dilluns, 3 de maig del 2010

divendres, 30 d’abril del 2010

dimecres, 28 d’abril del 2010

dimecres, 21 d’abril del 2010

Inaugurem el nou Hospital de proximitat de Cambrils!


Finalment! Després de molts anys de feina, hem pogut inaugurar el nou hospital. Un equipament llargament demanat per part de moltíssima gent que s'havia de desplaçar fora de Cambrils, a Reus o Tarragona per a qualsevol incidència mèdica. Gent gran, persones sense cotxe, famílies amb nens i nenes petites que havien de perdre moltes hores i fer llargues cues per a poder ser atesos de manera adequada.
Va ser al 2003 quan, després del canvi de govern, vaig encarregar-me des de la regidoria d'Urbanisme, de la compra de la parcela on ahir s'inaugurava el nou Hospital lleuger. Malgrat allò que es deia per part de l'anterior govern, no s'havia fet cap pas per a adquirir i cedir a la Generalitat el solar. Però conscients de la necessitat que presentava Cambrils d'un equipament sanitari a l'alçada de les demandes d'una població molt superior a les 11.000 persones censades de l'any 1986, quan es va posar en marxa l'anterior CAP, des del govern d'esquerres de Cambrils, hem treballat intensament al llarg d'aquests anys, per a què el nou hospital fos una realitat. Ens hem implicat com a govern en avançar els diners, en pagar els interessos bancaris del préstec, en licitar i fer el seguiment de les obres. Hem assistit al neixement d'un nou model d'hospital, que vol acostar el servei des especialistes i les petites operacions, deixant només pels hospitals l'ingrés hospitalari. El 90% de les incidències sanitàries es podran resoldre a Cambrils. Seria interessant calcular l'estalvi en km. recorreguts i en hores de la gent que suposarà no haver-se de desplaçar fora vila.
Crec que a partir d'ara ja som una mica més "ciutat" i que deixarem enrere l'expressió "poble" perquè una de les diferències de la ciutat és els serveis de tota mena que ofererix als seus habitants però especialment els serveis sanitaris.
Hem recuperat el temps perdut. Ara ens toca assolir els reptes del futur amb nous equipaments, que s'adaptin a l'increment poblacional. El CAP de Vilafortuny ha de ser la propera fita.

Moció en suport al jutge Garzón


Des del grup Municipal d'ICV de Cambrils portarem al Ple de l'ajuntament el judici contra un jutge que ha volgut jutjar els crims del franquisme. Hem de demanar als partits i a tothom que se senti progressista suport per a qui està sent jutjat per
haver intentat aplicar la legislació internacional de crims contra la humanitat als crims del franquisme.

Per això, hem entrat a registre municipal una moció en defensa del jutge Baltasar Garzón, davant la campanya d'assetjament que està patint, pel fet d’haver intentat aplicar la legislació internacional de crims contra la humanitat als crims del franquisme.

Aquesta moció es debatrà en el proper ple municipal del 27 d'abril.

La moció explica que el jutge Baltasar Garzón va iniciar, a l’ampara de la llei i del Dret Internacional i ates que els crims contra la humanitats no prescriuen, la investigació dels crims de la Guerra Civil i el règim franquista contra milers de persones a Espanya i Catalunya.

Determinats grups de l’extrema-dreta política i social, intenten difamar i utilizar el propi Estat de Dret contra la independència del poder judicial i contra les actuacions del Sr. Baltasar Garzón.

Es preocupant, per la legitimitat pública de l’Estat de Dret, que a un jutge se li obri un expedient de suspensió d'acord amb l'admissió a tràmit d'un querella criminal interposada contra ell mateix per la seva actuació judicial per intentar investigar els crims imprescriptibles del franquisme.

Més informació aquí

Corrupció, desafecció política i altres temes...

No em resisteixo a publicar un recent i excel.lent article del Joan herrera sobre la corrupció que patim, de la qual destacaria la següent frase, perquè reflecteix de manera sintètica la situació contradictòria que estem vivint darrerament: "Creiem que la ciutadania no entendria que fem una comissió d’investigació per fer comparèixer tots dels bombers i agents rurals que van treballar en l’extinció de l’incendi d’Horta de Sant Joan per demanar-los responsabilitats polítiques però que deixem passar aquestes informacions sobre la corrupció que afecta CiU i PP".

