dijous, 31 de març del 2011

Reivindicant TRAMCAMP, xarxa de rodalies i millors serveis de bus al Camp de TGN

 

Salvador Matas, per Cambrils, Arga Sentis per TGN, Ernest París per Reus, Rafel Querol per Salou, Rosa Feijo per Vila-seca i Enric Verdú per Valls: gent honesta, gent d'esquerres i ecologista!
Avui ens hem reunit els i les candidates d'ICV-EUiA  a les principals ciutats del Camp de TGN , junt amb la diputada de la demarcació, Hortènsia Grau, per a llançar un missatge clar: cal no aturar la tramitació del projecte del TRAMCAMP, oposant-nos al que ha dit el Quim Nin, fa poc qiue no era  un projecte prioritari  perquè ens cal més transport públic ara més que mai. Perquè un 40% de la gent no té cotxe; perquè la gent ha de poder anar a treballar en transport públic, perquè la gent gran ha de poder tenir autonomia per fer la seva vida... Per remodelar també i integrar l'urbanisme de les nostres ciutats... I per estalviar petroli, en aquests moments que sabem clarament que el preu de petroli mai més serà barat i que tenim una greu dependència del petroli que ens ve de fora.
Però hem dit més i ho hem dit tots i totes: el TRAMCAMP s'integra en un model més ampli de transport públic: xarxa de rodalies del Camp de TGN ara que des de l'1 de gener la Gencat té les competències trnaferides i millor xarxa de busos: rutes, freqüències i qualitat de servei. Per ICV-EUiA totes són peces necessàries d'unmateix model, TOTES ens fan falta.
Altrament no farem el que cal: que el transport públis esdevingui una ALTERNATIVA REAL al cotxe privat. Cal treure els cotxes dels carrers de les ciutats perquè els ocupin les persones. Però sense renunciar a que ens desplacem dins del Camp de TGN en iguals o millors condicions que fins ara. Probablement amb menys despesa per persona. I segurament amb menys despesa de petroli, que ens farà més autònoms i ens farà reorientar el nostre model energètic cap a les energies renovables. I tancant les nuclears de manera progressiva però ineludible.

diumenge, 27 de març del 2011

Acte amb Matias Vives sobre les caixes

l'Ateneu Juvenil i el Centre de Formació de Cambrils: dos equipaments innovadors

Ahir vam inaugurar l'Ateneu Juvenil i el Centre de Formació de Cambrils, dos equipaments molt innovadors que han de suposar obrir nous eixos de futur per Cambrils.
Per una part, la joventut: en un país on els joves pateixen taxes d'atur del 40%, què els estem oferint? Aquest equipament, el projecte del qual es va fer en el passat mandat quan jo era regidor de Joventut, a partir de l'elaboració participada d'un Pla d'Usos on tothom va poder dir la seva sobre com havia de ser el futur Ateneu Juvenil, obre possibilitats inèdites pels joves de Cambrils: des de la sala del soterrani amb capacitat per a concerts amb un aforament de 400.500 persones, els bucs d'assaig, les diverses sales de suport a  les entitats juvenils, el PIJ, el Servei d'Assessorament Laboral, la Borsa d'Habitatge, etc. Espero que l'esforç que s'ha fet des de l'ajuntament en els darrers 8 anys en favor dels joves pugui servir per a què tinguin més oportunitats de treball, de trobar un habitatge, però també perquè siguin creatius, crítics i pugui construir el seu projecte de vida en llibertat.
L'altre equipament que va començar el Ramon Garcia en el passat mandat i ara ha vist la llum és d'aquells equipaments absolutament imprescindibles: seu per a activitats de suport a l'escolarització i seu de l'Escola d'Adults i de les polítiques Actives d'Ocupació; equipaments imprescindibles per encarar un canvi de model productiu al nostre país amb gent ben formada i ben assessorada però que encara costa molt de trobar al Camp de TGN.
A Cambrils en aquest mandat hem posat moltes llavors que crec que van en la bona direcció i l'equipament que vam inaugurar el dissabte n'és un bon exemple. En el proper mandat caldrà posar-ho en marxa, fer una gestió adequada que converteixi les possibilitats en realitats.
No serà una tasca fàcil, i per això és tan important que el govern d'esquerres cambrilenc surti ben parat de les eleccions del 22 de maig. Perquè si entren CiU i el PP les retallades seran demoledores i aleshores de res servirà queixar-se. Serà massa tard.

