divendres, 14 de gener del 2011
El cas dels ex-professors/es de l'Escola d'Adults de Cambrils
Al novembre de 2007 determinats professors i professores que havien treballat a l'Escola d'Adults de Cambrils van llançar greus acusacions contra el Govern de l'Ajuntament de Cambrils i els seus responsables polítics i tècnics: s'havien manipulat les bases d'unes oposicions a l'any 2003 per a cobrir una plaça de tècnic d'Educació amb l'objectiu d'afavorir una persona en concret (és a dir, s'havia comès prevaricació), i s'havien exercit fortes pressions contra determinats professors de l'Escola d'Adults (és a dir, assetjament laboral/mobbing).
Destacaven dos fets curiosos: havien passat 4 anys des que s'havien realitzat les oposicions, i mai ningú havia presentat cap reclamació, denúncia, impugnació o similar. I a més, en aquestes oposicions formava part del tribunal un representant de CiU, que, a més, havia estat nomenat per part dels grups de l'oposició: PP, PLIC i CIU. Aquesta representant mai havia formulat cap denúncia, i havia firmat totes les actes del procés. Les bases de les oposicions s'havien canviat, és cert, augmentant el temari per tal d'actualitzar-lo i ampliant els mèrits de les bases per a recollir millor la tasca professional dels qui es presentessin. Bases que van ser aprovades en Comissió Informativa per part de tots els grups polítics.
La denúncia de mobbing s'havia formulat perquè determinats professors van patir baixes laborals i suposadament eren producte de l'assetjament que s'havia fet contra ells/elles.
El govern de l'ajuntament ha donat en aquests 3 anys tota mena d'informació sobre el tema: es van mostrar les bases de les oposicions, es van mostrar i justificar els canvis realitzats, es van mostrar les actes de les oposicions i com havien anat, veient-se que els grups de l'oposició havien estat presents i format part del tribunal, etc, etc.
No obstant les explicacions i més explicacions per part d'uns, els ex-professors persistien en escampar l'ombra de la sospita, malgrat no adduir cap prova que fonamentés les seves greus acusacions.
Això sí, van trobar un excel.lent aliat en CIU, PLIC i PP, que van donar recolzament a les seves queixes i denúncies, de manera reiterada al llarg del temps, evidenciant que havien fet seva la teoria del "tot s'hi val" en política.
Què fer en aquesta situació per a restituir el bon nom de les persones i de les institucions? Què fer per evitar que al final s'instal.li entre la gent la sospita que algú ha estat cometent actuacions irregulars?
Finalment es va decidir presentar una querella contra els ex-professors per a saber si amb la seva actuació havien comès un delicte de calúmnia. Això ens demostra que la percepció que es tenia era de què les acusacions havien anat massa lluny i que a sobre algú (llegeixi's grups de l'oposició de l'ajuntament) en volia treure rendiment polític, tot i que en fer-ho, incorria en greus incoherències, donat que ells van formar part del tribunal de les oposicions.
Què va dir el jutge? Doncs el jutge va apreciar en la sentència que no s'havia comès cap delicte de calumnia. Aquesta sentència exculpatòria -que en un primer moment pot desconcertar- s'entén molt clarament quan es llegeixen les declaracions dels ex-professors davant del jutge. En reproduïm alguns extractes en una altra entrada d'aquest blog per il.lustrar el que volem dir. Dels 5 exprofessors, un va declarar que se l'havia manipulat perquè ell no havia volgut participar. Els altres 4 diuen de manera molt clara, que no deixa lloc a interpretacions, que en cap cas van apreciar irregularitats en les oposicions ni atribueixen a ningú el fet d'haver patit determinades baixes mèdiques.
Per tant des del govern de l'ajuntament ens donem per satisfets en veure com no s'han ratificat en seu judicial les suposades acusacions d'irregularitats. Això explica que no s'hagi continuat amb cap més acció judicial perquè no tindria cap sentit.
