Del Ple de 'Ajuntament de Cambrils d'ahir destacaria 2 coses: la moció presentada per ICV-EUiA on es demana al Congrés de Diputats que canviï l'actual llei hipotecària per posar remei a la situació de més de 350.000 famílies de tot l'estat que han estat desnonades per no poder pagar la hipoteca de la seva casa i la que va presentar el PP on demana per enèssima vegada a Catalunya que els ajuntaments puguuin emetre informe en casos d'arrelament o reagrupament familiar i denegar-ho per incompliment de les ordenances municipals.
Començaré per aquesta: un cop més el PP aposta per treure vots del discurs anti-immigració. Ells que fa uns anys eren els primers que animaven a contractar persones immigrants perquè treballaven igual que un altre però cobrant menys, ara en aquests moments de crisi econòmica volen treure vots criminalitzant els immigrants i fent creure que amb mà dura resoldran el problema de l'atur i de la convivència. L'exemple del arcia Albiol a Badalona és sagnant. En nom d'ICv vaig argumentar que era una porposta inoportuna perquè justament ara molta gent catalana està marxant fora a buscar feina: a l'Argentina al gener 2011 van marxar 10.000 persones espanyoles... Què faran a l'Argentina, fer-los fora si quan passegin el gos aquest fa les seves necessitats i ell no les recull? També és perillós tractar a la gent de manera diferent: si un català es pixa al carrer pagarà la multa; si és una persona nouvinguda, haurà de pagar la multa i a sobre li denegaran el permís de treball?
I un darrer detall de la proposta del PP: si vius amb altres en un mateix pis i aquests han estat sancionats per no respectar les ordenances, tu no podràs obtenir un informe favorable de l'ajuntament. Per exemple, el teu fill no podrà venir a viure amb tu perquè el teu company de pis no recull les defecacions del gos! La veritat que són propostes que posen els cabells de punta i que de manera sorprenent van obtenir el suport de CiU , PLIC i d'ERC!!! El PSC com a mínim es va abstenir argument la intencionalitat política de la moció.
Respecte a la moció de l'endeutament familiar, primer cal dir que tot i es té la percepció que són les administracions qui estan endeutades, són en realitat es famílies espanyoles de les més endeutades a nivell del món. Aquest fet tan negatiu i preocupant és producte dels anys de la bombolla immobiliària en què els bancs donaven hipoteques pel 100% o més del valor de l'habitatge que sovint comprometia més del 50% dels ingressos de les famílies. Ara hem vist perquè els bancs i caixes operaven així: perquè estaven amparats per una llei hipotecària que en cas que la persona no pugui pagar la seva hipoteca permet que el banc subhasti l'habitatge, i en cas que no obtingui l'import de la hipoteca restant, li permet que la hipoteca segueixi viva i la persona coninuï havent de pagar per un pis que ja no és seu: una hipoteca que té vida més enllà que tinguis el pis o no! Per passar això no passa a la resta d'Europa ni als Estatas Units, pàtria del capitalisme.
Però aquó som especials: donem ajuts els bancs i caixes perquè han fet les coses malament i no se'n surten , però en canvi no ajudem als ciutadans que tenen problemes amb les seves hipoteques. I es calcula que al 2012 seran 500.000 les fam´ñilies desnonades per impagament! País!!
dijous, 3 de març del 2011
diumenge, 27 de febrer del 2011
Aprovem el programa marc d'ICV-EUiA per les municipals
Els ajuntaments han de ser la primera trinxera en defensa de l'estat del benestar, de la inclusió i cohesió social, de l'educació i la sanitat públiques, dels serveis socials, d'una CAtalunya sostenible.
Com deia ahir Joan herrera: "Volen passar de l'estat del benestar a l'estat de la beneficiència i el que es fa és molt negoci d'aquesta assignació de serveis".
diumenge, 20 de febrer del 2011
4rt Fòrum de Cambrils Ciutat Educadora i el Consell d'Infants
I presentant el Jordi Borja el divendres tarda, que és quan començava el Fòrum oficialment.
