Fins quan seguireu acomiadant i carregant-vos serveis públics?

Estic indignat amb el govern CiU-PP-PLIC de Cambrils que està arrasant amb les conquestes  que s'havien anat construint amb gran esforç en els darrers anys.

Un govern que està retallant per motius ideològics, i que ho vol amagar sota la disfressa del "no hi ha més remei". La dreta de Cambrils mai ha tingut un model de ciutat per Cambrils i en canvi, sempre ha vist amb mals ulls que, Cambrils, igual que moltes de les ciutats del nostre entorn, pogués gaudir d’uns serveis i equipaments dignes al servei de la ciutadania.

 
Es un govern fruit d’un pacte amb el PP. I en aquests moments haurien d'explicar per quins foscos motius es manté aquest pacte, quan probablement és dels pocs pactes a tot Catalunya amb un partit que està maltractant Catalunya, maltractant els seus desitjos de llibertat, la seva llengua, les seves lleis... Molta gent de Cambrils es pregunta perquè i no troba la resposta. 

 
estic indignat amb un govern que no ha sabut presentar un pla de govern per aquests 4 anys, i que no ha dut a terme fins cap actuació rellevant, com no sigui els famosos balls de saló...Algú hauria d’explicar perquè, a banda de treure serps per la boca contra “els d’abans”, NO HAN FET RES en 2 anys de mandat.  

 
Estic indignat amb un govern que està donant una imatge nefasta de Cambrils, projectant una permanent imatge de crisi que no s’adiu amb les possibilitats immenses que té Cambrils.
Un govern que tenia com a únic objectiu posar les finances municipals al dia, i que resulta que porta 2 anys donant pals de cec, sense estabilitzar la situació financera.

Un govern que manté a la plantilla municipal contra les cordes des de fa 2 anys amb un goteig permanent d’acomiadaments: ara uns, ara altres, ara 33 més. Amb un sectarisme evident per motius ideològics des del primer acomiadament...

Van acomiadar 5 persones de la TV Cambrils al 2011; 25 interins al 2012; 9 persones més de TDCAMP al 2012 i ara faltava la torna: 33 persones acomiadades més, aquest cop, a sobre, dient que portaven 4 mesos negociant amb el comitè d’empresa i que han “salvat” 12 persones de la foguera. Quina vergonya! Ni s’ha negociat amb ningú ni s’ha salvat a ningú. La realitat són 86 acomiadaments i 162 persones menys a la plantilla des del 2010. I tenen la poca decència de culpar als “d’abans” quan volen acomiadar a algú.

Tot el meu suport personal a les persones acomiadades, lluitarem per canviar aquesta situació injusta.

Es un govern que només diu el que li interessa sobre les finances municipals, amagant el deute de la Generalitat amb Cambrils, amagant les retallades en les aportacions de la Generalitat que estan col·lapsant els serveis que abans s'oferien. Això s’ho han callat perquè primer és el partit, CiU, que Cambrils.
Un govern dimitit de les seves responsabilitats  que contracta empreses de fora perquè li facin els comptes que no sap fer, que manté regidores com la d'ensenyament que no tenen feina perquè s'han carregat tots els programes que s'oferien. Però que tanmateix cobren com abans...

Ja n'hi ha prou de governs sense projectes, sense idees, obsessionats per uns comptes que sembla que volen que siguin encara pitjors del què són! Tota Catalunya, l’estat i resta d’Europa estan passant moments difícils, ja ho sabem, el que ens calen són persones preparades i amb ganes.  
Si no ho saben fer millor, que pleguin, que deixin pas a d'altres que segur que, dins de les dificultats del moment, s'estimaran més Cambrils i la seva gent, llançaran un missatge de confiança en el futur i tiraran Cambrils endavant. Volem projectes, volem futur, no volem governs sense il.lusió!

"La Nostra solució per Europa" per Alexis Tsipras (SYRIZA)

El 3 de gener, l'economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI) va reconèixer que un "error" ha portat a la institució a subestimar l'impacte negatiu de les mesures d'austeritat que han defensat en la darrera crisi i des de fa molts anys. En fer-ho, va aportar un suport inesperat a l’anàlisi que fa a continuació Alexis Tsipras, portaveu de SYRIZA, la principal força de l'esquerra grega.

