar què i com ho hem fet estant al govern de la Generalitat. I evidentment hi ha llums i ombres com no pot ser d'altra manera, però globalment hem d'estar orgullosos per la molta acció de govern, que contrasta amb els anys de governs de CiU, i per la qualitat d'aquesta. Succeeix però que diversos fets -com un soroll mediàtic imcessant, quan no hostilitat oberta de certs mitjans de comunicació, la crisi que ha ocasionat un canvi total en la percepció de l'acció política, l'inacabable debat de l'Estatut i el finançament que han avorrit les pedres i l'aparició amb una potència abassegadora de la corrupció política- han enfosquit una potentíssima acció de govern.
En presentar la jornada com a regidor de Cambrils vaig relatar breument les diferents inversions que ha fet la Generalitat a Cambrils com un exemple, i en dir-ho tot seguit hom s'adona que el llistat és impressionant i que s'ha millorat i molt la vida de la gent.
A mig matí ens vam escapar i vaig poder inaugurar, com a regidor d'Educació, acompanyat de la directora d'Interior i candidata de la coalició, Hortènsia Grau, la segona llar d'infants pública de Cambrils. "La Galereta" i la "M Dolors Medina" han estat producte de la demanda incessant d'ICV a Cambrils. La primera va iniciar els seus treballs quan era regidor d'Educació al 2003, i la va inaugurar el Ramón García Materos al 2007, aquesta l'hem pogut inaugurar més ràpidament al 2010. Hem fet la nostra aportació política a la conciliació de la vida laboral i familiar, en especial de les dones i hem posat a l'abast de les famílies amb menys recursos una oferta educativa de qualitat que ha d'ajudar a què els nens i nenes de Cambrils, com va dir la Hortènsia, puguin ser més feliços en les seves vides.
Un dia per a recordar.

Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot al Camp de TGN?

Open publication - Free publishing - More vot

Jornada de balanç de govern del Camp de TGN

Investigar el franquisme no és delicte!

Contra les mesures de ZP, mobilització!

Aquest govern de ZP ha fet tots els papers de l‘auca en un perìode de dos anys i escaig: primer prometia de tot perquè hi havia superàvit dels comptes de l’estat. Després va tardar a reaccionar devant de la crisi perquè s’entestava a dir que no n’hi havia, la qual cosa era una discussió bizantina però el més greu era que no prenia mesures. Després va començar a fer cada dia una cosa a vaure si així se’n sortia i al final ha fet en 24 h allò que havia dit que mai faria. Qui dóna més?
Després, les mesures que s’han de prendre en els moments crítics, sempre són dures. Ara bé, només cal veure les reaccions dels agents socials per a veure que només han afectat a les capes treballadores, els pensionistes, els dependents, justament aquelles que han pagat per la crisi en forma d’atur sense ser-ne els causants. La CEOE per boca del Díaz Ferran (quin morro té aquest home) molt contenta i demanant-ne més; els sindicats, a punt de convocar mesures de protesta generalitzada. Fort amb els febles i feble amb els forts, no trobo manera més curta d’expressar-ho. On queda un partit socialista en aquests casos?
Cal aixecar la bandera de la protesta i de què els plats trencats els paguem tots, no sols uns quants, els de sempre.
Una darrera reflexió sobre els discursos de l’inici d’una crisi que va descolocar a molts. Recordeu que gent com ara Sarkozy parlava de refundar el capitalisme, d’imposar una tasa per les transaccions especulatives, la desaparició dels paradisos fiscals, la regularització del sistema financer, posar límits als sous dels executius bancaris o empresarials. Què n’ha quedat de tot això? Doncs que han pagat els qui no en tenien la culpa: retalls de sous dels funcionaris, reformes laborals, menys protecció social, menys pensions…
Com deia aquell, trobo a faltar l’acomiadament lliure o la privatització de la sanitat. El PSOE ha fet la feina bruta del PP: mal sistema de combatre la dreta la d’aquell que n’aplica la doctrina...