La veritat és que fa il.lusió veure com aquell projecte que vaig presentar... al 2003! al Centre Cultural en una xerrada on la gent no sabia de què anaven els projectes Educatius de Ciutat ha anat creixent fins l'actualitat en què el PEC ja és una realitat activa i coneguda i que ha aportat moltes coses a Cambrils.
En primer lloc una aposta clara per posar l'educació en el centre de les preocupacions de l'ajuntament. En segon lloc, la participació ciutadana com a eina de treball, el PEC ha anat des dels seus inicis vinculat a un grup de persones que ha treballat molt pel projecte, que ha estat moltes hores en reunions, en debats, en xerrades, en grups de treball... deixant-se hores de la seva vida personal en favor de què Cambrils sigui una ciutat educadora. De vegades des de CiU de Cambrils es qüestiona aquesta participació quan diuen: "Ah! només hi han anat 98 persones. Això és poc". Bé, en primer lloc el PEC ha estat dels pocs projectes de participació nous que s'han impulsat en aquest mandat. En segon, comparant amb moltes altres ciutats que també l'han desenvolupat , Cambrils està en la franja més participativa. I en tercer lloc, la participació és quantitat però encara més és qualitat: precisament una tesina ha estudiat aquest aspecte de la qualitat deliberativa en el PEC de Cambrils i conclou que en efecte aquesta qualitat democràtica deliberativa sí que ha existit en el cas del PEC de Cambrils.
Jo crec que és una llàstima que el de Cambrils sigui l'únic PEC del Camp de TGN, però penso que forçosament això canviarà en el futur i que precisament una de les lliçons de la crisi sigui aquesta: que una societat que pot tenir més opcions de cara al futur és percisament aquella que més cuida la formació de la seva gent, sense descuidar aquells aspectes més de treball de valors dels seus ciutadans i ciutadanes, de construir ciutadania a través de tots els àmbits de la ciutat.
Aquí pots consultar un document que detalla les actuacions del PEC de Cambrils.
Un bon exemple del què ha treballat el PEC és el Consell d'Infants, una experiència que fa que els nens i nenes de 5è i 6è de primària siguin protagonistes analitzant determinades problemàtiques de la ciutat i portant les seves propostes al Ple de l'Ajuntament. Ha estat una experiència molt maca que durant el curs passat va abordar temes de cooperació i solidaritat, (aquí tens un vídeo que ho explica) i que aquest curs (i precisament aquest dissabte hi havia la primera sessió) aborda el tema de les festes i la cultura de Cambrils. Vaig estar una estona i realment era emocionant veure com es pot implicar els més joves en la cosa pública, com cal fer molta pedagogia dels valors de la democràcia perquè els joves i nens se'ls facin seus i com la participació en la vida de la ciutat cal aprendre-la de petit per a saber com es fa i per a poder reivindicar-la en el futur si és que els que manen aleshores no l'apliquen.
I ja per acabar va ser refrescant sentir el Jordi Borja parlar sobre l'estat actual de la democràcia i de la construcció de les ciutats. Realment el Jordi ha passat per molt , ha tingut molts rols diferents al llarg de la seva vida (universitari, viatger al voltant del món, diputat, regidor, etc) i la seva veu és clara, fresca, lúcida, crítica i sobretot l'encerta molt en les seves crues análisis. Gràcies Jordi per les teves paraules crítiques però que animen a seguir lluitant per a transformar el món.
dissabte, 12 de febrer del 2011
dime de lo que presumes y te diré de lo que careces...
En una d’aquestes inoblidables tertúlies amb què ens obsequia Ràdio Cambrils, el representant del PP de Cambrils sempre repeteix un mantra: que el PSOE va negar la crisi i no va reaccionar.
