dissabte, 29 de maig del 2010

divendres, 28 de maig del 2010

dissabte, 15 de maig del 2010

divendres, 14 de maig del 2010

Contra les mesures de ZP, mobilització!


Aquest govern de ZP ha fet tots els papers de l‘auca en un perìode de dos anys i escaig: primer prometia de tot perquè hi havia superàvit dels comptes de l’estat. Després va tardar a reaccionar devant de la crisi perquè s’entestava a dir que no n’hi havia, la qual cosa era una discussió bizantina però el més greu era que no prenia mesures. Després va començar a fer cada dia una cosa a vaure si així se’n sortia i al final ha fet en 24 h allò que havia dit que mai faria. Qui dóna més?
Després, les mesures que s’han de prendre en els moments crítics, sempre són dures. Ara bé, només cal veure les reaccions dels agents socials per a veure que només han afectat a les capes treballadores, els pensionistes, els dependents, justament aquelles que han pagat per la crisi en forma d’atur sense ser-ne els causants. La CEOE per boca del Díaz Ferran (quin morro té aquest home) molt contenta i demanant-ne més; els sindicats, a punt de convocar mesures de protesta generalitzada. Fort amb els febles i feble amb els forts, no trobo manera més curta d’expressar-ho. On queda un partit socialista en aquests casos?
Cal aixecar la bandera de la protesta i de què els plats trencats els paguem tots, no sols uns quants, els de sempre.
Una darrera reflexió sobre els discursos de l’inici d’una crisi que va descolocar a molts. Recordeu que gent com ara Sarkozy parlava de refundar el capitalisme, d’imposar una tasa per les transaccions especulatives, la desaparició dels paradisos fiscals, la regularització del sistema financer, posar límits als sous dels executius bancaris o empresarials. Què n’ha quedat de tot això? Doncs que han pagat els qui no en tenien la culpa: retalls de sous dels funcionaris, reformes laborals, menys protecció social, menys pensions…
Com deia aquell, trobo a faltar l’acomiadament lliure o la privatització de la sanitat. El PSOE ha fet la feina bruta del PP: mal sistema de combatre la dreta la d’aquell que n’aplica la doctrina...

dijous, 13 de maig del 2010

CIU? Parlem-ne


Avui m’ha arribat el darrer butlletí (des)informatiu de CiU. Hi ha un tema que m’ha sobtat i és quan fa al.lusió a una suposada censura vers el Grup de CiU a la TV Cambrils (així li diuen ells, en realitat es diu TDCAMP). La TV és d’aquells temes que sempre els posa nerviosos a la gent de CiU. Deu ser que estan acostumats a què els mitjans siguin seus i diguin el que ells volen. Llàstima que a Cambrils no sigui així, i tinguem una TV i una ràdio municipals que fan un important servei a la població, plurals, obertes, i on tothom hi surt i podem veure i sentir a gents diverses. I els grups polítics hi surten TOTS, avui veia la roda de premsa del PP, i pensava en què segurament també ho denunciarien com ja han fet: s’ha de tenir barra!.
I sempre que es convoca a la TV, la TV cobreix l’acte: així ho acaben d'afirmar en un comunicat els treballadors/es de la Ràdio-TV, que reclamen se'ls tregui de la confrontació política directa.
I jo afegiria que, trencant el costum de CIU de sempre, en què els encanta difamar sense aportar dades concretes, aquest cop posin exemples concrets, diguin dates i actes o accions on no han sortit. Dubto que ho facin però encara dubto més que ho poguin fer. En tot cas, la resposta del sindicat de periodistes no s'ha fet esperar.
Però el butlletí en mentides i desinformacions dóna molt més de si. Per exemple, quan parla de què l’Hospital Lleuger encara no s’ha acabat: quan està ja inaugurat, es veu que no se n’enteren. Però CiU insisteix en què hi ha hagut un sobrecost al qual ha calgut fer front, perquè en ser el primer d’aquest tipus d’hospitals a Catalunya el projecte ha anat canviant i ha calgut refer degterminades parts. Després esmenten els famosos costos en interessos bancaris. Doncs bé, en el ple del 27 d’abril es va aprovar que la Generalitat hagi assumit el sobrecost i el pagament íntegre dels interessos. S’ha de tenir estòmac per a fer una cosa així!. Treuen un butlletí més de 15 dies després del Ple i encara van intoxicant.
Jo quan veig aquestes coses (i moltes altres que podríem treure del mateix butlletí) em faig la següent reflexió: aquesta gent de CiU de Cambrils no troba més arguments, no troben altres temes, més reals, per a acusar el govern d’esquerres de Cambrils? Han d’anar fent acusacions sense fonament com que no surten a la TV o han de repetir qüestions que ja no són veritat com els costos de l’Hospital? I em contesto a mi mateix que no, que no les deuen trobar perquè si les trobessin segur que les treurien al seu butlletí…