CIU? Parlem-ne

Avui m’ha arribat el darrer butlletí (des)informatiu de CiU. Hi ha un tema que m’ha sobtat i és quan fa al.lusió a una suposada censura vers el Grup de CiU a la TV Cambrils (així li diuen ells, en realitat es diu TDCAMP). La TV és d’aquells temes que sempre els posa nerviosos a la gent de CiU. Deu ser que estan acostumats a què els mitjans siguin seus i diguin el que ells volen. Llàstima que a Cambrils no sigui així, i tinguem una TV i una ràdio municipals que fan un important servei a la població, plurals, obertes, i on tothom hi surt i podem veure i sentir a gents diverses. I els grups polítics hi surten TOTS, avui veia la roda de premsa del PP, i pensava en què segurament també ho denunciarien com ja han fet: s’ha de tenir barra!.
I sempre que es convoca a la TV, la TV cobreix l’acte: així ho acaben d'afirmar en un comunicat els treballadors/es de la Ràdio-TV, que reclamen se'ls tregui de la confrontació política directa.
I jo afegiria que, trencant el costum de CIU de sempre, en què els encanta difamar sense aportar dades concretes, aquest cop posin exemples concrets, diguin dates i actes o accions on no han sortit. Dubto que ho facin però encara dubto més que ho poguin fer. En tot cas, la resposta del sindicat de periodistes no s'ha fet esperar.
Però el butlletí en mentides i desinformacions dóna molt més de si. Per exemple, quan parla de què l’Hospital Lleuger encara no s’ha acabat: quan està ja inaugurat, es veu que no se n’enteren. Però CiU insisteix en què hi ha hagut un sobrecost al qual ha calgut fer front, perquè en ser el primer d’aquest tipus d’hospitals a Catalunya el projecte ha anat canviant i ha calgut refer degterminades parts. Després esmenten els famosos costos en interessos bancaris. Doncs bé, en el ple del 27 d’abril es va aprovar que la Generalitat hagi assumit el sobrecost i el pagament íntegre dels interessos. S’ha de tenir estòmac per a fer una cosa així!. Treuen un butlletí més de 15 dies després del Ple i encara van intoxicant.
Jo quan veig aquestes coses (i moltes altres que podríem treure del mateix butlletí) em faig la següent reflexió: aquesta gent de CiU de Cambrils no troba més arguments, no troben altres temes, més reals, per a acusar el govern d’esquerres de Cambrils? Han d’anar fent acusacions sense fonament com que no surten a la TV o han de repetir qüestions que ja no són veritat com els costos de l’Hospital? I em contesto a mi mateix que no, que no les deuen trobar perquè si les trobessin segur que les treurien al seu butlletí…

Nova edició butlletí local ICV a Cambrils

Open publication - Free publishing - More icv

Entrevista sobre l'estat de l'educació a Cambrils

Explicant les propostes d'ICV contra la crisi, a peu de carrer!

Inaugurem el nou Hospital de proximitat de Cambrils!

Finalment! Després de molts anys de feina, hem pogut inaugurar el nou hospital. Un equipament llargament demanat per part de moltíssima gent que s'havia de desplaçar fora de Cambrils, a Reus o Tarragona per a qualsevol incidència mèdica. Gent gran, persones sense cotxe, famílies amb nens i nenes petites que havien de perdre moltes hores i fer llargues cues per a poder ser atesos de manera adequada.
Va ser al 2003 quan, després del canvi de govern, vaig encarregar-me des de la regidoria d'Urbanisme, de la compra de la parcela on ahir s'inaugurava el nou Hospital lleuger. Malgrat allò que es deia per part de l'anterior govern, no s'havia fet cap pas per a adquirir i cedir a la Generalitat el solar. Però conscients de la necessitat que presentava Cambrils d'un equipament sanitari a l'alçada de les demandes d'una població molt superior a les 11.000 persones censades de l'any 1986, quan es va posar en marxa l'anterior CAP, des del govern d'esquerres de Cambrils, hem treballat intensament al llarg d'aquests anys, per a què el nou hospital fos una realitat. Ens hem implicat com a govern en avançar els diners, en pagar els interessos bancaris del préstec, en licitar i fer el seguiment de les obres. Hem assistit al neixement d'un nou model d'hospital, que vol acostar el servei des especialistes i les petites operacions, deixant només pels hospitals l'ingrés hospitalari. El 90% de les incidències sanitàries es podran resoldre a Cambrils. Seria interessant calcular l'estalvi en km. recorreguts i en hores de la gent que suposarà no haver-se de desplaçar fora vila.
Crec que a partir d'ara ja som una mica més "ciutat" i que deixarem enrere l'expressió "poble" perquè una de les diferències de la ciutat és els serveis de tota mena que ofererix als seus habitants però especialment els serveis sanitaris.
Hem recuperat el temps perdut. Ara ens toca assolir els reptes del futur amb nous equipaments, que s'adaptin a l'increment poblacional. El CAP de Vilafortuny ha de ser la propera fita.

