Aprovem el programa marc d'ICV-EUiA per les municipals

Ahir vam estar a BCN amb la resta de candidatures d'ICV-EUiA -EPM discutint quin ha de ser el missatge de la coalició en les properes municipals. Crec que vam ser molts, gent molt diversa, de moltes localitats de Catalunya, amb un objectiu comú: fer avançar la Catalunya d'esquerres als ajuntaments front l'ofensiva de la dreta de retallar l'estat del benestar. Cal dir que la crisi no pot ser l'excusa per a retallar els serveis públics de què gaudim a Catalunya, i que no es pot retallar els serveis públics i aprovar rebaixes per 500 privilegiats suprimint l'impost de successions. Com es pot dir que no es poden pagar nòmines dels funcionaris i plantejar suprimir impostos a aquells que més tenen a Catalunya!
Els ajuntaments han de ser la primera trinxera en defensa de l'estat del benestar, de la inclusió i cohesió social, de l'educació i la sanitat públiques, dels serveis socials, d'una CAtalunya sostenible.
Com deia ahir Joan herrera: "Volen passar de l'estat del benestar a l'estat de la beneficiència i el que es fa és molt negoci d'aquesta assignació de serveis".

Aleida Guevara: gràcies!

Va ser un luxe comptar amb la presència i les paraules de l'Aleida Guevara per tota la gent d'esquerres que va atapeïr la Sala d'Actes del Centre Cultural. Va ser emocionant sentir com l'Aleida parlava d'aquelles reivindicacions bàsiques de l'esquerra: igualtat, solidaritat, accés gratuït a l'educació, accés gratuït per tothom a la sanitat, ... Vaig constatar que front a un món que no ens agrada som molts els qui seguim lluitant i deixant-nos la pell cada dia per canviar-lo. I Cuba ha estat un referent d'aquesta lluita des de fa ja 52 anys, sentir com explica l'Aleida les raons per les quals han pres les decisions que han pres ens ajuda a entendre les dificultats enormes que han hagut de vèncer, començant pel bloqueig econòmic que ve imposat per la llei Helm-Burton. Aleida: gràcies!

4rt Fòrum de Cambrils Ciutat Educadora i el Consell d'Infants

Aquest cap de setmana s'ha acumulat la feina i he estat alhora en el Fòrum de Cambrils Ciutat Educadora, del qual ja és la quarta edició, i en el segon Consell d'Inafants de Cambrils.
I presentant el Jordi Borja el divendres tarda, que és quan començava el Fòrum oficialment.
La veritat és que fa il.lusió veure com aquell projecte que vaig presentar... al 2003! al Centre Cultural en una xerrada on la gent no sabia de què anaven els projectes Educatius de Ciutat ha anat creixent fins l'actualitat en què el PEC ja és una realitat activa i coneguda i que ha aportat moltes coses a Cambrils.

En primer lloc una aposta clara per posar l'educació en el centre de les preocupacions de l'ajuntament. En segon lloc, la participació ciutadana com a eina de treball, el PEC ha anat des dels seus inicis vinculat a un grup de persones que ha treballat molt pel projecte, que ha estat moltes hores en reunions, en debats, en xerrades, en grups de treball... deixant-se hores de la seva vida personal en favor de què Cambrils sigui una ciutat educadora. De vegades des de CiU de Cambrils es qüestiona aquesta participació quan diuen: "Ah! només hi han anat 98 persones. Això és poc". Bé, en primer lloc el PEC ha estat dels pocs projectes de participació nous que s'han impulsat en aquest mandat. En segon, comparant amb moltes altres ciutats que també l'han desenvolupat , Cambrils està en la franja més participativa. I en tercer lloc, la participació és quantitat però encara més és qualitat: precisament una tesina ha estudiat aquest aspecte de la qualitat deliberativa en el PEC de Cambrils i conclou que en efecte aquesta qualitat democràtica deliberativa sí que ha existit en el cas del PEC de Cambrils.

Jo crec que és una llàstima que el de Cambrils sigui l'únic PEC del Camp de TGN, però penso que forçosament això canviarà en el futur i que precisament una de les lliçons de la crisi sigui aquesta: que una societat que pot tenir més opcions de cara al futur és percisament aquella que més cuida la formació de la seva gent, sense descuidar aquells aspectes més de treball de valors dels seus ciutadans i ciutadanes, de construir ciutadania a través de tots els àmbits de la ciutat.

Aquí pots consultar un document que detalla les actuacions del PEC de Cambrils.

Un bon exemple del què ha treballat el PEC és el Consell d'Infants, una experiència que fa que els nens i nenes de 5è i 6è de primària siguin protagonistes analitzant determinades problemàtiques de la ciutat i portant les seves propostes al Ple de l'Ajuntament. Ha estat una experiència molt maca que durant el curs passat va abordar temes de cooperació i solidaritat, (aquí tens un vídeo que ho explica) i que aquest curs (i precisament aquest dissabte hi havia la primera sessió) aborda el tema de les festes i la cultura de Cambrils. Vaig estar una estona i realment era emocionant veure com es pot implicar els més joves en la cosa pública, com cal fer molta pedagogia dels valors de la democràcia perquè els joves i nens se'ls facin seus i com la participació en la vida de la ciutat cal aprendre-la de petit per a saber com es fa i per a poder reivindicar-la en el futur si és que els que manen aleshores no l'apliquen.

