Entrevista a Joan Herrera

Plans d'ocupació extraordinaris a Cambrils

Diari de TGN 18-08-2010

EL PUNT 18-08-2010

Revista Cambrils 18 agost 2010

Avui, llegint els diaris, m'he trobat amb una sorpresa en llegir les notícies que adjunto a aquesta entrada. En elles, el PP de Cambrils critica els 54 plans d'ocupació que ha posat en marxa l'Ajuntament de Cambrils.
Els critiquen per innecessaris, per electoralistes, i finalment critiquen que es fés una foto de família de les persones contractades. Dir d'entrada que aquests plans són una iniciativa del govern català i que s'estan aplicant a tots els municipis catalans, sent sufragats per la GENCAT i en una petita part pels ajuntaments.
Començo per la foto: precisament en el darrer mes que és quan han entrat en funcionament aquests plans d'ocupació han aparegut moltes fotos similars de tots els ajuntaments del nostre entorn: Tarragona, Vilaseca,...D'altra banda, és habitual quan s'incorporen noves persones als ajuntaments fer-se aquesta foto de família, recordo infinitat de fotos dels nous policies, etc. Es curiós que des del PP es qualifiqui de "retrògrad" als ajuntaments, el partit més franquista titlla la resta de franquistes (referència al NODO). De totes maneres als regidors populars de Cambrils aquestas jocs de paraules els agraden molt. Ah! i no es va obligar a ningú a fer-se la foto, de fet a la foto hi falta gent.
En tot cas, ha trobat d'una total manca de sensibilitat qualificar aquests 54 contractes a persones aturades que no reben cap prestació d' innecessaris: espero sincerament que els regidors del PP de Cambrils en cas que es quedin  a l'atur rebin aquesta oportunitat de treballar, de rebre un sou malgrat sigui reduït, de rebre una formació que els ajudi a inserir-se laboralment en el futur...
A més s'ha prioritzat la gent de Cambrils, s'ha fet de manera transparent amb els llistats que enviava el SOC, i s'ha treballat molt per poder contractar les 54 persones i no com d'altres ajuntaments on han quedat plans sense contractar.
Es curiós que un partit com el PP de Cambrils que sempre demana ajuts per les empreses locals, que sempre insisteix en que es contractin les empreses locals, quan es tracta de treballadors /es critiqui aquests ajuts, per innecessaris i per la despesa que suposa.
D'altra banda em ve a la memòria aquell lloc comú de la dreta de què "es podria contractar a gent per a netejar boscos i no que cobrin l'atur sense fer res". Aquest cop, s'ha fet així i tampoc els agrada.
I per acabar, es critica que durin 6 mesos: home!, és d'esperar que aquestes contractacions serveixin per alguna cosa i que la gent acabi trobant feina! De totes maneres, des de fa molts anys es venen convocant plans d'ocupació i darrere d'aquests se'n demanaran d'altres.
De totes maneres, vull pensar que  tot això ho diu el PP només per desconeixement, sense altra intenció...

Canvis que cal fer, que ningú més no farà

El Joan Herrera farà una conferència amb aquest títol el proper dilluns a Tarragona. Crec que és una bona ocasió per a reflexionar sobre les propostes de fons d'ICV-EUiA-EPM, quin model de país volem? quines propostes fem pel Camp de TGN?
No t'ho perdis!

Video explicatiu del procés del Consell d'Infants a Cambrils 2009-2010

Mauthausen, l’univers de l’horror

A Cambrils, gràcies al company Josep Maria Barberà, tindrem aquesta exposició des del 5 de juliol al hall de l'Ajuntament de Cambrils. Afegim una breu ressenya biogràfica d'un dels protagonistes, recentment traspassat, Josep Figueres, apareguda al Diari de Tarragona el 6 de juny de 2010.
L'exposició, produïda pel Museu d'Història de Catalunya i l'Amical de Mauthausen, mostra la trajectòria dels republicans als camps nazis, que s'inicia en els anys de la guerra civil i acaba amb l'alliberament del camp de Mauthausen, el maig de 1945.
La major part de les fotografies de l'exposició formen part del conjunt de negatius robats pels republicans al mateix camp de Mauthausen i que ara són propietat de l'Amical de Mauthausen i cedits en dipòsit al Museu d'Història de Catalunya.
Per la procedència de les fotografies, es tracta d'un fons documental de primer ordre -a partir de les imatges preses pels mateixos SS o pel deportat Francesc Boix, després de l'alliberament- que ensenya la construcció del camp de Mauthausen, el treball i la mort dels internats, tot contextualitzat amb informacions històriques i relats dels propis deportats.