Moció en suport al jutge Garzón

Des del grup Municipal d'ICV de Cambrils portarem al Ple de l'ajuntament el judici contra un jutge que ha volgut jutjar els crims del franquisme. Hem de demanar als partits i a tothom que se senti progressista suport per a qui està sent jutjat per
haver intentat aplicar la legislació internacional de crims contra la humanitat als crims del franquisme.

Per això, hem entrat a registre municipal una moció en defensa del jutge Baltasar Garzón, davant la campanya d'assetjament que està patint, pel fet d’haver intentat aplicar la legislació internacional de crims contra la humanitat als crims del franquisme.

Aquesta moció es debatrà en el proper ple municipal del 27 d'abril.

La moció explica que el jutge Baltasar Garzón va iniciar, a l’ampara de la llei i del Dret Internacional i ates que els crims contra la humanitats no prescriuen, la investigació dels crims de la Guerra Civil i el règim franquista contra milers de persones a Espanya i Catalunya.

Determinats grups de l’extrema-dreta política i social, intenten difamar i utilizar el propi Estat de Dret contra la independència del poder judicial i contra les actuacions del Sr. Baltasar Garzón.

Es preocupant, per la legitimitat pública de l’Estat de Dret, que a un jutge se li obri un expedient de suspensió d'acord amb l'admissió a tràmit d'un querella criminal interposada contra ell mateix per la seva actuació judicial per intentar investigar els crims imprescriptibles del franquisme.

Més informació aquí

Corrupció, desafecció política i altres temes...

No em resisteixo a publicar un recent i excel.lent article del Joan herrera sobre la corrupció que patim, de la qual destacaria la següent frase, perquè reflecteix de manera sintètica la situació contradictòria que estem vivint darrerament: "Creiem que la ciutadania no entendria que fem una comissió d’investigació per fer comparèixer tots dels bombers i agents rurals que van treballar en l’extinció de l’incendi d’Horta de Sant Joan per demanar-los responsabilitats polítiques però que deixem passar aquestes informacions sobre la corrupció que afecta CiU i PP".

Aquí el reprodueixo:

Els diaris catalans i estatals no deixen d’omplir línies amb noves informacions sobre presumptes casos de corrupció. Aquesta setmana hem pogut veure el que només és la punta de l’iceberg d’un d’ells, Gürtel, que afecta un partit ultracontaminat per aquest tipus de trames. Però a Catalunya també seguim llegint informacions com els 630.000 euros que Millet va donar a la Fundació Trias Fargas, de CDC, o el crèdit que l’ICF va donar al grup IMS, Assessors Jurídics i Financers i que també va acabar sent una presumpta font de finançament irregular d’UDC. O els diners que va rebre Àngel Colom del Palau de la Música i que va utilitzar per finançar el PI. Tampoc podem oblidar la relació de Lluís Prenafeta i Macià Alavedra en la trama de corrupció urbanística de Pretòria.


I malgrat la llarga llista, encara esperem explicacions de CDC sobre quin ús es va fer d’aquests 630.000 euros, d’UDC sobre perquè encara avui el seu partit segueix sota sospita per irregularitats en el seu finançament i per què la seva formació política es va beneficiar d’aquests 727.000 euros, o del PP, que en comptes de ser contundent amb els membres implicats en el cas Gürtel ha esperat que fossin ells mateixos qui presentessin la dimissió, com el fins fa pocs dies tresorer del PP, Luís Bárcenas, que malgrat tot conservarà l’acta de senador.


I mentre veiem tot això, la justícia no envia el missatge que hauria d’enviar a la ciutadania, el de no permetre que es cometin més casos com aquests amb l’impunitat amb què ho estan fent Fèlix Millet i Jaume Montull, que encara no han entrat a la presó tot i haver confessat haver robat milions d’euros. O els imputats pel cas Gürtel, que ni tan sols han tingut problemes per reunir la minsa quantitat econòmica per pagar la fiança. La justícia hauria de donar l’exemple de que tots som iguals davant d’un delicte i enviar un missatge de bel·ligerància amb la corrupció.


