Som lo que sembrem: la història d'una ILP a la que no van deixar néixer...

Fa uns dies vèiem com el jove pagès Alexis Inglada defensava davant del ple del Parlament de Catalunya la ILP Som lo que sembrem que defensa obrir un debat al voltant dels OGM, els transgènics.
A mi em sembla un tema absolutament cabdal per Catalunya, que és el país d'Europa que conrea més transgènics, fins donar-se la paradoxa d'haver d'importar panís ecològic de fora perquè el que es conrea aquí està contaminat i no supera els estàndards de qualitat. Ho denunciava el Josep Pàmies.
Doncs bé, malgrat l'oportunitat que s'oferia de debatre en profunditat quin model d'agricultura volem per Catalunya, PSC, CIU i PP s'han oposat al fet que el projecte de llei presentat per la Plataforma Som lo que Sembrem pogués seguir el tràmit parlamentari i que, al final, s'aprovés allò que els grups determinessin. No, les firmes pel projecte que tantes hores de feina van costar als molts voluntaris que hi donaven suport, han caducat i no se seguirà cap tràmit més, no s'acabarà en res, haurà passat a la història.
A banda de l'oportunitat perduda per recuperar la senda d'una agricultura més sostenible i per tant, amb més futur que l'actual model, cal destacar el frau democràtic que suposa que les possibilitats legals que la llei ofereix per tal que la ciutadania pugui presentar propostes al Parlament, es tallin de soca-rel, impedint que la democràcia, en aquest cas, sigui quelcom més que una paraula gastada.
Què se suposa que han de fer els promotors a partir d'ara? Deixar de votar? Adoptar mesures més contudents i/0 de força?
Trobo un fet molt lamentable i poc coherent que, en un mandat en què des del Departament d'Interior i Participació Ciutadana s'estan impulsant diverses mesures per fomentar un canvi en l'actual model de democràcia representativa, per una de més participativa on tot no quedi en votar cada 4 anys, es prenguin decisions com la que han pres PSC, CIU i PP. Trobo un error monumental i de greus conseqüències aquesta actuació. I demano una rectificació immediata.
En cas contrari, les queixes que fan aquests partits després de les eleccions sobre l'escassa participació, demostraran la hipocresia de què són capaços i les seves veritables intencions.
Però seria desitjable no quedar-se en la simple queixa: és per això que ICV demanarà quan s'aprovi la llei de consultes, que es faci un referèndum on els catalans i catalanes (tots i totes) puguin expressar la seva opinió. Ja és hora que uns quants deixin de tenir el monopoli de dir el que s'ha de fer i el que no, i tothom , que ja som prou madurs, puguem decidir quin país volem.

Valoració positiva del resultat de les eleccions per ICV-EUiA

Des d'ICV-EUiA estem satisfets pel resultat que la coalició ha obtingut en l'Estat i a Catalunya i que ens ha permès renovar la presència de Raul Romeva en el Parlament Europeu per 5 anys més.

Malgrat la forta abstenció -sobre la qual cal obrir una profunda reflexió per canviar el que fins ara entenem per política- i malgrat la fortísima bipolarització, som la formació del tripartit català que menys ha baixat (1 punt) i continuarem tenint veu pròpia en el Parlament Europeu, on, per cert, tindrem molts més socis verds que fins ara.

Davant de la fragilitat de la socialdemocràcia europea, cal construir un espai a escala europea d'esquerres i ecologista per detenir l'ofensiva conservadora i neoliberal, especialment en aquests temps de crisi, per defensar solucions d'esquerres que no facin recaure el cost de la crisi sobre els de sempre: els que menys tenen.

Raul Romeva ha realitzat una gran tasca en quantitat i en qualitat i els resultats li han reconegut la feina feta.

Des de d'ICV-EuiA del Camp ens sentim satisfets perquè continuarem sent la veu de l'esquerra política i social de Tarragona, i portarem les lluites per la millora dels drets socials i per un desenvolupament sostenible a Europa, tal com hem vingut fent.

A Catalunya, la suma de vots d'ICV-EUiA, PSC i ERC supera el 50% (51,16% exactament) en les eleccions europees, per tant hi continua havent una majoria d'esquerres a Catalunya, diguin el que diguin aquells que neguen l'evidència.
Hem d'alertar, però, del cost que pot suposar no tancar un acord de finançament i d'un possible retall de l'Estatut.

L'ascens de l'extrema dreta posa de manifest més que mai la necessitat d'una formació com ICV-EUiA a l'hora d'influir per detenir determinades iniciatives com la de les 65 hores que ara poden tornar a posar-se a debat.

Finalment, agrair als i les votants el seu suport: no els defraudarem.

Seguim amb la campanya: ahir a la tarda a la Platja Llarga l'Arga i el Raul Romeva van plantejar que cal dir No a l'especulació urbanística, en especil al litoral catal'a, durament castigat aquests darrers anys, i han posat com a exemple el cas del passeig que es vol construir a la platja Llarga de TGN, contra el qual fa temps que ve lluitant una activa Plataforma. La Loli Paniagua va assitir a la roda de premsa per manisfestar el reconeixement que mereix el Raul per la tasca desenvolupada, portant el cas a Europa.Va ser un acte de denúncia i de demostració de la feina feta.
Avui diumenge hem estat al Port de Cambrils, repartint díptics a la nombrosa gent que se'ns acostava. L'Arga, el Daniel, l'Hortènsia, la Júlia, la M Jesús ens han acompanyat. Cal seguir explicant que és essencial qu la gent progressista i d'esquerres vagi a votar el proper 7 de juny, perquè hi ha dos models d'Europa i cal defensar aquell que volem front els embats de la dreta, cada cop més reaccionària.

Cal anar a votar a les europees, i votar per l'esquerra d'ICV!

Avui a Tarragona hem continuat la campanya que ahir començàvem a la Rambla Nova de TGN amb la nostra candidata, l'Arga Sentís, enganxant el primer cartell electoral i deixant la cola a la gent de CiU! Els d'ICV som així de generosos!
Avui volíem començar la campanya parlant del tema potser més rellevant de l'actual moment polític: la crisi econòmica. Era un acte que feia temps que volíem organitzar des de la direcció d'ICV del Camp de TGN. Crec que és força important discutir entre nosaltres de les causes de la crisi i de les solucions que hem de proposar la gent d'esquerres. Malauradament és tal la confusió existent entre la gent, que torna a ser necessari fer pedagogia i explicar les coses.
De la mà de l'excel.lent explicació del Toni Puig que ha explicat com des d'inicis dels 80 amb la implementació de les tesis neolliberals s'han produït uns canvis a favor dels més poderosos i en contra de les classes treballadores i populars. La diputada Mercè Civit ha continuat amb les propostes que impulsa la coalició i finalment l'Arga Sentís ens ha precisat quines propostes concretes fa la coalició en la campanya de les europees.

Volem l'Europa dels drets socials i econòmics, no la dels mercaders!