Perquè un Consell d'Infants a Cambrils?

Extrec unes paraules de la meva presentació ahir al ple de l'Ajuntament

Crec que a Cambrils volem més democràcia i la democràcia no ens ve donada perquè sí, s’ha d’anar guanyant i construint dia a dia. No s’hi val a demanar-ho tot, eixigir-ho tot i després no fer un esforç cadascú de nosaltres per ajudar a què funcioni.  Es per això que hem d’incloure en l’aprenentatge que reben els nostres escolars espais on es pugui practicar el que suposa viure en una societat democràtica.

I on a banda dels aspectes formals i de democràcia representativa , apareguin aspectes més substantius com què és la deliberació, el debat lliure i obert i la presa de decisions col.lectives.

La ciutat és de tots i totes, hem de crear espais on tothom pugui participar, homes i dones, i gent de totes les edats. Sí, i els infants també són part de la ciutat i han de poder participar.

Potser no està de més recordar on i com va néixer aquest projecte del Consell d’Infants.

Va ser ja fa anys a Itàlia, a la localitat de Fano, de la mà del pedagog Francesco Tonucci. Ell deia que calia examinar la ciutat amb els ulls dels infants: carrers, voreres, parcs, etc, ell deia que si s’adaptaven a l’ùs dels infants, segur que serien bons per la resta de la població. L’infant ens dóna la mida de la ciutat. Per això es queixava que el creixement de les ciutats en les derreres dècades, havia expulsat els nens i nenes de l’espai urbà i calia recuperar-lo.

Proposava la creació de Consells d’Infants que donés  veu als infants i amb això possibilités que influïssin en el canvi de la ciutat.

Va ser una experiència que va provocar influències dins i fora d’Itàlia, i que a Catalunya ha tingut diversos exemples.

En el Fòrum educatiu del PEC del novembre del 2007 a més de moltes altres propostes va sorgir la de crear un Consell d’Infants. Es curiós perquè normalment les propostes es recullen dins d’un eix dde treball, aquesta en concret va sorgir dins de vàrios subeixos. Educació en valors, cultura de la pau, cultura democràtica, ciutadania i civisme…

Aixó ja ens mostra les moltes potencialitats que té aquest projecte.

Posteriorment es va anar definint la concreció entre Educació i Participació Ciutadana i es va definir el tema que tractaria, que cada curs escolar serà diferent. El primer ha estat un tema molt importatnt com són els objectius del Mil.leni, que permeten posar en paralel dues realitats: la que es dóna a nivell mundial, amb totes les realitats que existeixen de fam, de mancances en salut i en educació,etc i la que tenim a Cambrils i a Catalunya, que és ben diferent però que també té els seus problemes.

El Consell d'Infants presenta les seves conclusions al Ple de l'Ajuntament

La notícia al Diari de Tarragona de 12 de juny de 2010

Amb el Daniel Pi presentem a Cambrils les alternatives d'ICV a les mesures del govern ZP

Ahir amb el Daniel Pi vam presentar a Cambrils la posició d'ICV en relació als famós decret-llei del govern de ZP i la seva traslació a Catalunya.

Les mesures que ZP va aprovar al Congrés  amb el vot en contra d'ICV volen carregar el pes de la crisi sobre les esquenes dels treballadors públics i dels més vulnerables: funcionaris, persones dependents i pensionistes. Per això vam estar activament en contra demanant un repartiment més equitatiu dels esforços que es demanen. Per això a Catalunya ICV vam posar tota la carn a la graella per aconseguir que les mesures del govern català fossin clarament diferents. I ha costat però al final creiem que hem aconseguit equilibrar les mesures amb increments de l'IRPF a les rendes més altres, introduint elements de fiscalitat ambiental, o posant una cláusula de recuperaqció del poder adquisitiu perdut per funcionaris. Sabem que això no anul.la les dures mesures de ZP,que s'apliquen a Catalunya per imperatiu legal però sí les equilibren i demanen esforços als que més tenen. Se'ns va cxriticar per fer-ho però ara hem vist com en altres autonomies s'estan aplicant les mateixes mesures.