dilluns, 3 de maig del 2010

divendres, 30 d’abril del 2010

dimecres, 28 d’abril del 2010

dimecres, 21 d’abril del 2010

Inaugurem el nou Hospital de proximitat de Cambrils!


Finalment! Després de molts anys de feina, hem pogut inaugurar el nou hospital. Un equipament llargament demanat per part de moltíssima gent que s'havia de desplaçar fora de Cambrils, a Reus o Tarragona per a qualsevol incidència mèdica. Gent gran, persones sense cotxe, famílies amb nens i nenes petites que havien de perdre moltes hores i fer llargues cues per a poder ser atesos de manera adequada.
Va ser al 2003 quan, després del canvi de govern, vaig encarregar-me des de la regidoria d'Urbanisme, de la compra de la parcela on ahir s'inaugurava el nou Hospital lleuger. Malgrat allò que es deia per part de l'anterior govern, no s'havia fet cap pas per a adquirir i cedir a la Generalitat el solar. Però conscients de la necessitat que presentava Cambrils d'un equipament sanitari a l'alçada de les demandes d'una població molt superior a les 11.000 persones censades de l'any 1986, quan es va posar en marxa l'anterior CAP, des del govern d'esquerres de Cambrils, hem treballat intensament al llarg d'aquests anys, per a què el nou hospital fos una realitat. Ens hem implicat com a govern en avançar els diners, en pagar els interessos bancaris del préstec, en licitar i fer el seguiment de les obres. Hem assistit al neixement d'un nou model d'hospital, que vol acostar el servei des especialistes i les petites operacions, deixant només pels hospitals l'ingrés hospitalari. El 90% de les incidències sanitàries es podran resoldre a Cambrils. Seria interessant calcular l'estalvi en km. recorreguts i en hores de la gent que suposarà no haver-se de desplaçar fora vila.
Crec que a partir d'ara ja som una mica més "ciutat" i que deixarem enrere l'expressió "poble" perquè una de les diferències de la ciutat és els serveis de tota mena que ofererix als seus habitants però especialment els serveis sanitaris.
Hem recuperat el temps perdut. Ara ens toca assolir els reptes del futur amb nous equipaments, que s'adaptin a l'increment poblacional. El CAP de Vilafortuny ha de ser la propera fita.

Moció en suport al jutge Garzón


Des del grup Municipal d'ICV de Cambrils portarem al Ple de l'ajuntament el judici contra un jutge que ha volgut jutjar els crims del franquisme. Hem de demanar als partits i a tothom que se senti progressista suport per a qui està sent jutjat per
haver intentat aplicar la legislació internacional de crims contra la humanitat als crims del franquisme.

Per això, hem entrat a registre municipal una moció en defensa del jutge Baltasar Garzón, davant la campanya d'assetjament que està patint, pel fet d’haver intentat aplicar la legislació internacional de crims contra la humanitat als crims del franquisme.

Aquesta moció es debatrà en el proper ple municipal del 27 d'abril.