Aquest article està traduït del publicat a l'edició de febrer 2013 de Le Monde Diplomatique.
 
  ------------------------------------------------------------------

"La nostra solució per Europa"

Alexis Tsipras, 

 
Febrer de 1953. La República Federal d'Alemanya (RFA) s’ofega en el seu propi deute i amenaça d’arrossegar a tots els països europeus en la tempesta. Preocupats per la seva pròpia salvació, els seus creditors - entre ells Grècia - observen un fenomen que només ha sorprès als liberals: la política de "devaluació interna", és a dir, la reducció dels salaris, no garanteix el reemborsament dels imports deguts, ans al contrari.

Reunits  a Londres durant una cimera especial, vint-i-un països decideixen tornar a avaluar les seves exigències en base a les capacitats reals del seu soci de fer front a les seves obligacions. Decideixen amputar en un 60% el deute nominal acumulat per la RFA i li concedeixen una  moratòria de cinc anys (1953-1958) i un termini de trenta anys per pagar. També introdueixen una "clàusula de desenvolupament", que permet el país a no dedicar al servei del deute més d'una vintena part dels seus ingressos d'exportació. Europa acaba de fer al revés  del Tractat de Versalles (1919), establint les bases per al desenvolupament de la República Federal d'Alemanya després de la guerra.

Això és precisament el que la Coalició de l'Esquerra Radical grega SYRIZA proposa avui: procedir a contracorrent dels petits Tractats de Versalles imposats per la cancellera alemanya Angela Merkel i el seu ministre de Finances Wolfgang Schäuble als països europeus endeutats, i inspirar-nos per un dels grans moments de clarividència conegut a Europa després de la guerra.

Els programes de rescat dels països del sud d'Europa han fracassat, cavant un pou sense fons que convida als contribuents a intentar omplir. Aconseguir una solució global, col · lectiva i definitiva del problema del deute mai ha estat tan urgent. I no s’entendria que aquest objectiu s’amagués per assegurar la reelecció de la cancellera alemanya.

En aquestes condicions, la idea proposada per SYRIZA d’una conferència europea sobre el deute, seguint el model de Londres sobre el deute alemany el 1953, és, segons el nostre parer, l'única realista i beneficiosa per tots: una resposta global a la crisi del crèdit i a la constatació del fracàs de les polítiques dutes a terme a Europa.

Això és el que proposem per la Grècia:

-          Reducció significativa del valor nominal del seu deute públic acumulat.

-          - moratòria en el servei del deute, per tal que les quantitats conservades es dediquin a la millora de l’economia.

-          Instauració d’una clàusula de desenvolupament per tal que el pagament del deute no mati abans de néixer la millora econòmica.

-          - re capitalització dels bancs, sense que els diners esmerçats siguin comptabilitzats en el deute públic del país.

Perquè votaré ICV-EUiA?

El principal problema d'Artur Mas és que es va fer un fart de criticar la gestió de l'anterior tripartit (no oblidem que el tripartit ara es diu CDC-UDC-PP) però no ha acomplert cap dels seus tres compromisos: reactivar l'economia, reduir l'atur i un pacte fiscal. 

Per contra, ens deixa una Catalunya més pobre (30% catalan@s per sota llindat de la pobresa), molts més aturats, una societat més desigual (ha perdonat impostos als rics, no ha perseguit el frau fiscal i en canvi ha perseguit als perceptors de la PIRMI), amb ménys serveis públics per a la classe mitjana i treballadora i amb més beneficis per als sectors que s'estan beneficiant de la seva infinita confiança en la llibertat de mercat, privatitzant des de la sanitat fins a la gestió de l'aigua. Té sentit embolicar-se en l'estelada i reclamar futures estructures d'estat, quan avui mateix CiU està privatitzant serveis públics?