Aquí teniu la comparativa entre les mesures dels dos governs: el de ZP i el català.

Dissabte atapeït: debat sobre balanç de govern i inauguració Llar d'Infants a Cambrils

Ahir dissabte vam tenir un matí força mogut a Cambrils. D'una banda ens reuníem les persones de la coalició ICV-EUiA a Cambrils per a fer balanç del govern d'esquerres a la Generalitat i a mig matí encara vam tenir temps per a inaugurar la segona llar d'infants pública de Cambrils "La Galereta".
Dos actes molt importants per a mi i molt carregats de significació.
En primer lloc, fer balanç amb la nostra gent, acompanyats per aquells que han estat protagonistes de l'acció de govern aquests anys al Camp de TGN (el Diputat Daniel Pi, els directors de Medi Ambient, Lluís Pau, Interior, Hortènsia Grau, Habitatge, Jordi Navarro i el Director General de Relacions Institucionals Fèlix Alonso) és un bon moment per a poder valorar què i com ho hem fet estant al govern de la Generalitat. I evidentment hi ha llums i ombres com no pot ser d'altra manera, però globalment hem d'estar orgullosos per la molta acció de govern, que contrasta amb els anys de governs de CiU, i per la qualitat d'aquesta. Succeeix però que diversos fets -com un soroll mediàtic imcessant, quan no hostilitat oberta de certs mitjans de comunicació, la crisi que ha ocasionat un canvi total en la percepció de l'acció política, l'inacabable debat de l'Estatut i el finançament que han avorrit les pedres i l'aparició amb una potència abassegadora de la corrupció política- han enfosquit una potentíssima acció de govern.
En presentar la jornada com a regidor de Cambrils vaig relatar breument les diferents inversions que ha fet la Generalitat a Cambrils com un exemple, i en dir-ho tot seguit hom s'adona que el llistat és impressionant i que s'ha millorat i molt la vida de la gent.
A mig matí ens vam escapar i vaig poder inaugurar, com a regidor d'Educació, acompanyat de la directora d'Interior i candidata de la coalició, Hortènsia Grau, la segona llar d'infants pública de Cambrils. "La Galereta" i la "M Dolors Medina" han estat producte de la demanda incessant d'ICV a Cambrils. La primera va iniciar els seus treballs quan era regidor d'Educació al 2003, i la va inaugurar el Ramón García Materos al 2007, aquesta l'hem pogut inaugurar més ràpidament al 2010. Hem fet la nostra aportació política a la conciliació de la vida laboral i familiar, en especial de les dones i hem posat a l'abast de les famílies amb menys recursos una oferta educativa de qualitat que ha d'ajudar a què els nens i nenes de Cambrils, com va dir la Hortènsia, puguin ser més feliços en les seves vides.
Un dia per a recordar.

Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot al Camp de TGN?

Open publication - Free publishing - More vot

Jornada de balanç de govern del Camp de TGN

Investigar el franquisme no és delicte!

Contra les mesures de ZP, mobilització!

