dimarts, 15 de març del 2011

Accident nuclear al Japó

Com diu el R. Romeva: advertir dels riscos de l'aposta nuclear abans del desastre era titllat per no pocs mitjans, opinadors i formacions polítiques de fer alarmisme o catastrofisme.
Un cop ha tingut lloc la tragèdia, recordar que aquests riscos existeixen és titllat ara, per part dels mateixos, d'oportunisme.

Cal que aquests dies la gent que sempre ens hem oposat a l'energia nuclear, perquè és una energia bruta, els residus de la qual encara no se sap com tractar, i insegura, com s'ha demostrat amb molts accidents, sortim al carrer per fer valer els arguments de sempre. Cal recordar també que seguim en contra del cementiri nuclear a Ascó i que no ens vinguin ara dient que no té perill, que les inundacions de l'Ebre o els perills sísmics ja es van dir en el seu moment.

dissabte, 12 de març del 2011

divendres, 11 de març del 2011

Presentem el projecte de la futura Escola Municipal de Música de Cambrils

Ahir a la tarda vaig tenir el goig de presentar a la Sala de plens de l'Ajuntament de Cambrils el projecte bàsic de la futura Escola Municipal de Músic de Cambrils. Un acte molt especial i emotiu perquè ha estat una demanda de la comunitat educativa de l'escola des de fa molts anys. Una escola creada el 5 de juny de 1984 sent regidora d'educació la meva companya M. Dolors Medina, aleshores del PSUC. Per mi és un orgull seguir l'aposta al cap dels anys que va fer la M Dolors, que va ser molt valenta. Ara l'escola que ella va fundar porta 26 anys de vida i ja toca pensar en un edifici definitiu. En aquesta feina hem estat la direcció de l'escola, els equips tècnics de l'ajuntament, el Manolo Ortega -anterior cap del DEPAO- i jo mateix. Hem esmerçat moltes hores de feina, de reunions, de visites a escoles similars... però crec que ha valgut la pena. Em sento content per dos motius: per l'emplaçament que tindrà l'escola: al costat del teatre Auditori-PAlau de Congressos. Un emplaçament que dignifica l'escola perquè la situa en un lloc de prestigi. Segon: pel Pla d'Usos que hem preparat. Vol dir quina aposta fèiem pel futur de l'escola. Quantes aules, quants despatxos, distribució, accessos, llocs d'espera de les famílies que acompanyen... Hem dissenyat una escola per 450 alumnes, front els 300 que té ara: un 50% més.
I en darrer terme, l'ubicació prop de l'Auditori permetrà gaudir dels diferents espais del mateix Auditori, que permetrà poder realitzar audicions com venen fent des de fa anys en unes sales de la màxima qualitat.
Ara, la reflexió política, que m'ha vingut llegint comentaris a la notícia: aquesta escola només es farà si hi ha un govern d'esquerres i si ICV és decisiva. Ni CIU ni PP la faran. Ells estan obsessionats amb les retallades, ho estan demostrant cada dia amb el seu discurs catastrofista. La dreta de Cambrils mai ha tingut un projecte de ciutat i mai ha fet equipaments per la gent, això ho ha fet l'esquerra. Pensem que aquesta escola la va impulsar la M Dolors Medina i que el CAP també es va fer en aquella època. L'actual hospital ha hagut d'esperar molts anys. Com l'escola de Música.

dimecres, 9 de març del 2011

Noticies de premsa (Rev. Cambrils)

A donar compliment al programa electoral li diuen "marató per a guanyar vots"?