La moció explica que el jutge Baltasar Garzón va iniciar, a l’ampara de la llei i del Dret Internacional i ates que els crims contra la humanitats no prescriuen, la investigació dels crims de la Guerra Civil i el règim franquista contra milers de persones a Espanya i Catalunya.

Determinats grups de l’extrema-dreta política i social, intenten difamar i utilizar el propi Estat de Dret contra la independència del poder judicial i contra les actuacions del Sr. Baltasar Garzón.

Es preocupant, per la legitimitat pública de l’Estat de Dret, que a un jutge se li obri un expedient de suspensió d'acord amb l'admissió a tràmit d'un querella criminal interposada contra ell mateix per la seva actuació judicial per intentar investigar els crims imprescriptibles del franquisme.

Més informació aquí

Corrupció, desafecció política i altres temes...

No em resisteixo a publicar un recent i excel.lent article del Joan herrera sobre la corrupció que patim, de la qual destacaria la següent frase, perquè reflecteix de manera sintètica la situació contradictòria que estem vivint darrerament: "Creiem que la ciutadania no entendria que fem una comissió d’investigació per fer comparèixer tots dels bombers i agents rurals que van treballar en l’extinció de l’incendi d’Horta de Sant Joan per demanar-los responsabilitats polítiques però que deixem passar aquestes informacions sobre la corrupció que afecta CiU i PP".

Aquí el reprodueixo:

Els diaris catalans i estatals no deixen d’omplir línies amb noves informacions sobre presumptes casos de corrupció. Aquesta setmana hem pogut veure el que només és la punta de l’iceberg d’un d’ells, Gürtel, que afecta un partit ultracontaminat per aquest tipus de trames. Però a Catalunya també seguim llegint informacions com els 630.000 euros que Millet va donar a la Fundació Trias Fargas, de CDC, o el crèdit que l’ICF va donar al grup IMS, Assessors Jurídics i Financers i que també va acabar sent una presumpta font de finançament irregular d’UDC. O els diners que va rebre Àngel Colom del Palau de la Música i que va utilitzar per finançar el PI. Tampoc podem oblidar la relació de Lluís Prenafeta i Macià Alavedra en la trama de corrupció urbanística de Pretòria.


I malgrat la llarga llista, encara esperem explicacions de CDC sobre quin ús es va fer d’aquests 630.000 euros, d’UDC sobre perquè encara avui el seu partit segueix sota sospita per irregularitats en el seu finançament i per què la seva formació política es va beneficiar d’aquests 727.000 euros, o del PP, que en comptes de ser contundent amb els membres implicats en el cas Gürtel ha esperat que fossin ells mateixos qui presentessin la dimissió, com el fins fa pocs dies tresorer del PP, Luís Bárcenas, que malgrat tot conservarà l’acta de senador.


I mentre veiem tot això, la justícia no envia el missatge que hauria d’enviar a la ciutadania, el de no permetre que es cometin més casos com aquests amb l’impunitat amb què ho estan fent Fèlix Millet i Jaume Montull, que encara no han entrat a la presó tot i haver confessat haver robat milions d’euros. O els imputats pel cas Gürtel, que ni tan sols han tingut problemes per reunir la minsa quantitat econòmica per pagar la fiança. La justícia hauria de donar l’exemple de que tots som iguals davant d’un delicte i enviar un missatge de bel·ligerància amb la corrupció.


Des d’ICV no girarem la vista a tots aquests casos i volem arribar fins el moll de l’ós. Volem explicacions i creiem que la ciutadania no entendria que fem una comissió d’investigació per fer comparèixer tots dels bombers i agents rurals que van treballar en l’extinció de l’incendi d’Horta de Sant Joan per demanar-los responsabilitats polítiques però que deixem passar aquestes informacions.


Som partidaris d’un pacte per la regeneració política i de la manera de fer política però fins el moment, malgrat haver fet propostes assumibles per totes les formacions, hem obtingut un no per resposta. El fracàs de la ponència de la llei electoral és un clar exemple del que no volen alguns: més transparència en les campanyes i més control per la despesa dels partits polítics. I el darrer episodi s’ha vist en la renovació de la Sindicatura de Comptes. La federació nacionalista veta la renovació d’un dels membres a l’espera de les pròximes eleccions per poder controlar també aquesta institució que fiscalitza l’activitat econòmica dels partits.