Des d’ICV no girarem la vista a tots aquests casos i volem arribar fins el moll de l’ós. Volem explicacions i creiem que la ciutadania no entendria que fem una comissió d’investigació per fer comparèixer tots dels bombers i agents rurals que van treballar en l’extinció de l’incendi d’Horta de Sant Joan per demanar-los responsabilitats polítiques però que deixem passar aquestes informacions.


Som partidaris d’un pacte per la regeneració política i de la manera de fer política però fins el moment, malgrat haver fet propostes assumibles per totes les formacions, hem obtingut un no per resposta. El fracàs de la ponència de la llei electoral és un clar exemple del que no volen alguns: més transparència en les campanyes i més control per la despesa dels partits polítics. I el darrer episodi s’ha vist en la renovació de la Sindicatura de Comptes. La federació nacionalista veta la renovació d’un dels membres a l’espera de les pròximes eleccions per poder controlar també aquesta institució que fiscalitza l’activitat econòmica dels partits.


Per això hem proposat al Congrés dels Diputats iniciatives parlamentàries per debatre mesures com per exemple tipificar de penal el finançament irregular de les formacions polítiques, endurir les penes pels casos de corrupció política o empresarial així com limitar els preus màxims de venda del sòl i les plusvàlues que es treuen de les operacions urbanístiques. També som partidaris de donar compte de qualsevol modificació de les condicions dels deutes de les formacions polítiques amb les entitats bancàries i en cas de donar-se una condonació del deute sotmetre-ho als informes d’institucions com la Sindicatura de Comptes o el Tribunal de Comptes i sotmetre-ho també a consideració del Parlament i el Congrés dels Diputats. Cal un control eficient de la despesa electoral reduint-la, per exemple, amb l’enviament centralitzat d’un sol plec de propaganda electoral així com posar límits a la despesa i sancionar aquelles formacions que infringeixin la normativa. No estaria de més, en un gest de transparència, que els càrrecs electes i els alts càrrecs de l’administració pública o d’empreses públiques fessin una declaració pública sobre qualsevol activitat econòmica que els hagi proporcionat beneficis o béns patrimonials. Totes aquestes propostes són només una mostra del pacte per la regeneració política que creiem necessari, no només Catalunya sinó a tot l’Estat, amb un únic objectiu: retornar la credibilitat a la política i a aquells que fem una aposta per allò públic.

Joan Herrera
Secretari General d’ICV i diputat d’ICV-EUiA en el Congrés dels Diputats

El miracle d'ICV

Tot i que personalment no compro ni llegeixo La Vanguardia, entre d'altres coses, perquè és el braç armat de CiU, m'ha arribat notícia de l'article del comentarista Fr. Marc-Alvaro: Milagro ICV.

L'autor se sorprèn, que, havent estat víctima de repetits atacs (sobretot del diari on escriu, fins i tot arribant a publicar vídeos manipulats sobre l'incendi d'Horta, per la qual cosa ni tan sols s'han disculpat) ICV segueixi aguantant a les seves pròpies enquestes. Ho explica dient que els votants d'ICV són creients més que votants, i que els dirigents d'ICV prescindeixen de la realitat i creen respostes automàtiques als atacs que reben. Acaba dient que el vot d'ICV s'explica, si més no, en part, "a causa de una base católica local peculiar y de la falta de estructuras propias de Estado".

La veritat és que, malgrat els -per mi- pobres arguments, coincidim en reconèixer el mèrit d'ICV, però, a diferència de la qualifició de "milagro", jo parlaria de feina ben feta malgrat una situació política adversa.

D'altra banda, perquè ha de ser tan estrany defensar que els cotxes circulin més a poc a poc, tal com s'està fent a la resta d'Europa i ara, a la resta d'Espanya?

Perquè es ridiculitza tant anar en bici (com fan a la resta d'Europa)? Perquè es ridiculitza voler ser una opció política que representi el punt de vista de les ONG?

Perquè no s'explica la tasca de govern que ICV ha realitzat i que ha estat el primer en explicar? Perquè no s'expliquen les polítiques mediambientals, d’habitatge, de proximitat en la seguretat o en recuperació de la memòria democràtica efectuades per ICV? Polítiques avançades, polítiques que s'apliquen a la resta d'Europa, on per cert els partits verds estan guanyant més suport en les darreres eleccions. Suposo que també deu ser per la "base católica local peculiar"...