Avui al fullejar el Diari de Tarragona, m'ha fet riure la manera com s'han fet ressò de la presentació que ahir vam fer d'una nova zona verda recuperada a Cambrils, barri de Vilafortuny, gràcies a la tasca dels nois i noies de la nostra Casa d'Oficis, mòdul de jardineria: "marató per a gunayar vots".
La veritat que quan llegeixes l'article no et sembla tan estrany: simplement a partir del 28 de març els ajuntaments no podran fer inauguracions i per tant en aquest mes allò que vulguin inaugurar, explicar, presentar, difondre... ho han de fer ja.
El que n' m'ha semblat sensacionalista i poc adequat és el títol, més que no pas el contingut. Que Vilaseca, Salou o Torredembarra no facin actes aquests dies pot ser degut a dues raons: o no tenen res per inaugurar o no volen inaugurar. Si pensem que ahir Vilaseca posava anuncis pagats al mateix diari per fer-se ressò d'obres fetes en certs barris del poble, jo m'inclino a pensar que si no fan més actes és perquè senzillament no tenen motiu. La qual cosa, de retruc, ens està indicant molt clarament el que per molts és evident: que el govern d'esquerres de Cambrils durant els darrers 8 anys ha canviat el Cambrils que coneixíem i ens ha deixat de regal un altre Cambrils, amb un bon hospital, escoles de primera com tothom reconeix, una remodelació urbana en molts i molts barris, un Ateneu pels joves que serà capdavanter, un nou Centre de Formació, nombrosos equipaments esportius, ... la llista és molt llarga. I això, reduït per l'impacte de la crisi, que ha ens afectat com a tothom.
Que tenim molt per inaugurar? Doncs no sé si donaran vots o no, però és la nostra obligació, la que vam adquirir en elaborar un Pla de Mandat fa 4 anys i ara ens cal comunicar-ho a la ciutadania, que és la nostra manera de retre comptes d'allò que hem fet. Perquè d'anuncis pagats als diaris no en farem.

Tertúlies de ràdio...



Avui hem tingut tertúlia a Cambrils. CiU i PP han arribat tard (?) i la PLIC directament no ha vingut.
El debat sobre el de sempre: que és clar que s'han fet coses en aquests 4 anys, que faltaria més; però que moltes inversions s'han fet amb finançament de fora de l'Ajuntament de Cambrils; que hi ha obres que encara no s'han acabat com el teatre Auditori; que ara es presenta el projecte de l'Escola de Música però que no sabem quan es farà; que l'Escola de Música va unida al Teatre Auditori...
La veritat és que els arguments de CiU i PP es van repetint darrerament de manera reiterativa: deu ser que com que no n'hi ha d'altres s'han d'explotar més...
El primer que m'agradaria dir és que no tots els governs municipals fan coses: per exemple, el que vam tenir a Cambrils abans del 2003 va oferir un balanç bastant pobre, es deia aleshores que a banda de les rotondes, poca cosa més... Per tant si CiU ja reconeix que s'han fet coses i en el Diari de TGN d'avui dimecres 9 de març s'apunta que Cambrils té programades 19 inauguracions o presentacions en aquest mes de març, deu ser perquè el govern d'esquerres de Cambrils -on ICV hem participat- ha treballat de valent.
Segona: retreure que part de les obres fetes s'han finançat amb diners de la Gencat o de l'Estat em sembla desafortunat: és precisament al contrari, cal felicitar als ajuntaments que són capaços de buscar i d'obtenir finançament extern! Perquè amb això es poden fer més actuacions sense que surti de les butxaques dels cambrilencs i cambrilenques. Cambrils va obtenir fa 4 anys un Pla de Barris (per cert, coordinat per ICV) pel Nucli Antic on la meitat de les actuacions (6 M€) van finançades a càrrec de la Gencat.
Tercer: en què quedem? CiU i PP de Cambrils un dia critiquen les obres segons ells faraòniques que s'han fet en aquests anys de crisi, entre les quals no pot faltar el teatre Auditori. Avui la crítica ha estat per no acabar-les i deixar-les a mig fer. En què quedem? S'han de fer o no s'han de fer? Criticar una cosa i el contrari només demostra falta de rigor i manca d'arguments.
I retreure que ara es presenti el projecte de l'Escola de Música que fa anys que es reclama per part dels pares i mares de l'escola sense dir quan es farà! Cal recordar que el compromís era de fer el projecte i demà es presentarà. Però detecto a més un cert desconeixement de la importància dels projectes d'obres: això vol dir que el proper govern, després del 22 de maig, podrà començar a buscar finançament per a l'escola. Un projecte d'un equipament per la meva experiència costa més temps que no pas la construcció en si: perquè ha calgut cercar l'emplaçament, definir el model d'escola, fer l'anàlisi de les necessitats, etc, etc.
Però si el que vol dir CiU és que ells no seran capaços de tirar-lo endavant, que no pateixi la senyora Dalmau: un govern amb presència d'ICV segur que sabrà com fer-lo realitat. CIU amb les retallades que practica darrerament segur que no sabrà, no voldrà o no podrà.