Aquí el reprodueixo:

Els diaris catalans i estatals no deixen d’omplir línies amb noves informacions sobre presumptes casos de corrupció. Aquesta setmana hem pogut veure el que només és la punta de l’iceberg d’un d’ells, Gürtel, que afecta un partit ultracontaminat per aquest tipus de trames. Però a Catalunya també seguim llegint informacions com els 630.000 euros que Millet va donar a la Fundació Trias Fargas, de CDC, o el crèdit que l’ICF va donar al grup IMS, Assessors Jurídics i Financers i que també va acabar sent una presumpta font de finançament irregular d’UDC. O els diners que va rebre Àngel Colom del Palau de la Música i que va utilitzar per finançar el PI. Tampoc podem oblidar la relació de Lluís Prenafeta i Macià Alavedra en la trama de corrupció urbanística de Pretòria.


I malgrat la llarga llista, encara esperem explicacions de CDC sobre quin ús es va fer d’aquests 630.000 euros, d’UDC sobre perquè encara avui el seu partit segueix sota sospita per irregularitats en el seu finançament i per què la seva formació política es va beneficiar d’aquests 727.000 euros, o del PP, que en comptes de ser contundent amb els membres implicats en el cas Gürtel ha esperat que fossin ells mateixos qui presentessin la dimissió, com el fins fa pocs dies tresorer del PP, Luís Bárcenas, que malgrat tot conservarà l’acta de senador.


I mentre veiem tot això, la justícia no envia el missatge que hauria d’enviar a la ciutadania, el de no permetre que es cometin més casos com aquests amb l’impunitat amb què ho estan fent Fèlix Millet i Jaume Montull, que encara no han entrat a la presó tot i haver confessat haver robat milions d’euros. O els imputats pel cas Gürtel, que ni tan sols han tingut problemes per reunir la minsa quantitat econòmica per pagar la fiança. La justícia hauria de donar l’exemple de que tots som iguals davant d’un delicte i enviar un missatge de bel·ligerància amb la corrupció.


Des d’ICV no girarem la vista a tots aquests casos i volem arribar fins el moll de l’ós. Volem explicacions i creiem que la ciutadania no entendria que fem una comissió d’investigació per fer comparèixer tots dels bombers i agents rurals que van treballar en l’extinció de l’incendi d’Horta de Sant Joan per demanar-los responsabilitats polítiques però que deixem passar aquestes informacions.


Som partidaris d’un pacte per la regeneració política i de la manera de fer política però fins el moment, malgrat haver fet propostes assumibles per totes les formacions, hem obtingut un no per resposta. El fracàs de la ponència de la llei electoral és un clar exemple del que no volen alguns: més transparència en les campanyes i més control per la despesa dels partits polítics. I el darrer episodi s’ha vist en la renovació de la Sindicatura de Comptes. La federació nacionalista veta la renovació d’un dels membres a l’espera de les pròximes eleccions per poder controlar també aquesta institució que fiscalitza l’activitat econòmica dels partits.


Per això hem proposat al Congrés dels Diputats iniciatives parlamentàries per debatre mesures com per exemple tipificar de penal el finançament irregular de les formacions polítiques, endurir les penes pels casos de corrupció política o empresarial així com limitar els preus màxims de venda del sòl i les plusvàlues que es treuen de les operacions urbanístiques. També som partidaris de donar compte de qualsevol modificació de les condicions dels deutes de les formacions polítiques amb les entitats bancàries i en cas de donar-se una condonació del deute sotmetre-ho als informes d’institucions com la Sindicatura de Comptes o el Tribunal de Comptes i sotmetre-ho també a consideració del Parlament i el Congrés dels Diputats. Cal un control eficient de la despesa electoral reduint-la, per exemple, amb l’enviament centralitzat d’un sol plec de propaganda electoral així com posar límits a la despesa i sancionar aquelles formacions que infringeixin la normativa. No estaria de més, en un gest de transparència, que els càrrecs electes i els alts càrrecs de l’administració pública o d’empreses públiques fessin una declaració pública sobre qualsevol activitat econòmica que els hagi proporcionat beneficis o béns patrimonials. Totes aquestes propostes són només una mostra del pacte per la regeneració política que creiem necessari, no només Catalunya sinó a tot l’Estat, amb un únic objectiu: retornar la credibilitat a la política i a aquells que fem una aposta per allò públic.