I és per això que Mas reclama la majoria absoluta: no per l'exercici del dret a decidir (que ja tenia majoria en el Parlament que acaba de dissoldre's), sinó per obtenir un enorme xec en blanc per continuar la seva política de retallades del què és públic i d'interès general per afavorir el que és privat i es mou per l'interès del mercat. Amb majoria absoluta, retallades absolutes.

Si vols dret a decidir, l'opció més inteligent no és CiU. I si vols llibertats personals (com callen ara tota la gent de CiU que va votar contra els matrimonis homosexuals!) i drets socials (ara callen tots els que es planyen del drama dels desnonaments i al Congrés van votar en contra -socialistes inclosos- de les propostes a favor de la dació, el lloguer social, etc que fa anys van presentar ICV i IU), jo només dic que el meu vot serà, sense dubtar, per a Iniciativa i Esquerra Unida.

La neteja viària a Cambrils: un greu problema

Recordo els plens de l'ajuntament de Cambrils a inicis del mil.leni, els anys 2001-2002 : constantment es parlava de la neteja de Cambrils i de la recollida de la brossa. En especial destacaven les intervencions de Lluís Pàmies, regidor d'ERC i jo mateix intervenia sovint.

Van córrer els anys, va canviar el govern al gener de 2003 i el nou govern d'aleshores es va posar mans a l'obre per trobar solucions. Es va estar quasi 2 anys analitzant la millor fòrmula. Es valorava que la neteja i la recollida de la brossa la portés una empresa privada (en aquell moment era URBASER) o una empresa pública.
Finalment al gener de 2005 SECOMSA, empresa pública comarcal, feia un nou pas i ampliava les seves tasques a Cambrils, estrenant-se en una ciutat mitjana que, a més, tenia una forta estacionalitat turística.
Va costar, no va ser fàcil, però es va bastir un sistema totalment novedós: contenidors soterrats de les 5 fraccions, es va millorar la freqüència de la neteja viària, en tot el municipi, tant al centrre ciutat coma  les urbanitzacions, fins aleshores pràcticament abandonades.
Cambrils va figurar entre les poblacions catalanes que millor reciclaven, i la percepció de CAmbrils com a ciutat amb problemes de neteja va desaparèixer, si més no, a les enquestes aquest tema ja no era de les primeres preocupacions ciutadanes.
Però evidentment les coses no són per sempre i tot pot empitjorar.
Ara al cap de 8 anys, veiem com la percepció ciutadana comença a canviar. I no és perquè ho diguem alguns sinó que comença a ser "vox populi".
Una mostra la he volgut reproduir aquí: es tracta d'una carta al director publicada al Diari de Tarragona amb data 15 d'octubre. 
Un "asiduo visitante" de Cambrils explica com veu Cambrils ara.
Les raons d'aquest canvi? per mi són clares, més enllà de les "retallades" pressupostàries: desinterès del nou govern de CiU i PP. Es un tema que no els interessa. S'han trobat amb una bona herència de l'anterior govern i no saben què fer: si continuen fent el mateix, seria reconéixer que en alguna àrea els d'abans feien les coses bé. A sobre, l'excusa de què no hi ha diners sembla que ho justifica tot, fins i tot la deixadesa del regidor de torn.
Què dirà el tripartit de dretes de Cambrils al final del mandat: que tot era culpa dels d'abans? Sembla molt i molt pobre com a  argument però malauradament si les coses no canvien molt a partir d'ara no tindran cap altra excusa per justificar una gestió lamentable, en especial d'un tema tan sensible a Cambrils com és la neteja viària.

Sobre Eurovegas i Barcelona World

Fa 2 dies l’Artur Mas trobava que EUROVEGAS era un gran projecte per Catalunya i va rebre al magnat Adelson amb honors de cap d’estat, quan resulta que cada dia surten a la premsa indicis de que fa negocis bruts i és el rei de la màfia. Gran defensor del neoliberalisme , Adelson no vol sindicats i a sobre financia als extremistes de dreta del Tea Party.

Artur Mas: faci un exercici de claredat i digui’ns què s’ha gastat la generalitat en estudis, projectes, i viatges per a portar EUROVEGAS a Catalunya?