Jo dic normalmente que sí, que ZP va tardar en reaccionar a diferència del govern de Catalunya que sí que va ser capaç de refer el seu pacte de govern amb celeritat, i ho va fer perquè ICV-EUiA ho va plantejar després del nostre Congrès de Sabadell.
Un dia fins i tot vaig dir-li al representant del PP que ell semblava un vident perquè sempre deia que ells sí ue ho van dir. D’altres vegades en broma es fa el comentari que tant de bo el PP hagués alertat de la crisi i no ho va fer.
Però vet aquí que al final tot se sap i va ser el dijous 10 de febrer quan vam llegir aquesta notícia:
Es veu que el FMI ha encarregat una auditoria de l’època en què l’il.lustre Rodrigo Rato, actual president de Caja Madrid, va presidir l’organisme internacional. I les conclusions han estat demoledores per les tesis del PP: en síntesis Rato no en va encertar ni una, no va alertar de la crisi però sobretot va elogiar determinats comportaments especulatius que ens van portar a la crisi i després a la recessió mundial amb les repercussions de tots conegudes.
Quin desengany! Ara sabem que va ser precisament un destacat dirigent del PP qui més es va equivocar en alertar sobre la crisi que ens venia a sobre. Coses de la vida!
dijous, 3 de febrer del 2011
La demagògia i les promeses incomplertes de CiU
Deu ser dels pocs governs del món que menyspreen que la velocitat variable és eficaç des d'un punt de vista científic i tècnic. Experts i alcaldes coincideixen en què les mesures eren positives.
CiU torna a enganyar a la ciutadania perquè va prometre que eliminaria una mesura que va criticar demagògicament li ara s'adona que no pot eliminar-la.
La contradicció, improvisació i, directament, fer el contrari del que es va prometre ho podem veure en aquesta declaració d’Artur Mas a TV3 fa pocs mesos:
http://www.3cat24.cat/noticia/344477/altres/Mas-promet-eliminar-els-80-kmh-i-la-velocitat-variable-si-governa
diumenge, 30 de gener del 2011
Debat televisat amb arguments poc convincents de la dreta
Regularmente TDCAMP, la TV de Cambrils i del Baix Camp, oferiex un debat d’una hora i mitja de durada amb participación dels portaveus dels grups municipals. La veritat és que malgrat per mi el format sigui una mica dispers i els temes de vegades són reiteratius, no hi ha dubte que el debat té rellevància política perquè permet, fora dels encotillaments del Ple municipal, que els ciutadans i ciutadanes coneguin de primera mà què pensen i proposen els seus representants. En un poble/ciutat com Cambrils, la proximitat afegeix interès al debat, interès que s’incrementa davant les properes eleccions.
Per això vaig anar al debat amb interès, d’una banda per explicar les posicions d’ICV i del conjunt del govern però també per conéixer què dirien els grups de l’oposició.
Jo crec que s’ho van preparar perquè llegien molt. Però el que van dir va ser repetitiu i, com sempre, mancat de propostes.
La C. Cros, del PP, va insistir en què no es convoquen plens per por a les preguntes dels grups de l’oposició. La resposta va ser que en el darrer ple no havien fet ni una sola pregunta. A mi em va dir que darrerament no convocava la Comissió d’educació. Doncs sí, era de vacances, senyora Cros, i després era Nadal i Reis. Jo sí que era a l’ajuntament però vostè, no.
Mercè Dalmau de CIU va insistir en retreure al PSC que hagin fet fora del govern a un regidor. R Benaiges va recordar que era un tema de partit, que en efecte havia tingut un problema però que en els tres darrers mandats el PP havia fet fora un regidor i aleshores CIU no havia dit res.
Quan sento aquests comentaris que CIU, PP i PLIC repeteixen sovint, penso si no tenen res més a dir o a criticar. Sembla que no.