ICV força el PSOE a retirar l’acord amb CiU per reformar el mercat laboral

Malgrat les dificultats, el diputat d'ICV al Congrés, Joan Herrera, ha aconseguit que el PSOE accepti 8 esmenes sobre rodalies, habitatge, fiscalitat verda, medi ambient i ús de les llengües cooficials per l'Administració de justícia en el debat i votació de les resolucions al debat de l'estat de la nació
N'hi ha una que és especialment rellevat per la gent que ens reclamem d'esquerres, finalment el PSOE ha retirat l'esmena pactada prèviament amb CiU per reformar el mercat laboral. Hagués estat insòlit negociar alhora acords contradictoris en política d'ocupació amb ICV i IU per una banda, i per altra amb CiU. També s'ha aprovat una proposta de resolució d'ICV sobre protecció de la desocupació.
La proposta de CiU la podríem qualificar de "reforma laboral pròxima a la CEOE", perquè ha estat la patronal espanyola -amb el suport de molts corifeus- qui més ha fet èmfasi en les reformes laborals. ICV havia advertit el PSOE que si no retirava aquesta resolució trencaria els acords sobre el mercat del treball a què havien arribat.
Davant d'aquesta actitud del PSOE, ICV serà "exigent, caut i escèptic" perquè el Govern compleixi les resolucions aprovades.
S'ha acceptat vuit esmenes d'ICV sobre Rodalies, fiscalitat verda, inembargabilitat en cas d'execució hipotecària i l'aprovació abans de sis mesos d'una llei d'eficiència energètica, entre altres. Tanmateix, el PSOE no ha acceptat les esmenes sobre el tancament de la central nuclear de Garoña, l'augment de la fiscalitat sobre les rendes més altes i que no hi ha hagut compromís amb Catalunya.M'agradaria destacar una esmena de gran contingut social: inembargabilitat de l'habitatge en determinat casos. I també ls de caire mediambiental: compromís de llei de mobilitat sostenible i les que fan referència a ferrocarrils: les famoses quadriplicacions de les vies a l'entrada de BCN tornen a estar damunt de la taula (i això permet millorar el temps de recorregut dels regionals), es temporalitza la creació de les rodalies de Tarragona i es concreta la creació d'intercitys amb intercanviadors d'ample de via. Tot en la línia de les propostes que ha defensat ICV en la matèria, tant en el Pacte nacional d'infraestructures com en la nostra actuació com a força política a nivell local.

Cal aturar la dreta a Europa... o ho estarem pagant 5 anys!

Polèmica per la proposta d'ICV de reprobar les declaracions del Papa sobre el preservatiu a l'Àfrica

Realment sorprén la polèmica que ha aixecat la PNL d'ICV presentada al Congrés de Diputats on es proposa reprobar les declaracions del Papa sobre l'ús del preservatiu en la lluita contra el SIDA a l'Àfrica. En un recent viatge a l'Àfrica, el Papa va dir que el preservatiu no protegeix de la Sida.
Tant des de la jerarquia catòlica, com des dels mitjans de comunicació afins s'ha carregat amb extrema duresa contra ICV per haver presentat una proposta que diu el mateix que una altra votada per majoria en el Parlament belga (veure aquí retall de premsa).Tothom la va votar menys l'extrema dreta. Recordem que Bèlgica té un primer ministre catòlic.
El que allí ha estat assumit per tothom, aquí, ha desencadenat un acarnissament contra ICV, partit que tatxxen de grupuscle, que no respecta la llibertat religiosa.
Aquest fet ens dóna la mesura d'allò que l'altre dia comentàvem quan es va constituir el Moviment Laïc i Progressista a TGN, l'enorme pes que encara té l'església a Espanya, els reflexos autoritaris, el caràcter reaccionari dels seus dirigents, que tant contrasta amb la realitat dels cristians de base, que no comparteixen la línia oficial, i amb la realitat d'una societat cada cop més aliena a la religió, que, malgrat tot, encara té un gran pes social.
Esperem que moltes veus facin costat al Joan Herrera i que la proposta sigui aprovada a les Corts, com ho ha estat a Bèlgica.

Finalment, es rebutja la proposta de les 65 h!

La famosa directiva de les 65 hores ha quedat definitivament enterrada com a projecte legislatiu de la UE, almenys en el format i continguts actuals. La voluntat del Consell d’ampliar i flexibilitzar el temps de treball setmanal ha estat finalment desestimada després que a la taula de conciliació amb el Parlament Europeu no s'arribés a cap acord.
Podem, per tant, estar satisfets que el que hagués estat una greu agressió als drets laborals conquerits per la lluita obrera de molts anys no ha quallat.
Ara bé, tampoc podem llançar les campanes al vol, i el Raul Romeva, el nostre candidat a les properes eleccions europees, ja ens alertava: “La qüestió no està, però, definitivament enterrada. No oblidem que Berlusconi i Sarkozy continuaran exercint una gran influència al Consell per tal que aquest pressioni la Comissió per tirar endavant la seva idea. I si el President de la Comissió Europea torna a ser Barroso no tinc cap dubte que aquest cedirà com ha fet al llarg de tot aquest mandat”.
La conclusió, hores d'ara és clara: si volem seguir aturant aquest o d'altres projectes regressius, cal assegurar una important presència de les forces d'esquerres, com la que representa Raul Romeva al Parlament Europeu. Cal que la correlació de forcesque surti de les eleccions del proper 7 de juny doni una força important a les forces de l'esquerra verda.
Altrament, ens podem trobar que des d'Europa ens segueixin arribant males notícies .

30 anys d'ajuntaments democràtics

30 anys fent miracles!

Tocava fer un acte al Camp de TGN explicant com veiem des d'ICV i la coalició aquests 30 anys d'Ajuntaments democràtics.
L'hem fet avui a la Cooperativa Obrera de TGN i crec que ha estat un acte senzill però útil en què hem fet un balanç del què han suposat aquests 30 anys, hem marcat quines són les fites pel proper període i en especial hem fet un públic homenatge als homes i dones que amb el seu esforç han fet possible allò que el "Teje" ha qualificat com la més gran transformació a nivell de pobles i ciutats d'Europa en 25 anys.
Han parlat el Pepe Ibáñez, cap de llista a Reus al 1979, que ha explicat aspectes concrets del que varen trobar quan van arribar al govern de la ciutat.
Jordi Navarro ha exposat com van recuperar la presència a l'Ajuntament de Tarragona el 1995, amb la Dolors Comas, agrupant la gent de la Plataforma sota una mateixa candidatura, i quines van ser les seves prioritats i maneres de fer política.
Finalment no ha pogut assistr a l'acte l'Alba Benedicto, regidora a Tivissa, i en el seu lloc Carlos Cartiel regidor d'ICV a Montroig-Miami ha fet un repàs de la realitat d'una localitat costanera on el canvi ha tardat en arribar.
Finalment el Teje ens ha explicat detalls dels primers anys a l'Ajuntament del Prat de Llobregat, i ha explicat quines prioritats i línies de treball ens hem de marcar els propers anys: dotar de més competències els ajuntaments que ho demanin, la importància del poders locals per a fer front als reptes de la inclusió social, la necessitat de fer un discur de l'austeritat en la gestió política i la vida de la gent, la necessitat d'impuylsa els valors, i de fer molta pedagogia sobre allò qeICV vol fer als ajuntaments.
Un acte senzill però emotiu i que ens dóna perspectiva d'on som i capa on anem.