Però CiU no podia acceptar un NO per resposta i com que l’Adelson se n’ha anat a Madrid, CiU necessitava treure un conill de la txistera: i aquest conill es diu Barcelona World. Ja fa estrany tanta rapidesa, trobar tan a corre-cuita un altre projecte per a fer oblidar Eurovegas. Qui s’ha venut l’ànima al diable?

I els ingredients? Els de sempre, els que ja Jordi Pujol va fer servir als anys 90 per a fer Port Aventura: els mateixos terrenys, el mateix banc,: la Caixa, els drets urbanístics atorgats en el seu moment per decret (encara vigent) i l’ empresari de torn, aquest empresari ibèric, com no?, acostumat a fer diners a patades amb pelotazos preferentment a la construcció, amb les corresponents històries fosques al darrera. La vellíssima recepta de Jordi Pujol, el “déjà vu” més clamorós, el retorn a les velles receptes de CiU: vendre’s el territori al millor postor, turisme de masses sense posar en valor el territori. I les preguntes de sempre: com treuran l’aigua per 10 milions de persones? Quin model laboral amb drets o sense? Com garantiran el finançament si es depèn d’empresaris tèrbols? Es potenciarà el joc? I la pregunta del milió: com es pot potenciar un nou model econòmic per a sortir de la crisi si es recorre a les velles receptes de l’especulació immobiliària que ja sabem com han acabat?

Jo no vull pagar! (continuació)

Que Catalunya és un país petit on les élites manen molt, ja ho sabíem. On moltes vegades producte d'aquesta hegemonia política i mediàtica s'acaben imposant unes visions que, lluny d'ésser reals, distorsionen totalment la veritat de les coses. Un exemple és la campanya No vull pagar!. Jo estic totalment d'acord amb la campanya, faltaria més, a Catalunya n'estem farts de pagar peatges per anar al poble del costat (literal). Ara bé, la conclusió ha de ser ESPANYA ENS ROBA? Potser a Catalunya no ens està robant ningú? Cal tenir en compte que CiU durant molts anys ha afavorit l'allargament de concessions de peatges, ha implantat molts peatges a Catalunya, i ara no pot ser que es vulgui penjar medalles amb els peatges. Recomano a tothom la lectura d'aquest document per a que no l'enganyin:  resolució ICV sobre peatges a Catalunya

Jo no vull pagar!

Cambrils diu no a les retallades en educació

Un cop més Cambrils es belluga per l'educació. Vam començar amb la mani convocada per la Taula en Suport de l'Educació de Cambril que va aplegar vora 300 persones, tot un èxit si contextualitzem que estem parlant de Cambrils, que no té gaire tradició en manis.
Va seguir amb una gran resposta de mestres i profes que el 22 de maig van secundar la vaga general de l'educació contra les retallades del PP i CiU. A Cambrils les ecoles i instis van tancar gairebé i van ser presents a les concentracions de Tarragona.
El dilluns 28 de maig unes 40 mestres ens vam concentrar davant de l'ajuntament, en una assemblea improvisada tot menjant el bocata.
El 2 de juny diverses persones, entre docents pares i mares de la Taula en Suport a l'Educació, vam pitar a la consellera Rigau a la sortida de la inauguració clandestina de l'escola la Bòbila. Vam deixar clara la nostra rerpulsa a les retallades en l'ensenyament públic que ella ha impulsat i també vam deixar clara la paradoxa de qui va a inaugurar escoles públiques en les que no creu. per això sembla que s'amagava.
El proper 7 de juny tornem a quedar davant de l'Ajuntament. Hem de ser-hi tots: docents, pares i mares, alumnat. Serà breu però intens! No hi falteu.