I el punt més reiterat va ser la crítica a la gestió econòmica: que si el deute quasi s’ha doblat, de 20 a 40 milions d’euros; que s’ha fet una mala gestió econòmica perquè s’ha fet un pla de sanejament… Jo vaig dir que trobava poc rigorós que barregessin les finances municipals, que del 2003 al 2007 van anar molt bé, amb la situació del 2008 fins ara en què els ingressos municipals havien disminuït en 7,5 milions d’euros, la qual cosa plantejava dues possibilitats:
- o bé retallar les despeses d’un any per l’altre d’un import equivalent, la qual cosa hagués obligat a tancar serveis que es venien donant fins aleshores
- fer una retallada progressiva que permetés reduir la despesa sense haver de tancar serveis. El 2010, un 6% de reducció de la despessa, el 2011, una reducció del 10%.
Vaig expressar el meu convenciment que la primera opció hagués estat la preferida per la dreta, mentre que la segona ha estat l’escollida pel govern d’esquerres. I fins i tot la representant de CiU va parlar de més retallades en el futur.
Per ICV aquesta política és errònia i va en contra de les capes socials més vulnerables, que perdrien aquest suport de l’ajuntament i va en contra del futur de Cambrils que es quedaria sense inversions per a preparar un futur amb més possibilitats. La inversió del Teatre-Auditori-Palau de Congressos pot ser certament elevada, però pot representar per Cambrils situar-se en el mapa del turisme de Congressos, per exemple, que pot ajudar a desestacionalitzar el turisme al llarg de tot l’any.
Aquesta és la diferència entre la dreta i l’esquerra de Cambrils: mentre uns només pensen en els comptes de l’ajuntament, els altres es preocupen en donar ajuts a qui més ho necessita, fer inversions per a sortir de la crisi i preparar a la ciutadania amb més formació per que tinguin més possibilitats en la seva vida.
divendres, 14 de gener del 2011
El cas dels ex-professors/es de l'Escola d'Adults de Cambrils
Al novembre de 2007 determinats professors i professores que havien treballat a l'Escola d'Adults de Cambrils van llançar greus acusacions contra el Govern de l'Ajuntament de Cambrils i els seus responsables polítics i tècnics: s'havien manipulat les bases d'unes oposicions a l'any 2003 per a cobrir una plaça de tècnic d'Educació amb l'objectiu d'afavorir una persona en concret (és a dir, s'havia comès prevaricació), i s'havien exercit fortes pressions contra determinats professors de l'Escola d'Adults (és a dir, assetjament laboral/mobbing).
Destacaven dos fets curiosos: havien passat 4 anys des que s'havien realitzat les oposicions, i mai ningú havia presentat cap reclamació, denúncia, impugnació o similar. I a més, en aquestes oposicions formava part del tribunal un representant de CiU, que, a més, havia estat nomenat per part dels grups de l'oposició: PP, PLIC i CIU. Aquesta representant mai havia formulat cap denúncia, i havia firmat totes les actes del procés. Les bases de les oposicions s'havien canviat, és cert, augmentant el temari per tal d'actualitzar-lo i ampliant els mèrits de les bases per a recollir millor la tasca professional dels qui es presentessin. Bases que van ser aprovades en Comissió Informativa per part de tots els grups polítics.
La denúncia de mobbing s'havia formulat perquè determinats professors van patir baixes laborals i suposadament eren producte de l'assetjament que s'havia fet contra ells/elles.
El govern de l'ajuntament ha donat en aquests 3 anys tota mena d'informació sobre el tema: es van mostrar les bases de les oposicions, es van mostrar i justificar els canvis realitzats, es van mostrar les actes de les oposicions i com havien anat, veient-se que els grups de l'oposició havien estat presents i format part del tribunal, etc, etc.
No obstant les explicacions i més explicacions per part d'uns, els ex-professors persistien en escampar l'ombra de la sospita, malgrat no adduir cap prova que fonamentés les seves greus acusacions.