Joan Herrera
Secretari General d’ICV i diputat d’ICV-EUiA en el Congrés dels Diputats

dimarts, 30 de març del 2010

El miracle d'ICV


Tot i que personalment no compro ni llegeixo La Vanguardia, entre d'altres coses, perquè és el braç armat de CiU, m'ha arribat notícia de l'article del comentarista Fr. Marc-Alvaro: Milagro ICV.

L'autor se sorprèn, que, havent estat víctima de repetits atacs (sobretot del diari on escriu, fins i tot arribant a publicar vídeos manipulats sobre l'incendi d'Horta, per la qual cosa ni tan sols s'han disculpat) ICV segueixi aguantant a les seves pròpies enquestes. Ho explica dient que els votants d'ICV són creients més que votants, i que els dirigents d'ICV prescindeixen de la realitat i creen respostes automàtiques als atacs que reben. Acaba dient que el vot d'ICV s'explica, si més no, en part, "a causa de una base católica local peculiar y de la falta de estructuras propias de Estado".

La veritat és que, malgrat els -per mi- pobres arguments, coincidim en reconèixer el mèrit d'ICV, però, a diferència de la qualifició de "milagro", jo parlaria de feina ben feta malgrat una situació política adversa.

D'altra banda, perquè ha de ser tan estrany defensar que els cotxes circulin més a poc a poc, tal com s'està fent a la resta d'Europa i ara, a la resta d'Espanya?

Perquè es ridiculitza tant anar en bici (com fan a la resta d'Europa)? Perquè es ridiculitza voler ser una opció política que representi el punt de vista de les ONG?

Perquè no s'explica la tasca de govern que ICV ha realitzat i que ha estat el primer en explicar? Perquè no s'expliquen les polítiques mediambientals, d’habitatge, de proximitat en la seguretat o en recuperació de la memòria democràtica efectuades per ICV? Polítiques avançades, polítiques que s'apliquen a la resta d'Europa, on per cert els partits verds estan guanyant més suport en les darreres eleccions. Suposo que també deu ser per la "base católica local peculiar"...

No m'estranya que Marc-Alvaro acabi creient en els miracles si no té en compte les polítiques reals que ICV ha impulsat i no només les que ha explicat La Vanguardia...

dilluns, 22 de març del 2010

Ens visita Rebecca Harms per a parlar del cementiri nuclear d'Ascó



Després de la reunió del Consell del Partit verd Europeu aquest proppassat cap de setmana a BCN per a parlar del New Green Deal, és a dir, de com sortir de la crisi econòmica que ha provocat el sistema neoliberal afavorint un sistema econòmic més just socialment i més respectuós amb el medi ambient, volíem aprofitar l'experiència acumulada dels Verds Alemanys (Die Grünen) per aprendre de la seva lluita antinuclear, en especial de la gestió dels residus d'alta activitat.
I quina lliçó ens ha donat la Rebecca, presidenta dels grup VERDS/ALE del Parlament Europeu!
Amb la senzillesa de qui explica allò que ha après al llarg de tota una vida com a militant antinuclear alemanya, ha anat desgranant veritats com a punys:
- primer: diuen que el cementiri nuclear està previst que duri uns 60 anys: ha pensat el govern de ZP què farem desprès? Si pensem que els residus d'alta activitat duren un milió d'anys, fer previsions per a 60 anys sembla terriblement desencertat.
- cal valorar si fem un sol magatzem al costat de cada nuclear o un de centralitzat. A Alemanya fa 8 anys van decidir fer-ne un al costat de cada nuclear per minimitzar els riscos del transport dels residus, fet que per la Rebecca comporta un perill que cal tenir present. Per cert cada any, al novembre , a la seva regió, la Baixa Saxònia, fan el transport dels residus que venen de la planta de reprocessament de França i cada any hi ha uns 25.000 policies de mitjana... L'energia nuclear provoca fractura social.
- La regió de Baixa Saxònia ha rebut molts diners com a compensació, diners que no han servit per a treure-la de la situació d'endarreriment respecte a d'altres regions alemanyes, i això que estava a l'antiga RFA!
- a Alemanya fa anys que estan buscant alternatives a l'energia nuclear; segons la rebecca aquí tenim condicions de clima que ens faciliten aquesta aposta, per no fer referència a què actualment hi ha tecnologia disponivble que no hi era quan ella i altres van començar les lluites anti-nuclears.
- Ens haurem de replantejar dir-li "cementiri nuclear" a una instal.lació que només albergarà els residus durant 60 anys: en tot cas, el nom li escau millor a una altra solució que sigui més definitiva.
-Harms ha explicat que molts dels diners que s'havien d'invertir en paral·lel al cementiri nuclear es van invertir fora del territori i que els llocs de treball que aquest centre havia de promoure van recaure en gent especialitzada i no pas en veïns del municipi o de la demarcació. Al mateix temps, Harms ha explicat que molts pagesos de la zona han vist com el seus productes són devaluats, ja que apareixen etiquetats com a provinents d'una zona propera al cementiri nuclear.