dimarts, 22 de març del 2011

Entra en campanya el Diari de Tarragona a Cambrils?

Algú té una altra interpretació de perquè es posicioni tan clarament a favor d'Amposta i en contra de Cambrils? Algú entèn que un periodista agafi els arguments de l'oposició i els repeteixi fil per randa sense aportar cap altre element d'anàlisi?
Potser que donat que l'argumentació es basa en les xifres d'endeutament, repassem les xifres.
Municipis de la provincia més endeutats que Cambrils (dades del Ministerio de Economia y Hacienda a data 31-12-2009):
- El Vendrell: 64.250.000 euros
- Calafell: 45.325.000 euros
- Tortosa: 43.586.000 euros
Dels tres, dos estan governats per CiU.

Però si anem a l'endeutament per habitant (deute viu/nombre habitants del padró a data 1 gener 2010) tenim aquestes xifres:
- El Vendrell: 1784 euros /hab.
- Calafell: 1875 euros /hab.
- Torredembarra: 1662 euros /hab.
- Cunit: 1794 euros /hab.
- Tortosa 1279 euros /hab.
Tres estan governats per CiU. Cambrils està en 1.415 euros /hab, que en realitat són 1.234 € si descomptem el préstec per la construcció de l'hospital que paga la Generalitat. L'any 2002, amb govern de CiU, PP i ACI el deute per habitant era de 1.089 euros, o sigui, actualitzant l'IPC, com ara.
Segurament les xifres maregen, però si parlem de xifres diguem-les totes i no enganyem a la gent.

Es diu que Cambrils no ha fet un pas per buscar finançament: i tant que s'ha fet i ja es va explicar en el seu dia. Cambrils ha buscat i garantit el finançament de l'INEF.

I la gestió ha estat excel.lent, així com la inversió realitzada en els darrers anys, que ha estat la més alta mai realitzada a Cambrils, i s'ha fet sense recórrer a l'endeutament. Passar d'un endeutament per habitant de 1.089 euros l'any 2002 a 1.234 euros el 2010 (dades de la Intervenció municipal de Cambrils) és mantenir el mateix nivell.

dimarts, 15 de març del 2011

Accident nuclear al Japó

Com diu el R. Romeva: advertir dels riscos de l'aposta nuclear abans del desastre era titllat per no pocs mitjans, opinadors i formacions polítiques de fer alarmisme o catastrofisme.
Un cop ha tingut lloc la tragèdia, recordar que aquests riscos existeixen és titllat ara, per part dels mateixos, d'oportunisme.

Cal que aquests dies la gent que sempre ens hem oposat a l'energia nuclear, perquè és una energia bruta, els residus de la qual encara no se sap com tractar, i insegura, com s'ha demostrat amb molts accidents, sortim al carrer per fer valer els arguments de sempre. Cal recordar també que seguim en contra del cementiri nuclear a Ascó i que no ens vinguin ara dient que no té perill, que les inundacions de l'Ebre o els perills sísmics ja es van dir en el seu moment.