dimarts, 8 de març del 2011

dilluns, 7 de març del 2011

El grup parlamentari d'ICV-EUiA visita Tarragona


Divendres 4 de març,el grup parlamentari ha fet una visita avui a Tarragona emmarcada en les visites que el grup d’ICV-EUiA al Parlament està fent per tot Catalunya on cadascun dels diputats s'ha trobat amb entitats i ha visitat institucions relacionades amb el seu àmbit d'actuació en l'activitat parlamentària.
En el marc de la visita, Herrera ha posat de relleu "els profunds dèficits" que té el Camp de Tarragona pel que fa a mobilitat i a l'increment de l'atur que està per damunt de la mitjana. Per això Herrera ha posat com a prioritats del grup parlamentari treballar per generar ocupació, millorar la mobilitat en transport públic dins de Tarragona i entre les ciutats del Camp de Tarragona i per la defensa dels serveis públics de la demarcació.
S'han realitzat diverses trobades, entre les quals la trobada amb els comitè d¡empresa del Joan XXIII, o amb la PDF, representants de les Cases d'Oficis del Camp de TGN, amb representants d'entitats ecologistes, o amb AMPAs i direccions d'escoles per a conéixer el perquè del desigual repartiment de l'alumnat a Valls, ...

dijous, 3 de març del 2011

A Catalunya tenim 50.000 famílies desnonades per no pagar la hipoteca

Del Ple de 'Ajuntament de Cambrils d'ahir destacaria 2 coses: la moció presentada per ICV-EUiA on es demana al Congrés de Diputats que canviï l'actual llei hipotecària per posar remei a la situació de més de 350.000 famílies de tot l'estat que han estat desnonades per no poder pagar la hipoteca de la seva casa i la que va presentar el PP on demana per enèssima vegada a Catalunya que els ajuntaments puguuin emetre informe en casos d'arrelament o reagrupament familiar i denegar-ho per incompliment de les ordenances municipals.
Començaré per aquesta: un cop més el PP aposta per treure vots del discurs anti-immigració. Ells que fa uns anys eren els primers que animaven a contractar persones immigrants perquè treballaven igual que un altre però cobrant menys, ara en aquests moments de crisi econòmica volen treure vots criminalitzant els immigrants i fent creure que amb mà dura resoldran el problema de l'atur i de la convivència. L'exemple del arcia Albiol a Badalona és sagnant. En nom d'ICv vaig argumentar que era una porposta inoportuna perquè justament ara molta gent catalana està marxant fora a buscar feina: a l'Argentina al gener 2011 van marxar 10.000 persones espanyoles... Què faran a l'Argentina, fer-los fora si quan passegin el gos aquest fa les seves necessitats i ell no les recull? També és perillós tractar a la gent de manera diferent: si un català es pixa al carrer pagarà la multa; si és una persona nouvinguda, haurà de pagar la multa i a sobre li denegaran el permís de treball?
I un darrer detall de la proposta del PP: si vius amb altres en un mateix pis i aquests han estat sancionats per no respectar les ordenances, tu no podràs obtenir un informe favorable de l'ajuntament. Per exemple, el teu fill no podrà venir a viure amb tu perquè el teu company de pis no recull les defecacions del gos! La veritat que són propostes que posen els cabells de punta i que de manera sorprenent van obtenir el suport de CiU , PLIC i d'ERC!!! El PSC com a mínim es va abstenir argument la intencionalitat política de la moció.