No m'estranya que Marc-Alvaro acabi creient en els miracles si no té en compte les polítiques reals que ICV ha impulsat i no només les que ha explicat La Vanguardia...

Ens visita Rebecca Harms per a parlar del cementiri nuclear d'Ascó

Després de la reunió del Consell del Partit verd Europeu aquest proppassat cap de setmana a BCN per a parlar del New Green Deal, és a dir, de com sortir de la crisi econòmica que ha provocat el sistema neoliberal afavorint un sistema econòmic més just socialment i més respectuós amb el medi ambient, volíem aprofitar l'experiència acumulada dels Verds Alemanys (Die Grünen) per aprendre de la seva lluita antinuclear, en especial de la gestió dels residus d'alta activitat.
I quina lliçó ens ha donat la Rebecca, presidenta dels grup VERDS/ALE del Parlament Europeu!
Amb la senzillesa de qui explica allò que ha après al llarg de tota una vida com a militant antinuclear alemanya, ha anat desgranant veritats com a punys:
- primer: diuen que el cementiri nuclear està previst que duri uns 60 anys: ha pensat el govern de ZP què farem desprès? Si pensem que els residus d'alta activitat duren un milió d'anys, fer previsions per a 60 anys sembla terriblement desencertat.
- cal valorar si fem un sol magatzem al costat de cada nuclear o un de centralitzat. A Alemanya fa 8 anys van decidir fer-ne un al costat de cada nuclear per minimitzar els riscos del transport dels residus, fet que per la Rebecca comporta un perill que cal tenir present. Per cert cada any, al novembre , a la seva regió, la Baixa Saxònia, fan el transport dels residus que venen de la planta de reprocessament de França i cada any hi ha uns 25.000 policies de mitjana... L'energia nuclear provoca fractura social.
- La regió de Baixa Saxònia ha rebut molts diners com a compensació, diners que no han servit per a treure-la de la situació d'endarreriment respecte a d'altres regions alemanyes, i això que estava a l'antiga RFA!
- a Alemanya fa anys que estan buscant alternatives a l'energia nuclear; segons la rebecca aquí tenim condicions de clima que ens faciliten aquesta aposta, per no fer referència a què actualment hi ha tecnologia disponivble que no hi era quan ella i altres van començar les lluites anti-nuclears.
- Ens haurem de replantejar dir-li "cementiri nuclear" a una instal.lació que només albergarà els residus durant 60 anys: en tot cas, el nom li escau millor a una altra solució que sigui més definitiva.
-Harms ha explicat que molts dels diners que s'havien d'invertir en paral·lel al cementiri nuclear es van invertir fora del territori i que els llocs de treball que aquest centre havia de promoure van recaure en gent especialitzada i no pas en veïns del municipi o de la demarcació. Al mateix temps, Harms ha explicat que molts pagesos de la zona han vist com el seus productes són devaluats, ja que apareixen etiquetats com a provinents d'una zona propera al cementiri nuclear.

En fi, lliçons de persones que ja han viscut aquesta problemàtica dels residus nuclears d'alta activitat i que ens diuen ben clarament que NO HI HA SOLUCIONS als residus nuclears, que l'única opció real és un pla de tancament de les nuclears i l'aposta per les energies renovables.

El finançament de CiU no necessita més explicacions?

