Visita de Dolors Camats a Tarragona i Reus

Camats demana més recursos per a les escoles amb més immigrats

La portaveu d'Iniciativa per Catalunya i diputada al Parlament, Dolors Camats, aposta perquè les escoles amb més alumnes immigrats tinguin una major dotació de recursos: «En aquests casos s'hauria de fer una discriminació positiva», deia ahir Camats moments abans de visitar el CEIP Pompeu Fabra de Reus, una de les escoles de la demarcació amb un més alt percentatge de nouvinguts. Segons diu, la llei d'educació catalana (LEC) hauria de fixar una delimitació dels alumnes nouvinguts en cada centre perquè no s'arribi a concentracions com passa en aquest CEIP. La portaveu d'ICV també va visitar els espais de benvinguda educativa (EBE) de Reus, un projecte que havia aixecat les reticències del partit. Tot i que continuen apostant per les aules d'acollida i els plans entorn, les incorporacions fetes a les EBE han «millorat» la proposta inicial d'Educació, comenta.

Camats va confirmar que ICV s'oposarà a la LEC si no es modifica en part: «Té coses bones però manté la doble xarxa de centres públics i privats» i s'oposa, diu, als reptes acordats en el Pacte Nacional per a l'Educació.

Aprovat el finançament per enderrocar el pont de la N-340 a proposta d'ICV

Els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2009 contemplen l'enderrocament del pont de l'N-340 a proposta d'ICV.


El Congrés de Diputats va aprovar, ahir, vuit de les moltes esmenes esmenes presentades per Iniciativa per Catalunya Verds als Pressupostos Generals de l'Estat pel 2009. Una d'aquestes 8 esmenes acceptades feia referència a l'enderrocament del pont de l'N-340 que travessa la riera d'Alforja al nostre municipi. L'esmena va ser defensada pel diputat i portaveu d'ICV al Congrés, Joan Herrera, i suposa una partida de 800.000 euros per a fer aquest enderrocament.

La resta d'esmenes d'ICV afecten a municipis com Reus, Cerdanyola del Vallès-Bellaterra, Molins de Rei, el Prat de Llobregat i Vilafranca del Penedès.

Pel que fa a Reus s'aprova la construcció d'una estació de trens a Bellisens, en un nucli de moviment molt important: Parc tecnològic, Universitat, Hospital. Aquesta aprovació altera la voluntat de la Generalitat de desviar la línia del tren de Reus i obre nove perspectives pel transport públic.

ICV aconsegueix el rebuig de l'Ajuntament de Cambrils a l'ampliacio de la jornada laboral de 65 h.

En el Ple de l'Aj. de Cambrils del 7 de novembre, ICV va presentar una moció demanant a la Unió Europea que abandoni el projecte d'ampliacióde la jornada laboral fins 65 h. a la setmana.
En cas que s'aprovés, aquesta directiva suposaria un greu retrocés en una de les conquestes laborals més importants del s.XX: les 8 hores de treball setmanals. ICV s'ha marcat com a prioritària la protesta contra aquesta normativa proposada perla dreta europea de Berlusconi, Mrkel i Sarkozy. Precisament a final d'any s'espera la votació definitiva en el Parlament Europeu. CIU i PP no van aprovar la moció, segons el PP ells també estan en contra de la normativa (haurem de saber les raons), i CIU va manifestar que "aquesta moció ni es podia discutir ni provar en el ple de l'aj. de Cambrils" perquè encara no està aprovada. La veritat és que un cop estigui aprovada la directiva haurem arribat massa tard. Però esperem que no ho sigui gràcies a la gent d'esquerres que estem luitant per impedir-ho.
produim l moció aquí:

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV EN RELACIÓ A LA DECISIÓ DEL CONSELL DE LA UE D’AMPLIAR LA JORNADA LABORAL A 65 HORES SETMANALS

La decisió d’ampliar la jornada laboral fins a 65 hores setmanals, acord al que van arribar el passat 10 de juny els ministres de treball de l’Europa dels vint-i-set modificant la Directiva 2003/88/CE sobre temps de treball, suposa un greu atac als drets dels treballadors i les treballadores i un retrocés en una de les conquestes socials més importants del segle XX: la jornada laboral de 8 hores reconeguda per la OIT (Organització Internacional del Treball) des de 1917. Malgrat que les decisions de la UE puguin semblar llunyanes, l’aprovació de la directiva afectaria directament a la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Cambrils, ja que obriria les portes a les jornades laborals abusives i dificultaria encara més la conciliació de la vida personal i laboral, un dels problemes principals de la ciutadania de Catalunya i de Cambrils.

La dreta conservadora europea pretén deixar a mans dels treballadors/es la negociació de les condicions de treball amb negociació directa amb l’empresari sota el pretext de la llibertat individual cosa que suposaria desregular el mercat laboral, dinamitant els processos de negociació col·lectiva, deixant en condicions d’inferioritat als assalariats i assalariades. És inconcebible que per superar les pressions d’opt out del govern britànic la minoria acabi imposant els seus criteris liberals a la resta d’estats.

Lamentem que aquesta situació ve produïda pel joc de majories en els governs europeus, amb la influència creixent de la dreta europea de la mà de Berlusconi, Brown, Merkel i Sarkozy en la presa de decisions de la UE. Propostes com la directiva Bolkestein, la Directiva relativa a la condicions de treball dels treballadors cedits per empreses de treball temporal (ETT) o aquesta ampliació dels temps de treball són retrocessos socials inacceptables. A més, la manca de diàleg social mostra la feblesa dels mecanismes democràtics en la presa de decisions de la UE, que està portant a un desprestigi de les institucions comunitàries davant les organitzacions sindicals, els agents socials i la ciutadania en general.

La proposta del Consell de la UE haurà de tornar al Parlament Europeu per a ser debatuda.

És per això que el Grup Municipal d’ICV de l’Ajuntament de Cambrils proposa al Ple Municipal l’adopció del següent acord referent a la Directiva de temps de treball:

1.- L’ajuntament de Cambrils lamenta la decisió presa pel Consell de la UE, i la decisió del govern espanyol de no votar-hi en contra.

2.- L’ajuntament de Cambrils mostra la seva voluntat de contribuir a la construcció social d’Europa i per aquest motiu manifesta la seva oposició a la Directiva de temps de treball mentre aquesta contempli la possibilitat d’ampliació de la jornada laboral.