En fi, lliçons de persones que ja han viscut aquesta problemàtica dels residus nuclears d'alta activitat i que ens diuen ben clarament que NO HI HA SOLUCIONS als residus nuclears, que l'única opció real és un pla de tancament de les nuclears i l'aposta per les energies renovables.

dilluns, 8 de març del 2010

El finançament de CiU no necessita més explicacions?

Es curiós comprovar com hi ha diverses vares de mesurar, en funció de quin sigui el partit del qual estem parlant. Si ICV dirigeix Interior es demana una Comissió d'Investigació, actualment en curs. Molt bé. I si és CiU la que està implicada en afers de corrupció i finançament de partits polítics? Com és que La Vanguardia no en parla? Com és que no s'erigeix en adalid de la veritat? Serà perquè amb l'enquesta que es publicava ahir i que donava guanyadora a CiU en les eleccions al Parlament ja no estan tan neguitosos?
A més, la multa que el Tribunal de Comptes ha imposat a la formació de Duran Lleida amb un import de 271.797 euros reforça i posa de relleu la necessitat que Artur Mas i Duran i Lleida donin explicacions a la ciutadania sobre la trama de finançament irregular que hi ha al voltant de la seva federació política, primer amb les donacions de la Fundació del Palau de la Música a la Fundació Trias Fargas, després amb les informacions aparegudes sobre la investigació per un presumpte cas de finançament irregular d'Unió l'any 2003, i ara amb la multa del Tribunal de Cuentas i amb la relació entre CiU, Fèlix Millet i el pagament per part del Palau de la Música d'enviaments de propaganda electoral.
Són ja masses les informacions que apareixen als mitjans de comunicació i molt poques les explicacions directes que tenim dels màxims responsables de les dues formacions polítiques.
Fa uns dies Dolors Camats, la portaveu ecosocialista en el Parlament de Catalunya va recordat que "precisament la formació d'Artur Mas i Duran i Lleida va ser la principal opositora a tirar endavant mesures de transparència pel que fa al finançament dels partits polítics i de limitació de despesa electoral en les campanyes". "Ara entenem tanta frontalitat a mesures de transparència si Mas i Duran encara no han donat explicacions sobre totes les informacions aparegudes en premsa i la investigació oberta per la fiscalia sobre Unió", ha afegit Camats.

Ni nuclears, ni cementiris!

Ni cementiris , ni nuclears!


Ahir vam assistir a la manifestació de Móra d'Ebre en contra del cementiri nuclear moltíssima gent. Molta més que en l'anterior manifestació a Ascó, que va ser convocada de manera precipitada però que no obstant va congregar molt gent que volia sortir al pas de la decisióm insòlita d'un municipi que amb 7 regidors vol decidir ell sol el destí d'una comarca i d'un territori.
Ahir vam continuar en aquesta lluita, però sabent aquest cop que el govern de la Generalitat s'ha pronunciat en contra de què el MTCRAA vingui a Catalunya, que el Parlament que ja es va pronunciar en contra ho tornarà a fer en el proper ple de dimecres que ve i que, gràcies a una moció del Joan Herrera, el "Gobierno de España" tindrà en compte el posicionament dels territoris on ha d'anar a parar el MTCRAA, com no pot ser d'altra manera.
Feia goig de veure la gent tan animada, i feia goig de veure les ganes que hi havia d'aturar aquesta instal.lació que faria un mal difícilment reversible al futur de la comarca.
Aquí teniu uns vídeos de la mani:

dijous, 4 de març del 2010

Projecte Impuls: 54 llocs de treball de sis mesos a Cambrils!