Per això hem proposat al Congrés dels Diputats iniciatives parlamentàries per debatre mesures com per exemple tipificar de penal el finançament irregular de les formacions polítiques, endurir les penes pels casos de corrupció política o empresarial així com limitar els preus màxims de venda del sòl i les plusvàlues que es treuen de les operacions urbanístiques. També som partidaris de donar compte de qualsevol modificació de les condicions dels deutes de les formacions polítiques amb les entitats bancàries i en cas de donar-se una condonació del deute sotmetre-ho als informes d’institucions com la Sindicatura de Comptes o el Tribunal de Comptes i sotmetre-ho també a consideració del Parlament i el Congrés dels Diputats. Cal un control eficient de la despesa electoral reduint-la, per exemple, amb l’enviament centralitzat d’un sol plec de propaganda electoral així com posar límits a la despesa i sancionar aquelles formacions que infringeixin la normativa. No estaria de més, en un gest de transparència, que els càrrecs electes i els alts càrrecs de l’administració pública o d’empreses públiques fessin una declaració pública sobre qualsevol activitat econòmica que els hagi proporcionat beneficis o béns patrimonials. Totes aquestes propostes són només una mostra del pacte per la regeneració política que creiem necessari, no només Catalunya sinó a tot l’Estat, amb un únic objectiu: retornar la credibilitat a la política i a aquells que fem una aposta per allò públic.

Joan Herrera
Secretari General d’ICV i diputat d’ICV-EUiA en el Congrés dels Diputats

dimarts, 30 de març del 2010

El miracle d'ICV


Tot i que personalment no compro ni llegeixo La Vanguardia, entre d'altres coses, perquè és el braç armat de CiU, m'ha arribat notícia de l'article del comentarista Fr. Marc-Alvaro: Milagro ICV.

L'autor se sorprèn, que, havent estat víctima de repetits atacs (sobretot del diari on escriu, fins i tot arribant a publicar vídeos manipulats sobre l'incendi d'Horta, per la qual cosa ni tan sols s'han disculpat) ICV segueixi aguantant a les seves pròpies enquestes. Ho explica dient que els votants d'ICV són creients més que votants, i que els dirigents d'ICV prescindeixen de la realitat i creen respostes automàtiques als atacs que reben. Acaba dient que el vot d'ICV s'explica, si més no, en part, "a causa de una base católica local peculiar y de la falta de estructuras propias de Estado".

La veritat és que, malgrat els -per mi- pobres arguments, coincidim en reconèixer el mèrit d'ICV, però, a diferència de la qualifició de "milagro", jo parlaria de feina ben feta malgrat una situació política adversa.

D'altra banda, perquè ha de ser tan estrany defensar que els cotxes circulin més a poc a poc, tal com s'està fent a la resta d'Europa i ara, a la resta d'Espanya?

Perquè es ridiculitza tant anar en bici (com fan a la resta d'Europa)? Perquè es ridiculitza voler ser una opció política que representi el punt de vista de les ONG?

Perquè no s'explica la tasca de govern que ICV ha realitzat i que ha estat el primer en explicar? Perquè no s'expliquen les polítiques mediambientals, d’habitatge, de proximitat en la seguretat o en recuperació de la memòria democràtica efectuades per ICV? Polítiques avançades, polítiques que s'apliquen a la resta d'Europa, on per cert els partits verds estan guanyant més suport en les darreres eleccions. Suposo que també deu ser per la "base católica local peculiar"...