Benvingut Moviment laïc i progressista!

Ahir a la tarda vaig assistir a un acte que em va produir una especial satisfacció: la presentació al Camp de TGN del MLP, el Moviment laïc i progressista de Catalunya.
I estic especialment satisfet perquè, malauradament, fins ara, el gruix de l'associacionisme, dels moviments escoltes del Camp, -si més no, de Cambrils, que és el que més conec-, de la mentalitat hegemònica... es nodreixen sobretot del catolicisme.
Crec que els moviments d'esquerres -en general- ho tenim realment malament i difícilment aconseguirem tenir majories veritablement d'esquerres si no aconseguim canviar aquesta situació. Com deia el Santi Castellà, de la Fundaci´Ferrer i Guàrdia, farem governs d'esquerres pero no podrem aplicar polítiques d'esquerres.
Aquesta ha estat la nostra experiència a l'Ajuntament de Cambrils amb el tema del campanar de l'església de Sant Pere, on ens vam quedar sols el grup municipal d'ICV front al PSC i ERC.
I tres quarts del mateix el tenim amb l'actual bloqueig de la LEC al Parlament, on PSC i ERC es mostren incapaços de suprimir els concerts als col.legis de l'Opus que discriminen en funció de sexe. (No em val l'argument que la llei permet fer el que el govern de torn desitgi. No ho trobo seriós.) O les subvencions de l'estat a l'església catòlica...
Per tant, necessitem associacions laïques i progressistes, que creïn moviment social de base, que puguin englobar a gent de totes les edats, en especial joves, i a partir d'aquí promoure uns altres valors basats en la laïcitat, els únics que poden serveir per bastir una societat plural on tots i totes poguem conviure.
Gràcies MLP! i gràcies també al President del MLP, a Sánchez Cervelló, a Santi Castellà, a l'Alícia Garcia i al Jordi Collado que va ser els encarregats de posar cara a un moviment al qual desitjo molta sort!
Les properes cites seran a Tarragona al mes de maig en unes jornades sobre associacions al Camp de TGN, i el 5 i 6 de juny, li tocarà a Cambris acollir la reunió anual del MLP. També està en marxa el projecte d'escoltisme marí que s'està impulsant a Cambrils.

Salvem la Platja Llarga

Ahir dissabte vaig anar a la cadena humana que va organitzar la Plataforma Salvem la Platja Llarga, demanant la retirada del projecte de passeig que el Govern Central amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona vol construir a la platja llarga de Tarragona.
Realment, sorprén que a aquestes alçades, quan tothom sembla acceptar que a la costa del Mediterrani s'han fet veritables barbaritats urbanístiques,que quasi no ens queda litoral verge i que per tant cal un nou model de desenvolupament, algú segueixi fent els mateixos plantejaments, com si hagués fet un viatge en el temps però cap enrere.
En aquest cas, voler construir un passeig "dur" que no porta enlloc, que no uneix res, en una zona no urbanitzada, a l'entorn d'una zona protegida com és el cas de la platja llarga de Tarragona, em sembla absurd i fora de lloc.
Ja fa temps que, gràcies a la plataforma Salvem la Platja llarga, amb la Lola Paniagua i el Lluís Estamariu entre d'altres, la resistència popular s'ha posat en marxa, aconseguint aturar de moment aquest projecte i fent esforços per reconduir-lo cap un projecte més tou.
Des d'ICV hem donat suport a aquesta lluita, tant des de la Comissió Política d'ICV TGN, exemplificada en el discurs que va fer l'Arga Sentís al final de l'acte, com des del Congrés, -per exemple, amb la proposta presentada pel Joan Herrera i que el 14 d'abril va ser rebutjada per la resta de partits- o des del Parlament Europeu, amb diverses iniciatives del Raul Romeva.
Feia goig veure les més de mil persones que van ajuntar les seves mans per unir el mar amb els aiguamolls, portant simbòlicament aigua del mar per abocar-la a la terra.
Desitjo que aquesta lluita pugui acabar amb un èxit rotund, aturant un projecte absurd.

República i Escola democràtica

Ahir celebràvem el 78è anniversari de la República i vaig lleir als diaris que el govern de Cantàbria havia signat un decret -basant-se en la LOE- per a retirar el concert educatiu a una escola de l'Opus Dei en què -com fan sempre- segreguen l'alumnat per sexe. Es veu que a Castella la Manxa ja han retirat concerts pel mateix motiu.
En canvi, a Catalunya, amb un govern d'esquerres, i en ple debat de la llei d'Educació de Catalunya, el conseller Maragall ha dit que no vol aplicar aquesta mesura en casos similars.
Realment crec que estem davant d'una actuació indigna d'un govern d'esquerres. Personalment, espero que el conseller Maragall rectifiqui i es tregui de sobre una mica del llast que ha anat acumulant amb les seves darreres actuacions.
En tot cas, avui és un bon dia per a recordar els valors que va aportar l'escola republicana: laïcitat, vocació de servei públic, coeducació, implicació de mestres... Són veritables lliçons que ens venen del passat i que caldria tenir molt presents.
Serien una bona fulla de ruta per a elaborar una LEC amb valors d'esquerres i democràtics. Altrament , estaríem perdent una bona ocasió per a construir una escola catalana coherent amb els valors actuals i passats de la societat catalana.

ARE a CAmbrils? I tant...

Aquests dies se sent a parlar molt de les ARE. (Arees Residencials Estratègiques)
Les ARE són unes actuacions contemplades en el Pacte Nacional per l’Habitatge, que ha estat una de les banderes d’ICV al govern català.
Calia abordar d’una vegada per totes el problema de l’habitatge, i fer-ho amb polítiques públiques perquè el mercat sol no ha resolt ni resoldrà l’accés a l’habitatge de molts sectors socials.
Una de les mesures del PNH eren les ARE, àrees residencials estratègiques. Es tractava d’una mesura d’urgència, per aconseguir sòl i poder fer zones amb un 50% d’habitatge de protecció, amb més zones d’equipaments del normal (15% front al 10%) i on els equipaments es construirien al mateix temps que els habitatges. Amb un plantejament d’espais urbans de qualitat, amb barreja d’usos i amb habitatges tant lliures com de protecció.
Entremig ha arribat la crisi i sembla que la tramitació de les ARE farà via però no tanta com semblava quan es van dissenyar.
A Cambrils tenim un ARE entre el barri del Moli de la Torre i els Ametllers.
Cal dir que els propietaris dels terrens de la futura ARE hi van estar d’acord. Van plantejar uns punts a negociar i es van acceptar.
Ara han aparegut veus entre les persones que resideixen als barris veïns que plantegen reticències a l’ARE. Crec que es poden entendre els recels pel desconeixement, en part perquè el procés ha estat ràpid, perquè era urgent, però s’adivinen altres veus que el que qüestionen és que “al costat de casa meva hi construiran habitatges de protecció i hi vindran a viure immigrants”.
Cal dir de manera radical que això no és cert. En primer lloc, l’habitatge protegit existeix a tota Europa perquè fa falta: els estudis ens parlen de moltíssima gent que queda exclosa de l’accés a un habitatge. I en segon lloc, cal denunciar l’estigmatització que es fa de l’HPO. No són habitatges per a pobres, que també. Hi ha diversos tipus d’HPO que fan que sigui una oferta per a amples sectors socials, excepte lògicament els més rics.
Crec que hem de fer l’ARE a Cambrils perquè és beneficiós, perquè planteja un altre model de ciutat, trencant amb el model de ciutat jardí, que no pot ser el model del futur. Cambrils de ben segur seguirà creixent i cal fer un altre tipus d’urbanisme que el que s’ha fet històricament. I segurament aquesta ARE no es desenvoluparà en dos anys, serà una zona pel creixement que ens vagi venint, en un zona relligada perfectament amb la trama urbana i que tindrà accés directe a la A-7, amb el nou vial que construirà la Generalitat.
A Cambrils no podem permetre que la gent de Cambrils hagi de marxar perquè el preu de l'habitatge sigui massa car. Durant molts anys s’ha fet molta construcció, però molt cara. No tothom hi ha pogut accedir. Ara cal planificar una altra oferta, que canviï aquesta lamentable situació.