3.- Donar trasllat d’aquest acord als Grups Parlamentaris europeus instant als eurodiputats i les eurodiputades (especialment els i les que viuen a Catalunya) que votin en contra d’aquesta mesura aberrant que, en cas que s’aprovi, serà el pitjor retrocés en drets socials que patirà la UE des que es va constituir.

Interessant debat sobre la situació de les nuclears al Camp de Tarragona

Amb una important assistència de públic, vam realitzar una xerrada per explicar clarament la trista i lamentable situació de les nuclears d'Ascó I i II i de Vandellós.
Sergi Saladié, en nom de la Coordinadora contra el cementiri nuclear, va explicar la situació de les centrals nuclears i la inseguretat que ha quedat palesa aquests últims temps, "amb els incidents que cada vegada són més grans i que cada vegada n'hi ha més". Saladié va comentar que les centrals nuclears són perilloses i que tot i que el seu cas més greu podria ser "un altre Txernòbil com el de l'any 86", en el seu funcionament normal presenta una sèrie de problemàtiques "que no s'expliquen, com que impacta sobre la salut o que té un impacte socioeconòmic negatiu sobre el territori".

Sergi Saladié també va explicar que les centrals nuclears de la zona han superat l'edat de vida útil que els van marcar "els que van vendre els diferents components". Aquesta vida útil està marcada en 20 anys i Ascó I té 25 anys, Ascó II 24 anys i Vandellòs II 21 anys, per tant, tal com va comentar Pi "això reforça l'estadística que estan en un moment crític perquè a nivell mundial les centrals han tancat amb 23 anys i mig de vida útil".

A partir d'un informe realitzat pel Consell de Seguretat Nuclear arran de l'accident de la central Vandellòs II l'any 2004, Saladié va explicar que "a més de ser velles, l'informe ens diu que les centrals havien estat avantposant els beneficis econòmics per sobre de la seguretat. Per tant tenim unes instal·lacions velles i a més mal cuidades i mal gestionades".

Daniel Pi va explicar que la formació ICV-EUiA "s'ha definit, no ara, sinó ja fa temps, per un tancament ordenat i progressiu de les centrals nuclears que hi ha al nostre país, perquè hi ha altres maneres de fer energia, energia renovable". En els últims tres mesos hi ha hagut 21 incidències en centrals nuclears a Espanya, d'aquestes, 16 han succeït a Ascó o Vandellòs, Pi va comentar que "la reiteració, la gravetat del fet, el que ens hagin amagat informació, ... tot això ens reafirma que és un tema que ens ha de preocupar".

Des de ICV-EUiA, Daniel Pi va explicar que s'han plantejat mesures parlamentaries "si a Catalunya les operadores no saben fer funcionar les centrals nuclears, demanem que els retirin la llicència a l'operadora d'Ascó i Vandellòs. I això hem aconseguit que ho aprovi el Parlament de Catalunya en l'últim debat de política general".
Sergi Saladié també va parlar sobre la intenció de col·locar un únic cementiri nuclear a nivell d'Espanya perquè contingui els residus de totes les centrals nuclears i què comportaria tenir un cementiri d'aquestes característiques a la zona. Actualment s'està en un procés de selecció o d'oferta a determinats municipis perquè l'acceptin i, tal i com va comentar Saladié, "la zona entre Ascó i Vandellòs ha sortit moltes vegades ja a la premsa".

ICv organitza un acte de suport a una altra globalització dels drets laborals

ICV reivindica més drets laborals pels treballadors/es
de tot el món, sumant-se a jornada del 7 d’octubre
per un treball digne

50% de la població treballadora del món guanya menys de 2 €. 2,2 milions de morts per malalties i accidents laborals a l’any. Més de 200 milions de nens i nenes menors de 15 anys no van a l’escola i treballen.
Aquestes i altres xifres es van donar en el decurs de l’acte ARA MES QUE MAI. LA NECESSARIA REIVINDICACIO DEL TREBALL DIGNE, organitzat per ICV del Camp de Tarragona i que es va celebrar a la Cooperativa Obrera de Tarragona, el divendres a les 19 h.
El motiu era el de destacar la importància de la convocatòria feta per la Confederació Sindical Internacional a tot el món pel proper 7 d’octubre. Per primera vegada un únic organisme sindical convoca un seguit de manifestacions a tot el món amb un objectiu: protestar contra l’empitjorament progressiu de les condicions laborals arreu del planeta, i reivindicar un treball digne, amb respecte de les recomanacions de la OIT.
Toni Puig, sindicalista i responsable de l’àmbit d’Economia i Treball d’ICV al Camp de Tarragona, Mercè Campabadal, directora de la Fndació Pau i Solidaritat i Daniel Pi, diputat al parlament de Catalunya per ICV-EUiA van exposar els seus punts de vista.
Uns per destacar la situació de degradació de drets laborals en els països del món: la fam d’Africa; l’esclavatge laboral a Asia; els sindicalistes amenaçats de Centreamèrica, la retallada del sistema sanitari i social als Estats Units.
Però també es va assenyalar com aquesta situació també arriba a Europa, com ho demostren les Directives de les 65 hores (que suposa un retrocés en una conquesta històrica de la classe treballadora) i la Directiva de la Vergonya, que intenta establir menys drets pels immigrants afincats a Europa.
A l’estat espanyol tenim també molts exemples: el descens d’un 4% dels salaris en època de bonança econòmica; l’existència de baixíssims salaris, de 600-1.000 €; el25% de famílies pobres (menys de 8.000€ anuals d’ingressos). Mentretant, els beneficis empresarials són sempre creixents.
Finalment, es va destacar que aquesta crisi en la que estem immersos demostra que el capitalisme no ho sol.luciona tot i que no pot evitar el desgavell financer produït per l’especulació. El que cal és regular els mercats financers per tal que funcionin bé. Però igualment cal regular els mercats laborals, per un treball digne

ICV vol explicar a Cambrils la desastrosa situació de les nuclears a casa nostra.