dissabte, 12 de març del 2011

divendres, 11 de març del 2011

Presentem el projecte de la futura Escola Municipal de Música de Cambrils

Ahir a la tarda vaig tenir el goig de presentar a la Sala de plens de l'Ajuntament de Cambrils el projecte bàsic de la futura Escola Municipal de Músic de Cambrils. Un acte molt especial i emotiu perquè ha estat una demanda de la comunitat educativa de l'escola des de fa molts anys. Una escola creada el 5 de juny de 1984 sent regidora d'educació la meva companya M. Dolors Medina, aleshores del PSUC. Per mi és un orgull seguir l'aposta al cap dels anys que va fer la M Dolors, que va ser molt valenta. Ara l'escola que ella va fundar porta 26 anys de vida i ja toca pensar en un edifici definitiu. En aquesta feina hem estat la direcció de l'escola, els equips tècnics de l'ajuntament, el Manolo Ortega -anterior cap del DEPAO- i jo mateix. Hem esmerçat moltes hores de feina, de reunions, de visites a escoles similars... però crec que ha valgut la pena. Em sento content per dos motius: per l'emplaçament que tindrà l'escola: al costat del teatre Auditori-PAlau de Congressos. Un emplaçament que dignifica l'escola perquè la situa en un lloc de prestigi. Segon: pel Pla d'Usos que hem preparat. Vol dir quina aposta fèiem pel futur de l'escola. Quantes aules, quants despatxos, distribució, accessos, llocs d'espera de les famílies que acompanyen... Hem dissenyat una escola per 450 alumnes, front els 300 que té ara: un 50% més.
I en darrer terme, l'ubicació prop de l'Auditori permetrà gaudir dels diferents espais del mateix Auditori, que permetrà poder realitzar audicions com venen fent des de fa anys en unes sales de la màxima qualitat.
Ara, la reflexió política, que m'ha vingut llegint comentaris a la notícia: aquesta escola només es farà si hi ha un govern d'esquerres i si ICV és decisiva. Ni CIU ni PP la faran. Ells estan obsessionats amb les retallades, ho estan demostrant cada dia amb el seu discurs catastrofista. La dreta de Cambrils mai ha tingut un projecte de ciutat i mai ha fet equipaments per la gent, això ho ha fet l'esquerra. Pensem que aquesta escola la va impulsar la M Dolors Medina i que el CAP també es va fer en aquella època. L'actual hospital ha hagut d'esperar molts anys. Com l'escola de Música.

dimecres, 9 de març del 2011

Noticies de premsa (Rev. Cambrils)

A donar compliment al programa electoral li diuen "marató per a guanyar vots"?

Avui al fullejar el Diari de Tarragona, m'ha fet riure la manera com s'han fet ressò de la presentació que ahir vam fer d'una nova zona verda recuperada a Cambrils, barri de Vilafortuny, gràcies a la tasca dels nois i noies de la nostra Casa d'Oficis, mòdul de jardineria: "marató per a gunayar vots".
La veritat que quan llegeixes l'article no et sembla tan estrany: simplement a partir del 28 de març els ajuntaments no podran fer inauguracions i per tant en aquest mes allò que vulguin inaugurar, explicar, presentar, difondre... ho han de fer ja.
El que n' m'ha semblat sensacionalista i poc adequat és el títol, més que no pas el contingut. Que Vilaseca, Salou o Torredembarra no facin actes aquests dies pot ser degut a dues raons: o no tenen res per inaugurar o no volen inaugurar. Si pensem que ahir Vilaseca posava anuncis pagats al mateix diari per fer-se ressò d'obres fetes en certs barris del poble, jo m'inclino a pensar que si no fan més actes és perquè senzillament no tenen motiu. La qual cosa, de retruc, ens està indicant molt clarament el que per molts és evident: que el govern d'esquerres de Cambrils durant els darrers 8 anys ha canviat el Cambrils que coneixíem i ens ha deixat de regal un altre Cambrils, amb un bon hospital, escoles de primera com tothom reconeix, una remodelació urbana en molts i molts barris, un Ateneu pels joves que serà capdavanter, un nou Centre de Formació, nombrosos equipaments esportius, ... la llista és molt llarga. I això, reduït per l'impacte de la crisi, que ha ens afectat com a tothom.
Que tenim molt per inaugurar? Doncs no sé si donaran vots o no, però és la nostra obligació, la que vam adquirir en elaborar un Pla de Mandat fa 4 anys i ara ens cal comunicar-ho a la ciutadania, que és la nostra manera de retre comptes d'allò que hem fet. Perquè d'anuncis pagats als diaris no en farem.