ICV del Camp, contra aquesta Llei d'educació

Una nombrosa delegació d’ICV del Camp de TGN, encapçalats per Hortènsia Grau, Vicepresidenta d’ICV i Salvador Matas, President d’ICV del Camp de TGN, ha donat aquest migdia suport a les demandes de la Comunitat educativa, que s’ha manifestat avui diumenge davant del Parlament de Catalunya demanant canvis en la Llei d’Educació.

En aquest sentit, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha exigit avui "coherència" al Govern de la Generalitat perquè respecti el Pacte Nacional d'Educació i el Pacte d'Entesa.

Per a Herrera, el projecte de llei d'Educació de Catalunya (LEC) ha de garantir "el servei públic per a tota l'educació a més de la igualtat davant la llei dels centres públics i privats".

A més de Grau, Matas i Herrera, en la concentració aquest migdia davant el Parlament de Catalunya, hi ha participat els vicepresidents Jordi Guillot i Lluís Moreno, la vicepresidenta Mercè Claramunt, a més dels diputats Jaume Bosch i Dolors Camats.

Per a Herrera, la presència d'ICV en la concentració estava totalment justificada perquè "un partit que ha signat l'acord d'Entesa el que està fent aquí és defensar l'acord" i ha recordat que el Pacte d'Entesa preveia "molt clarament" que l'educació finançada per la Generalitat s'ha d'entendre com a "servei públic".

"Som on hem de ser", ha enfatitzat Herrera, que ha demanat al Govern que arribi a un pacte amb la comunitat educativa i els sindicats per garantir "l'escola pública i de qualitat" i aconseguir "igualtat de condicions, drets i obligacions" entre les escoles públiques i concertades.

Fa uns dies, Joves d'Esquerra Verda presentaven la seva campanya "Maragall, aquesta llei no l'escriguis amb la dreta!"

Acte a Cambrils sobre la recuperació de la memòria històrica

ICV ha contribuït de manera clara a impulsar la recuperació de la memòria històrica. Recordo ja fa anys l'Andreu Mayayo en un acte a Alcanar on ja en parlava o intervencions del "Guti" en el mateix sentit. ICV ho va proposar en el seu moment i quan ha estat al govern de la Generalitat ho ha impulsat amb fets: el Memorial Democràtic és un clar exemple d'una política pública de recuperació de la memòria democràtca i de la lluita contra el franquisme. "Per al Govern de la Generalitat l'accés a la memòria històrica és un dret de la ciutadania d'una societat democràtica sana i lliure, i per tant, un deure de l'Administració pública. La Direcció General de la Memòria Democràtica, adscrita al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, és l'instrument designat per la Generalitat per executar les polítiques públiques de recuperació de la memòria democràtica: homenatge i desgreuge a totes les víctimes de la lluita per la democràcia; proclamació dels valors que fonamenten la democràcia i preservació de la memòria de la lluita contra el franquisme. La col·laboració de la Direcció General de la Memoria Democràtica amb els grups i les associacions que des de la societat civil treballen en la recuperació de la memòria democràtica és una garantia d'actualització constant."
Homenatge a les víctimes, proclamació dels valors de la democràcia (en un moment en què els nostres joves desconeixen totalment es fets de la guerra Civil i el que va suposar de tragèdia col.lectiva) i recuperació de la memòria democràtica: tres idees força que no van en contra de ningú, que no volen reproduir esquemes maniqueus sinó recordar allò que una societat democràtica necessita recordar: els seus valors i els seus orígens.
ICV a Cambrils volem continuar en aquesta línia i el proper 11 de desembre presentarem dos interessants llibres (que tracten temàtiques de signe molt diferent) de la mà dels seus autors i de l'Hortènsia Grau, que ens exposarà més a fons quines línies de treball s'ha marcat la Conselleria de Joan Saura.

ICV surt reforçada de la 9ª Assemblea Nacional

Aquest passat cap de setmana els 39 delegats i delegades del Camp de TGN hem assistit a Sabadell a la 9a assemblea Nacional d’ICV. Per una força que es reclama de l’esquerra transformadora, ecologista i feminista com ICV, que des de sempre ha lluitat per un govern d’esquerres que tirés endavant una altra forma de fer política, responent a les demandes dels sectors socials més febles, aquesta prometia ser una assemblea interessant. I és que ICV ja porta 5 anys al govern de la Generalitat dins d’un govern d’esquerres que va posar fi a 23 anys de governs conservadors. 5 anys que han palesat que a Catalunya li calia un canvi profund perquè hi havia moltes coses que no funcionaven bé. 5 anys intensos, complicats però apassionants,que calia analitzar i revisar en detall.
Es per això, que ICV, en aquests darrers mesos, ha estat en plena ebullició: corrents crítics, manifestos, documents de debat.... . Calia debatre en clau interna com valoràvem aquests darrers anys. Però també havíem de debatre en clau externa sobre allò que preocupa a la ciutadania: la crisi econòmica i les respostes que cal donar-hi, la llei d’educació, el finançament de Catalunya, etc.
Finalment els resultats de l’assemblea han estat d’un elevat grau de consens , amb les ponències d’organització i estratègia política aprovades pel 90% de delegats/des, la qual cosa ens indica que s’ha produït una entesa amb aquells que volien canvis dins d’ICV. Crec que Joan Saura, Joan Herrera i el seu equip han sabut escoltar el que expressaven els adherides/des de base. Poques vegades sentim que els partits i els seus líders reconeguin errors i facin autocrítica, a ICV això s’ha fet i Joan Saura ha sabut recollir aquestes veus crítiques i s’ha compromès a introduir canvis en el funcionament del partit i en la línia política. Com diu Joan Herrera: Un partit madur és el que és capaç de parlar de tot i posar-se d’acord també en els temes més espinosos. Tenim la sensació que ho hem aconseguit.
ICV surt amb el mandat clar de l’Assemblea de defensar els més vulnerables davant la crisi, perquè sabem que qui pagarà la crisi són els més vulnerables i el Govern d’Entesa ha de donar resposta a aquesta situació. Hem de reflexionar i donar respostes diferents i amb un clar accent social. La política industrial o de treball haurà de ser diferent per adaptar-la als nous ritmes del temps. Cal per això, un full de ruta que necessita d’una actualització de l’acord d’entesa. Un govern d’esquerres no pot actuar de la mateixa manera ara en un context de recessió que fa dos anys quan es va signar l’acord d’Entesa en ple creixement econòmic.