No m'estranya que Marc-Alvaro acabi creient en els miracles si no té en compte les polítiques reals que ICV ha impulsat i no només les que ha explicat La Vanguardia...

dilluns, 22 de març del 2010

Ens visita Rebecca Harms per a parlar del cementiri nuclear d'Ascó



Després de la reunió del Consell del Partit verd Europeu aquest proppassat cap de setmana a BCN per a parlar del New Green Deal, és a dir, de com sortir de la crisi econòmica que ha provocat el sistema neoliberal afavorint un sistema econòmic més just socialment i més respectuós amb el medi ambient, volíem aprofitar l'experiència acumulada dels Verds Alemanys (Die Grünen) per aprendre de la seva lluita antinuclear, en especial de la gestió dels residus d'alta activitat.
I quina lliçó ens ha donat la Rebecca, presidenta dels grup VERDS/ALE del Parlament Europeu!
Amb la senzillesa de qui explica allò que ha après al llarg de tota una vida com a militant antinuclear alemanya, ha anat desgranant veritats com a punys:
- primer: diuen que el cementiri nuclear està previst que duri uns 60 anys: ha pensat el govern de ZP què farem desprès? Si pensem que els residus d'alta activitat duren un milió d'anys, fer previsions per a 60 anys sembla terriblement desencertat.
- cal valorar si fem un sol magatzem al costat de cada nuclear o un de centralitzat. A Alemanya fa 8 anys van decidir fer-ne un al costat de cada nuclear per minimitzar els riscos del transport dels residus, fet que per la Rebecca comporta un perill que cal tenir present. Per cert cada any, al novembre , a la seva regió, la Baixa Saxònia, fan el transport dels residus que venen de la planta de reprocessament de França i cada any hi ha uns 25.000 policies de mitjana... L'energia nuclear provoca fractura social.
- La regió de Baixa Saxònia ha rebut molts diners com a compensació, diners que no han servit per a treure-la de la situació d'endarreriment respecte a d'altres regions alemanyes, i això que estava a l'antiga RFA!
- a Alemanya fa anys que estan buscant alternatives a l'energia nuclear; segons la rebecca aquí tenim condicions de clima que ens faciliten aquesta aposta, per no fer referència a què actualment hi ha tecnologia disponivble que no hi era quan ella i altres van començar les lluites anti-nuclears.
- Ens haurem de replantejar dir-li "cementiri nuclear" a una instal.lació que només albergarà els residus durant 60 anys: en tot cas, el nom li escau millor a una altra solució que sigui més definitiva.
-Harms ha explicat que molts dels diners que s'havien d'invertir en paral·lel al cementiri nuclear es van invertir fora del territori i que els llocs de treball que aquest centre havia de promoure van recaure en gent especialitzada i no pas en veïns del municipi o de la demarcació. Al mateix temps, Harms ha explicat que molts pagesos de la zona han vist com el seus productes són devaluats, ja que apareixen etiquetats com a provinents d'una zona propera al cementiri nuclear.

En fi, lliçons de persones que ja han viscut aquesta problemàtica dels residus nuclears d'alta activitat i que ens diuen ben clarament que NO HI HA SOLUCIONS als residus nuclears, que l'única opció real és un pla de tancament de les nuclears i l'aposta per les energies renovables.

dilluns, 8 de març del 2010

El finançament de CiU no necessita més explicacions?