Ja comença a ser hora d'explicar ben claret el que s'amaga darrere la façana de les nuclears de casa nostra. Vandellós ja va tancar un reactor i sembla que l'empresa, ANAV, no va aprendre la lliçó. La lliçó era que cal gestionar una central nuclear amb seguretat, i que la seguretat és més important que els diners.No ho han aprés i ara cal recordar-los-ho.
Potser ja va sent hora que reclamem tots i totes el tancament definitiu de Vandelós II i d'Ascó I i II, perquè no podem viure amb autèntiques cafeteres nuclears a la vora de casa gestionades per
una empresa que només pensa en fer diners.
Si estàs preocupat/da per la situació, vine al debat i comencem a actuar!

80 km/h, una mesura reeixida

Recordo fa uns mesos els encesos debats de les tertúlies radiofòniques en què tothom posava a caldo la mesura de reduir la velocitat a les entrades a BCN per carreteres i autopistes. Eren unànims en contra de la mesura -o quasi-, per no parlar de la campanya que va llançar el RACC, amb dades concretes, dient que no tindria èxit.
Reprodeixo a continuació les dades que s'han fet públiques, que recullen 6 mesos de posada en marxa. Ja veiem com les percepcions de certes persones de vegades són lluny de la realitat. I és que el cotxe té encara per molta gent un poder simbòlic molt fort. Aquestes dades són encara parcials, donat que no recullen l'impacte en la reducció de CO2, que es farà públic properament.
En aquest cas concret -i en molts altres- ICV ha aconseguit que fem un pas endavant per la sostenibilitat.
Durant el primer semestre de 2008, el nombre de morts i ferits greus s’ha reduït un 50% al conjunt de vies de l’àrea metropolitana de Barcelona on s’ha aplicat la mesura de limitar la velocitat a 80 km/h.
La velocitat mitjana en aquestes carreteres ha baixat un 16,5% d’entrada a Barcelona, i un 18,4% de sortida.
La reducció de la velocitat ha comportat una davallada en el nombre d’accidents que, en cas de produir-se, són de menor gravetat. En el conjunt d’aquests vies, de l’1 de gener al 30 de juny de 2007 hi van haver 298 accidents amb víctimes, 6 morts, 24 ferits greus i 385 ferits lleus. De l’1 de gener al 30 de juny de 2008, els accidents amb víctimes han baixat a 220 (un 26% menys ), amb 4 morts (un 33% menys), 11 ferits greus (un 54% menys) i 256 ferits lleus (un 33% menys). Així doncs, enguany s’han enregistrat 15 persones mortes i ferides de gravetat menys, el que representa un decrement del 50% respecte del primer semestre de l’any passat.
Els indicadors del Servei Català de Trànsit (longitud mitjana, duració i factor retenció) també mostren una millora de la fluïdesa a 4 de les 6 vies analitzades després d’aplicar-se la mesura dels 80 km/h.
P.D. Amb posterioritat, hem començat a conéixer també les dades mediambientals de la mesura.
Aquí hi ha un mínim resum, ampliable aquí i aquí.
El Barcelona Supercomputing Center constata que la limitació de la velocitat a 80 km/h als accessos a Barcelona millora la qualitat de l’aire

* La reducció dels nivells d’òxids de nitrogen supera el 5-7% de mitjana en els sis primers mesos del 2008

* Quant a les partícules, la millora es pot xifrar entre el 2 i el 4% de mitjana, amb reduccions en certs dies per sobre del 8-10%

* La reducció de les emissions d’òxids de nitrogen i de partícules és comparable a fer que prop de 20.200 vehicles diaris deixessin de circular per les vies ràpides on s’ha aplicat la nova limitació de velocitat

* De seguir aquesta tendència, s’estalviaran unes 93.400 tones de CO2 anuals, unes 30.000 tones de combustible i prop de 44,5 milions d’euros anuals

ICV diem no a l'avantprojecte de la Llei d'Educació

El Govern ha aprovat el Projecte de llei d'educació de Catalunya (LEC), que ara inicia la tramitació parlamentària. ICV no ha donat suport al Projecte de Llei, ni donarà el seu acord a la LEC fins que estigui clar que els continguts del Pacte Nacional per l’Educació queden recollits en el text de la Llei. ICV només donarà el seu suport a una Llei que garanteixi l’Educació com a Servei Públic.
Des d’ICV som conscients que en el rerefons del debat educatiu s’hi troba, un debat ideològic. Un debat nacional, que inclou el model d’escola catalana i el model lingüístic, un debat polític que per ICV ha d’estar centrat en l’impuls de l’escola pública i el paper de la iniciativa social, un debat social que inclou l’aposta per l’educació al llarg de la vida, la participació de les famílies o l’extensió dels drets educatius, un debat institucional, per definir el paper dels ajuntaments com a administració educativa i un debat econòmic, per garantir la inversió necessària en educació.
Per ICV els dos grans objectius de la LEC han de ser:
1. La modernització de l’escola pública, de la que Generalitat n’és el titular i se n’ha de responsabilitzar i cuidar.
Creiem que s’han fet avenços importants i que la LEC recull històriques reclamacions
de la comunitat educativa:
• La creació de les zones educatives com espais de planificació, de gestió de professorat, de recursos... per garantir la descentralització i la proximitat.
• La possibilitat de crear centres públics únics de 3-16 anys, per garantir un oferta de tota l’escolarització en un sol centre públic.
• L’autonomia de centres per gestionar, pel projecte educatiu i lingüístic, que garanteix que les escoles, també les públiques tenen més recursos per oferir el seu propi projecte adequat a l’entorn i les necessitats del seu alumnat.
• L’Avaluació com a mesura de millora i qualitat permanent i no pas de competició.
2. Donar coherència al model educatiu català protagonitzat durant molts anys per l’existència d’una doble xarxa.
El PNE va suposar l’acord amb la gran part dels membres de la comunitat educativa per superar la idea de doble xarxa, per parlar de centres gratuïts, amb finançament públic i amb iguals requisits, obligacions i drets, sigui quin sigui el titular.
Són elements en els que s’ha avançat però entenem que el text ha d’assegurar els següents punts:
• L’escolarització mixta a tots els centres públics i concertats i la laïcitat dels centres públics.
• Un accés igualitari a les places escolars: procediment d’accés igual a tots els centres públics i concertats • La gratuïtat garantida de l’escolarització i la fixació dels límits en el cost de les
activitats complementàries i serveis escolars.
• La corresponsabilització de tots els centres públics i concertats en l’escolarització d’alumnes immigrants o amb necessitats educatives especials (reserva de places per zones, reducció de ràtios...)
• La planificació de l’oferta educativa en mans del Govern com a instrument de la política educativa.
• El paper de titular de l’escola pública que ha d’exercir el Govern per garantir la qualitat i cohesió de l’escola pública i el seu paper de referent i eix vertebrador del sistema educatiu.