Aquest govern de ZP ha fet tots els papers de l‘auca en un perìode de dos anys i escaig: primer prometia de tot perquè hi havia superàvit dels comptes de l’estat. Després va tardar a reaccionar devant de la crisi perquè s’entestava a dir que no n’hi havia, la qual cosa era una discussió bizantina però el més greu era que no prenia mesures. Després va començar a fer cada dia una cosa a vaure si així se’n sortia i al final ha fet en 24 h allò que havia dit que mai faria. Qui dóna més?
Després, les mesures que s’han de prendre en els moments crítics, sempre són dures. Ara bé, només cal veure les reaccions dels agents socials per a veure que només han afectat a les capes treballadores, els pensionistes, els dependents, justament aquelles que han pagat per la crisi en forma d’atur sense ser-ne els causants. La CEOE per boca del Díaz Ferran (quin morro té aquest home) molt contenta i demanant-ne més; els sindicats, a punt de convocar mesures de protesta generalitzada. Fort amb els febles i feble amb els forts, no trobo manera més curta d’expressar-ho. On queda un partit socialista en aquests casos?
Cal aixecar la bandera de la protesta i de què els plats trencats els paguem tots, no sols uns quants, els de sempre.
Una darrera reflexió sobre els discursos de l’inici d’una crisi que va descolocar a molts. Recordeu que gent com ara Sarkozy parlava de refundar el capitalisme, d’imposar una tasa per les transaccions especulatives, la desaparició dels paradisos fiscals, la regularització del sistema financer, posar límits als sous dels executius bancaris o empresarials. Què n’ha quedat de tot això? Doncs que han pagat els qui no en tenien la culpa: retalls de sous dels funcionaris, reformes laborals, menys protecció social, menys pensions…
Com deia aquell, trobo a faltar l’acomiadament lliure o la privatització de la sanitat. El PSOE ha fet la feina bruta del PP: mal sistema de combatre la dreta la d’aquell que n’aplica la doctrina...

CIU? Parlem-ne

Avui m’ha arribat el darrer butlletí (des)informatiu de CiU. Hi ha un tema que m’ha sobtat i és quan fa al.lusió a una suposada censura vers el Grup de CiU a la TV Cambrils (així li diuen ells, en realitat es diu TDCAMP). La TV és d’aquells temes que sempre els posa nerviosos a la gent de CiU. Deu ser que estan acostumats a què els mitjans siguin seus i diguin el que ells volen. Llàstima que a Cambrils no sigui així, i tinguem una TV i una ràdio municipals que fan un important servei a la població, plurals, obertes, i on tothom hi surt i podem veure i sentir a gents diverses. I els grups polítics hi surten TOTS, avui veia la roda de premsa del PP, i pensava en què segurament també ho denunciarien com ja han fet: s’ha de tenir barra!.
I sempre que es convoca a la TV, la TV cobreix l’acte: així ho acaben d'afirmar en un comunicat els treballadors/es de la Ràdio-TV, que reclamen se'ls tregui de la confrontació política directa.
I jo afegiria que, trencant el costum de CIU de sempre, en què els encanta difamar sense aportar dades concretes, aquest cop posin exemples concrets, diguin dates i actes o accions on no han sortit. Dubto que ho facin però encara dubto més que ho poguin fer. En tot cas, la resposta del sindicat de periodistes no s'ha fet esperar.
Però el butlletí en mentides i desinformacions dóna molt més de si. Per exemple, quan parla de què l’Hospital Lleuger encara no s’ha acabat: quan està ja inaugurat, es veu que no se n’enteren. Però CiU insisteix en què hi ha hagut un sobrecost al qual ha calgut fer front, perquè en ser el primer d’aquest tipus d’hospitals a Catalunya el projecte ha anat canviant i ha calgut refer degterminades parts. Després esmenten els famosos costos en interessos bancaris. Doncs bé, en el ple del 27 d’abril es va aprovar que la Generalitat hagi assumit el sobrecost i el pagament íntegre dels interessos. S’ha de tenir estòmac per a fer una cosa així!. Treuen un butlletí més de 15 dies després del Ple i encara van intoxicant.
Jo quan veig aquestes coses (i moltes altres que podríem treure del mateix butlletí) em faig la següent reflexió: aquesta gent de CiU de Cambrils no troba més arguments, no troben altres temes, més reals, per a acusar el govern d’esquerres de Cambrils? Han d’anar fent acusacions sense fonament com que no surten a la TV o han de repetir qüestions que ja no són veritat com els costos de l’Hospital? I em contesto a mi mateix que no, que no les deuen trobar perquè si les trobessin segur que les treurien al seu butlletí…

Nova edició butlletí local ICV a Cambrils

Open publication - Free publishing - More icv

Entrevista sobre l'estat de l'educació a Cambrils

Explicant les propostes d'ICV contra la crisi, a peu de carrer!

Inaugurem el nou Hospital de proximitat de Cambrils!