Realment, un cop analitzades les declaracions, la pregunta és: per arribar a aquest final ens han tingut durant 3 anys fent contínues denúncies públiques, portant el tema al Ple de l'Ajuntament cada dos per tres? Si tant els ex-professors com CIU, PP i PLIC sabien que les greus acusacions no tenien base, perquè han actuat així? Apunto algunes possibles explicacions: "embruta que alguna cosa queda", erosionar el govern escampant sospites per si al final calaven entre alguns sectors socials, desgastar el bon nom d'algunes persones, possiblement venjances personals d'algú que va veure arribat el moment de passar comptes, trencament del tripartit a l'inici del seu segon mandat ...
Ara bé, és responsable aquesta actuació per part dels partits de l'oposició de Cambrils? Veritablement així es vol construir una alternativa política per Cambrils? Des de la demagògia i des de les afirmacions tendencioses que amaguen la veritat sota les seves paraules? I és que difícilment es poden denunciar irregularitats en unes oposicions on ells mateixos van formar part del tribunal, i de les quals mai es van presentar proves concretes.
De vegades ens queixem de la desafecció ciutadana envers la política. En aquests tres anys tenim un bon exemple d'allò que causa desencís entre la ciutadania: denúncies gratuïtes, crítiques sense fonament, sospites d'actuacions irregulars que mai han existit. I per acabar exigir al govern que demani disculpes per haver intentat netejar el seu bon nom. Increïble.
Destacaven dos fets curiosos: havien passat 4 anys des que s'havien realitzat les oposicions, i mai ningú havia presentat cap reclamació, denúncia, impugnació o similar. I a més, en aquestes oposicions formava part del tribunal un representant de CiU, que, a més, havia estat nomenat per part dels grups de l'oposició: PP, PLIC i CIU. Aquesta representant mai havia formulat cap denúncia, i havia firmat totes les actes del procés. Les bases de les oposicions s'havien canviat, és cert, augmentant el temari per tal d'actualitzar-lo i ampliant els mèrits de les bases per a recollir millor la tasca professional dels qui es presentessin. Bases que van ser aprovades en Comissió Informativa per part de tots els grups polítics.
La denúncia de mobbing s'havia formulat perquè determinats professors van patir baixes laborals i suposadament eren producte de l'assetjament que s'havia fet contra ells/elles.
El govern de l'ajuntament ha donat en aquests 3 anys tota mena d'informació sobre el tema: es van mostrar les bases de les oposicions, es van mostrar i justificar els canvis realitzats, es van mostrar les actes de les oposicions i com havien anat, veient-se que els grups de l'oposició havien estat presents i format part del tribunal, etc, etc.
No obstant les explicacions i més explicacions per part d'uns, els ex-professors persistien en escampar l'ombra de la sospita, malgrat no adduir cap prova que fonamentés les seves greus acusacions.
Això sí, van trobar un excel.lent aliat en CIU, PLIC i PP, que van donar recolzament a les seves queixes i denúncies, de manera reiterada al llarg del temps, evidenciant que havien fet seva la teoria del "tot s'hi val" en política.
Què fer en aquesta situació per a restituir el bon nom de les persones i de les institucions? Què fer per evitar que al final s'instal.li entre la gent la sospita que algú ha estat cometent actuacions irregulars?
Finalment es va decidir presentar una querella contra els ex-professors per a saber si amb la seva actuació havien comès un delicte de calúmnia. Això ens demostra que la percepció que es tenia era de què les acusacions havien anat massa lluny i que a sobre algú (llegeixi's grups de l'oposició de l'ajuntament) en volia treure rendiment polític, tot i que en fer-ho, incorria en greus incoherències, donat que ells van formar part del tribunal de les oposicions.