Respecte a la moció de l'endeutament familiar, primer cal dir que tot i es té la percepció que són les administracions qui estan endeutades, són en realitat es famílies espanyoles de les més endeutades a nivell del món. Aquest fet tan negatiu i preocupant és producte dels anys de la bombolla immobiliària en què els bancs donaven hipoteques pel 100% o més del valor de l'habitatge que sovint comprometia més del 50% dels ingressos de les famílies. Ara hem vist perquè els bancs i caixes  operaven així: perquè estaven amparats per una llei hipotecària que en cas que la persona no pugui pagar la seva hipoteca permet que el banc subhasti l'habitatge, i en cas que no obtingui l'import de la hipoteca restant, li permet que la hipoteca segueixi viva i la persona coninuï havent de pagar per un pis que ja no és seu: una hipoteca que té vida més enllà que tinguis el pis o no! Per passar això no passa a la resta d'Europa ni als Estatas Units, pàtria del capitalisme.
Però aquó som especials: donem ajuts els bancs i caixes perquè han fet les coses malament i no se'n surten , però en canvi no ajudem als ciutadans que tenen problemes amb les seves hipoteques. I es calcula que al 2012 seran 500.000 les fam´ñilies desnonades per impagament! País!!

diumenge, 27 de febrer del 2011

Aprovem el programa marc d'ICV-EUiA per les municipals

Ahir vam estar a BCN amb la resta de candidatures d'ICV-EUiA -EPM discutint quin ha de ser el missatge de la coalició en les properes municipals. Crec que vam ser molts, gent molt diversa, de moltes localitats de Catalunya, amb un objectiu comú: fer avançar la Catalunya d'esquerres als ajuntaments front l'ofensiva de la dreta de retallar l'estat del benestar. Cal dir que la crisi no pot ser l'excusa per a retallar els serveis públics de què gaudim a Catalunya, i que no es pot retallar els serveis públics i aprovar rebaixes per 500 privilegiats suprimint l'impost de successions. Com es pot dir que no es poden pagar nòmines dels funcionaris i plantejar suprimir impostos a aquells que més tenen a Catalunya!
Els ajuntaments han de ser la primera trinxera en defensa de l'estat del benestar, de la inclusió i cohesió social, de l'educació i la sanitat públiques, dels serveis socials, d'una CAtalunya sostenible.
Com deia ahir Joan herrera: "Volen passar de l'estat del benestar a l'estat de la beneficiència i el que es fa és molt negoci d'aquesta assignació de serveis".

diumenge, 20 de febrer del 2011

Aleida Guevara: gràcies!

Va ser un luxe comptar amb la presència i les paraules de l'Aleida Guevara per tota la gent d'esquerres que va atapeïr la Sala d'Actes del Centre Cultural. Va ser emocionant sentir com l'Aleida parlava d'aquelles reivindicacions bàsiques de l'esquerra: igualtat, solidaritat, accés gratuït a l'educació, accés gratuït per tothom a la sanitat, ... Vaig constatar que front a un món que no ens agrada som molts els qui seguim lluitant i deixant-nos la pell cada dia per canviar-lo. I Cuba ha estat un referent d'aquesta lluita des de fa ja 52 anys, sentir com explica l'Aleida les raons per les quals han pres les decisions que han pres ens ajuda a entendre les dificultats enormes que han hagut de vèncer, començant pel bloqueig econòmic que ve imposat per la llei Helm-Burton. Aleida: gràcies!