Finalment! Després de molts anys de feina, hem pogut inaugurar el nou hospital. Un equipament llargament demanat per part de moltíssima gent que s'havia de desplaçar fora de Cambrils, a Reus o Tarragona per a qualsevol incidència mèdica. Gent gran, persones sense cotxe, famílies amb nens i nenes petites que havien de perdre moltes hores i fer llargues cues per a poder ser atesos de manera adequada.
Va ser al 2003 quan, després del canvi de govern, vaig encarregar-me des de la regidoria d'Urbanisme, de la compra de la parcela on ahir s'inaugurava el nou Hospital lleuger. Malgrat allò que es deia per part de l'anterior govern, no s'havia fet cap pas per a adquirir i cedir a la Generalitat el solar. Però conscients de la necessitat que presentava Cambrils d'un equipament sanitari a l'alçada de les demandes d'una població molt superior a les 11.000 persones censades de l'any 1986, quan es va posar en marxa l'anterior CAP, des del govern d'esquerres de Cambrils, hem treballat intensament al llarg d'aquests anys, per a què el nou hospital fos una realitat. Ens hem implicat com a govern en avançar els diners, en pagar els interessos bancaris del préstec, en licitar i fer el seguiment de les obres. Hem assistit al neixement d'un nou model d'hospital, que vol acostar el servei des especialistes i les petites operacions, deixant només pels hospitals l'ingrés hospitalari. El 90% de les incidències sanitàries es podran resoldre a Cambrils. Seria interessant calcular l'estalvi en km. recorreguts i en hores de la gent que suposarà no haver-se de desplaçar fora vila.
Crec que a partir d'ara ja som una mica més "ciutat" i que deixarem enrere l'expressió "poble" perquè una de les diferències de la ciutat és els serveis de tota mena que ofererix als seus habitants però especialment els serveis sanitaris.
Hem recuperat el temps perdut. Ara ens toca assolir els reptes del futur amb nous equipaments, que s'adaptin a l'increment poblacional. El CAP de Vilafortuny ha de ser la propera fita.

Moció en suport al jutge Garzón

Des del grup Municipal d'ICV de Cambrils portarem al Ple de l'ajuntament el judici contra un jutge que ha volgut jutjar els crims del franquisme. Hem de demanar als partits i a tothom que se senti progressista suport per a qui està sent jutjat per
haver intentat aplicar la legislació internacional de crims contra la humanitat als crims del franquisme.

Per això, hem entrat a registre municipal una moció en defensa del jutge Baltasar Garzón, davant la campanya d'assetjament que està patint, pel fet d’haver intentat aplicar la legislació internacional de crims contra la humanitat als crims del franquisme.

Aquesta moció es debatrà en el proper ple municipal del 27 d'abril.

La moció explica que el jutge Baltasar Garzón va iniciar, a l’ampara de la llei i del Dret Internacional i ates que els crims contra la humanitats no prescriuen, la investigació dels crims de la Guerra Civil i el règim franquista contra milers de persones a Espanya i Catalunya.

Determinats grups de l’extrema-dreta política i social, intenten difamar i utilizar el propi Estat de Dret contra la independència del poder judicial i contra les actuacions del Sr. Baltasar Garzón.

Es preocupant, per la legitimitat pública de l’Estat de Dret, que a un jutge se li obri un expedient de suspensió d'acord amb l'admissió a tràmit d'un querella criminal interposada contra ell mateix per la seva actuació judicial per intentar investigar els crims imprescriptibles del franquisme.

Més informació aquí

Corrupció, desafecció política i altres temes...

No em resisteixo a publicar un recent i excel.lent article del Joan herrera sobre la corrupció que patim, de la qual destacaria la següent frase, perquè reflecteix de manera sintètica la situació contradictòria que estem vivint darrerament: "Creiem que la ciutadania no entendria que fem una comissió d’investigació per fer comparèixer tots dels bombers i agents rurals que van treballar en l’extinció de l’incendi d’Horta de Sant Joan per demanar-los responsabilitats polítiques però que deixem passar aquestes informacions sobre la corrupció que afecta CiU i PP".