Un pas en la bona direcció

Ahir vam tenir la satisfacció de veure com el Govern de la Generalitat, i en concret el Departament d'Interior de Joan Saura presentaven a l'opinió pública el protocol acabat de signar amb el CSN per tal de garantir que tant la Generalitat com els alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats reben de manera immediata informació detallada de qualsevol incident o accident ocorreguts a Vandellòs o a Ascó.
Ja era hora de què es fés un pas endavant en la bona direcció: als assistents a la reunió informativa (alcaldes i alcaldesses) se'ls veia satisfets que per primer cop en molts anys, se'ls garantís allò més bàsic per un alcalde/essa: saber què passa per a prendre les mesures escaients i comunicar-ho a la ciutadania.
Es també de les poques vegades en què acords d'aquesta importància no es presenten a Barcelona sinó al territori i donant protagonisme als afectats. Felicitats a Joan Boada per aquesta actuació.
De cara al futur, es plantejarà l'actualització del pla PENTA, que ja tocava i on la Generalitat ha d'assumir sens falta major protagonisme en la presa de decisions: no pot ser que hagi de treballar a les ordres d'uns altres i no pugui opinar.
També es va anunciar que les nuclears presentaran un Pla Estratègic, on s'haurien de contemplar les necessàries inversions que millorin els aspectes de seguretat.
Aquí a mi m'entren molts dubtes. D'una banda a El País d'ahir ja sortia una notícia que el ministre Sabastián no havia aconseguit arrencar compromisos sobre inversions en millora i seguretat. Sembal que l'ANAV ha optat des de fa temps per la via de la rendibilitat màxima i de la mínima despesa. Deuen voler treure el que puguin i quan ja no es pugui aguantar més, tancar el "xiringuito".
I un últim regust amarg: ara el CSN ens garanteix la comunicació immediata, però recordem que a Ascó I es va amagar i manipular per part de l'operador un greu accident ocorregut. Per tant, cal estar vigilants.
Des d'ICV vam posar en coneixement del Fiscal els fets d'Ascó perquè són constitutius de delicte i esperem que les sancions que tramita el govern central siguin ràpides i quantioses per tal que ANAV rebi un missatge contundent que cal que canvïi la seva manera d'operar.
Aviat sabrem si fan cas, o no, però ICV seguim mantenint la vella reivindicació de l’abandonament progressiu de l’energia nuclear. Ens cal l'aplicació de mesures d’estalvi i eficiència i el desenvolupament de les energies renovables.

La Diada 2008

Avui he assistit a diversos actes institucionals en ocasió de la Diada Nacional de Catalunya, a Tarragona, Reus i Cambrils. Se m’acudeixen divers es reflexions. Una la comentàvem amb el company Josep Sementé i és que l’actual model de celebració institucional de la Diada és molt poc inclusiu. A Tarragona hem cantat La Santa Espina, hem fet castells, ha tocat la cobla i hem ballat sardanes. Crec que molta població que viu i treball a Catalunya no sent com a properes aquestes celebracions i,per tant, no participa. Caldria fer un esforç per fer un model de Diada alhora festiva i reivindicativa que permetessin una participació popular molt més ample. L’altre reflexió té a veure amb allò que reivindicàvem en aquesta Diada amb especial èmfasi: un bon finançament per Catalunya. Cal cercar la màxima unitat per exigir que s’acompleixi l’Estatut, que es realitzin els traspassos en ell contemplats i que encara estan pendents que deixadesa i manca de voluntat política del Govern de Madrid, i que es respecti allò que diu l’Estatut referent a la millora del nostre finançament. Es molt urgent que millorem el nostre finançament, altrament podem quedar escanyats com a país. Ara bé, dit això, tots volem fer les mateixes coses amb aquest finançament? Jo crec que també hem de parlar de quines són les prioritats de cadascú. Un exemple: aquest finançament hauria de servir per, tal i com ha fet Bush, inyectar cents de milions de dòlars a las institucions hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac, que estaven a punt d’enfonsar-se després de la desastrosa gestió de les subprime? Com diu J. Subirats, sembla que l’economia no tingui cap tret ideològic i als EEUU ara ens diuen que no s’ha d’interferir en l’economia per part dels poders públics i uns dies després es fan aquestes operacions de transferència de capital públic a mans privades sense cap escrúpol. Cal que els partits diguin també què volen fer i quines són les seves priritats. ICV té molt clares aquestes prioritats. Com diem al nostre manifest de l’11 de setembre, “les mancances de l’actual sistema repercuteixen directament en la cobertura i qualitat dels nostres serveis públics bàsics, com ara l’educació, la sanitat o els serveis socials. A això cal afegir l’important augment de població que hem tingut en els darrers anys i que no s’ha tingut en compte en la distribució de recursos. Els efectes negatius d’aquestes mancances es veuen clarament agreujats en una conjuntura econòmica dolenta com l’actual en la que, inevitablement, s’incrementa l’atur, la precarietat, el risc de pobresa i, en conseqüència, les necessitats socials. I qui més ho pateix són aquelles persones amb menys recursos. Millorar la cohesió social i la qualitat de vida de la gent és progrés nacional per Catalunya. Protegir el territori, gaudir d’un aire net de contaminació, lluitar contra el canvi climàtic és progrés nacional per Catalunya. Invertir en R+D, donar suport als nostres investigadors, apostar per la qualitat i la innovació és progrés nacional per Catalunya. Afavorir un treball estable, segur i de qualitat; facilitar l’accés a un habitatge digne a tothom, promocionar el transport públic i prioritzar les energies renovables és progrés nacional per Catalunya. Assegurar la igualtat d’oportunitats sense que importi el gènere o el lloc de procedència és progrés nacional per Catalunya. I per tot això calen recursos, per això cal un nou sistema de finançament.”