Tertúlies de ràdio...



Avui hem tingut tertúlia a Cambrils. CiU i PP han arribat tard (?) i la PLIC directament no ha vingut.
El debat sobre el de sempre: que és clar que s'han fet coses en aquests 4 anys, que faltaria més; però que moltes inversions s'han fet amb finançament de fora de l'Ajuntament de Cambrils; que hi ha obres que encara no s'han acabat com el teatre Auditori; que ara es presenta el projecte de l'Escola de Música però que no sabem quan es farà; que l'Escola de Música va unida al Teatre Auditori...
La veritat és que els arguments de CiU i PP es van repetint darrerament de manera reiterativa: deu ser que com que no n'hi ha d'altres s'han d'explotar més...
El primer que m'agradaria dir és que no tots els governs municipals fan coses: per exemple, el que vam tenir a Cambrils abans del 2003 va oferir un balanç bastant pobre, es deia aleshores que a banda de les rotondes, poca cosa més... Per tant si CiU ja reconeix que s'han fet coses i en el Diari de TGN d'avui dimecres 9 de març s'apunta que Cambrils té programades 19 inauguracions o presentacions en aquest mes de març, deu ser perquè el govern d'esquerres de Cambrils -on ICV hem participat- ha treballat de valent.
Segona: retreure que part de les obres fetes s'han finançat amb diners de la Gencat o de l'Estat em sembla desafortunat: és precisament al contrari, cal felicitar als ajuntaments que són capaços de buscar i d'obtenir finançament extern! Perquè amb això es poden fer més actuacions sense que surti de les butxaques dels cambrilencs i cambrilenques. Cambrils va obtenir fa 4 anys un Pla de Barris (per cert, coordinat per ICV) pel Nucli Antic on la meitat de les actuacions (6 M€) van finançades a càrrec de la Gencat.
Tercer: en què quedem? CiU i PP de Cambrils un dia critiquen les obres segons ells faraòniques que s'han fet en aquests anys de crisi, entre les quals no pot faltar el teatre Auditori. Avui la crítica ha estat per no acabar-les i deixar-les a mig fer. En què quedem? S'han de fer o no s'han de fer? Criticar una cosa i el contrari només demostra falta de rigor i manca d'arguments.
I retreure que ara es presenti el projecte de l'Escola de Música que fa anys que es reclama per part dels pares i mares de l'escola sense dir quan es farà! Cal recordar que el compromís era de fer el projecte i demà es presentarà. Però detecto a més un cert desconeixement de la importància dels projectes d'obres: això vol dir que el proper govern, després del 22 de maig, podrà començar a buscar finançament per a l'escola. Un projecte d'un equipament per la meva experiència costa més temps que no pas la construcció en si: perquè ha calgut cercar l'emplaçament, definir el model d'escola, fer l'anàlisi de les necessitats, etc, etc.
Però si el que vol dir CiU és que ells no seran capaços de tirar-lo endavant, que no pateixi la senyora Dalmau: un govern amb presència d'ICV segur que sabrà com fer-lo realitat. CIU amb les retallades que practica darrerament segur que no sabrà, no voldrà o no podrà.