Per tal de fer front a la crisi, i en el marc dels "30 compromisos per a l'ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya", la Generalitat de Catalunya finança als ajuntaments la contractació de persones aturades, en un pla per pal·liar temporalment els efectes de la crisi. Es tracta de contractar persones que estiguin a l'atur i que treballin durant 6 mesos en feines de millora general del municipi. A Cambrils aquest pla pot crear 54 llocs de treball. 54 persones, o famílies, que podran tenir una ocupació, que tindran dret a una formació d'unes 100 hores, que podran sortir d'una situació dura i difícil, encara que sigui de manera temporal.
Crec que és una mesura encertada, una mesura de xoc que ens ajudarà a pal.liar els efectes de la crisi.
Aquest pla preveu que els llocs de treball hauran de tenir relació amb els sectors de les energies renovables, eficiència i estalvi energètic; les TIC i la rehabilitació d'habitatges, edificis o equipaments de titularitat o d'ús públic.
No seran grans obres, però serviran per a millorar Cambrils, per donar un lloc de treball a aquells que no entenen i per afavorir que puguin trobar-lo en el futur, perquè rebran formació en sectors econòmics emergents.

dimecres, 3 de març del 2010

Cal demostrar que el territori no accepta el cementiri nuclear!

8 de març: segueix la lluita per la plena equitat entre dones i homes



Ahir vam celebrar sessió plenària a l'Ajuntament de Cambrils.
Des del grup municipal d'ICV-EUiA vam presentar dues mocions. La primera demanava la condonació del deute extern de l'estat espanyol amb Haití, que encara existeix i que en aquests moments pot suposar una llosa per la recuperació del poble d'Haití després del terretrèmol. LA podeu consultar aquí.
la segona feia referència a la celebració del 8 de març d'enguany. Una moció (la podeu llegir aquí)que vol fer una reflexió al voltant de la crisi econòmica, assenyalant que cal afavorir la incorporació de la dona en sectors tradicionalment masculins, com la construcció o l'automoció. I que cal també dignificar l'ocupació generada per la cura de les persones, perquè aquest serà un important filó d'ocupació en el futur , que dóna resposta a una demanda no coberta i que tradicionalment han fet les dones i que ens ha de permetre incrementar la despesa social, llunyana encara de les mitjanes europees.
Doncs bé, sembla que per les reaccions del PP i de CiU , aquest missatge no agrada a la dreta de Cambrils, o bé, no volen fer cap esforç per entendre-ho. La veritat és que no ens sorprèn en absolut, perquè ni l'economia verda és el seu model, ni històricament la lluita feminista ha tingut grans defensores provinents de CiU i PP. en tot cas, vam fer un esforç d'explicació dient que es tractava d'una línies generals de treball pel futur immediat, i que la moció estava oberta a esmenes i concrecions que no varen fer.
En tot cas, seria bo que altres anys presentessin mocions sobre aquest tema, per tal que la ciutadania pugui saber què és el que defensen exactament, quin és el seu model enlloc de carregar contra Zapatero, que és el que va fer el PP o de dir com va fer CiU que no es veuen reflexats en el que diu la moció.
Des d'ICV-EUiA ho tenim molt clar: el fil violeta, la defensa de la igualtat home-dona forma part del nostre ADN i en cada moment partim d'una anàlisi de la realitat i després fem propostes que permetin seguir avançant.