Aquí el reprodueixo:

Els diaris catalans i estatals no deixen d’omplir línies amb noves informacions sobre presumptes casos de corrupció. Aquesta setmana hem pogut veure el que només és la punta de l’iceberg d’un d’ells, Gürtel, que afecta un partit ultracontaminat per aquest tipus de trames. Però a Catalunya també seguim llegint informacions com els 630.000 euros que Millet va donar a la Fundació Trias Fargas, de CDC, o el crèdit que l’ICF va donar al grup IMS, Assessors Jurídics i Financers i que també va acabar sent una presumpta font de finançament irregular d’UDC. O els diners que va rebre Àngel Colom del Palau de la Música i que va utilitzar per finançar el PI. Tampoc podem oblidar la relació de Lluís Prenafeta i Macià Alavedra en la trama de corrupció urbanística de Pretòria.


I malgrat la llarga llista, encara esperem explicacions de CDC sobre quin ús es va fer d’aquests 630.000 euros, d’UDC sobre perquè encara avui el seu partit segueix sota sospita per irregularitats en el seu finançament i per què la seva formació política es va beneficiar d’aquests 727.000 euros, o del PP, que en comptes de ser contundent amb els membres implicats en el cas Gürtel ha esperat que fossin ells mateixos qui presentessin la dimissió, com el fins fa pocs dies tresorer del PP, Luís Bárcenas, que malgrat tot conservarà l’acta de senador.


I mentre veiem tot això, la justícia no envia el missatge que hauria d’enviar a la ciutadania, el de no permetre que es cometin més casos com aquests amb l’impunitat amb què ho estan fent Fèlix Millet i Jaume Montull, que encara no han entrat a la presó tot i haver confessat haver robat milions d’euros. O els imputats pel cas Gürtel, que ni tan sols han tingut problemes per reunir la minsa quantitat econòmica per pagar la fiança. La justícia hauria de donar l’exemple de que tots som iguals davant d’un delicte i enviar un missatge de bel·ligerància amb la corrupció.


Des d’ICV no girarem la vista a tots aquests casos i volem arribar fins el moll de l’ós. Volem explicacions i creiem que la ciutadania no entendria que fem una comissió d’investigació per fer comparèixer tots dels bombers i agents rurals que van treballar en l’extinció de l’incendi d’Horta de Sant Joan per demanar-los responsabilitats polítiques però que deixem passar aquestes informacions.


Som partidaris d’un pacte per la regeneració política i de la manera de fer política però fins el moment, malgrat haver fet propostes assumibles per totes les formacions, hem obtingut un no per resposta. El fracàs de la ponència de la llei electoral és un clar exemple del que no volen alguns: més transparència en les campanyes i més control per la despesa dels partits polítics. I el darrer episodi s’ha vist en la renovació de la Sindicatura de Comptes. La federació nacionalista veta la renovació d’un dels membres a l’espera de les pròximes eleccions per poder controlar també aquesta institució que fiscalitza l’activitat econòmica dels partits.


Per això hem proposat al Congrés dels Diputats iniciatives parlamentàries per debatre mesures com per exemple tipificar de penal el finançament irregular de les formacions polítiques, endurir les penes pels casos de corrupció política o empresarial així com limitar els preus màxims de venda del sòl i les plusvàlues que es treuen de les operacions urbanístiques. També som partidaris de donar compte de qualsevol modificació de les condicions dels deutes de les formacions polítiques amb les entitats bancàries i en cas de donar-se una condonació del deute sotmetre-ho als informes d’institucions com la Sindicatura de Comptes o el Tribunal de Comptes i sotmetre-ho també a consideració del Parlament i el Congrés dels Diputats. Cal un control eficient de la despesa electoral reduint-la, per exemple, amb l’enviament centralitzat d’un sol plec de propaganda electoral així com posar límits a la despesa i sancionar aquelles formacions que infringeixin la normativa. No estaria de més, en un gest de transparència, que els càrrecs electes i els alts càrrecs de l’administració pública o d’empreses públiques fessin una declaració pública sobre qualsevol activitat econòmica que els hagi proporcionat beneficis o béns patrimonials. Totes aquestes propostes són només una mostra del pacte per la regeneració política que creiem necessari, no només Catalunya sinó a tot l’Estat, amb un únic objectiu: retornar la credibilitat a la política i a aquells que fem una aposta per allò públic.

Joan Herrera
Secretari General d’ICV i diputat d’ICV-EUiA en el Congrés dels Diputats