Això sí, van trobar un excel.lent aliat en CIU, PLIC i PP, que van donar recolzament a les seves queixes i denúncies, de manera reiterada al llarg del temps, evidenciant que havien fet seva la teoria del "tot s'hi val" en política.
Què fer en aquesta situació per a restituir el bon nom de les persones i de les institucions? Què fer per evitar que al final s'instal.li entre la gent la sospita que algú ha estat cometent actuacions irregulars?
Finalment es va decidir presentar una querella contra els ex-professors per a saber si amb la seva actuació havien comès un delicte de calúmnia. Això ens demostra que la percepció que es tenia era de què les acusacions havien anat massa lluny i que a sobre algú (llegeixi's grups de l'oposició de l'ajuntament) en volia treure rendiment polític, tot i que en fer-ho, incorria en greus incoherències, donat que ells van formar part del tribunal de les oposicions.
Què va dir el jutge? Doncs el jutge va apreciar en la sentència que no s'havia comès cap delicte de calumnia. Aquesta sentència exculpatòria -que en un primer moment pot desconcertar- s'entén molt clarament quan es llegeixen les declaracions dels ex-professors davant del jutge. En reproduïm alguns extractes en una altra entrada d'aquest blog per il.lustrar el que volem dir. Dels 5 exprofessors, un va declarar que se l'havia manipulat perquè ell no havia volgut participar. Els altres 4 diuen de manera molt clara, que no deixa lloc a interpretacions, que en cap cas van apreciar irregularitats en les oposicions ni atribueixen a ningú el fet d'haver patit determinades baixes mèdiques.
Per tant des del govern de l'ajuntament ens donem per satisfets en veure com no s'han ratificat en seu judicial les suposades acusacions d'irregularitats. Això explica que no s'hagi continuat amb cap més acció judicial perquè no tindria cap sentit.
Realment, un cop analitzades les declaracions, la pregunta és: per arribar a aquest final ens han tingut durant 3 anys fent contínues denúncies públiques, portant el tema al Ple de l'Ajuntament cada dos per tres? Si tant els ex-professors com CIU, PP i PLIC sabien que les greus acusacions no tenien base, perquè han actuat així? Apunto algunes possibles explicacions: "embruta que alguna cosa queda", erosionar el govern escampant sospites per si al final calaven entre alguns sectors socials, desgastar el bon nom d'algunes persones, possiblement venjances personals d'algú que va veure arribat el moment de passar comptes, trencament del tripartit a l'inici del seu segon mandat ...
Ara bé, és responsable aquesta actuació per part dels partits de l'oposició de Cambrils? Veritablement així es vol construir una alternativa política per Cambrils? Des de la demagògia i des de les afirmacions tendencioses que amaguen la veritat sota les seves paraules? I és que difícilment es poden denunciar irregularitats en unes oposicions on ells mateixos van formar part del tribunal, i de les quals mai es van presentar proves concretes.
De vegades ens queixem de la desafecció ciutadana envers la política. En aquests tres anys tenim un bon exemple d'allò que causa desencís entre la ciutadania: denúncies gratuïtes, crítiques sense fonament, sospites d'actuacions irregulars que mai han existit. I per acabar exigir al govern que demani disculpes per haver intentat netejar el seu bon nom. Increïble.
Destacaven dos fets curiosos: havien passat 4 anys des que s'havien realitzat les oposicions, i mai ningú havia presentat cap reclamació, denúncia, impugnació o similar. I a més, en aquestes oposicions formava part del tribunal un representant de CiU, que, a més, havia estat nomenat per part dels grups de l'oposició: PP, PLIC i CIU. Aquesta representant mai havia formulat cap denúncia, i havia firmat totes les actes del procés. Les bases de les oposicions s'havien canviat, és cert, augmentant el temari per tal d'actualitzar-lo i ampliant els mèrits de les bases per a recollir millor la tasca professional dels qui es presentessin. Bases que van ser aprovades en Comissió Informativa per part de tots els grups polítics.