Què va dir el jutge? Doncs el jutge va apreciar en la sentència que no s'havia comès cap delicte de calumnia. Aquesta sentència exculpatòria -que en un primer moment pot desconcertar- s'entén molt clarament quan es llegeixen les declaracions dels ex-professors davant del jutge. En reproduïm alguns extractes en una altra entrada d'aquest blog per il.lustrar el que volem dir. Dels 5 exprofessors, un va declarar que se l'havia manipulat perquè ell no havia volgut participar. Els altres 4 diuen de manera molt clara, que no deixa lloc a interpretacions, que en cap cas van apreciar irregularitats en les oposicions ni atribueixen a ningú el fet d'haver patit determinades baixes mèdiques.
Per tant des del govern de l'ajuntament ens donem per satisfets en veure com no s'han ratificat en seu judicial les suposades acusacions d'irregularitats. Això explica que no s'hagi continuat amb cap més acció judicial perquè no tindria cap sentit.
Realment, un cop analitzades les declaracions, la pregunta és: per arribar a aquest final ens han tingut durant 3 anys fent contínues denúncies públiques, portant el tema al Ple de l'Ajuntament cada dos per tres? Si tant els ex-professors com CIU, PP i PLIC sabien que les greus acusacions no tenien base, perquè han actuat així? Apunto algunes possibles explicacions: "embruta que alguna cosa queda", erosionar el govern escampant sospites per si al final calaven entre alguns sectors socials, desgastar el bon nom d'algunes persones, possiblement venjances personals d'algú que va veure arribat el moment de passar comptes, trencament del tripartit a l'inici del seu segon mandat ...
Ara bé, és responsable aquesta actuació per part dels partits de l'oposició de Cambrils? Veritablement així es vol construir una alternativa política per Cambrils? Des de la demagògia i des de les afirmacions tendencioses que amaguen la veritat sota les seves paraules? I és que difícilment es poden denunciar irregularitats en unes oposicions on ells mateixos van formar part del tribunal, i de les quals mai es van presentar proves concretes.
De vegades ens queixem de la desafecció ciutadana envers la política. En aquests tres anys tenim un bon exemple d'allò que causa desencís entre la ciutadania: denúncies gratuïtes, crítiques sense fonament, sospites d'actuacions irregulars que mai han existit. I per acabar exigir al govern que demani disculpes per haver intentat netejar el seu bon nom. Increïble.
dijous, 13 de gener del 2011
De contractes milionaris a expolítics com Aznar o González...
Vergonyós, fer el contrari del que es diu, la cara més fastigosa de la política, la cara de la política que provoca desafecció... qualificatius durs però justificats davant del que sabem dels contractes de les elèctriques i altres grans empreses a ex-presidents de govern com Aznar i González.
Reprodueixo un encertat comentari del Joan Herrera sobre el fitxatge d'Aznar:
I ara resulta que segons Aznar, no hi ha diners per a l'estat de les autonomies, però sí per a que ell cobri un sou com a ex-president a càrrec de tots els contribuents, que sumat a la resta de sous li reporten 1 milió d'euros l'any. Quina barra!
Reprodueixo un encertat comentari del Joan Herrera sobre el fitxatge d'Aznar:
diumenge, 9 de gener del 2011
La Carme Cros, la bici i la furgoneta
La veritat que mai m’hagués pensat que seria notícia que jo anés en bici o que tingués una furgoneta. I menys que això passés en el decurs d’un Ple municipal on es parlava dels Pressupostos municipals.
Però tractant-se de la sra Carme Cros, del PP de Cambrils, la cosa és diferent: ja estem acostumats a la seva agressivitat i darrerament s’ha passat als atacs personals que treu quan se li esgoten els arguments polítics. Per això quan es va despenjar acusant-me de què el futur és anar en bici però jo en realitat vaig en furgoneta, no em va sorprendre.