Es curiós comprovar com hi ha diverses vares de mesurar, en funció de quin sigui el partit del qual estem parlant. Si ICV dirigeix Interior es demana una Comissió d'Investigació, actualment en curs. Molt bé. I si és CiU la que està implicada en afers de corrupció i finançament de partits polítics? Com és que La Vanguardia no en parla? Com és que no s'erigeix en adalid de la veritat? Serà perquè amb l'enquesta que es publicava ahir i que donava guanyadora a CiU en les eleccions al Parlament ja no estan tan neguitosos?
A més, la multa que el Tribunal de Comptes ha imposat a la formació de Duran Lleida amb un import de 271.797 euros reforça i posa de relleu la necessitat que Artur Mas i Duran i Lleida donin explicacions a la ciutadania sobre la trama de finançament irregular que hi ha al voltant de la seva federació política, primer amb les donacions de la Fundació del Palau de la Música a la Fundació Trias Fargas, després amb les informacions aparegudes sobre la investigació per un presumpte cas de finançament irregular d'Unió l'any 2003, i ara amb la multa del Tribunal de Cuentas i amb la relació entre CiU, Fèlix Millet i el pagament per part del Palau de la Música d'enviaments de propaganda electoral.
Són ja masses les informacions que apareixen als mitjans de comunicació i molt poques les explicacions directes que tenim dels màxims responsables de les dues formacions polítiques.
Fa uns dies Dolors Camats, la portaveu ecosocialista en el Parlament de Catalunya va recordat que "precisament la formació d'Artur Mas i Duran i Lleida va ser la principal opositora a tirar endavant mesures de transparència pel que fa al finançament dels partits polítics i de limitació de despesa electoral en les campanyes". "Ara entenem tanta frontalitat a mesures de transparència si Mas i Duran encara no han donat explicacions sobre totes les informacions aparegudes en premsa i la investigació oberta per la fiscalia sobre Unió", ha afegit Camats.

Ni nuclears, ni cementiris!

Ni cementiris , ni nuclears!


Ahir vam assistir a la manifestació de Móra d'Ebre en contra del cementiri nuclear moltíssima gent. Molta més que en l'anterior manifestació a Ascó, que va ser convocada de manera precipitada però que no obstant va congregar molt gent que volia sortir al pas de la decisióm insòlita d'un municipi que amb 7 regidors vol decidir ell sol el destí d'una comarca i d'un territori.
Ahir vam continuar en aquesta lluita, però sabent aquest cop que el govern de la Generalitat s'ha pronunciat en contra de què el MTCRAA vingui a Catalunya, que el Parlament que ja es va pronunciar en contra ho tornarà a fer en el proper ple de dimecres que ve i que, gràcies a una moció del Joan Herrera, el "Gobierno de España" tindrà en compte el posicionament dels territoris on ha d'anar a parar el MTCRAA, com no pot ser d'altra manera.
Feia goig de veure la gent tan animada, i feia goig de veure les ganes que hi havia d'aturar aquesta instal.lació que faria un mal difícilment reversible al futur de la comarca.
Aquí teniu uns vídeos de la mani:

dijous, 4 de març del 2010

Projecte Impuls: 54 llocs de treball de sis mesos a Cambrils!


Per tal de fer front a la crisi, i en el marc dels "30 compromisos per a l'ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya", la Generalitat de Catalunya finança als ajuntaments la contractació de persones aturades, en un pla per pal·liar temporalment els efectes de la crisi. Es tracta de contractar persones que estiguin a l'atur i que treballin durant 6 mesos en feines de millora general del municipi. A Cambrils aquest pla pot crear 54 llocs de treball. 54 persones, o famílies, que podran tenir una ocupació, que tindran dret a una formació d'unes 100 hores, que podran sortir d'una situació dura i difícil, encara que sigui de manera temporal.
Crec que és una mesura encertada, una mesura de xoc que ens ajudarà a pal.liar els efectes de la crisi.
Aquest pla preveu que els llocs de treball hauran de tenir relació amb els sectors de les energies renovables, eficiència i estalvi energètic; les TIC i la rehabilitació d'habitatges, edificis o equipaments de titularitat o d'ús públic.
No seran grans obres, però serviran per a millorar Cambrils, per donar un lloc de treball a aquells que no entenen i per afavorir que puguin trobar-lo en el futur, perquè rebran formació en sectors econòmics emergents.

dimecres, 3 de març del 2010

Cal demostrar que el territori no accepta el cementiri nuclear!