4rt Fòrum de Cambrils Ciutat Educadora i el Consell d'Infants


Aquest cap de setmana s'ha acumulat la feina i he estat alhora en el Fòrum de Cambrils Ciutat Educadora, del qual ja és la quarta edició, i en el segon Consell d'Inafants de Cambrils.
I presentant el Jordi Borja el divendres tarda, que és quan començava el Fòrum oficialment.
La veritat és que fa il.lusió veure com aquell projecte que vaig presentar... al 2003! al Centre Cultural en una xerrada on la gent no sabia de què anaven els projectes Educatius de Ciutat ha anat creixent fins l'actualitat en què el PEC ja és una realitat activa i coneguda i que ha aportat moltes coses a Cambrils.
En primer lloc una aposta clara per posar l'educació en el centre de les preocupacions de l'ajuntament. En segon lloc, la participació ciutadana com a eina de treball, el PEC ha anat des dels seus inicis vinculat a un grup de persones que ha treballat molt pel projecte, que ha estat moltes hores en reunions, en debats, en xerrades, en grups de treball... deixant-se hores de la seva vida personal en favor de què Cambrils sigui una ciutat educadora. De vegades des de CiU de Cambrils es qüestiona aquesta participació quan diuen: "Ah! només hi han anat 98 persones. Això és poc". Bé, en primer lloc el PEC ha estat dels pocs projectes de participació nous que s'han impulsat en aquest mandat. En segon, comparant amb moltes altres ciutats que també l'han desenvolupat , Cambrils està en la franja més participativa. I en tercer lloc, la participació és quantitat però encara més és qualitat: precisament una tesina ha estudiat aquest aspecte de la qualitat deliberativa en el PEC de Cambrils i conclou que en efecte aquesta qualitat democràtica deliberativa sí que ha existit en el cas del PEC de Cambrils.
Jo crec que és una llàstima que el de Cambrils sigui l'únic PEC del Camp de TGN, però penso que forçosament això canviarà en el futur i que precisament una de les lliçons de la crisi sigui aquesta: que una societat que pot tenir més opcions de cara al futur és percisament aquella que més cuida la formació de la seva gent, sense descuidar aquells aspectes més de treball de valors dels seus ciutadans i ciutadanes, de construir ciutadania a través de tots els àmbits de la ciutat.
Aquí pots consultar un document que detalla les actuacions del PEC de Cambrils.
Un bon exemple del què ha treballat el PEC és el Consell d'Infants, una experiència que fa que els nens i nenes de 5è i 6è de primària siguin protagonistes analitzant determinades problemàtiques de la ciutat i portant les seves propostes al Ple de l'Ajuntament. Ha estat una experiència molt maca que durant el curs passat va abordar temes de cooperació i solidaritat, (aquí tens un vídeo que ho explica) i que aquest curs (i precisament aquest dissabte hi havia la primera sessió) aborda el tema de les festes i la cultura de Cambrils. Vaig estar una estona i realment era emocionant veure com es pot implicar els més joves en la cosa pública, com cal fer molta pedagogia dels valors de la democràcia perquè els joves i nens se'ls facin seus i com la participació en la vida de la ciutat cal aprendre-la de petit per a saber com es fa i per a poder reivindicar-la en el futur si és que els que manen aleshores no l'apliquen.
I ja per acabar va ser refrescant sentir el Jordi Borja parlar sobre l'estat actual de la democràcia i de la construcció de les ciutats. Realment el Jordi ha passat per molt , ha tingut molts rols diferents al llarg de la seva vida (universitari, viatger al voltant del món, diputat, regidor, etc) i la seva veu és clara, fresca, lúcida, crítica i sobretot l'encerta molt en les seves crues análisis. Gràcies Jordi per les teves paraules crítiques però que animen a seguir lluitant per a transformar el món.

dissabte, 12 de febrer del 2011

dime de lo que presumes y te diré de lo que careces...