dimarts, 2 de març del 2010

Govern d'esquerres des de la diversitat


Ahir tocava conferència. La del Delegat del Govern al Camp de Tarragona, l'amic Xavi Sabaté, que va fer una conferència a Tarragona per a repassar l'estat del Camp i les perspectives de futur.
Va tenir el suport sobretot dels seus, dirigents i càrrecs públics del PSC, però també de representants de la societat civil i, lògicament d'ICV i d'ERC, els seus socis al govern. Una sala plena, un format de presentació atractiu, amb l'inevitable powerpoint nostre de cada dia.
Va ser una exposició amena, que es va centrar en explicar allò que ha fet un govern catalanista i d'esquerres, i d'Entesa, en els darrers 6 anys i mig. Perquè s'han fet moltes coses a Catalunya i al Camp de TGN en aquests 6,5 anys.
Des d'ICV ho hem dit en moltes ocasions, sobretot darrerament on fins i tot hem tret un opuscle que explica allò que s'ha fet de més rellevant, des de la nostra òptica.
Per tant, coincidència total amb el Xavi Sabaté: els governs d'esquerres deixen un llegat considerable al Camp de TGN en obra de govern.
Es, no obstant, una tasca inacabada: encara cal seguir treballant. I per això, diem nosaltres, cal més govern d'esquerres. Crec que dins del PSC i d'ERC molts i moltes volen més govern d'esquerres, però ja hem vist que d'altres, no. Evidentment, corregint disfuncions i establint uns acords molts clars a l'inici del mandat, que siguin respectats; a partir d'una complicitat que eviti buscar acords fora del govern en lloc de dins del govern; estbalint protocols per abordar els temes de desacord sense llençar-se els plats pel cap...
I tot això, a partir de la discrepància política: personalment em vaig sentir representat en moltes de les coses que va dir el Xavi, sostenibilitats, energies alternatives, ... Però hi ha d'altres moments en què no em vaig sentir representat en absolut: el LOGIS Penedès, contra el que hi ha una oposició frontal que sembla no voler veure, o el cementiri nuclear, sobre el qual ell no ha actuat com a un Delegat que expressa el parer del Govern sinó expressant posicions personals.
Però això és l'esquerra plural: posicions diferenciades però capacitat de formar governs d'esquerres. Posicions polítiques diferenciades però voluntat de governar junts.

dimarts, 23 de febrer del 2010

Per unes pensions justes, no als retalls de drets socials!


Sembla clar que si hi ha un tret comú en com el govern de José Luis Zapatero ha fet front a la crisi és la improvisació i la manca d’un full de ruta clar que ens ajudi a sortir de la crisi en millors condicions.

Ara, Zapatero, després de la seva visita a Davos, sembla que ha volgut calmar els mercats internacionals enviant-los el missatge que Espanya es posa les piles. Que no pateixin, que no som com Grècia, Espanya és diferent i nosaltres som fiables. El problema és que acontentar els totpoderosos de Davos passa per parlar de flexibilitat laboral, per baixar els sous… i per allargar l’edat de jubilació, que ZP ha proposat portar fins els 67 anys.
Es curiós com assistim a l’etern retorn del debat sobre les pensions en aquest país. Periòdicament es qüestiona la viabilitat futura de les pensions i de ben segur que els bancs se n’alegren perquè els plans privats de pensions es reactiven. Però el cert és que les previsions eren interessades i els presagis no s’han complert. Al contrari, el sistema públic de pensions funciona millor i aguanta millor les crisis que el privat.
A més, l´estat dels comptes de la Seguretat Social és molt bo, amb un fons de reserva de 62.000 MEUR i amb superàvit en els darrers anys.

Estem davant d’un debat inoportú, perquè ara mateix tenim més de quatre milions d’aturats, i l’atur juvenil que s’apropa perillosament al 40%. Enmig d’un procés de diàleg i concertació social, una proposta com la d’allargar l’edat de jubilació no fa més que demostrar la incapacitat del Govern per llegir la situació de crisi i les seves conseqüències. Ni es generarà ocupació, ni es millorarà el model, ni es propiciarà un millor escenari pel diàleg social.