La denúncia de mobbing s'havia formulat perquè determinats professors van patir baixes laborals i suposadament eren producte de l'assetjament que s'havia fet contra ells/elles.
El govern de l'ajuntament ha donat en aquests 3 anys tota mena d'informació sobre el tema: es van mostrar les bases de les oposicions, es van mostrar i justificar els canvis realitzats, es van mostrar les actes de les oposicions i com havien anat, veient-se que els grups de l'oposició havien estat presents i format part del tribunal, etc, etc.
No obstant les explicacions i més explicacions per part d'uns, els ex-professors persistien en escampar l'ombra de la sospita, malgrat no adduir cap prova que fonamentés les seves greus acusacions.
Això sí, van trobar un excel.lent aliat en CIU, PLIC i PP, que van donar recolzament a les seves queixes i denúncies, de manera reiterada al llarg del temps, evidenciant que havien fet seva la teoria del "tot s'hi val" en política.
Què fer en aquesta situació per a restituir el bon nom de les persones i de les institucions? Què fer per evitar que al final s'instal.li entre la gent la sospita que algú ha estat cometent actuacions irregulars?
Finalment es va decidir presentar una querella contra els ex-professors per a saber si amb la seva actuació havien comès un delicte de calúmnia. Això ens demostra que la percepció que es tenia era de què les acusacions havien anat massa lluny i que a sobre algú (llegeixi's grups de l'oposició de l'ajuntament) en volia treure rendiment polític, tot i que en fer-ho, incorria en greus incoherències, donat que ells van formar part del tribunal de les oposicions.
Què va dir el jutge? Doncs el jutge va apreciar en la sentència que no s'havia comès cap delicte de calumnia. Aquesta sentència exculpatòria -que en un primer moment pot desconcertar- s'entén molt clarament quan es llegeixen les declaracions dels ex-professors davant del jutge. En reproduïm alguns extractes en una altra entrada d'aquest blog per il.lustrar el que volem dir. Dels 5 exprofessors, un va declarar que se l'havia manipulat perquè ell no havia volgut participar. Els altres 4 diuen de manera molt clara, que no deixa lloc a interpretacions, que en cap cas van apreciar irregularitats en les oposicions ni atribueixen a ningú el fet d'haver patit determinades baixes mèdiques.
Per tant des del govern de l'ajuntament ens donem per satisfets en veure com no s'han ratificat en seu judicial les suposades acusacions d'irregularitats. Això explica que no s'hagi continuat amb cap més acció judicial perquè no tindria cap sentit.
Realment, un cop analitzades les declaracions, la pregunta és: per arribar a aquest final ens han tingut durant 3 anys fent contínues denúncies públiques, portant el tema al Ple de l'Ajuntament cada dos per tres? Si tant els ex-professors com CIU, PP i PLIC sabien que les greus acusacions no tenien base, perquè han actuat així? Apunto algunes possibles explicacions: "embruta que alguna cosa queda", erosionar el govern escampant sospites per si al final calaven entre alguns sectors socials, desgastar el bon nom d'algunes persones, possiblement venjances personals d'algú que va veure arribat el moment de passar comptes, trencament del tripartit a l'inici del seu segon mandat ...
Ara bé, és responsable aquesta actuació per part dels partits de l'oposició de Cambrils? Veritablement així es vol construir una alternativa política per Cambrils? Des de la demagògia i des de les afirmacions tendencioses que amaguen la veritat sota les seves paraules? I és que difícilment es poden denunciar irregularitats en unes oposicions on ells mateixos van formar part del tribunal, i de les quals mai es van presentar proves concretes.