El cas de la foto trucada

M'ha arribat a les mans un document (http://www.tanquemlesnuclears.org/pentadius/materials/manipulacioimatge.pdf) bastant curiós, elaborat pels company@s de TANQUEM LES NUCLEARS, on veiem un exemple de les males arts de les empreses que gestionen les instal.lacions nuclears de casa nostra.
En un moment difícil per elles (degut als seus propis errors i a la seva ferma voluntat de guanyar més i gastar menys, i amenaçats per la forta sanció que se'ls imposarà per amagar informació a Ascó, es dediquen a inundar els diaris (la foto de la dona i la nuclear d'Ascó al fons es va publicar en molts diaris de l'estat els passats 18 i 19 d'agost) amb notícies inventades i falses, que alguns diaris com EL MUNDO titulen Turismo nuclear: un nuevo concepto de vacaciones. Tot molt fort.
La veritat és que crèiem que ho havíem vist tot, i no: la imatge està trucada com han demostrat aquest@s company@s, en un intent per part d'ANAV de mostrar una cara més amable de les centrals nuclears catalanes de la que acostuma a sortir darrerament.
Més els valdria rectificar amb una altra gestió, més correcta i menys irresponsable, de la que estan portant, i no intentar enganyar-nos

Nuclears? No, gràcies, ja sabem de què va...

El diumenge 24 em va arribar, venint a Catalunya, la notícia que hi havia hagut un incendi a Vandellòs II. No m'ho podia creure: un altre accident/incident en les nuclears que tenim a Tarragona, a vora de casa!
Realment, la gent del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre estem farts de les mentides i de les males pràctiques d'una gent que ha decidit que el més important a la vida és fer diners, i que els temes de seguretat són secundaris. Es inacceptable que la població del Camp de Tarragona es vegi sotmesa de manera constant al perill que suposa mantenir en funcionament tres centrals nuclears amb una acumulació tan gran d’incidents i accidents, ( 20 des de l’1 de gener de 2008 fins 30 de juny segons el mateix CSN, entre Vandellòs II i Ascó I i II).

A aquest perill permanent s’hi afegeixen les males pràctiques de seguretat de l’operador de la central, ANAV, que ha amagat informació sobre accidents ocorreguts, fets pels quals està a l’espera d’una sanció que des d'ICV del Camp de Tarragona volem que sigui exemplar. Aquests fets i actituds fan que la població estigui en una situació de permanent sospita i temor respecte a tot allò que succeix a les 3 centrals nuclears de Tarragona.

Calen explicacions “immediates” sobre l’incident però, mes enllà, cal que es valori urgentment si cal retirar el permís d'explotació a ANAV.

Com diu el Joan Herrera, diputat d'ICV a Madrid, “la falta de cultura de seguretat d’ANAV és alarmant”, “ANAV no té cap credibilitat per la seva falta de transparència i la incompetència manifestada”, “és molt preocupant el que està passant en les tres centrals nuclears de Catalunya” i ha afegit que “els reiterats incidents en una de les zones més nuclearitzades d'Europa com és Catalunya diuen molt clarament que estem suportant la gestió més precària de la indústria nuclear europea”.

Un cop més, es posa de manifest que el que cal fer fer és marcar un calendari de tancament de les nuclears de Catalunya i de la resta de l'estat, i alhora aprovar un Pla d'Energia que aposti per l'estalvi energètic i per les energies renovables. Es, a la llarga i a la curta, l'única manera de lluitar contra aquest desgavell que estem patint de la mà d'uns veritables irresponsables.

El regidor cambrilenc Salvador Matas és el nou president d'ICV de l'intercomarcal del Camp de Tarragona

9:16 | Dilluns, 16 de Juny
POLÍTICA

Salvador Matas va ser triat en l’assemblea intercomarcal que celebrava aquest partit a Cambrils. L’acte va comptar amb la presència del diputat al parlament, Daniel Pi, el secretari d’organització d’ICV, Màrius Garcia, i el diputat al congrés, Joan Herrera.

El dissabte al matí es va celebrar al Centre Cultural de Cambrils la 2ª Assemblea Intercomarcal d'Iniciativa per Catalunya Verds amb la presència de presidents i presidentes d’organitzacions locals, Daniel Pi diputat al Parlament, Màrius Garcia, secretari d’organització d’Iniciativa per Catalunya Verds i Joan Herrera, diputat al Congrés.

A partir de les 10 del matí van començar a arribar els respectius membres de les seus d’ICV on es va dur a terme l’elecció del president de l’intercomarcal del Camp de Tarragona amb dues candidatures, Salvador Matas de Cambrils i Antonio Ruiz de Vilaseca, l’escrutini va resultar favorable a Matas amb 38 vots al seu favor.

Entre els temes que es van debatre a la trobada es va donar per aprovat amb un vot en contra el balanç i també el document de les esmenes.

El nou president Salavador Matas va agafar el seu càrrec donant les gràcies a tothom que havia dipositat la confiança en ell i fent una valoració de com havia estat l’assemblea.

Seguidament Matas va donar la paraula al Diputat del Congrés Joan Herrera el qual va destacar l’mportància de la jornada del dissabte al camp de Tarragona animant a tots els assistents a continuar amb la tasca ja feta. Herrera va reiterar que es un moment rellevant a tot l’estat i a Europa ja que creu que en els propers anys es podria aconseguir una agenda més amplia tant en l’àmbit social com ambiental, també va destacar que la propera tardor hi haurà una assemblea general la qual creu que és molt positiva pel partit.

Al voltant de les 14:30 és va donar per acabada l’assemblea amb satisfacció pels assistents i amb un dinar al Port de Cambrils.