S'inaugura l'escola la Bòbila a Cambrils

Avui la consellera Rigau ha "INAUGURAT" l'escola La Bòbila, que porta oberta des del passat setembre i que és fruit de l'esforç del govern catalanista i d'esquerres. CiU no l'hagués fet, perquè com han demostrat sempre i estan demostrant encara més darrerament, el seu model és la privada. No creuen en l'escola pública, l'escola de tots els nens i nenes. Quina paradoxa que qui no creu en l'escola pública sigui qui vingui a "inaugurar"! Per això no ho han dit a ningú, no s'ha invitat la ciutadania, ha estat una inauguració "clandestina" per evitar que vingués gent a protestar. No obstant, uns quants ciutadan@s hi hem estat per a manifestar que estem en contra de les retallades que volen carregar-se l'escola pública.

Cambrils demana que no es retalli l’educació

Avui a Cambrils hem viscut una potent manifestació ciutadana. D’aquelles que no són precisament habituals en una població tranqui-la com la nostra. Més de 300 persones s’han concentrat al Port de Cambrils per a demanar que no es retallin els pressupostos per educació. Que el tripartit de dretes que ara governa faci marxa enrere i no es carregui la totalitat dels programes educatius que des de fa més de 8 anys arriben a les escoles: educació mediambiental, educació visual i plàstica, reflexoteràpia, el projecte Educatiu de Ciutat, els premis literaris, ... Tants i tants programes, alguns dels quals tenen més de 20 anys de vida, d’altres iniciats en els darrers mandats. Programes que sumen uns 145.000 euros. Una xifra petita si pensem en el pressupost global de l’ajuntament de Cambrils. La gent té assumit que cal racionalitzar les despeses municipals. De fet, tots els pressupostos des del 2008 han estat cada vegada més reduïts, per ajustar la realitat dels ingressos amb les despeses. Però el que la gent ha demanat avui és sentit comú i saber prioritzar adequadament en què es gasten els diners de tots i totes. I el que està clar és que la despesa en educació és aquella que millor prepara el futur, més que cap altre. Es per això que no s’entén com d’una tacada l’actual govern de dretes es carrega TOTS els programes educatius. Veritablement no hi ha una altra manera de quadrar el pressupost? Avui 300 cambrilencs han dit que sí, que hi ha una altra manera de fer les coses.

La resposta del govern l’he tinguda en un tuit del regidor d’Hisenda: la seva resposta era recordar el cost de l’escultura de les Sirenes. I jo pregunto: no té cap altra resposta? Fins quan la resposta serà tirar pilotes fora i parlar del passat? Es que no sap que és ell qui ara governa? És que no sap que com a  governant elegit democràticament li toca donar respostes a les demandes ciutadanes?  Potser es pensa que el cost de les Sirenes encara s’ha de pagar. Doncs no, ja ho està , de pagat, ara el que ha de fer és gestionar les demandes ciutadanes, de molts pares i mares, de molts mestres i ciutadans que eren a la concentració i que tenien clar que hi ha d’haver prioritats  i que l’educació és potser la primera que cal tenir en compte, perquè es tracta dels futurs ciutadans i de garantir la cohesió social.

Ja veurem quina és la resposta del tripartit de dretes, esperem que no sigui la de mirar al retrovisor sinó la de mirar al futur!

ICV felicitats pels primers 25 anys de vida!

Què ha passat amb Grècia? (Explicat per un diari alemany)

Un buen negocio para la banca”

Die Tageszeitung, 22 febrero 2012

“Los griegos salvan a los bancos europeos”, titula con un tinte provocador Die Tageszeitung. Según el diario alemán, la ayuda europea no beneficiará a los griegos, que “deberán vivir en el futuro con sueldos aún más escasos, con una cobertura médica peor y con una capitulación masiva de su Estado”. Y aún así, en 2020 la deuda griega podría estar al mismo nivel que ahora.
Para el periodista Eric Bonse, este rescate es una “imposición despiadada” que beneficia eminentemente al sistema bancario, ya que gracias a los intereses generados por los préstamos del Estado griego conseguirá evitar su hundimiento:

"Schäuble y compañía han salvado a los acreedores, no a los griegos. Es decir, a los bancos, las aseguradoras y a los fondos de pensiones de Alemania, Francia y Gran Bretaña, que serán quienes sacarán partido. En caso de quiebra [griega], lo hubiesen perdido todo. [...] Los acreedores privados, que según Schäuble también hubiesen debido aceptar compartir la responsabilidad, son realmente los que han salido muy favorecidos. Un buen negocio para los acreedores, pero uno muy malo para Europa."