dimarts, 8 de març del 2011

dilluns, 7 de març del 2011

El grup parlamentari d'ICV-EUiA visita Tarragona


Divendres 4 de març,el grup parlamentari ha fet una visita avui a Tarragona emmarcada en les visites que el grup d’ICV-EUiA al Parlament està fent per tot Catalunya on cadascun dels diputats s'ha trobat amb entitats i ha visitat institucions relacionades amb el seu àmbit d'actuació en l'activitat parlamentària.
En el marc de la visita, Herrera ha posat de relleu "els profunds dèficits" que té el Camp de Tarragona pel que fa a mobilitat i a l'increment de l'atur que està per damunt de la mitjana. Per això Herrera ha posat com a prioritats del grup parlamentari treballar per generar ocupació, millorar la mobilitat en transport públic dins de Tarragona i entre les ciutats del Camp de Tarragona i per la defensa dels serveis públics de la demarcació.
S'han realitzat diverses trobades, entre les quals la trobada amb els comitè d¡empresa del Joan XXIII, o amb la PDF, representants de les Cases d'Oficis del Camp de TGN, amb representants d'entitats ecologistes, o amb AMPAs i direccions d'escoles per a conéixer el perquè del desigual repartiment de l'alumnat a Valls, ...

dijous, 3 de març del 2011

A Catalunya tenim 50.000 famílies desnonades per no pagar la hipoteca

Del Ple de 'Ajuntament de Cambrils d'ahir destacaria 2 coses: la moció presentada per ICV-EUiA on es demana al Congrés de Diputats que canviï l'actual llei hipotecària per posar remei a la situació de més de 350.000 famílies de tot l'estat que han estat desnonades per no poder pagar la hipoteca de la seva casa i la que va presentar el PP on demana per enèssima vegada a Catalunya que els ajuntaments puguuin emetre informe en casos d'arrelament o reagrupament familiar i denegar-ho per incompliment de les ordenances municipals.
Començaré per aquesta: un cop més el PP aposta per treure vots del discurs anti-immigració. Ells que fa uns anys eren els primers que animaven a contractar persones immigrants perquè treballaven igual que un altre però cobrant menys, ara en aquests moments de crisi econòmica volen treure vots criminalitzant els immigrants i fent creure que amb mà dura resoldran el problema de l'atur i de la convivència. L'exemple del arcia Albiol a Badalona és sagnant. En nom d'ICv vaig argumentar que era una porposta inoportuna perquè justament ara molta gent catalana està marxant fora a buscar feina: a l'Argentina al gener 2011 van marxar 10.000 persones espanyoles... Què faran a l'Argentina, fer-los fora si quan passegin el gos aquest fa les seves necessitats i ell no les recull? També és perillós tractar a la gent de manera diferent: si un català es pixa al carrer pagarà la multa; si és una persona nouvinguda, haurà de pagar la multa i a sobre li denegaran el permís de treball?
I un darrer detall de la proposta del PP: si vius amb altres en un mateix pis i aquests han estat sancionats per no respectar les ordenances, tu no podràs obtenir un informe favorable de l'ajuntament. Per exemple, el teu fill no podrà venir a viure amb tu perquè el teu company de pis no recull les defecacions del gos! La veritat que són propostes que posen els cabells de punta i que de manera sorprenent van obtenir el suport de CiU , PLIC i d'ERC!!! El PSC com a mínim es va abstenir argument la intencionalitat política de la moció.
Respecte a la moció de l'endeutament familiar, primer cal dir que tot i es té la percepció que són les administracions qui estan endeutades, són en realitat es famílies espanyoles de les més endeutades a nivell del món. Aquest fet tan negatiu i preocupant és producte dels anys de la bombolla immobiliària en què els bancs donaven hipoteques pel 100% o més del valor de l'habitatge que sovint comprometia més del 50% dels ingressos de les famílies. Ara hem vist perquè els bancs i caixes  operaven així: perquè estaven amparats per una llei hipotecària que en cas que la persona no pugui pagar la seva hipoteca permet que el banc subhasti l'habitatge, i en cas que no obtingui l'import de la hipoteca restant, li permet que la hipoteca segueixi viva i la persona coninuï havent de pagar per un pis que ja no és seu: una hipoteca que té vida més enllà que tinguis el pis o no! Per passar això no passa a la resta d'Europa ni als Estatas Units, pàtria del capitalisme.
Però aquó som especials: donem ajuts els bancs i caixes perquè han fet les coses malament i no se'n surten , però en canvi no ajudem als ciutadans que tenen problemes amb les seves hipoteques. I es calcula que al 2012 seran 500.000 les fam´ñilies desnonades per impagament! País!!