Catalanisme d'Esquerres

A mesura que ens apropem a la cita del 9 de març s'incrementaran les veus que voldran reduir les eleccions a una tria entre PSOE i PP, mentre que el més rellevant no és per quant guanyen els socialistes, sinó qui guanya influència i qui en perd, així com si des de Catalunya s'opta per un xec en blanc o per l'exigència, tant des d'un vessant catalanista com des d'una perspectiva d'esquerres i ecologista. Els pròxims quatre anys passen per la necessitat d'avançar en la definició de l'Estat plurinacional, enfront de les inèrcies recentralitzadores que vénen de la dreta, i d'un PSOE que vol que tot quedi tal com està. Tindrem damunt la taula la reforma del Senat, la del poder judicial i, per sobre de tot, hi haurà el repte del nou model de finançament. Un model que necessitarà la publicació de les balances fiscals, incorporant-hi allò que ja s'ha recollit en l'Estatut, com és el principi d'ordinalitat. Un altre aspecte important serà el de la inversió necessària a Catalunya, i el debat aquí no serà tan sols quant s'hi inverteix sinó com es fa. Serà clau, des d'un vessant social i ambiental, garantir una forta inversió a favor del tren convencional, que permeti tenir a curt i mitjà termini una xarxa que millori la connectivitat del país. I l'últim serà el de les efectives transferències i la resolució de la gestió de l'aeroport del Prat.
El segon repte és social. Després d'anys de bonança econòmica, la paradoxa és que les desigualtats s'han incrementat. Mentre s'aprovaven lleis socials com la de dependència, es tiraven endavant reformes fiscals que implicaven una menor recaptació i que, per tant, no permetien fer front als reptes socials. Tot això s'ha sumat al luxe escandinau de l'excepcional superàvit pressupostari. La suma dels dos factors ha fet que la convergència social amb Europa hagi estat del 0,1% del PIB cada any, tot i que el compromís era de l'1% anual. Dues propostes resumeixen quin ha estat el final de la legislatura: el xec-nadó, una proposta impròpia de l'esquerra, i l'anunci de supressió de l'impost de patrimoni, un dels tipus impositius més eficaços en la lluita contra el frau fiscal.
El tercer repte és l'aprofundiment democràtic. En primer lloc, avançant cap a un Estat laic, per després donar més passos en matèria de drets i llibertats, i poder normalitzar drets com l'avortament o el dret de morir amb dignitat. A aquests elements cal afegir un punt importantíssim: l'avenç cap a una ciutadania plena ha de recollir el dret de vot per a les persones immigrades.
El quart repte és ambiental. Vivim en l'Estat europeu que incompleix més el protocol de Kyoto, en un dels racons d'Europa on més afectarà el canvi climàtic. Per això qüestions com la mobilitat sostenible, l'aposta pel ferrocarril convencional, l'efectiu estalvi energètic, la fiscalitat ambiental i l'horitzó sense nuclears són tan rellevants, sobretot a Catalunya, que és un dels països més nuclearitzats d'Europa. Aquestes són les quatre assignatures principals de la legislatura. Per fer-hi front, necessitem un catalanisme d'esquerres, ecologista i exigent, que tingui més pes, que sigui capaç de complicar la vida als qui no volen canviar res, que faci propostes que ens permetin avançar. Tenim un full de ruta i una ambició.

Educació, educacio, educació...

Darrerament a Cambrils estan passant coses en el camp de l'educació. Es curiós perquè ha coincidit en el temps amb la sortida a la llum pública de determinats estudis sobre conexements dels alumnes catalans i catalanes com el PISA o el que va fer la Fundacó Bofill.
En tot cas, per mi és molt important que es parli d'educació, perquè de vegades s'hi fan referències de passada però no se n'extreuen conclusions.
I jo crec que cal reflexionar, sí, però el més important és saber què passa per, acte seguit, posar en marxa accions de millora.
L'educació és un tema etern, que ja es dóna per fet. Ben al contrari, depèn de nosaltres, en cada moment, quines opcions prenem sobre com volem que sigui l'educació que reben els nostres fills i filles a escoles i instituts.
En tot cas, hem fet el I Fòrum Educatiu de Cambrils, i l'assistència va ser molt destacada, quasi 100 persones, un divendres tarda i un disabte tot el dia. Aquestes persones són les que em donen un cert optimisme de cara al futur de Cambrils: els preocupa l'educació, més enllà de modes i d'interessos particulars. Es important tenir aquest capital humà, ara el que caldrà és posar-se a treballar i no decebre les expectatives dipositades en el procés. Al novembre 2008 farem repàs i hem d'aconseguir superar-lo... amb nota!
Hem difòs dues experiències molt maques. Una és l'Escola Taller, la tercera de Cambrils, 16 alumnes i 5 professor@s i personal administratiu convivint al llarg de dos ans colze a colze... per donar eines, autoestima i ganes a unes persones, algunes d'aquí,d'altres vingudes de molt lluny, que necessitaven aquesta empenta. Crec que ho hem aconseguit, ara cal continuar l'esforç amb una quarta escola taller.
El Tastet d'Oficis és un nom curiós, que sona bé, però el més important és el que pretén: donar una sortida real a molts joves absentistes de l'ESO. Gràcies a l'equip d'absentisme de Cambrils (un tema del qual es parla molt però al que es dediquen pocs esforços) tenim detectats molts casos d'absentisme a Cambrils, casos difícils la major part, alguns es posen resoldre, d'altres, doncs ja és més complicat. Però l'esforç hi és, les reunions amb les famílies hi són, el contacte amb els centres educatius per fer-ne el seguiment hi és, ...
Doncs el tastet es farà tot el curs amb aquests joves absentistes i se'ls portarà a "tastar"diversos oficis, separant-los de l'entorn acadèmic dels IES i posant-los en contacte a mb uan realitat que de ben segur no en tenen massa notícia. El curs passat es va fer una experimentació, enguany s'ha estès a més centres, encara no tots.
Fins i tot el Diari de Tarragona va destacar el regidor d'Educació de CAmbrils a l'apartat del baròmetre...