ICV valora mig any de nou govern municipal a Cambrils

Heu d'anar al minut 9,15 per veure la nostra notícia

Reforma laboral del PP: menys ocupació, menys salari i menys drets

La reforma laboral que ha aprovat el PP és una reforma inútil, injusta, i en molts del casos no només negativa pels treballadors/res, sinó pel conjunt del país. És possible que s’aprovi sense diàleg però no s’aprovarà sense contestació al carrer i al Congrés perquè, encara que el govern espanyol sigui inflexible, trobarà oposició.

1.      És una reforma antilaboral, que no crearà ocupació. Sinó que augmentarà la destrucció de llocs de treball, perquè la reforma incentiva els acomiadaments, que seran més fàcils (per decisió unilateral de l’empresari, per ampliació dels supòsits) i més barats (33 dies/any i en molts casos 20, enlloc de 45 com fins ara).

2.      És una reforma antisocial, que abaixarà els salaris. La reforma busca una rebaixa general dels salaris, dels treballadors/es o dels que busquen feina. Els empresaris podran fer-ho de forma unilateral i discrecional.

3.      És una reforma feta amb mentides, manipulació i engany. Des del primer segon hi hagut mentides sobre el contingut, ocultació de dades i clara voluntat de manipulació de la informació. A banda, és exactament el contrari del que el PP va prometre, abans i durant campanya electoral (S. Saénz de Santamaría, 23 juny 2010 “lo que necesita España no es facilitar el despido, no es fomentar la salida, sino fomentar la contratación”).

4.      És una reforma on no es salva ningú: afecta pares, mares, fills i filles. Precaritza encara més la contractació dels joves, per la via del nou contracte “indefinit” amb període de prova d’un any, en el que es podrà acomiadar sense causa ni indemnització. I té efectes retroactius, i afecta als que tenen un contracte vigent (menys indemnització per acomiadament, per exemple).

5.      És una reforma que perjudica a les dones. Incentiva que les dones tinguin principalment contractes a temps parcial. Augmentarà les dificultats per conciliar vida personal i laboral de tothom, però especialment de les dones, per la facilitat que la reforma ofereix als canvis de les condicions de treball (horaris, jornada) decidits unilateralment per les empreses.

6.      És una reforma contra l’autogovern de Catalunya. Hi ha una pèrdua de competències del Govern de la Generalitat, que ja no decidirà si autoritza els ERE o no. La desaparició del control previ i l’autorització administrativa comportarà un incentiu a les estratègies de deslocalització del centres de treball de grans multinacionals que, sense intervenció sindical ni dels poders públics tindran més fàcil la deslocalització de les empreses a altres països. Una pèrdua de competències en favor del mercat i dels empresaris que ha estat valorada positivament  pel President Mas i per CIU. 

7.      Una reforma inútil per superar la crisi. Els impactes de la reforma provocaran més dificultats per la recuperació econòmica e incentiven un model productiu escassament eficient. La creació d’ocupació de qualitat i la reactivació econòmica només vindrà d’un canvi de model productiu i una reforma fiscal justa.

Botín "pinoxo"

He trobat vergonyós que un banquer com Botín digués que la culpa de la crisi no era dels bancs sinó dels polítics.

Ara resulta que qui va causar la crisi amb pràctiques especualtives de risc que finalment van petar (Lehman Brothers, per ex.) se'n surt de rosetes i com que estan forts dels vergonyosos ajuts que han rebut dels estats (Espanya, també el botxornós cas d'Irlanda, etc ...) ara treuen pit i es permeten aquest luxe. Es clar, d'allò que va dir Sarkozy de refundar el capitalisme ja ningú se'n recorda. Però és que a sobre té la barra d'amagar les estafes comeses per ell mateix i pel conseller delegat del seu banc que han estat indultades pel govern socialista en funcions de Zapatero.
L'economista JuanTorres en aquest article dóna més dades:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=143972

ICV pensa que l’Ajuntament de Cambrils avança sense rumb

Qualifica d’irresponsables els increments astronòmics d’impostos en plena crisi

ICV de Cambrils, durant aquests 6 mesos que han passat des de les eleccions municipals, ha estat observant les actuacions del nou govern municipal, esperant que es possessin en marxa les seves promeses electorals per tal de fer front a la dura crisi que ens colpeja.