Així mateix l’Assemblea ha donat suport a les crítiques expressades a la Llei d’Educació i ha donat suport a la concentració del proper diumenge 30 de novembre davant del Parlament convocada per la comunitat educativa.

A nivell de direcció política, ICV del Camp creiem que hem guanyat pes dins d’ICV, amb més presència al Consell Nacional (11 persones), i amb dos representants a la nova executiva: la nova Vicepresidenta Hortènsia Grau i el diputat Daniel PI. Creiem que ara ICV del Camp tindrà més veu i per tant podrà treballar millor pel territori, per tal de fer de la segona àrea metropolitana de Catalunya, el Camp de TGN, un territori amb socialment més just i més respectuós amb el medi.

Salvador Matas, President ICV al Camp de TGN

La delegació del Camp valora positivament l'Assemblea Nacional

El President d’ICV del Camp, Salvador Matas en nom de la delegació del Camp de TGN, amb un total de 39 persones delegades, ha fet una valoració “molt positiva” dels resultats de l’Assemblea, celebrada a Sabadell.

Matas ha declarat que “s’ha assolit un important consens en els temes clau, a partir de posicions diverses i per tant ara s’obre una nova etapa amb les idees més clares i en millors condicions per encarar el futur”.

“Un partit madur és el que és capaç de parlar de tot i posar-se d’acord també en els temes més espinosos. Tenim la sensació que ho hem aconseguit”, ha remarcat.

En relació a l’actualització del Pacte d’Entesa, Matas ha dit que “tenim el mandat clar de l’Assemblea de defensar els més vulnerables davant la crisi”.

Alhora que ha reiterat que “sabem que qui pagarà la crisi són els més vulnerables i el Govern d’Entesa ha de donar resposta a aquesta situació. Hem de reflexionar i donar respostes diferents i amb un clar accent social”. “La política industrial o de treball haurà de ser diferent per adaptar-la als nous ritmes del temps”, ha exemplificat.

En aquest sentit, Matas ha traslladat de nou el missatge que “el Govern no pot actuar de la mateixa manera ara en un context de recessió que fa dos anys quan es va signar l’acord d’Entesa en ple creixement econòmic”.

Pel que fa als representants del Camp, s’ha aconseguit incrementar la representació en els organismes de direcció.

En el Consell Nacional hi figuren: Salvador Matas, Daniel Pi, Montserrat Foraster, Enric Verdú, Josep Sementé, Jaume Pros,

Josep M.Gasol, Jordi Navarro, Arga Sentís, i Hortènsia Grau. Resta pendent la incorporació d’un representant del Baix Penedès, que properament realitzarà una assemblea comarcal per tal d’elegir-lo.

En la nova Comissió Executiva, que té un total de 55 membres, el Camp estarà representat per Daniel Pi, diputat al Parlament i Hortènsia Grau, directora dels Serveis Territorials d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Ciutadana.

A més Hortènsia Grau ocuparà una Vicepresidència Nacional, encarregant-se de la secretaria de Formació.

Matas ha afegit que “ICV al Camp surt molt reforçat i amb més pes polític. Ara ens hem de marcar un Pla de Treball que consolidi la formació al territori, millorant la seva implantació, per tal d’assolir un bon resultat en el proper cicle electoral. Recuperar la presència a l’ajuntament de Tarragona serà un objectiu prioritari”

Visita de Dolors Camats a Tarragona i Reus

Camats demana més recursos per a les escoles amb més immigrats

La portaveu d'Iniciativa per Catalunya i diputada al Parlament, Dolors Camats, aposta perquè les escoles amb més alumnes immigrats tinguin una major dotació de recursos: «En aquests casos s'hauria de fer una discriminació positiva», deia ahir Camats moments abans de visitar el CEIP Pompeu Fabra de Reus, una de les escoles de la demarcació amb un més alt percentatge de nouvinguts. Segons diu, la llei d'educació catalana (LEC) hauria de fixar una delimitació dels alumnes nouvinguts en cada centre perquè no s'arribi a concentracions com passa en aquest CEIP. La portaveu d'ICV també va visitar els espais de benvinguda educativa (EBE) de Reus, un projecte que havia aixecat les reticències del partit. Tot i que continuen apostant per les aules d'acollida i els plans entorn, les incorporacions fetes a les EBE han «millorat» la proposta inicial d'Educació, comenta.

Camats va confirmar que ICV s'oposarà a la LEC si no es modifica en part: «Té coses bones però manté la doble xarxa de centres públics i privats» i s'oposa, diu, als reptes acordats en el Pacte Nacional per a l'Educació.

Aprovat el finançament per enderrocar el pont de la N-340 a proposta d'ICV

Els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2009 contemplen l'enderrocament del pont de l'N-340 a proposta d'ICV.


El Congrés de Diputats va aprovar, ahir, vuit de les moltes esmenes esmenes presentades per Iniciativa per Catalunya Verds als Pressupostos Generals de l'Estat pel 2009. Una d'aquestes 8 esmenes acceptades feia referència a l'enderrocament del pont de l'N-340 que travessa la riera d'Alforja al nostre municipi. L'esmena va ser defensada pel diputat i portaveu d'ICV al Congrés, Joan Herrera, i suposa una partida de 800.000 euros per a fer aquest enderrocament.

La resta d'esmenes d'ICV afecten a municipis com Reus, Cerdanyola del Vallès-Bellaterra, Molins de Rei, el Prat de Llobregat i Vilafranca del Penedès.

Pel que fa a Reus s'aprova la construcció d'una estació de trens a Bellisens, en un nucli de moviment molt important: Parc tecnològic, Universitat, Hospital. Aquesta aprovació altera la voluntat de la Generalitat de desviar la línia del tren de Reus i obre nove perspectives pel transport públic.

ICV aconsegueix el rebuig de l'Ajuntament de Cambrils a l'ampliacio de la jornada laboral de 65 h.