Es curiós comprovar com hi ha diverses vares de mesurar, en funció de quin sigui el partit del qual estem parlant. Si ICV dirigeix Interior es demana una Comissió d'Investigació, actualment en curs. Molt bé. I si és CiU la que està implicada en afers de corrupció i finançament de partits polítics? Com és que La Vanguardia no en parla? Com és que no s'erigeix en adalid de la veritat? Serà perquè amb l'enquesta que es publicava ahir i que donava guanyadora a CiU en les eleccions al Parlament ja no estan tan neguitosos?
A més, la multa que el Tribunal de Comptes ha imposat a la formació de Duran Lleida amb un import de 271.797 euros reforça i posa de relleu la necessitat que Artur Mas i Duran i Lleida donin explicacions a la ciutadania sobre la trama de finançament irregular que hi ha al voltant de la seva federació política, primer amb les donacions de la Fundació del Palau de la Música a la Fundació Trias Fargas, després amb les informacions aparegudes sobre la investigació per un presumpte cas de finançament irregular d'Unió l'any 2003, i ara amb la multa del Tribunal de Cuentas i amb la relació entre CiU, Fèlix Millet i el pagament per part del Palau de la Música d'enviaments de propaganda electoral.
Són ja masses les informacions que apareixen als mitjans de comunicació i molt poques les explicacions directes que tenim dels màxims responsables de les dues formacions polítiques.
Fa uns dies Dolors Camats, la portaveu ecosocialista en el Parlament de Catalunya va recordat que "precisament la formació d'Artur Mas i Duran i Lleida va ser la principal opositora a tirar endavant mesures de transparència pel que fa al finançament dels partits polítics i de limitació de despesa electoral en les campanyes". "Ara entenem tanta frontalitat a mesures de transparència si Mas i Duran encara no han donat explicacions sobre totes les informacions aparegudes en premsa i la investigació oberta per la fiscalia sobre Unió", ha afegit Camats.

Ni nuclears, ni cementiris!

Ni cementiris , ni nuclears!

Ahir vam assistir a la manifestació de Móra d'Ebre en contra del cementiri nuclear moltíssima gent. Molta més que en l'anterior manifestació a Ascó, que va ser convocada de manera precipitada però que no obstant va congregar molt gent que volia sortir al pas de la decisióm insòlita d'un municipi que amb 7 regidors vol decidir ell sol el destí d'una comarca i d'un territori.
Ahir vam continuar en aquesta lluita, però sabent aquest cop que el govern de la Generalitat s'ha pronunciat en contra de què el MTCRAA vingui a Catalunya, que el Parlament que ja es va pronunciar en contra ho tornarà a fer en el proper ple de dimecres que ve i que, gràcies a una moció del Joan Herrera, el "Gobierno de España" tindrà en compte el posicionament dels territoris on ha d'anar a parar el MTCRAA, com no pot ser d'altra manera.
Feia goig de veure la gent tan animada, i feia goig de veure les ganes que hi havia d'aturar aquesta instal.lació que faria un mal difícilment reversible al futur de la comarca.
Aquí teniu uns vídeos de la mani:

Projecte Impuls: 54 llocs de treball de sis mesos a Cambrils!

Per tal de fer front a la crisi, i en el marc dels "30 compromisos per a l'ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya", la Generalitat de Catalunya finança als ajuntaments la contractació de persones aturades, en un pla per pal·liar temporalment els efectes de la crisi. Es tracta de contractar persones que estiguin a l'atur i que treballin durant 6 mesos en feines de millora general del municipi. A Cambrils aquest pla pot crear 54 llocs de treball. 54 persones, o famílies, que podran tenir una ocupació, que tindran dret a una formació d'unes 100 hores, que podran sortir d'una situació dura i difícil, encara que sigui de manera temporal.
Crec que és una mesura encertada, una mesura de xoc que ens ajudarà a pal.liar els efectes de la crisi.
Aquest pla preveu que els llocs de treball hauran de tenir relació amb els sectors de les energies renovables, eficiència i estalvi energètic; les TIC i la rehabilitació d'habitatges, edificis o equipaments de titularitat o d'ús públic.
No seran grans obres, però serviran per a millorar Cambrils, per donar un lloc de treball a aquells que no entenen i per afavorir que puguin trobar-lo en el futur, perquè rebran formació en sectors econòmics emergents.

Cal demostrar que el territori no accepta el cementiri nuclear!