En una d’aquestes inoblidables tertúlies amb què ens obsequia Ràdio Cambrils, el representant del PP de Cambrils sempre repeteix un mantra: que el PSOE va negar la crisi i  no va reaccionar.
Jo dic normalmente que sí, que ZP va tardar en reaccionar a diferència del govern de Catalunya que sí que va ser capaç de refer el seu pacte de govern amb celeritat, i ho va fer perquè ICV-EUiA ho va plantejar després del nostre Congrès de Sabadell.
Un dia fins i tot vaig dir-li al representant del PP que ell semblava un vident perquè sempre deia que ells sí ue ho van dir. D’altres vegades en broma es fa el comentari que tant de bo el PP hagués alertat de la crisi i no ho va fer.
Però vet aquí que al final tot se sap i va ser el dijous 10 de febrer quan vam llegir aquesta notícia:
Es veu que el FMI ha encarregat una auditoria de l’època en què l’il.lustre Rodrigo Rato, actual president de Caja Madrid, va presidir l’organisme internacional. I les conclusions han estat demoledores per les tesis del PP: en síntesis Rato no en va encertar ni una,  no va alertar de la crisi però sobretot va elogiar determinats comportaments especulatius que ens van portar a la crisi i després  a la recessió mundial amb les repercussions de tots conegudes.
Quin desengany! Ara sabem que va ser precisament un destacat dirigent del PP qui més es va equivocar en alertar sobre la crisi que ens venia a sobre. Coses de la vida!

dijous, 3 de febrer del 2011

La demagògia i les promeses incomplertes de CiU

Sembla mentida com CIU està atrapada en les seves pròpies promeses demegògiques fetes en campanya electoral. Ara mateix Puig i Recoder han creat una confusió notable sobre què han proposat, com i quan ho faran.

Deu ser dels pocs governs del món que menyspreen que la velocitat variable és eficaç des d'un punt de vista científic i tècnic.  Experts i alcaldes coincideixen en què les mesures eren positives.

CiU torna a enganyar a la ciutadania perquè va prometre que eliminaria una mesura que va  criticar demagògicament li ara s'adona que no pot eliminar-la.

La contradicció, improvisació i, directament, fer el contrari del que es va prometre ho podem veure en aquesta declaració d’Artur Mas a TV3 fa pocs mesos:
http://www.3cat24.cat/noticia/344477/altres/Mas-promet-eliminar-els-80-kmh-i-la-velocitat-variable-si-governa