De vegades ens queixem de la desafecció ciutadana envers la política. En aquests tres anys tenim un bon exemple d'allò que causa desencís entre la ciutadania: denúncies gratuïtes, crítiques sense fonament, sospites d'actuacions irregulars que mai han existit. I per acabar exigir al govern que demani disculpes per haver intentat netejar el seu bon nom. Increïble.
dijous, 13 de gener del 2011
De contractes milionaris a expolítics com Aznar o González...
Vergonyós, fer el contrari del que es diu, la cara més fastigosa de la política, la cara de la política que provoca desafecció... qualificatius durs però justificats davant del que sabem dels contractes de les elèctriques i altres grans empreses a ex-presidents de govern com Aznar i González.
Reprodueixo un encertat comentari del Joan Herrera sobre el fitxatge d'Aznar:
I ara resulta que segons Aznar, no hi ha diners per a l'estat de les autonomies, però sí per a que ell cobri un sou com a ex-president a càrrec de tots els contribuents, que sumat a la resta de sous li reporten 1 milió d'euros l'any. Quina barra!
Reprodueixo un encertat comentari del Joan Herrera sobre el fitxatge d'Aznar:
diumenge, 9 de gener del 2011
La Carme Cros, la bici i la furgoneta
La veritat que mai m’hagués pensat que seria notícia que jo anés en bici o que tingués una furgoneta. I menys que això passés en el decurs d’un Ple municipal on es parlava dels Pressupostos municipals.
Però tractant-se de la sra Carme Cros, del PP de Cambrils, la cosa és diferent: ja estem acostumats a la seva agressivitat i darrerament s’ha passat als atacs personals que treu quan se li esgoten els arguments polítics. Per això quan es va despenjar acusant-me de què el futur és anar en bici però jo en realitat vaig en furgoneta, no em va sorprendre.
Miri, sra. Cros: Quan la gent escolta aquestes paraules, somriu perquè les troba ridícules i fora de to. Somriu perquè molta gent sap que el regidor Salvador Matas es desplaça dins de Cambrils en bicicleta des de fa molts anys i per tant predica allò que practica (no com altres). Somriu perquè cada cop més gent a Cambrils i arreu d’Europa (i del món) va en bici i resulta que no ningú els ho ha imposat sinó que ho fan per convenciment. I somriu perquè tenir una furgoneta no és cap crim, sigui la meva, que tinc per fer sortides i dormir a dintre o qualsevol altre. Es un pecat que m’agradi la muntanya i la natura? Crec que no. Contamina molt? Doncs suposo que com totes, encara que a la meva furgoneta sempre hi poso biodièsiel.
Miri sra. Cros, no sé quins cotxes té vostè (seria bo que ho expliqués a la ciutadania), però em sento orgullós d’anar en bici i de tenir una furgoneta; suposo que la seva intenció era posar-me en contradicció entre el que dic i el que faig: doncs no, faig el que dic i dic el que faig.
És més, crec que si tots anéssim sempre que fos possible en bici per la nostra ciutat i reservéssim el cotxe (o furgoneta) per als viatges, les nostres ciutats serien molt més agradables i la contaminació baixaria molt.
Igual que baixaria si el transport públic fos més utilitzat, si hi hagués més freqüència en trens i busos, si es fes d’una vegada el TRAMCAMP. O si s’impulsés de debò el cotxe elèctric. Són mesures que el meu partit ICV ha defensat des de sempre i que jo comparteixo i practico. Mesures que creen ocupació i que serveixen per reduir la nostra dependència envers el petroli.
Miri sra Cros: No ofèn qui vol sinò qui pot. I vostè amb el seu estil agressiu, sota pretext de diferències de dreta–esquerra, no sap veure que les persones són també importants i que s’han de respectar. Que una cosa és el debat polític i una altra són les persones.
Un dia es despenja criticant a una persona que es presenta lícitament a unes oposicions i les guanya; un altre dia expulsa a un regidor del seu grup municipal; un altre es baralla amb els membres del Consell Comarcal;...