diumenge, 27 de febrer del 2011

Aprovem el programa marc d'ICV-EUiA per les municipals

Ahir vam estar a BCN amb la resta de candidatures d'ICV-EUiA -EPM discutint quin ha de ser el missatge de la coalició en les properes municipals. Crec que vam ser molts, gent molt diversa, de moltes localitats de Catalunya, amb un objectiu comú: fer avançar la Catalunya d'esquerres als ajuntaments front l'ofensiva de la dreta de retallar l'estat del benestar. Cal dir que la crisi no pot ser l'excusa per a retallar els serveis públics de què gaudim a Catalunya, i que no es pot retallar els serveis públics i aprovar rebaixes per 500 privilegiats suprimint l'impost de successions. Com es pot dir que no es poden pagar nòmines dels funcionaris i plantejar suprimir impostos a aquells que més tenen a Catalunya!
Els ajuntaments han de ser la primera trinxera en defensa de l'estat del benestar, de la inclusió i cohesió social, de l'educació i la sanitat públiques, dels serveis socials, d'una CAtalunya sostenible.
Com deia ahir Joan herrera: "Volen passar de l'estat del benestar a l'estat de la beneficiència i el que es fa és molt negoci d'aquesta assignació de serveis".

diumenge, 20 de febrer del 2011

Aleida Guevara: gràcies!

Va ser un luxe comptar amb la presència i les paraules de l'Aleida Guevara per tota la gent d'esquerres que va atapeïr la Sala d'Actes del Centre Cultural. Va ser emocionant sentir com l'Aleida parlava d'aquelles reivindicacions bàsiques de l'esquerra: igualtat, solidaritat, accés gratuït a l'educació, accés gratuït per tothom a la sanitat, ... Vaig constatar que front a un món que no ens agrada som molts els qui seguim lluitant i deixant-nos la pell cada dia per canviar-lo. I Cuba ha estat un referent d'aquesta lluita des de fa ja 52 anys, sentir com explica l'Aleida les raons per les quals han pres les decisions que han pres ens ajuda a entendre les dificultats enormes que han hagut de vèncer, començant pel bloqueig econòmic que ve imposat per la llei Helm-Burton. Aleida: gràcies!