diumenge, 30 de gener del 2011

Debat televisat amb arguments poc convincents de la dreta



 Regularmente TDCAMP, la TV de Cambrils i del Baix Camp, oferiex un debat d’una hora i mitja de durada amb participación dels portaveus dels grups municipals. La veritat és que malgrat per mi el format sigui una mica dispers i els temes de vegades són reiteratius, no hi ha dubte que el debat té rellevància política perquè permet, fora dels encotillaments del Ple municipal, que els ciutadans i ciutadanes coneguin de primera mà què pensen i proposen els seus representants. En un poble/ciutat com Cambrils, la proximitat afegeix interès  al debat, interès que s’incrementa davant les properes eleccions.
Per això vaig anar al debat amb interès, d’una banda per explicar les posicions d’ICV i del conjunt del govern però també per conéixer què dirien els grups de l’oposició.
Jo crec que s’ho van preparar perquè llegien molt. Però el que van dir va ser repetitiu i, com sempre, mancat de propostes.
La C. Cros, del PP, va insistir en què no es convoquen plens per por a les preguntes dels grups de l’oposició. La resposta va ser que en el darrer ple no havien fet ni una sola pregunta. A mi em va dir que darrerament no convocava la Comissió d’educació. Doncs sí, era de vacances, senyora Cros, i després era Nadal i Reis. Jo sí que era a l’ajuntament però vostè, no.
Mercè Dalmau de CIU va insistir en retreure al PSC que hagin fet fora del govern a un regidor. R Benaiges va recordar que era un tema de partit, que en efecte havia tingut un problema però que en els tres darrers mandats el PP havia fet fora un regidor i aleshores CIU no havia dit res.
Quan sento aquests comentaris que CIU, PP i PLIC repeteixen sovint, penso si no tenen res més a dir o a criticar. Sembla que no.
I el punt més reiterat va ser la crítica a la gestió econòmica: que si el deute quasi s’ha doblat, de 20 a 40 milions d’euros; que s’ha fet una mala gestió econòmica perquè s’ha fet un pla de sanejament… Jo vaig dir que trobava poc rigorós que barregessin les finances municipals, que del 2003 al 2007 van anar molt bé, amb la situació del 2008 fins ara en què els ingressos municipals havien disminuït en 7,5 milions d’euros, la qual cosa plantejava dues possibilitats:
- o bé retallar les despeses d’un any per l’altre d’un import equivalent, la qual cosa hagués obligat a tancar serveis que es venien donant fins aleshores
-  fer una retallada progressiva que permetés reduir la despesa sense haver de tancar serveis. El 2010,  un 6% de reducció de la despessa, el 2011, una reducció del 10%.
Vaig expressar el meu convenciment que la primera opció hagués estat la preferida per la dreta, mentre que la segona ha estat l’escollida pel govern d’esquerres. I fins i tot la representant de CiU va parlar de més retallades en el futur.
Per ICV aquesta política és errònia i va en contra de les capes socials més vulnerables, que perdrien aquest suport de l’ajuntament i va en contra del futur de Cambrils que es quedaria sense inversions per a preparar un futur amb més possibilitats. La inversió del Teatre-Auditori-Palau de Congressos pot ser certament elevada, però pot representar per Cambrils situar-se en el mapa del turisme de Congressos, per exemple, que pot ajudar a desestacionalitzar el turisme al llarg de tot l’any.
Aquesta és la diferència entre la dreta i l’esquerra de Cambrils: mentre uns només pensen en els comptes de l’ajuntament, els altres es preocupen en donar ajuts a qui més ho necessita, fer inversions per a sortir de la crisi i preparar a la ciutadania amb més formació per que tinguin més possibilitats en la seva vida.