Sra. Cros: podríem seguir, però no val la pena. Malgrat sempre he volgut mantenir el respecte i unes relacions personals cordials amb els regidors d’altres partits, dins de les lògiques discrepàncies polítiques, malgrat uns siguin de dretes i altres d’esquerres, amb vostè aquesta relació és impossible. Espero que canviï aquesta actitud agressiva i deixi els atacs personals, que són el recurs de qui no té arguments de pes.
Salvador Matas, regidor d’ICV a l’Ajuntament de Cambrils
dimarts, 4 de gener del 2011
Tòpics contra les persones migrades
Si en lloc d'anar escampant tòpics i clixés contra les persones migrades , s'expliqués el que hi ha de cert en cada cas, la nostra societat milloraria molt... malgrat que alguns perdrien molts vots!
Joves d'Esquerra Verda: la juventut antiracista de Catalunya, felicitats per la vostra feina.
Joves d'Esquerra Verda: la juventut antiracista de Catalunya, felicitats per la vostra feina.
dijous, 2 de desembre del 2010
dilluns, 29 de novembre del 2010
Sobre l'afer del PSC de Cambrils amb Oliver Klein
En relació a les afirmacions efectuades per Robert Benaiges en roda de premsa aquest matí 29 de novembre, fent referència al regidor Oliver Klein, ICV de Cambrils vol efectuar les següents precisions:
- en cap moment el Grup Municipal d’ICV ha expressat cap mena de suport, ni vist-i-plau a què es demani l’acta de regidor al sr. Oliver Klein. Es errònia l’afirmació de Robert Benaiges referent a aquest suposat suport que mai ho ha existit. Al GM d’ICV se’l va informar de la situació creada dins del GM del PSC i del PSC de Cambrils però ni se li va demanar cap mena de suport, donat que es tracta d’un tema intern del PSC, , ni ICV va donar cap mena de suport ni va avalar la decisió de cap manera.
- Ben al contrari la valoració que fem des d’ICV de Cambrils sobre aquesta situació és que d’un tema intern del grup socialista, que pertoca resoldre dins del PSC de Cambrils, s’ha passat a una situació que afecta o pot afectar negativament a l’estabilitat del govern actual. Des d’ICV demanem que se separin les possibles desavinences o debats interns del partit de l’estabilitat del govern cambrilenc, que entenem cal garantir per tal de seguir mantenint una bona gestió dels afers públics. A 6 mesos de les properes eleccions municipals no és el moment de crear inestabilitat política: cal acabar el mandat amb la màxima estabilitat.
ICV de Cambrils restarem a l’espera de com es van produint els esdeveniments
dimarts, 23 de novembre del 2010
dimecres, 17 de novembre del 2010
PP de Catalunya: superant totes les línies vermelles
Ahir vam saber que el PP de Catalunya ha publicat al seu web un videojoc on es tracta de matar immigrants il.legals, independentistes i punxar els impostos. A un costat surten els aturats, no sé què els fan però molt bo no deu ser.
Es un autèntic insult a les persones, és trepitjar totes les línies vermelles d'una societat que vol ser democràtica.
Es jugar a la xenofòbia d'una manera impròpia d'un parti democràtic, però que ens mostra la veritable cara que el PP ha triat per Catalunya: jugar a ser un partit d'extrema dreta, un partit racista, a veure quants vots pot esgarrapar a Plataforma per Catalunya.
Jo els diria que se'n vagin al País Valencià o a Madrid a fer aquests experiments i que deixin en pau a la societat catalana, que malgrat el fort increment de persones nouvingudes en els darrers anys, ens en estem sortint i prou bé. Com es pot ser tan miserable per jugar amb la convivència!
diumenge, 7 de novembre del 2010
No volem el cementiri nuclear a Catalunya!
dimecres, 27 d’octubre del 2010
dimarts, 26 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)