Hem de dir que, malgrat ja han passat 6 mesos, el nou govern sembla estar mentalment a l’oposició. Només així s’explica que totes les seves accions tinguin com a leitmotiv carregar contra l’anterior govern. Ara, malgrat no ho assumeixen, ells són el govern de Cambrils i els toca governar. Però sembla que molts governs locals de CiU –PP es limiten a reproduir el discurs de l’Artur Mas: rancúnia i més rancúnia cap a d’altres governs anteriors.

CiU PP i PLIC ja sabien des de feia molt de temps que hi havia una forta crisi. Ara, però, sembla que l’hagin descobert i, carregant-se totes les seves promeses electorals, han plantejat pujades astronómiques d’impostos, precisament fent allò que van dir que mai farien. Van enganyar a la ciutadania de manera deliberada perquè ells sabien fil per randa l’estat real de les finances municipals.

Malgrat saber-ho, han gastat diners en la realització d’estudis econòmics –que no auditories— on s’han dedicat a vendre catastrofisme. Sorprèn, però, que en aquests estudis, amb càlculs que no compartim, es donin xifres del deute municipal inferiora a les que ells mateixos deien en plena campanya.

Apujar l’IBI un 20% en plena crisi és irresponsable. Van criticar al llarg de 4 anys els increments d’impostos, que van ser sempre moderats, i han tornat a fer el que sempre fan quan la dreta governa a Cambrils: pujades astronòmiques sense un pla d’actuació municipal.

I a més i per perjudici de la ciutadania de Cambrils,  s’han trobat amb que han d’aplicar un recàrrec del 10% que ve imposat per Madrid. Un recàrrec, recordem,  imposat pel govern del PP a Madrid, amb el vot a favor de CiU. O sigui, que són els seus partits qui ho han  imposat. No veiem que facin res per a solucionar-ho.

Tot això suposa un increment del 30% del rebut de l’IBI en plena crisi, un increment desproporcionat, que és el més alt de la demarcació tarragonina i potser de l’estat, que haurem de pagar totes els cambrilencs i cambrilenques.

Però hi ha més: l’increment del 12% de mitjana en la taxa del clavegueram, i un 8,49% en el primer tram de l’aigua i un 19,06% en el segon.

I tot això sense un pla de mandat. Aquells que es van passar 8 anys parlant de mala planificació i de mala gestió, ara resulta que en 6 mesos no han estat capaços de presentar no tan sols un pla de mandat com va fer en cada mandat el govern d’esquerres sinó ni tan sols unes línies generals. I a sobre l’alcaldessa Mercè Dalmau presumeix de que no el faran. Cambrils és governat per la total improvisació i manca de rumb.

S’estan suprimint tota mena de serveis i projectes fins i tot de molts que no tenien associat un cost significatiu, com el cas del Projecte Educatiu de Ciutat. S’estan carregant tot allò que va fer l’anterior govern, sense justificar per què, simplement , com sempre ha fet la dreta a Cambrils, el que es va fer abans era dolent i per tant ha de ser suprimit.

S’està suprimint places de treballadors /es de l’ajuntament amb un total sectarisme, que ha estat denunciat en repetides ocasions. S’ha anat a castigar i acomiadar a persones concretes, segurament pel que són o pensen, més enllà de si era necessari o no. S’havia de rebaixar el cost de la plantilla de l’ajuntament, doncs fem-ho amb els que no són amics nostres.

En resum 6 mesos perduts, sis mesos on Cambrils avança sense rumb, sis mesos per desdir-se de les promeses electorals, per actuar més que com a oposició que com a govern.

Comissió Política Local ICV Cambrils