divendres, 14 de gener del 2011

Noticia roda de premsa sobre exprofes escola d'adults a TDCAMP

El cas dels ex-professors/es de l'Escola d'Adults de Cambrils

Al novembre de 2007 determinats professors i professores que havien treballat a l'Escola d'Adults de Cambrils van llançar greus acusacions contra el Govern de l'Ajuntament de Cambrils i els seus responsables polítics i tècnics: s'havien manipulat les bases d'unes oposicions a l'any 2003 per a cobrir una plaça de tècnic d'Educació amb l'objectiu d'afavorir una persona en concret (és a dir, s'havia comès prevaricació), i s'havien exercit fortes pressions contra determinats professors de l'Escola d'Adults (és a dir, assetjament laboral/mobbing).
Destacaven dos fets curiosos: havien passat 4 anys des que s'havien realitzat les oposicions, i mai ningú havia presentat cap reclamació, denúncia, impugnació o similar. I a més, en aquestes oposicions formava part del tribunal un representant de CiU, que, a més, havia estat nomenat per part dels grups de l'oposició: PP, PLIC i CIU. Aquesta representant mai havia formulat cap denúncia, i havia firmat totes les actes del procés. Les bases de les oposicions s'havien canviat, és cert, augmentant el temari per tal d'actualitzar-lo i ampliant els mèrits de les bases per a recollir millor la tasca professional dels qui es presentessin. Bases que  van ser aprovades en Comissió Informativa per part de tots els grups polítics.
La denúncia de mobbing s'havia formulat perquè determinats professors van patir baixes laborals i suposadament eren producte de l'assetjament que s'havia fet contra ells/elles.
El govern de l'ajuntament ha donat en aquests 3 anys tota mena d'informació sobre el tema: es van mostrar les bases de les oposicions, es van mostrar i justificar els canvis realitzats, es van mostrar les actes de les oposicions i com havien anat, veient-se que els grups de l'oposició havien estat presents i format part del tribunal, etc, etc.
No obstant les explicacions i més explicacions per part d'uns, els ex-professors persistien en escampar l'ombra de la sospita, malgrat no adduir cap prova que fonamentés les seves greus acusacions.
Això sí, van trobar un excel.lent aliat en CIU, PLIC i PP, que van donar recolzament a les seves queixes i denúncies, de manera reiterada al llarg del temps, evidenciant que havien fet seva la teoria del "tot s'hi val" en política.
Què fer en aquesta situació per a restituir el bon nom de les persones i de les institucions? Què fer per evitar que al final s'instal.li entre la gent la sospita que algú ha estat cometent actuacions irregulars?
Finalment es va decidir presentar una querella contra els ex-professors per a saber si amb la seva actuació havien comès un delicte de calúmnia. Això ens demostra que la percepció que es tenia era de què les acusacions havien anat massa lluny i que a sobre algú (llegeixi's grups de l'oposició de  l'ajuntament) en volia treure rendiment polític, tot i que en fer-ho, incorria en greus incoherències, donat que ells van formar part del tribunal de les oposicions.
Què va dir el jutge? Doncs el jutge va apreciar en la sentència que no s'havia comès cap delicte de calumnia. Aquesta sentència exculpatòria -que en un primer moment pot desconcertar- s'entén molt clarament quan es llegeixen les declaracions dels ex-professors davant del jutge. En reproduïm alguns extractes en una altra entrada d'aquest blog per il.lustrar el que volem dir. Dels 5 exprofessors, un va declarar que se l'havia manipulat perquè ell no havia volgut participar. Els altres 4 diuen de manera molt clara, que no deixa lloc a interpretacions, que en cap cas van apreciar irregularitats en les oposicions ni atribueixen a ningú el fet d'haver patit determinades baixes mèdiques.
Per tant des del govern de l'ajuntament ens donem per satisfets en veure com no s'han ratificat en seu judicial les suposades acusacions d'irregularitats. Això explica que no s'hagi continuat amb cap més acció judicial perquè no tindria cap sentit.
Realment, un cop analitzades les declaracions, la pregunta és: per arribar a aquest final ens han tingut durant 3 anys fent contínues denúncies públiques, portant el tema al Ple de l'Ajuntament cada dos per tres? Si tant els ex-professors com CIU, PP i PLIC sabien que les greus acusacions no tenien base, perquè han actuat així? Apunto algunes possibles explicacions: "embruta que alguna cosa queda", erosionar el govern escampant sospites per si al final calaven entre alguns sectors socials, desgastar el bon nom d'algunes persones, possiblement venjances personals d'algú que va veure arribat el moment de passar comptes, trencament del tripartit a l'inici del seu segon mandat ...
Ara bé, és responsable aquesta actuació per part dels partits de l'oposició de Cambrils? Veritablement així es vol construir una alternativa política per Cambrils? Des de la demagògia i des de les afirmacions tendencioses que amaguen la veritat sota les seves paraules? I és que difícilment es poden denunciar irregularitats en unes oposicions on ells mateixos van formar part del tribunal, i de les quals mai es van presentar proves concretes.
De vegades ens queixem de la desafecció ciutadana envers la política. En aquests tres anys tenim un bon exemple d'allò que causa desencís entre la ciutadania: denúncies gratuïtes, crítiques sense fonament, sospites d'actuacions irregulars que mai han existit. I per acabar exigir al govern que demani disculpes per haver intentat netejar el seu bon nom. Increïble.

Les declaracions dels ex-professors de l'Escola d'Adults de Cambrils