Miri, sra. Cros: Quan la gent escolta aquestes paraules, somriu perquè les troba ridícules i fora de to. Somriu perquè molta gent sap que el regidor Salvador Matas es desplaça dins de Cambrils en bicicleta des de fa molts anys i per tant predica allò que practica (no com altres). Somriu perquè cada cop més gent a Cambrils i arreu d’Europa (i del món) va en bici i resulta que no ningú els ho ha imposat sinó que ho fan per convenciment. I somriu perquè tenir una furgoneta no és cap crim, sigui la meva, que tinc per fer sortides i dormir a dintre o qualsevol altre. Es un pecat que m’agradi la muntanya i la natura? Crec que no. Contamina molt? Doncs suposo que com totes, encara que a la meva furgoneta sempre hi poso biodièsiel.
Miri sra. Cros, no sé quins cotxes té vostè (seria bo que ho expliqués a la ciutadania), però em sento orgullós d’anar en bici i de tenir una furgoneta; suposo que la seva intenció era posar-me en contradicció entre el que dic i el que faig: doncs no, faig el que dic i dic el que faig.
És més, crec que si tots anéssim sempre que fos possible en bici per la nostra ciutat i reservéssim el cotxe (o furgoneta) per als viatges, les nostres ciutats serien molt més agradables i la contaminació baixaria molt.
Igual que baixaria si el transport públic fos més utilitzat, si hi hagués més freqüència en trens i busos, si es fes d’una vegada el TRAMCAMP. O si s’impulsés de debò el cotxe elèctric. Són mesures que el meu partit ICV ha defensat des de sempre i que jo comparteixo i practico. Mesures que creen ocupació i que serveixen per reduir la nostra dependència envers el petroli.
Miri sra Cros: No ofèn qui vol sinò qui pot. I vostè amb el seu estil agressiu, sota pretext de diferències de dreta–esquerra, no sap veure que les persones són també importants i que s’han de respectar. Que una cosa és el debat polític i una altra són les persones.
Un dia es despenja criticant a una persona que es presenta lícitament a unes oposicions i les guanya; un altre dia expulsa a un regidor del seu grup municipal; un altre es baralla amb els membres del Consell Comarcal;...
Sra. Cros: podríem seguir, però no val la pena. Malgrat sempre he volgut mantenir el respecte i unes relacions personals cordials amb els regidors d’altres partits, dins de les lògiques discrepàncies polítiques, malgrat uns siguin de dretes i altres d’esquerres, amb vostè aquesta relació és impossible. Espero que canviï aquesta actitud agressiva i deixi els atacs personals, que són el recurs de qui no té arguments de pes.
Salvador Matas, regidor d’ICV a l’Ajuntament de Cambrils
dimarts, 4 de gener del 2011
Tòpics contra les persones migrades
Si en lloc d'anar escampant tòpics i clixés contra les persones migrades , s'expliqués el que hi ha de cert en cada cas, la nostra societat milloraria molt... malgrat que alguns perdrien molts vots!
Joves d'Esquerra Verda: la juventut antiracista de Catalunya, felicitats per la vostra feina.
Joves d'Esquerra Verda: la juventut antiracista de Catalunya, felicitats per la vostra feina.
dijous, 2 de desembre del 2010
dilluns, 29 de novembre del 2010
Sobre l'afer del PSC de Cambrils amb Oliver Klein
En relació a les afirmacions efectuades per Robert Benaiges en roda de premsa aquest matí 29 de novembre, fent referència al regidor Oliver Klein, ICV de Cambrils vol efectuar les següents precisions:
- en cap moment el Grup Municipal d’ICV ha expressat cap mena de suport, ni vist-i-plau a què es demani l’acta de regidor al sr. Oliver Klein. Es errònia l’afirmació de Robert Benaiges referent a aquest suposat suport que mai ho ha existit. Al GM d’ICV se’l va informar de la situació creada dins del GM del PSC i del PSC de Cambrils però ni se li va demanar cap mena de suport, donat que es tracta d’un tema intern del PSC, , ni ICV va donar cap mena de suport ni va avalar la decisió de cap manera.