Una proposta que per més inri es presenta amb dubtes i canvis com la referència a l’allargament de 15 a 25 anys del període de còmput.
En tot cas, el que caldria abans que res és avançar en el compliment de l’Acord de Pensions assolit el 2006, especialment pel que fa a la integració de règims especials en el règim general de la SS o el sistema de reducció de l’edat de jubilació per les activitats professionals més penoses.
Molts pensionistes veuran com la seva pensió és el 2010 inferior a la que venien cobrant. Defensem el manteniment del poder adquisitiu de les pensions. En aquest sentit, ICV registrarà una Proposició No de Llei (PNL) al Congrés per instar al Govern que garanteixi que cap pensionista cobrarà menys que l'any passat.
Des d’ICV tenim la sospita de el veritable motiu de sembrar aquest dubte en el conjunt de la societat civil espanyola és la manca de valentia política d’apostar pel canvi de model econòmic i, sobretot, la temptació que té l’executiu, de claudicar davant la insistència dels poders fàctics empresarials i sectors polítics més conservadors cap una reforma laboral que abarateixi els costos laborals (a més de flexibilitzar el mercat de treball, es clar).
Tanmateix, continuem exigint a l’Executiu de ZP que faci avenços clars en algunes qüestions que considerem drets bàsics dels pensionistes:
o Millorar i unificar les pensions més baixes, establint per llei la Pensió Bàsica Universal propera a l’SMI, on el requisit sigui ser major de 65 anys i la unitat de càlcul sigui els drets individuals.
o Increment de la pensió mínima contributiva per sobre de l’SMI.
o Millorar les pensions de viduïtat, fins a constituir el 100% del salari o la pensió, de la parella.
o Creació de la nova pensió d’acompanyament per a les persones que viuen soles.

La sostenibilitat econòmica del sistema públic no l’hem de buscar en la reducció de la despesa pública si no en l’increment dels ingressos amb una reorientació de la política fiscal, amb una proposta perquè el Govern espanyol “tingui un full de ruta fiscal progressista”. Entenem que, ara toca més que mai, apostar per gravar a aquelles persones (físiques i jurídiques) que més tenen i/o més guanyen, per tal de generar un nivell de recaptació tributària addicional que es pugui destinar a polítiques socials adreçades a aquells col•lectius que més pateixen la crisi, garantint, alhora el futur del sistema de pensions.
En definitiva, des d’ICV ens oposem frontalment a qualsevol proposta que, com aquesta, retalli drets que tan ens han costat a totes i tots d’assolir en aquests anys de democràcia. Estem disposats a parlar de totes les mesures necessàries per sortir de la crisi i, sobretot, crear ocupació estable i de qualitat però, en cap cas, acceptarem que això inclogui retallar drets bàsics de la ciutadania que no es qui ha generat la crisi, si no qui la pateix en major mesura.
ICV seguirà al costat dels treballadors i treballadores i al costat dels sindicats, i demanem a Zapatero que torni a les posicions d’esquerres i deixi d’estar segrestat per les veus de Davos, dels organismes internacionals o de la premsa financera. El problema no són els més vulnerables (els pensionistes, els joves aturats, els immigrants), el problema són els poderosos (els banquers que guanyen fins i tot quan ho fan malament, els empresaris que estafen i a sobre se’n riuen).

Continua el PEC de Cambrils


Hi ha projectes de ciutat que em són especialment estimats, perquè la gent d'ICV els hem impulsat des de bon començament quan molta gent no hi creia.
Un d'aquests projectes és el Projecte Educatiu de Ciutat, que a Cambrils hem tirat endavant, com a molts d'altres llocs de Catalunya. Combina dos aspectes importants: la participació de la ciutadania en definir un projecte de ciutat que neix dels aspectes educatius però abraça temes generals; i el fet de posar l'educació al bell mig de l'agenda municipal.

El tercer Fòrum Cambrils Ciutat Educadora se celebrarà aquest dissabte a les instal·lacions de l'IES Cambrils, de 10 a 14 hores. Aquesta és la tercera edició Fòrum educatiu que se celebra cada any dins del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), i que serveix per a que qualsevol persona pugui dir la seva en matèria d'educació a les escoles, ja siguin mares, pares, professors, joves, botiguers, jubilats, empresaris, etc. L'objectiu d'aquesta trobada és arribar a propostes concretes d'accions que es puguin endegar a les escoles cambrilenques o en el marc de la ciutat.

En els dos primers anys del Fòrum, amb una participació destacada, vam aconseguir consensuar un seguit d'accions moltes de les quals ja s'han portat a terme, com poden ser la xarxa educativa de ciutat, que significa que equips directius dels centres educatius de Cambrils treballen de manera conjunta; també les rutes guiades pel nucli antic per mostrar la història local als infants; el dia de la fruita, presentat la setmana passada i en el que es planteja que cada dijous els nens i nenes de primària esmorzin una peça de fruita; o bé els cursos de mediació per treballar la gestió de conflictes a les escoles, o bé el Consell d'Infabnts, en curs de realització.