En el Ple de l'Aj. de Cambrils del 7 de novembre, ICV va presentar una moció demanant a la Unió Europea que abandoni el projecte d'ampliacióde la jornada laboral fins 65 h. a la setmana.
En cas que s'aprovés, aquesta directiva suposaria un greu retrocés en una de les conquestes laborals més importants del s.XX: les 8 hores de treball setmanals. ICV s'ha marcat com a prioritària la protesta contra aquesta normativa proposada perla dreta europea de Berlusconi, Mrkel i Sarkozy. Precisament a final d'any s'espera la votació definitiva en el Parlament Europeu. CIU i PP no van aprovar la moció, segons el PP ells també estan en contra de la normativa (haurem de saber les raons), i CIU va manifestar que "aquesta moció ni es podia discutir ni provar en el ple de l'aj. de Cambrils" perquè encara no està aprovada. La veritat és que un cop estigui aprovada la directiva haurem arribat massa tard. Però esperem que no ho sigui gràcies a la gent d'esquerres que estem luitant per impedir-ho.
produim l moció aquí:

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV EN RELACIÓ A LA DECISIÓ DEL CONSELL DE LA UE D’AMPLIAR LA JORNADA LABORAL A 65 HORES SETMANALS

La decisió d’ampliar la jornada laboral fins a 65 hores setmanals, acord al que van arribar el passat 10 de juny els ministres de treball de l’Europa dels vint-i-set modificant la Directiva 2003/88/CE sobre temps de treball, suposa un greu atac als drets dels treballadors i les treballadores i un retrocés en una de les conquestes socials més importants del segle XX: la jornada laboral de 8 hores reconeguda per la OIT (Organització Internacional del Treball) des de 1917. Malgrat que les decisions de la UE puguin semblar llunyanes, l’aprovació de la directiva afectaria directament a la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Cambrils, ja que obriria les portes a les jornades laborals abusives i dificultaria encara més la conciliació de la vida personal i laboral, un dels problemes principals de la ciutadania de Catalunya i de Cambrils.

La dreta conservadora europea pretén deixar a mans dels treballadors/es la negociació de les condicions de treball amb negociació directa amb l’empresari sota el pretext de la llibertat individual cosa que suposaria desregular el mercat laboral, dinamitant els processos de negociació col·lectiva, deixant en condicions d’inferioritat als assalariats i assalariades. És inconcebible que per superar les pressions d’opt out del govern britànic la minoria acabi imposant els seus criteris liberals a la resta d’estats.

Lamentem que aquesta situació ve produïda pel joc de majories en els governs europeus, amb la influència creixent de la dreta europea de la mà de Berlusconi, Brown, Merkel i Sarkozy en la presa de decisions de la UE. Propostes com la directiva Bolkestein, la Directiva relativa a la condicions de treball dels treballadors cedits per empreses de treball temporal (ETT) o aquesta ampliació dels temps de treball són retrocessos socials inacceptables. A més, la manca de diàleg social mostra la feblesa dels mecanismes democràtics en la presa de decisions de la UE, que està portant a un desprestigi de les institucions comunitàries davant les organitzacions sindicals, els agents socials i la ciutadania en general.

La proposta del Consell de la UE haurà de tornar al Parlament Europeu per a ser debatuda.

És per això que el Grup Municipal d’ICV de l’Ajuntament de Cambrils proposa al Ple Municipal l’adopció del següent acord referent a la Directiva de temps de treball:

1.- L’ajuntament de Cambrils lamenta la decisió presa pel Consell de la UE, i la decisió del govern espanyol de no votar-hi en contra.

2.- L’ajuntament de Cambrils mostra la seva voluntat de contribuir a la construcció social d’Europa i per aquest motiu manifesta la seva oposició a la Directiva de temps de treball mentre aquesta contempli la possibilitat d’ampliació de la jornada laboral.

3.- Donar trasllat d’aquest acord als Grups Parlamentaris europeus instant als eurodiputats i les eurodiputades (especialment els i les que viuen a Catalunya) que votin en contra d’aquesta mesura aberrant que, en cas que s’aprovi, serà el pitjor retrocés en drets socials que patirà la UE des que es va constituir.

Interessant debat sobre la situació de les nuclears al Camp de Tarragona

Amb una important assistència de públic, vam realitzar una xerrada per explicar clarament la trista i lamentable situació de les nuclears d'Ascó I i II i de Vandellós.
Sergi Saladié, en nom de la Coordinadora contra el cementiri nuclear, va explicar la situació de les centrals nuclears i la inseguretat que ha quedat palesa aquests últims temps, "amb els incidents que cada vegada són més grans i que cada vegada n'hi ha més". Saladié va comentar que les centrals nuclears són perilloses i que tot i que el seu cas més greu podria ser "un altre Txernòbil com el de l'any 86", en el seu funcionament normal presenta una sèrie de problemàtiques "que no s'expliquen, com que impacta sobre la salut o que té un impacte socioeconòmic negatiu sobre el territori".

Sergi Saladié també va explicar que les centrals nuclears de la zona han superat l'edat de vida útil que els van marcar "els que van vendre els diferents components". Aquesta vida útil està marcada en 20 anys i Ascó I té 25 anys, Ascó II 24 anys i Vandellòs II 21 anys, per tant, tal com va comentar Pi "això reforça l'estadística que estan en un moment crític perquè a nivell mundial les centrals han tancat amb 23 anys i mig de vida útil".

A partir d'un informe realitzat pel Consell de Seguretat Nuclear arran de l'accident de la central Vandellòs II l'any 2004, Saladié va explicar que "a més de ser velles, l'informe ens diu que les centrals havien estat avantposant els beneficis econòmics per sobre de la seguretat. Per tant tenim unes instal·lacions velles i a més mal cuidades i mal gestionades".

Daniel Pi va explicar que la formació ICV-EUiA "s'ha definit, no ara, sinó ja fa temps, per un tancament ordenat i progressiu de les centrals nuclears que hi ha al nostre país, perquè hi ha altres maneres de fer energia, energia renovable". En els últims tres mesos hi ha hagut 21 incidències en centrals nuclears a Espanya, d'aquestes, 16 han succeït a Ascó o Vandellòs, Pi va comentar que "la reiteració, la gravetat del fet, el que ens hagin amagat informació, ... tot això ens reafirma que és un tema que ens ha de preocupar".

Des de ICV-EUiA, Daniel Pi va explicar que s'han plantejat mesures parlamentaries "si a Catalunya les operadores no saben fer funcionar les centrals nuclears, demanem que els retirin la llicència a l'operadora d'Ascó i Vandellòs. I això hem aconseguit que ho aprovi el Parlament de Catalunya en l'últim debat de política general".
Sergi Saladié també va parlar sobre la intenció de col·locar un únic cementiri nuclear a nivell d'Espanya perquè contingui els residus de totes les centrals nuclears i què comportaria tenir un cementiri d'aquestes característiques a la zona. Actualment s'està en un procés de selecció o d'oferta a determinats municipis perquè l'acceptin i, tal i com va comentar Saladié, "la zona entre Ascó i Vandellòs ha sortit moltes vegades ja a la premsa".