- Ben al contrari la valoració que fem des d’ICV de Cambrils sobre aquesta situació és que d’un tema intern del grup socialista, que pertoca resoldre dins del PSC de Cambrils, s’ha passat a una situació que afecta o pot afectar negativament a l’estabilitat del govern actual. Des d’ICV demanem que se separin les possibles desavinences o debats interns del partit de l’estabilitat del govern cambrilenc, que entenem cal garantir per tal de seguir mantenint una bona gestió dels afers públics. A 6 mesos de les properes eleccions municipals no és el moment de crear inestabilitat política: cal acabar el mandat amb la màxima estabilitat.
ICV de Cambrils restarem a l’espera de com es van produint els esdeveniments
dimarts, 23 de novembre del 2010
dimecres, 17 de novembre del 2010
PP de Catalunya: superant totes les línies vermelles
Ahir vam saber que el PP de Catalunya ha publicat al seu web un videojoc on es tracta de matar immigrants il.legals, independentistes i punxar els impostos. A un costat surten els aturats, no sé què els fan però molt bo no deu ser.
Es un autèntic insult a les persones, és trepitjar totes les línies vermelles d'una societat que vol ser democràtica.
Es jugar a la xenofòbia d'una manera impròpia d'un parti democràtic, però que ens mostra la veritable cara que el PP ha triat per Catalunya: jugar a ser un partit d'extrema dreta, un partit racista, a veure quants vots pot esgarrapar a Plataforma per Catalunya.
Jo els diria que se'n vagin al País Valencià o a Madrid a fer aquests experiments i que deixin en pau a la societat catalana, que malgrat el fort increment de persones nouvingudes en els darrers anys, ens en estem sortint i prou bé. Com es pot ser tan miserable per jugar amb la convivència!
diumenge, 7 de novembre del 2010
No volem el cementiri nuclear a Catalunya!
dimecres, 27 d’octubre del 2010
dimarts, 26 d’octubre del 2010
diumenge, 24 d’octubre del 2010
Vigilem què pot passar si CIU torna a la Generalitat!
Un dels grans perills d'aquesta campanya és que, atordits pel gran soroll mediàtic que ha generat la dreta política, social i de mitjans de comunicació contra el govern d'Entesa, la gent es deixi emportar per la desil.lusió i la resignació i s'abstingui de votar les forces d'esquerres i en especial ICV-EUiA.
Crec que hem de fer un gran esforç per explicar què passarà amb un govern de CIU a la Generalitat, què ens passarà coma país i el gran retrocès a tots els nivells que podem patir.
I com a mostra un botó: la Proposta 433 del Programa Electoral de Convergència i Unió.
"Proposarem la creació d’un contracte d’aprenentatge dels oficis, de caràcter no retribuït i sense cost per a l’empresa, per a la formació professional dels estudiants dins les empreses."
Una retallada de frets impressionant: contractar joves de gratis a les empreses. No n'hi ha prou amb les pràctiques que fan els qui estudien un Cicle Formatiu (400h no retribuïdes amb un objectiu formatiu): ara estaran treballant de gratis per sempre més, sense cobrar, sense cotitzar i quan s'acabin a niran a l'atur sense pretació d'atur.
Contra aquest futur de CIU no ens hem de resignar!
dissabte, 23 d’octubre del 2010
Endarrerir l'edat de la jubilació amb l'atur juvenil axistent avui en dia pot tenir conseqüències catastròfiques
divendres, 22 d’octubre del 2010
Jo no t'espero
La visita de Joseph Ratzinger ha estat precedida de les seves declaracions sobre els abusos sexuals del clergat en què optava per la penitència com a via de reparació. També és responsable de no col·laborar en el repartiment de preservatius a l’Àfrica, de la segregació a l’escola, d’oposar-se al dret al propi cos de les dones i al dret a l’avortament, i de negar la igualtat de drets de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.
Cal recordar que l'Estat de Ciutat del Vaticà no és membre de l'ONU i que no ha signat ni ratificat els pactes internacionals de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ni de Drets Civils i Polítics, ni el destinat a abolir la pena de mort, ni per a la protecció dels drets de totes les treballadores i els treballadors migratoris i dels seus familiars, i tampoc la Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona.