8 de març: segueix la lluita per la plena equitat entre dones i homes



Ahir vam celebrar sessió plenària a l'Ajuntament de Cambrils.
Des del grup municipal d'ICV-EUiA vam presentar dues mocions. La primera demanava la condonació del deute extern de l'estat espanyol amb Haití, que encara existeix i que en aquests moments pot suposar una llosa per la recuperació del poble d'Haití després del terretrèmol. LA podeu consultar aquí.
la segona feia referència a la celebració del 8 de març d'enguany. Una moció (la podeu llegir aquí)que vol fer una reflexió al voltant de la crisi econòmica, assenyalant que cal afavorir la incorporació de la dona en sectors tradicionalment masculins, com la construcció o l'automoció. I que cal també dignificar l'ocupació generada per la cura de les persones, perquè aquest serà un important filó d'ocupació en el futur , que dóna resposta a una demanda no coberta i que tradicionalment han fet les dones i que ens ha de permetre incrementar la despesa social, llunyana encara de les mitjanes europees.
Doncs bé, sembla que per les reaccions del PP i de CiU , aquest missatge no agrada a la dreta de Cambrils, o bé, no volen fer cap esforç per entendre-ho. La veritat és que no ens sorprèn en absolut, perquè ni l'economia verda és el seu model, ni històricament la lluita feminista ha tingut grans defensores provinents de CiU i PP. en tot cas, vam fer un esforç d'explicació dient que es tractava d'una línies generals de treball pel futur immediat, i que la moció estava oberta a esmenes i concrecions que no varen fer.
En tot cas, seria bo que altres anys presentessin mocions sobre aquest tema, per tal que la ciutadania pugui saber què és el que defensen exactament, quin és el seu model enlloc de carregar contra Zapatero, que és el que va fer el PP o de dir com va fer CiU que no es veuen reflexats en el que diu la moció.
Des d'ICV-EUiA ho tenim molt clar: el fil violeta, la defensa de la igualtat home-dona forma part del nostre ADN i en cada moment partim d'una anàlisi de la realitat i després fem propostes que permetin seguir avançant.

dimarts, 2 de març del 2010

Govern d'esquerres des de la diversitat


Ahir tocava conferència. La del Delegat del Govern al Camp de Tarragona, l'amic Xavi Sabaté, que va fer una conferència a Tarragona per a repassar l'estat del Camp i les perspectives de futur.
Va tenir el suport sobretot dels seus, dirigents i càrrecs públics del PSC, però també de representants de la societat civil i, lògicament d'ICV i d'ERC, els seus socis al govern. Una sala plena, un format de presentació atractiu, amb l'inevitable powerpoint nostre de cada dia.
Va ser una exposició amena, que es va centrar en explicar allò que ha fet un govern catalanista i d'esquerres, i d'Entesa, en els darrers 6 anys i mig. Perquè s'han fet moltes coses a Catalunya i al Camp de TGN en aquests 6,5 anys.
Des d'ICV ho hem dit en moltes ocasions, sobretot darrerament on fins i tot hem tret un opuscle que explica allò que s'ha fet de més rellevant, des de la nostra òptica.
Per tant, coincidència total amb el Xavi Sabaté: els governs d'esquerres deixen un llegat considerable al Camp de TGN en obra de govern.
Es, no obstant, una tasca inacabada: encara cal seguir treballant. I per això, diem nosaltres, cal més govern d'esquerres. Crec que dins del PSC i d'ERC molts i moltes volen més govern d'esquerres, però ja hem vist que d'altres, no. Evidentment, corregint disfuncions i establint uns acords molts clars a l'inici del mandat, que siguin respectats; a partir d'una complicitat que eviti buscar acords fora del govern en lloc de dins del govern; estbalint protocols per abordar els temes de desacord sense llençar-se els plats pel cap...
I tot això, a partir de la discrepància política: personalment em vaig sentir representat en moltes de les coses que va dir el Xavi, sostenibilitats, energies alternatives, ... Però hi ha d'altres moments en què no em vaig sentir representat en absolut: el LOGIS Penedès, contra el que hi ha una oposició frontal que sembla no voler veure, o el cementiri nuclear, sobre el qual ell no ha actuat com a un Delegat que expressa el parer del Govern sinó expressant posicions personals.
Però això és l'esquerra plural: posicions diferenciades però capacitat de formar governs d'esquerres. Posicions polítiques diferenciades però voluntat de governar junts.