ICv organitza un acte de suport a una altra globalització dels drets laborals

ICV reivindica més drets laborals pels treballadors/es
de tot el món, sumant-se a jornada del 7 d’octubre
per un treball digne

50% de la població treballadora del món guanya menys de 2 €. 2,2 milions de morts per malalties i accidents laborals a l’any. Més de 200 milions de nens i nenes menors de 15 anys no van a l’escola i treballen.
Aquestes i altres xifres es van donar en el decurs de l’acte ARA MES QUE MAI. LA NECESSARIA REIVINDICACIO DEL TREBALL DIGNE, organitzat per ICV del Camp de Tarragona i que es va celebrar a la Cooperativa Obrera de Tarragona, el divendres a les 19 h.
El motiu era el de destacar la importància de la convocatòria feta per la Confederació Sindical Internacional a tot el món pel proper 7 d’octubre. Per primera vegada un únic organisme sindical convoca un seguit de manifestacions a tot el món amb un objectiu: protestar contra l’empitjorament progressiu de les condicions laborals arreu del planeta, i reivindicar un treball digne, amb respecte de les recomanacions de la OIT.
Toni Puig, sindicalista i responsable de l’àmbit d’Economia i Treball d’ICV al Camp de Tarragona, Mercè Campabadal, directora de la Fndació Pau i Solidaritat i Daniel Pi, diputat al parlament de Catalunya per ICV-EUiA van exposar els seus punts de vista.
Uns per destacar la situació de degradació de drets laborals en els països del món: la fam d’Africa; l’esclavatge laboral a Asia; els sindicalistes amenaçats de Centreamèrica, la retallada del sistema sanitari i social als Estats Units.
Però també es va assenyalar com aquesta situació també arriba a Europa, com ho demostren les Directives de les 65 hores (que suposa un retrocés en una conquesta històrica de la classe treballadora) i la Directiva de la Vergonya, que intenta establir menys drets pels immigrants afincats a Europa.
A l’estat espanyol tenim també molts exemples: el descens d’un 4% dels salaris en època de bonança econòmica; l’existència de baixíssims salaris, de 600-1.000 €; el25% de famílies pobres (menys de 8.000€ anuals d’ingressos). Mentretant, els beneficis empresarials són sempre creixents.
Finalment, es va destacar que aquesta crisi en la que estem immersos demostra que el capitalisme no ho sol.luciona tot i que no pot evitar el desgavell financer produït per l’especulació. El que cal és regular els mercats financers per tal que funcionin bé. Però igualment cal regular els mercats laborals, per un treball digne

ICV vol explicar a Cambrils la desastrosa situació de les nuclears a casa nostra.

Ja comença a ser hora d'explicar ben claret el que s'amaga darrere la façana de les nuclears de casa nostra. Vandellós ja va tancar un reactor i sembla que l'empresa, ANAV, no va aprendre la lliçó. La lliçó era que cal gestionar una central nuclear amb seguretat, i que la seguretat és més important que els diners.No ho han aprés i ara cal recordar-los-ho.
Potser ja va sent hora que reclamem tots i totes el tancament definitiu de Vandelós II i d'Ascó I i II, perquè no podem viure amb autèntiques cafeteres nuclears a la vora de casa gestionades per
una empresa que només pensa en fer diners.
Si estàs preocupat/da per la situació, vine al debat i comencem a actuar!

80 km/h, una mesura reeixida

Recordo fa uns mesos els encesos debats de les tertúlies radiofòniques en què tothom posava a caldo la mesura de reduir la velocitat a les entrades a BCN per carreteres i autopistes. Eren unànims en contra de la mesura -o quasi-, per no parlar de la campanya que va llançar el RACC, amb dades concretes, dient que no tindria èxit.
Reprodeixo a continuació les dades que s'han fet públiques, que recullen 6 mesos de posada en marxa. Ja veiem com les percepcions de certes persones de vegades són lluny de la realitat. I és que el cotxe té encara per molta gent un poder simbòlic molt fort. Aquestes dades són encara parcials, donat que no recullen l'impacte en la reducció de CO2, que es farà públic properament.
En aquest cas concret -i en molts altres- ICV ha aconseguit que fem un pas endavant per la sostenibilitat.
Durant el primer semestre de 2008, el nombre de morts i ferits greus s’ha reduït un 50% al conjunt de vies de l’àrea metropolitana de Barcelona on s’ha aplicat la mesura de limitar la velocitat a 80 km/h.
La velocitat mitjana en aquestes carreteres ha baixat un 16,5% d’entrada a Barcelona, i un 18,4% de sortida.
La reducció de la velocitat ha comportat una davallada en el nombre d’accidents que, en cas de produir-se, són de menor gravetat. En el conjunt d’aquests vies, de l’1 de gener al 30 de juny de 2007 hi van haver 298 accidents amb víctimes, 6 morts, 24 ferits greus i 385 ferits lleus. De l’1 de gener al 30 de juny de 2008, els accidents amb víctimes han baixat a 220 (un 26% menys ), amb 4 morts (un 33% menys), 11 ferits greus (un 54% menys) i 256 ferits lleus (un 33% menys). Així doncs, enguany s’han enregistrat 15 persones mortes i ferides de gravetat menys, el que representa un decrement del 50% respecte del primer semestre de l’any passat.
Els indicadors del Servei Català de Trànsit (longitud mitjana, duració i factor retenció) també mostren una millora de la fluïdesa a 4 de les 6 vies analitzades després d’aplicar-se la mesura dels 80 km/h.
P.D. Amb posterioritat, hem començat a conéixer també les dades mediambientals de la mesura.
Aquí hi ha un mínim resum, ampliable aquí i aquí.
El Barcelona Supercomputing Center constata que la limitació de la velocitat a 80 km/h als accessos a Barcelona millora la qualitat de l’aire

* La reducció dels nivells d’òxids de nitrogen supera el 5-7% de mitjana en els sis primers mesos del 2008

* Quant a les partícules, la millora es pot xifrar entre el 2 i el 4% de mitjana, amb reduccions en certs dies per sobre del 8-10%

* La reducció de les emissions d’òxids de nitrogen i de partícules és comparable a fer que prop de 20.200 vehicles diaris deixessin de circular per les vies ràpides on s’ha aplicat la nova limitació de velocitat

* De seguir aquesta tendència, s’estalviaran unes 93.400 tones de CO2 anuals, unes 30.000 tones de combustible i prop de 44,5 milions d’euros anuals

ICV diem no a l'avantprojecte de la Llei d'Educació

El Govern ha aprovat el Projecte de llei d'educació de Catalunya (LEC), que ara inicia la tramitació parlamentària. ICV no ha donat suport al Projecte de Llei, ni donarà el seu acord a la LEC fins que estigui clar que els continguts del Pacte Nacional per l’Educació queden recollits en el text de la Llei. ICV només donarà el seu suport a una Llei que garanteixi l’Educació com a Servei Públic.
Des d’ICV som conscients que en el rerefons del debat educatiu s’hi troba, un debat ideològic. Un debat nacional, que inclou el model d’escola catalana i el model lingüístic, un debat polític que per ICV ha d’estar centrat en l’impuls de l’escola pública i el paper de la iniciativa social, un debat social que inclou l’aposta per l’educació al llarg de la vida, la participació de les famílies o l’extensió dels drets educatius, un debat institucional, per definir el paper dels ajuntaments com a administració educativa i un debat econòmic, per garantir la inversió necessària en educació.
Per ICV els dos grans objectius de la LEC han de ser:
1. La modernització de l’escola pública, de la que Generalitat n’és el titular i se n’ha de responsabilitzar i cuidar.
Creiem que s’han fet avenços importants i que la LEC recull històriques reclamacions
de la comunitat educativa:
• La creació de les zones educatives com espais de planificació, de gestió de professorat, de recursos... per garantir la descentralització i la proximitat.
• La possibilitat de crear centres públics únics de 3-16 anys, per garantir un oferta de tota l’escolarització en un sol centre públic.
• L’autonomia de centres per gestionar, pel projecte educatiu i lingüístic, que garanteix que les escoles, també les públiques tenen més recursos per oferir el seu propi projecte adequat a l’entorn i les necessitats del seu alumnat.
• L’Avaluació com a mesura de millora i qualitat permanent i no pas de competició.
2. Donar coherència al model educatiu català protagonitzat durant molts anys per l’existència d’una doble xarxa.
El PNE va suposar l’acord amb la gran part dels membres de la comunitat educativa per superar la idea de doble xarxa, per parlar de centres gratuïts, amb finançament públic i amb iguals requisits, obligacions i drets, sigui quin sigui el titular.
Són elements en els que s’ha avançat però entenem que el text ha d’assegurar els següents punts:
• L’escolarització mixta a tots els centres públics i concertats i la laïcitat dels centres públics.
• Un accés igualitari a les places escolars: procediment d’accés igual a tots els centres públics i concertats • La gratuïtat garantida de l’escolarització i la fixació dels límits en el cost de les
activitats complementàries i serveis escolars.
• La corresponsabilització de tots els centres públics i concertats en l’escolarització d’alumnes immigrants o amb necessitats educatives especials (reserva de places per zones, reducció de ràtios...)
• La planificació de l’oferta educativa en mans del Govern com a instrument de la política educativa.
• El paper de titular de l’escola pública que ha d’exercir el Govern per garantir la qualitat i cohesió de l’escola pública i el seu paper de referent i eix vertebrador del sistema educatiu.