hemeroteca

Resposta de Ramón García Mateos a la carta de Loli García

Uno no deja de admirarse. Va a hacer cuatro años que esta señora fue cesada como directora de la Escola d’Adults Rosa dels Vents —no olvidemos que la dirección de la escuela es un cargo de confianza del ayuntamiento— porque la concejalía de educación, que yo dirigía, quería dar un cambio de orientación al centro; de baja por enfermedad estaba entonces y de baja sigue hoy, casi cuatro años después, de lo contrario podría haber seguido desempeñando sus labores docentes. Uno no deja de admirarse. Ahora nos sale con esta carta, enviada masivamente a todos los medios de comunicación provinciales, que en esencia dice lo mismo —salvo las alusiones a los profesores que han dejado la escuela, quienes, por cierto, se fueron para preparar oposiciones o trabajar en la red general de la enseñanza pública— que la que publicó La Crida pocas semanas después de su salida de la dirección, entonces firmada por su hija. Uno no deja de admirarse. Resulta que el envío de esta carta, sí, la de doña Loli, ha salido desde el ordenador del incompleto Oscar Ramírez —uno tiene la suerte de tener amigos hasta en el infierno, también en las redacciones de los periódicos—, ya saben el marido de doña Mar Roca, concejala de la PLIC, y jefe de campaña de la llamada Plataforma Independiente. Saquen ustedes conclusiones: la susodicha misiva la envía la PLIC. ¿Qué pretenden? Muy fácil, crear confusión, asperjar las heces de su maledicencia, llenarlo todo de mierda. Ya conocemos donde guardan la ética los consejeros del Sr. Martí. Porque si de verdad quisieran apoyar a quien fue tratada “tan injustamente”, tienen muchos caminos para hacerlo, desde la vía administrativa hasta la penal, y aquí me tienen a mí, el “intolerante” responsable de todas las decisiones tomadas en el pasado mandato respecto a la Escola d’Adults.
Imagino que no es necesario añadir que el contenido de la carta, tal y como se plantea, es una gran mentira, ni tampoco volver a repetir que lo que se pretende es intoxicar y desprestigiar a Iniciativa con grandes bulos —¿alguien se acuerda del olvidado caso, manipulado por la PLIC y nunca resuelto, de la misteriosa Lola de Vilafortuny, en la pasada campaña electoral?— y, consecuentemente, debilitar el gobierno municipal, a ver por dónde pueden sacar tajada.
Si a alguien de verdad le interesa, podemos hablar de las razones pedagógicas que motivaron el cambio de orientación de la Escola d’Adults y de los criterios seguidos para ello. Se hizo bien. Y la prueba evidente es que, hoy, el centro funciona, ofrece los ciudadanos muchas más opciones y tiene más alumnos que nunca. Y me siento orgulloso porque, como del cese de la señora exdirectora, también de ello soy responsable.
Ramón García Mateos | 1/11/2007 - 2:15

EMBRUTA QUE ALGUNA COSA QUEDA

Aquesta i no altra és l'autèntica estratègia de la PLIC.

Aquest partit suposadament independent ha tornat a protagonitzar una altre intent d’erosionar les institucions de Cambrils. Si fa uns mesos va ser la problemàtica de les matriculacions a l’ensenyament públic –en què tothom, fins i tot el mateix Síndic de Greuges els va dir que no tenien raó i que l’Ajuntament havia actuat correctament- ara li ha tocat rebre a l’Escola d’Adults.

Sabem que estan en aquest tema des d’abans de les eleccions del maig. Diferents persones, vinculades totes elles a la PLIC, així ens ho han confirmat.

Per això des de la PLIC s’ha muntat tot un calendari d’actuacions: una carta enviada a través de la intranet de l’Ajuntament, una pregunta al Ple al cap de 15 dies, una segona carta als mitjans de comunicació, una altra pregunta al ple i finalment allò per la qual cosa han treballat tant de temps: una roda de premsa d’ex-professors de l’Escola d’Adults que suposadament havia de fer tremolar el món.

Ex-professors tot sigui dit amb evidents relacions polítiques: García de la Chica ha anat a llistes de l’ACI, J. M. Font assisteix regularment a les reunions de la PLIC...

I una roda de premsa convocada aparentment per ells... però amb un detall en el que no s’hi va pensar: el document enviat demostra que la persona que el va redactar és la mateixa que envia les notes de premsa de la PLIC: l’inefable Oscar Ramírez, marit de la regidora Mar Roca, una parella que deu ser la que manté actius més blocs de Catalunya. I el mateix que redacta en el seu ordinador la carta de la Loli García de la Chica... quines casualitats, no?

El cas és que aquests senyors i senyores van donar a la premsa cinc folis amb un seguit d’inexactituds, o de mitges veritats o de mentides pures i dures. Uns folis que suposadament havien de demostrar el “mobbing” que se’ls havia fet des de l’àrea d’Educació de l’Ajuntament. La veritat és que dir que has agafat baixes per depressió, a banda que en alguns casos és manifestament fals, no demostra res. Quan entregues el paper de la baixa a l’ajuntament hi diu “baixa mèdica” i ho firma un metge. L’ajuntament no sap la causa. O sigui que poden dir missa perquè si era per depressió o per frau només ho saben ells.

Però el més sorprenent és que si tan greu és perquè no van anar a magistratura o als tribunals? Perquè la senyora GArcía de la Chica espera 4 anys!!! Perquè fan una roda de premsa i punt? Perquè han dit que no aniran als tribunals? Que potser falten proves? Que potser és una invenció amb ànim de fer mal i prou? Que potser tot és una campanya orquestada per la PLIC?

I perquè ho fa la PLIC? Potser perquè el sr. Martí vol ser alcalde a qualsevol preu? Perquè es pensaven que treient 4 regidors governarien? Potser perquè van demanar molts favors monetaris per fer la seva campanya electoral (perquè ja van dir que diners no n’havien gastat) i ara han de tornar els favors amb altres favors? O canviar el Pla d’Urbanisme?

Perquè tenen tants nervis, perquè tanta ràbia? Tant negre s’ho veuen? Tanta ràbia els fa que governin les esquerres a Cambrils? Veuen el govern molt unit? Veuen que no se’n surten amb la seva estratègia de desgast cap a ICV?

Es molt penós que a Cambrils tinguem un partit com la PLIC. Que s’ha proposat traslladar a Cambrils l’estratègia del PP: l’estratègia de la tensió, de la degradació de la vida política, sense tenir escrúpols de carregar contra allò que ens ha costat tants anys aconseguir. Que ha estat finançat per no sabem qui (no ho van explicar) per aconseguir no sabem què. Amb persones dedicades nit i dia a dissenyar i executar estratègies del “ensucia que algo queda”

ICV farà de la lluita contra aquestes campanyes brutes un eix central de la seva activitat política a partir d’ara. I la querella que presentarà l’ajuntament per defensar el seu bon nom i el dels seus treballadors i treballadores serà el primer pas.