4rt Fòrum de Cambrils Ciutat Educadora i el Consell d'Infants


Aquest cap de setmana s'ha acumulat la feina i he estat alhora en el Fòrum de Cambrils Ciutat Educadora, del qual ja és la quarta edició, i en el segon Consell d'Inafants de Cambrils.
I presentant el Jordi Borja el divendres tarda, que és quan començava el Fòrum oficialment.
La veritat és que fa il.lusió veure com aquell projecte que vaig presentar... al 2003! al Centre Cultural en una xerrada on la gent no sabia de què anaven els projectes Educatius de Ciutat ha anat creixent fins l'actualitat en què el PEC ja és una realitat activa i coneguda i que ha aportat moltes coses a Cambrils.
En primer lloc una aposta clara per posar l'educació en el centre de les preocupacions de l'ajuntament. En segon lloc, la participació ciutadana com a eina de treball, el PEC ha anat des dels seus inicis vinculat a un grup de persones que ha treballat molt pel projecte, que ha estat moltes hores en reunions, en debats, en xerrades, en grups de treball... deixant-se hores de la seva vida personal en favor de què Cambrils sigui una ciutat educadora. De vegades des de CiU de Cambrils es qüestiona aquesta participació quan diuen: "Ah! només hi han anat 98 persones. Això és poc". Bé, en primer lloc el PEC ha estat dels pocs projectes de participació nous que s'han impulsat en aquest mandat. En segon, comparant amb moltes altres ciutats que també l'han desenvolupat , Cambrils està en la franja més participativa. I en tercer lloc, la participació és quantitat però encara més és qualitat: precisament una tesina ha estudiat aquest aspecte de la qualitat deliberativa en el PEC de Cambrils i conclou que en efecte aquesta qualitat democràtica deliberativa sí que ha existit en el cas del PEC de Cambrils.
Jo crec que és una llàstima que el de Cambrils sigui l'únic PEC del Camp de TGN, però penso que forçosament això canviarà en el futur i que precisament una de les lliçons de la crisi sigui aquesta: que una societat que pot tenir més opcions de cara al futur és percisament aquella que més cuida la formació de la seva gent, sense descuidar aquells aspectes més de treball de valors dels seus ciutadans i ciutadanes, de construir ciutadania a través de tots els àmbits de la ciutat.
Aquí pots consultar un document que detalla les actuacions del PEC de Cambrils.
Un bon exemple del què ha treballat el PEC és el Consell d'Infants, una experiència que fa que els nens i nenes de 5è i 6è de primària siguin protagonistes analitzant determinades problemàtiques de la ciutat i portant les seves propostes al Ple de l'Ajuntament. Ha estat una experiència molt maca que durant el curs passat va abordar temes de cooperació i solidaritat, (aquí tens un vídeo que ho explica) i que aquest curs (i precisament aquest dissabte hi havia la primera sessió) aborda el tema de les festes i la cultura de Cambrils. Vaig estar una estona i realment era emocionant veure com es pot implicar els més joves en la cosa pública, com cal fer molta pedagogia dels valors de la democràcia perquè els joves i nens se'ls facin seus i com la participació en la vida de la ciutat cal aprendre-la de petit per a saber com es fa i per a poder reivindicar-la en el futur si és que els que manen aleshores no l'apliquen.
I ja per acabar va ser refrescant sentir el Jordi Borja parlar sobre l'estat actual de la democràcia i de la construcció de les ciutats. Realment el Jordi ha passat per molt , ha tingut molts rols diferents al llarg de la seva vida (universitari, viatger al voltant del món, diputat, regidor, etc) i la seva veu és clara, fresca, lúcida, crítica i sobretot l'encerta molt en les seves crues análisis. Gràcies Jordi per les teves paraules crítiques però que animen a seguir lluitant per a transformar el món.

dissabte, 12 de febrer del 2011

dime de lo que presumes y te diré de lo que careces...


En una d’aquestes inoblidables tertúlies amb què ens obsequia Ràdio Cambrils, el representant del PP de Cambrils sempre repeteix un mantra: que el PSOE va negar la crisi i  no va reaccionar.
Jo dic normalmente que sí, que ZP va tardar en reaccionar a diferència del govern de Catalunya que sí que va ser capaç de refer el seu pacte de govern amb celeritat, i ho va fer perquè ICV-EUiA ho va plantejar després del nostre Congrès de Sabadell.
Un dia fins i tot vaig dir-li al representant del PP que ell semblava un vident perquè sempre deia que ells sí ue ho van dir. D’altres vegades en broma es fa el comentari que tant de bo el PP hagués alertat de la crisi i no ho va fer.
Però vet aquí que al final tot se sap i va ser el dijous 10 de febrer quan vam llegir aquesta notícia:
Es veu que el FMI ha encarregat una auditoria de l’època en què l’il.lustre Rodrigo Rato, actual president de Caja Madrid, va presidir l’organisme internacional. I les conclusions han estat demoledores per les tesis del PP: en síntesis Rato no en va encertar ni una,  no va alertar de la crisi però sobretot va elogiar determinats comportaments especulatius que ens van portar a la crisi i després  a la recessió mundial amb les repercussions de tots conegudes.
Quin desengany! Ara sabem que va ser precisament un destacat dirigent del PP qui més es va equivocar en alertar sobre la crisi que ens venia a sobre. Coses de la vida!