Un pas en la bona direcció

Ahir vam tenir la satisfacció de veure com el Govern de la Generalitat, i en concret el Departament d'Interior de Joan Saura presentaven a l'opinió pública el protocol acabat de signar amb el CSN per tal de garantir que tant la Generalitat com els alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats reben de manera immediata informació detallada de qualsevol incident o accident ocorreguts a Vandellòs o a Ascó.
Ja era hora de què es fés un pas endavant en la bona direcció: als assistents a la reunió informativa (alcaldes i alcaldesses) se'ls veia satisfets que per primer cop en molts anys, se'ls garantís allò més bàsic per un alcalde/essa: saber què passa per a prendre les mesures escaients i comunicar-ho a la ciutadania.
Es també de les poques vegades en què acords d'aquesta importància no es presenten a Barcelona sinó al territori i donant protagonisme als afectats. Felicitats a Joan Boada per aquesta actuació.
De cara al futur, es plantejarà l'actualització del pla PENTA, que ja tocava i on la Generalitat ha d'assumir sens falta major protagonisme en la presa de decisions: no pot ser que hagi de treballar a les ordres d'uns altres i no pugui opinar.
També es va anunciar que les nuclears presentaran un Pla Estratègic, on s'haurien de contemplar les necessàries inversions que millorin els aspectes de seguretat.
Aquí a mi m'entren molts dubtes. D'una banda a El País d'ahir ja sortia una notícia que el ministre Sabastián no havia aconseguit arrencar compromisos sobre inversions en millora i seguretat. Sembal que l'ANAV ha optat des de fa temps per la via de la rendibilitat màxima i de la mínima despesa. Deuen voler treure el que puguin i quan ja no es pugui aguantar més, tancar el "xiringuito".
I un últim regust amarg: ara el CSN ens garanteix la comunicació immediata, però recordem que a Ascó I es va amagar i manipular per part de l'operador un greu accident ocorregut. Per tant, cal estar vigilants.
Des d'ICV vam posar en coneixement del Fiscal els fets d'Ascó perquè són constitutius de delicte i esperem que les sancions que tramita el govern central siguin ràpides i quantioses per tal que ANAV rebi un missatge contundent que cal que canvïi la seva manera d'operar.
Aviat sabrem si fan cas, o no, però ICV seguim mantenint la vella reivindicació de l’abandonament progressiu de l’energia nuclear. Ens cal l'aplicació de mesures d’estalvi i eficiència i el desenvolupament de les energies renovables.

La Diada 2008

Avui he assistit a diversos actes institucionals en ocasió de la Diada Nacional de Catalunya, a Tarragona, Reus i Cambrils. Se m’acudeixen divers es reflexions. Una la comentàvem amb el company Josep Sementé i és que l’actual model de celebració institucional de la Diada és molt poc inclusiu. A Tarragona hem cantat La Santa Espina, hem fet castells, ha tocat la cobla i hem ballat sardanes. Crec que molta població que viu i treball a Catalunya no sent com a properes aquestes celebracions i,per tant, no participa. Caldria fer un esforç per fer un model de Diada alhora festiva i reivindicativa que permetessin una participació popular molt més ample. L’altre reflexió té a veure amb allò que reivindicàvem en aquesta Diada amb especial èmfasi: un bon finançament per Catalunya. Cal cercar la màxima unitat per exigir que s’acompleixi l’Estatut, que es realitzin els traspassos en ell contemplats i que encara estan pendents que deixadesa i manca de voluntat política del Govern de Madrid, i que es respecti allò que diu l’Estatut referent a la millora del nostre finançament. Es molt urgent que millorem el nostre finançament, altrament podem quedar escanyats com a país. Ara bé, dit això, tots volem fer les mateixes coses amb aquest finançament? Jo crec que també hem de parlar de quines són les prioritats de cadascú. Un exemple: aquest finançament hauria de servir per, tal i com ha fet Bush, inyectar cents de milions de dòlars a las institucions hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac, que estaven a punt d’enfonsar-se després de la desastrosa gestió de les subprime? Com diu J. Subirats, sembla que l’economia no tingui cap tret ideològic i als EEUU ara ens diuen que no s’ha d’interferir en l’economia per part dels poders públics i uns dies després es fan aquestes operacions de transferència de capital públic a mans privades sense cap escrúpol. Cal que els partits diguin també què volen fer i quines són les seves priritats. ICV té molt clares aquestes prioritats. Com diem al nostre manifest de l’11 de setembre, “les mancances de l’actual sistema repercuteixen directament en la cobertura i qualitat dels nostres serveis públics bàsics, com ara l’educació, la sanitat o els serveis socials. A això cal afegir l’important augment de població que hem tingut en els darrers anys i que no s’ha tingut en compte en la distribució de recursos. Els efectes negatius d’aquestes mancances es veuen clarament agreujats en una conjuntura econòmica dolenta com l’actual en la que, inevitablement, s’incrementa l’atur, la precarietat, el risc de pobresa i, en conseqüència, les necessitats socials. I qui més ho pateix són aquelles persones amb menys recursos. Millorar la cohesió social i la qualitat de vida de la gent és progrés nacional per Catalunya. Protegir el territori, gaudir d’un aire net de contaminació, lluitar contra el canvi climàtic és progrés nacional per Catalunya. Invertir en R+D, donar suport als nostres investigadors, apostar per la qualitat i la innovació és progrés nacional per Catalunya. Afavorir un treball estable, segur i de qualitat; facilitar l’accés a un habitatge digne a tothom, promocionar el transport públic i prioritzar les energies renovables és progrés nacional per Catalunya. Assegurar la igualtat d’oportunitats sense que importi el gènere o el lloc de procedència és progrés nacional per Catalunya. I per tot això calen recursos, per això cal un nou sistema de finançament.”