8 de març: segueix la lluita per la plena equitat entre dones i homes

Ahir vam celebrar sessió plenària a l'Ajuntament de Cambrils.
Des del grup municipal d'ICV-EUiA vam presentar dues mocions. La primera demanava la condonació del deute extern de l'estat espanyol amb Haití, que encara existeix i que en aquests moments pot suposar una llosa per la recuperació del poble d'Haití després del terretrèmol. LA podeu consultar aquí.
la segona feia referència a la celebració del 8 de març d'enguany. Una moció (la podeu llegir aquí)que vol fer una reflexió al voltant de la crisi econòmica, assenyalant que cal afavorir la incorporació de la dona en sectors tradicionalment masculins, com la construcció o l'automoció. I que cal també dignificar l'ocupació generada per la cura de les persones, perquè aquest serà un important filó d'ocupació en el futur , que dóna resposta a una demanda no coberta i que tradicionalment han fet les dones i que ens ha de permetre incrementar la despesa social, llunyana encara de les mitjanes europees.
Doncs bé, sembla que per les reaccions del PP i de CiU , aquest missatge no agrada a la dreta de Cambrils, o bé, no volen fer cap esforç per entendre-ho. La veritat és que no ens sorprèn en absolut, perquè ni l'economia verda és el seu model, ni històricament la lluita feminista ha tingut grans defensores provinents de CiU i PP. en tot cas, vam fer un esforç d'explicació dient que es tractava d'una línies generals de treball pel futur immediat, i que la moció estava oberta a esmenes i concrecions que no varen fer.
En tot cas, seria bo que altres anys presentessin mocions sobre aquest tema, per tal que la ciutadania pugui saber què és el que defensen exactament, quin és el seu model enlloc de carregar contra Zapatero, que és el que va fer el PP o de dir com va fer CiU que no es veuen reflexats en el que diu la moció.
Des d'ICV-EUiA ho tenim molt clar: el fil violeta, la defensa de la igualtat home-dona forma part del nostre ADN i en cada moment partim d'una anàlisi de la realitat i després fem propostes que permetin seguir avançant.

Govern d'esquerres des de la diversitat

Ahir tocava conferència. La del Delegat del Govern al Camp de Tarragona, l'amic Xavi Sabaté, que va fer una conferència a Tarragona per a repassar l'estat del Camp i les perspectives de futur.
Va tenir el suport sobretot dels seus, dirigents i càrrecs públics del PSC, però també de representants de la societat civil i, lògicament d'ICV i d'ERC, els seus socis al govern. Una sala plena, un format de presentació atractiu, amb l'inevitable powerpoint nostre de cada dia.
Va ser una exposició amena, que es va centrar en explicar allò que ha fet un govern catalanista i d'esquerres, i d'Entesa, en els darrers 6 anys i mig. Perquè s'han fet moltes coses a Catalunya i al Camp de TGN en aquests 6,5 anys.
Des d'ICV ho hem dit en moltes ocasions, sobretot darrerament on fins i tot hem tret un opuscle que explica allò que s'ha fet de més rellevant, des de la nostra òptica.
Per tant, coincidència total amb el Xavi Sabaté: els governs d'esquerres deixen un llegat considerable al Camp de TGN en obra de govern.
Es, no obstant, una tasca inacabada: encara cal seguir treballant. I per això, diem nosaltres, cal més govern d'esquerres. Crec que dins del PSC i d'ERC molts i moltes volen més govern d'esquerres, però ja hem vist que d'altres, no. Evidentment, corregint disfuncions i establint uns acords molts clars a l'inici del mandat, que siguin respectats; a partir d'una complicitat que eviti buscar acords fora del govern en lloc de dins del govern; estbalint protocols per abordar els temes de desacord sense llençar-se els plats pel cap...
I tot això, a partir de la discrepància política: personalment em vaig sentir representat en moltes de les coses que va dir el Xavi, sostenibilitats, energies alternatives, ... Però hi ha d'altres moments en què no em vaig sentir representat en absolut: el LOGIS Penedès, contra el que hi ha una oposició frontal que sembla no voler veure, o el cementiri nuclear, sobre el qual ell no ha actuat com a un Delegat que expressa el parer del Govern sinó expressant posicions personals.
Però això és l'esquerra plural: posicions diferenciades però capacitat de formar governs d'esquerres. Posicions polítiques diferenciades però voluntat de governar junts.

Per unes pensions justes, no als retalls de drets socials!

Sembla clar que si hi ha un tret comú en com el govern de José Luis Zapatero ha fet front a la crisi és la improvisació i la manca d’un full de ruta clar que ens ajudi a sortir de la crisi en millors condicions.