Hemeroteca campanya laïcitat

En aquest recull, que anirem ampliant, veiem les reccions a la campanya d'ICV.
Especial interès té la notícia apareguda avui, 28 d'octubre, que ens mostra com a Torredembarra en un cas similar (més justificat encara perquè es tracta de reparacions urgents) el finançament ha estat bàsicament d'un crèdit, dels feligresos, de l'Arquebisbat i en darrer terme de l'Ajuntament.

ICV presenta dues mocions al proper ple de l'ajuntament de Cambrils

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA-EPM DE L’AJUNTAMENT DE CAMBRILS PEL RETORN DE LA DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE LA GUERRA CIVIL DE SALAMANCA

Atès que l’objectiu bàsic del retorn dels documents catalans de l’Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca és restituir-los a les persones, partits sindicats i entitats de tota mena que en van ser espoliats el 1939.

Atès que aquest procés s’ha interromput des de l’octubre passat, quan els tècnics acabaren la identificació dels documents i objectes catalans.

Atès que recentment ha mort l’artista Carles Fontserè, que tant havia lluitat per la recuperació dels seus cartells, sense poder veure aquesta restitució, no es pot consentir que cap altre afectat pugui desaparèixer sense veure la justa restitució dels seus béns,

Es proposa al Ple de la Corporació els següents acords:

Primer.- Adherir-se a la denúncia d’aquesta situació feta per la Comissió de la Dignitat, persones, partits, sindicats i entitats afectades per l’espoli.

Segon.- Demanar al Ministre de Cultura César Antonio Molina Sánchez que immediatament prossegueixi, en cooperació amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el procés d’identificació dels documents i objectes catalans de l’Arxiu de la Guerra Civil requisats a persones i entitats catalanes.

Tercer.- Que un cop corroborada la identificació, la Comissió Mixta Ministeri de Cultura -Generalitat, en el termini de tres mesos que preveu la Llei, retorni a la Generalitat de Catalunya els documents i objectes arrabassats per la força el 1939, amb la finalitat que aquesta en pugui fer efectiva la restitució als seus legítims propietaris.

Quart.- Adherir-se a l’acte convocat per la Comissió de la Dignitat pel dia 21 d’octubre al Palau Sant Jordi amb el títol “La Nació Catalana diu PROU, volem tots els papers”.

-------------------------------------------

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA-EPM DE L’AJUNTAMENT DE CAMBRILS CONTRA ELS TRANSGENICS

A Catalunya hi ha ja més de 19.000 hectàrees de cultiu de blat de moro transgènic. L’any 2006 el blat de moro transgènic representa el 55% de la producció total de blat de moro. L’any 2003 era només un 13%. A tot Europa se’n conreen, en petites explotacions, no més enllà de 7.000 hectàrees. Catalunya és, després d'Aragó, la comunitat autònoma amb més hectàrees de transgènics a Europa (un 40% de la producció total).

A Catalunya ja no hi ha ni un sol cultiu de panís ecològic ja que tots han quedat contaminats pels cultius de panís transgènic.

Els transgènics s’han autoritzat “de facto” sense que els experiments sobre la seva innocuïtat o sobre la seva perillositat hagin estat acabats. S’imposa, doncs, aplicar el principi de precaució.

En aquesta línia de precaució s’està creant a nivell europeu una Xarxa de Regions Lliures d’OMG. Actualment 78 regions europees, 86 províncies, i més de 3.400 municipis ja s’han declarat lliures.La Toscana italiana va ser la primera a redactar una llei prohibint els OMG l’any 1999. A França, la campanya s’ha realitzat a nivell de municipis (més de 1.250 declarats lliures) i de regions (15 de les 21 regions franceses han fet declaracions en aquest sentit) i totes les regions de Grècia (54) s’han declarat lliures de Transgènics.

A l’Estat Espanyol Astúries, Euskadi i Menorca s’han declarat zones lliures de Transgènics

Vint regions europees han signat la “Carta de Regions i d’autoritats locals d’ Europa sobre la coexistència entre OGM i els conreus tradicionals i biològics”, entre les que hi destaquen el País Basc, la Bretanya, País de Gales, Salzburg, La Toscana, La Sardenya. Aquesta carta considera insuficients les recomanacions de la UE per evitar la possible contaminació i s’afirma que aquestes recomanacions no garanteixen que el dret a estar lliure de transgènics sigui real.

A Catalunya, l’assemblea Pagesa amb el suport de Plataforma Rural, Xarxa Agroecològica-17 d’abril, Federació Catalana d’ONG’s per al Desenvolupament, l’Observatori del Deute en la Globalització i Àgora Nord-Sud, han realitzat el “Manifest contra la Llei de coexistència de cultius transgènics i altres formes de producció agrària”.

El Manifest de Berlín per a les regions lliures d’OGM els van signar el 2005 innombrables ONG’s, partits polítics, governs locals organitzacions agràries i de consumidors i col·lectius ecologistes.

Finalment, a casa nostra s’ha signat el Manifest de Fraga que recolzen 18 entitats entre les que destaca l’assemblea Pagesa de Catalunya, Ecologistes en Acció, el SERÀ de la Universitat de Lleida, el GEPEC...

Per tot això, invocant el principi de precaució que ha de guiar les decisions polítiques.

Perquè l’extensió dels cultius transgènics no respon a una necessitat socialment compartida. El conjunt de ciutadans i ciutadanes europeus, la majoria de la població de l’Estat s’oposa als aliments transgènics. Segons les dades de l’Eurobaròmetre, només el 34% de la població està a favor de l’ús de la biotecnologia en els aliments.

Perquè l’ agroecologia és una estratègia productiva i una forma de vida clau per afrontar la crisi agrària i rural i a l’hora per garantir la seguretat alimentària

Perquè el cultiu de varietats modificades genèticament són un pas irreversible cap a la privatització de la vida i la dependència de la pagesia respecte de les multinacionals del sector, i els casos de contaminació creuada han demostrat que la coexistència no és possible.

proposem l’adopció del següents , ACORDS

1. Declarar el municipi de Cambrils “zona lliure de transgènics”, el que suposa que no s’hi podrà cultivar cap tipus de llavor modificada genèticament.

2. Demanar al Govern de la Generalitat que declari Catalunya zona lliure de transgènics.

3. Demanar al Govern de l’Estat Espanyol i al de la Generalitat de Catalunya que s’aturi la legislació reguladora de la coexistència entre cultius transgènics i les altres formes de producció agrària.