Els homes i les dones d'ICV-EUiA manifestem:
· La nostra indignació per les declaracions del Papa sobre els casos de pederàstia i la constant inhibició de l'Església Catòlica pel que fa a la reparació de les víctimes d'abusos.
· La immoralitat de les seves manifestacions quan compara l’ateisme amb el nazisme.
· El nostre rebuig a les declaracions de l'arquebisbe de Tarragona en què incita a desobeir les lleis civils d'aquest Estat, concretament la llei de la interrupció voluntària de l’embaràs.
· El nostre respecte amb els cristians i les cristianes de base que mostren públicament el seu desacord amb les actituds antidemocràtiques de la jerarquia eclesiàstica.
· La nostra decisió que cap representant institucional ni polític d’ICV-EUiA assisteixi, com a tal, a les cerimònies religioses que s’organitzin amb motiu de la visita. En conseqüència, demanem el mateix dels restants representants de les institucions públiques.
Els homes i les dones d'ICV-EUiA exigim:
· Que, garantida la seguretat, els costos de la visita siguin sufragats íntegrament per l'Església Catòlica.
· La revocació dels Acords entre l’Estat espanyol i la Santa Seu, impropis d’un estat democràtic i laic.
dijous, 14 d’octubre del 2010
Ja s'ha aprovat el Pla d'aigua de la Generalitat
http://elperiodico.cat/ca/noticias/opinion/20100920/plan-agua-casi-perfecto/487511.shtml
dimecres, 13 d’octubre del 2010
Fets diversos del 12 d'octubre de 2010
Ahir va ser un 12 d'octubre i molts van decidir no celebrar-ho i d'altres vam celebrar la independencia dels estats llatinoamericans amb diversos actes arreu de Catalunya.
Un 12 d'octubre de 2010, en que la casualitat va voler que ahir comencessin a sortir els miners tancats en una mina-ratonera a Xile: uns miners que per les fotos hem vist que eren de trets indigenes o mestissos. Els ajudaven ministres, enginyers i empresaris de trets blanquissims. Quina casualitat! Deixant a banda el fet que la mina estava tancada i es va decidir tornar-la a obrir vulnerant totes les mesures de seguretat, i pagant simplement uns sous molt mes alts a uns treballadors que s'hi jugaven la vida (com s'ha vist), no deixa de ser ironic que se'ls rescati precisament un 12 d'octubre, com simbolitzant un cop mes que qui segueix tenint la paella pel manec no son les classes populars indigenes o mestisses, sino els hereus d'aquells qui varen colonitzar i explotar durant segles el contenint sudamerica.
I a sobre resulta que es el primer prsident de dretes de Xile elegit per les urnes despres de l'assassinat d'Allende! Segurament aquest rescat dels miners li donara un aura de bona persona i li fara guanyar vots. D'una situacio d'explotacio dels indigenes, continuadora d'un passat secular, ara li servira per a consolidar-se al poder!
Un 12 d'octubre de 2010, en que la casualitat va voler que ahir comencessin a sortir els miners tancats en una mina-ratonera a Xile: uns miners que per les fotos hem vist que eren de trets indigenes o mestissos. Els ajudaven ministres, enginyers i empresaris de trets blanquissims. Quina casualitat! Deixant a banda el fet que la mina estava tancada i es va decidir tornar-la a obrir vulnerant totes les mesures de seguretat, i pagant simplement uns sous molt mes alts a uns treballadors que s'hi jugaven la vida (com s'ha vist), no deixa de ser ironic que se'ls rescati precisament un 12 d'octubre, com simbolitzant un cop mes que qui segueix tenint la paella pel manec no son les classes populars indigenes o mestisses, sino els hereus d'aquells qui varen colonitzar i explotar durant segles el contenint sudamerica.
dilluns, 20 de setembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)