Enguany proposem que el tercer Fòrum s'ha de focalitzar en crear propostes per impulsar l'escola inclusiva i la cohesió dels seus alumnes. Volem concentrar esforços en fer propostes a les escoles per tractar la inclusivitat, una paraula que pot sonar inconcreta però que és molt important per cohesionar els diferents alumnes que arriben a una escola, com pot ser una persona amb un grau de discapacitat o bé altres situacions.

dilluns, 15 de febrer del 2010

Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot? Arguments d'un govern d'esquerres


ICV-EUiA-EPM no està fatigada, ni creu que el govern tripartit estigui caducat. Globalment defensem la immensa tasca feta, potser s'ha fet més en 7 anys que en 23 anys de CiU. El que sí que podem dir és que no hem estat capaços d'explicar la tasca feta. O no ens han deixat, diria algú veient el que publiquen certs mitjans.
En tot cas, nosaltres volem donar la cara i parlar d'allò que hem fet al govern i d'allò que s'ha fet des del Govern de la Generalitat.
Volem començar explicant a aquelles persones que ens van votar què hem fet amb el seu vot. Per això hem publicat un fulletó que vol ser un resum d'allò que hem fet o d'allò que no ens ha agradat.
Més endavant farem un altre fulletó amb la tasca més territorialitzada, per les diferents zones de Catalunya.

dissabte, 23 de gener del 2010

Es remodelen les línies del transport públic de Cambrils


L’1 de febrer es posen en marxa noves línies de transport públic, que milloraran el transport escolar
Des d’ICV sempre hem posat com a objectiu potenciar el transport públic, a tots els nivells: trens, busos, tramvies, ... Estem convençuts que hem arribat a un nivell acceptable en la millora de les carreteres però continuem sent molt deficitaris pel que fa al transport públic.
A Cambrils ja existeix des de fa temps un servei de transport públic urbà, que deixa molt que desitjar. Prova d’això és que té un nivell d’usuaris molt baix.
Les alternatives de millora d’aquest servei són complexes, en part perquè estem parlant de línies interurbanes que es van prolongar en el seu tram urbà. Per això entenem que l’objectiu ha de ser el de tenir una empresa municipal que gestioni línies de transport públic estrictament urbanes, que permetin a l’ajuntament fer els canvis i millores de manera immediata i sense intermediaris.
Ara bé, mentre tant es treballa per arribar a aquesta fita, cal posar sobre la taula millores urgents, que donin resposta a les demandes que ens arriben de la ciutadania.
Una d’aquestes és la del transport escolar. Cambrils té una gran extensió habitada (9 km. De punta a punta) i les escoles com és lògic estan descentralitzades per a acostar-les al màxim als seus usuaris. Malauradament no tothom té la sort de tenir l’escola al costat de casa, menys encara l’institut, o bé hi ha qui fa l’opció per un model d’escola, i s’ha de traslladar.
Doncs bé, properament es posaran en marxa unes noves línies de busos, pensades sobretot per a donar resposta al transport dels alumnes fins les seves escoles o instituts.
Crec que cal agrair a la regidora Laura Forcadell el seu esforç per a accelerar els treballs que ja es venien realitzant i posar en marxa aquest nou servei en aquests moments, en què estem iniciant el segon trimestre escolar.
Des del Grup Municipal d’ICV ens sentim especialment satisfets perquè es tractava d’una vella reivindicació molt sentida per nosaltres. A més, a l’àrea d’educació gestionada per ICV, és on més arribaven aquestes demandes.
Ara el que cal és animar a les famílies a què coneguin el servei, els horaris, el sistema de targetes que fa que el preu del viatge sigui molt econòmic (quasi la meitat del preu del bitllet senzill d’ara). Segur que en els primers mesos es detecten desajustaments, però, precisament, és analitzant aquests desajustaments que es podrà millorar el servei.

divendres, 22 de gener del 2010

+iniciativa x cambrils remprèn el seu camí

Un cop més, +iniciativa x cambrils, el butlletí d'ICV Cambrils, remprèn el seu camí, aquest cop en format digital, per a afavorir el debat polític.
El podeu descarregar aquí