Ara, Zapatero, després de la seva visita a Davos, sembla que ha volgut calmar els mercats internacionals enviant-los el missatge que Espanya es posa les piles. Que no pateixin, que no som com Grècia, Espanya és diferent i nosaltres som fiables. El problema és que acontentar els totpoderosos de Davos passa per parlar de flexibilitat laboral, per baixar els sous… i per allargar l’edat de jubilació, que ZP ha proposat portar fins els 67 anys.
Es curiós com assistim a l’etern retorn del debat sobre les pensions en aquest país. Periòdicament es qüestiona la viabilitat futura de les pensions i de ben segur que els bancs se n’alegren perquè els plans privats de pensions es reactiven. Però el cert és que les previsions eren interessades i els presagis no s’han complert. Al contrari, el sistema públic de pensions funciona millor i aguanta millor les crisis que el privat.
A més, l´estat dels comptes de la Seguretat Social és molt bo, amb un fons de reserva de 62.000 MEUR i amb superàvit en els darrers anys.

Estem davant d’un debat inoportú, perquè ara mateix tenim més de quatre milions d’aturats, i l’atur juvenil que s’apropa perillosament al 40%. Enmig d’un procés de diàleg i concertació social, una proposta com la d’allargar l’edat de jubilació no fa més que demostrar la incapacitat del Govern per llegir la situació de crisi i les seves conseqüències. Ni es generarà ocupació, ni es millorarà el model, ni es propiciarà un millor escenari pel diàleg social.

Una proposta que per més inri es presenta amb dubtes i canvis com la referència a l’allargament de 15 a 25 anys del període de còmput.
En tot cas, el que caldria abans que res és avançar en el compliment de l’Acord de Pensions assolit el 2006, especialment pel que fa a la integració de règims especials en el règim general de la SS o el sistema de reducció de l’edat de jubilació per les activitats professionals més penoses.
Molts pensionistes veuran com la seva pensió és el 2010 inferior a la que venien cobrant. Defensem el manteniment del poder adquisitiu de les pensions. En aquest sentit, ICV registrarà una Proposició No de Llei (PNL) al Congrés per instar al Govern que garanteixi que cap pensionista cobrarà menys que l'any passat.
Des d’ICV tenim la sospita de el veritable motiu de sembrar aquest dubte en el conjunt de la societat civil espanyola és la manca de valentia política d’apostar pel canvi de model econòmic i, sobretot, la temptació que té l’executiu, de claudicar davant la insistència dels poders fàctics empresarials i sectors polítics més conservadors cap una reforma laboral que abarateixi els costos laborals (a més de flexibilitzar el mercat de treball, es clar).
Tanmateix, continuem exigint a l’Executiu de ZP que faci avenços clars en algunes qüestions que considerem drets bàsics dels pensionistes:
o Millorar i unificar les pensions més baixes, establint per llei la Pensió Bàsica Universal propera a l’SMI, on el requisit sigui ser major de 65 anys i la unitat de càlcul sigui els drets individuals.
o Increment de la pensió mínima contributiva per sobre de l’SMI.
o Millorar les pensions de viduïtat, fins a constituir el 100% del salari o la pensió, de la parella.
o Creació de la nova pensió d’acompanyament per a les persones que viuen soles.

La sostenibilitat econòmica del sistema públic no l’hem de buscar en la reducció de la despesa pública si no en l’increment dels ingressos amb una reorientació de la política fiscal, amb una proposta perquè el Govern espanyol “tingui un full de ruta fiscal progressista”. Entenem que, ara toca més que mai, apostar per gravar a aquelles persones (físiques i jurídiques) que més tenen i/o més guanyen, per tal de generar un nivell de recaptació tributària addicional que es pugui destinar a polítiques socials adreçades a aquells col•lectius que més pateixen la crisi, garantint, alhora el futur del sistema de pensions.
En definitiva, des d’ICV ens oposem frontalment a qualsevol proposta que, com aquesta, retalli drets que tan ens han costat a totes i tots d’assolir en aquests anys de democràcia. Estem disposats a parlar de totes les mesures necessàries per sortir de la crisi i, sobretot, crear ocupació estable i de qualitat però, en cap cas, acceptarem que això inclogui retallar drets bàsics de la ciutadania que no es qui ha generat la crisi, si no qui la pateix en major mesura.
ICV seguirà al costat dels treballadors i treballadores i al costat dels sindicats, i demanem a Zapatero que torni a les posicions d’esquerres i deixi d’estar segrestat per les veus de Davos, dels organismes internacionals o de la premsa financera. El problema no són els més vulnerables (els pensionistes, els joves aturats, els immigrants), el problema són els poderosos (els banquers que guanyen fins i tot quan ho fan malament, els empresaris que estafen i a sobre se’n riuen).