I ja per acabar va ser refrescant sentir el Jordi Borja parlar sobre l'estat actual de la democràcia i de la construcció de les ciutats. Realment el Jordi ha passat per molt , ha tingut molts rols diferents al llarg de la seva vida (universitari, viatger al voltant del món, diputat, regidor, etc) i la seva veu és clara, fresca, lúcida, crítica i sobretot l'encerta molt en les seves crues análisis. Gràcies Jordi per les teves paraules crítiques però que animen a seguir lluitant per a transformar el món.

dime de lo que presumes y te diré de lo que careces...

En una d’aquestes inoblidables tertúlies amb què ens obsequia Ràdio Cambrils, el representant del PP de Cambrils sempre repeteix un mantra: que el PSOE va negar la crisi i  no va reaccionar.

Jo dic normalmente que sí, que ZP va tardar en reaccionar a diferència del govern de Catalunya que sí que va ser capaç de refer el seu pacte de govern amb celeritat, i ho va fer perquè ICV-EUiA ho va plantejar després del nostre Congrès de Sabadell.

Un dia fins i tot vaig dir-li al representant del PP que ell semblava un vident perquè sempre deia que ells sí ue ho van dir. D’altres vegades en broma es fa el comentari que tant de bo el PP hagués alertat de la crisi i no ho va fer.

Però vet aquí que al final tot se sap i va ser el dijous 10 de febrer quan vam llegir aquesta notícia:

http://www.elpais.com/articulo/economia/FMI/critica/incapacidad/prevenir/crisis/etapa/Rato/elpepieco/20110210elpepieco_1/Tes

Es veu que el FMI ha encarregat una auditoria de l’època en què l’il.lustre Rodrigo Rato, actual president de Caja Madrid, va presidir l’organisme internacional. I les conclusions han estat demoledores per les tesis del PP: en síntesis Rato no en va encertar ni una,  no va alertar de la crisi però sobretot va elogiar determinats comportaments especulatius que ens van portar a la crisi i després  a la recessió mundial amb les repercussions de tots conegudes.

Quin desengany! Ara sabem que va ser precisament un destacat dirigent del PP qui més es va equivocar en alertar sobre la crisi que ens venia a sobre. Coses de la vida!

La demagògia i les promeses incomplertes de CiU

Sembla mentida com CIU està atrapada en les seves pròpies promeses demegògiques fetes en campanya electoral. Ara mateix Puig i Recoder han creat una confusió notable sobre què han proposat, com i quan ho faran.

Deu ser dels pocs governs del món que menyspreen que la velocitat variable és eficaç des d'un punt de vista científic i tècnic.  Experts i alcaldes coincideixen en què les mesures eren positives.

CiU torna a enganyar a la ciutadania perquè va prometre que eliminaria una mesura que va  criticar demagògicament li ara s'adona que no pot eliminar-la.

La contradicció, improvisació i, directament, fer el contrari del que es va prometre ho podem veure en aquesta declaració d’Artur Mas a TV3 fa pocs mesos:
http://www.3cat24.cat/noticia/344477/altres/Mas-promet-eliminar-els-80-kmh-i-la-velocitat-variable-si-governa

Debat televisat amb arguments poc convincents de la dreta

 Regularmente TDCAMP, la TV de Cambrils i del Baix Camp, oferiex un debat d’una hora i mitja de durada amb participación dels portaveus dels grups municipals. La veritat és que malgrat per mi el format sigui una mica dispers i els temes de vegades són reiteratius, no hi ha dubte que el debat té rellevància política perquè permet, fora dels encotillaments del Ple municipal, que els ciutadans i ciutadanes coneguin de primera mà què pensen i proposen els seus representants. En un poble/ciutat com Cambrils, la proximitat afegeix interès  al debat, interès que s’incrementa davant les properes eleccions.

Per això vaig anar al debat amb interès, d’una banda per explicar les posicions d’ICV i del conjunt del govern però també per conéixer què dirien els grups de l’oposició.

Jo crec que s’ho van preparar perquè llegien molt. Però el que van dir va ser repetitiu i, com sempre, mancat de propostes.

La C. Cros, del PP, va insistir en què no es convoquen plens per por a les preguntes dels grups de l’oposició. La resposta va ser que en el darrer ple no havien fet ni una sola pregunta. A mi em va dir que darrerament no convocava la Comissió d’educació. Doncs sí, era de vacances, senyora Cros, i després era Nadal i Reis. Jo sí que era a l’ajuntament però vostè, no.

Mercè Dalmau de CIU va insistir en retreure al PSC que hagin fet fora del govern a un regidor. R Benaiges va recordar que era un tema de partit, que en efecte havia tingut un problema però que en els tres darrers mandats el PP havia fet fora un regidor i aleshores CIU no havia dit res.

Quan sento aquests comentaris que CIU, PP i PLIC repeteixen sovint, penso si no tenen res més a dir o a criticar. Sembla que no.

I el punt més reiterat va ser la crítica a la gestió econòmica: que si el deute quasi s’ha doblat, de 20 a 40 milions d’euros; que s’ha fet una mala gestió econòmica perquè s’ha fet un pla de sanejament… Jo vaig dir que trobava poc rigorós que barregessin les finances municipals, que del 2003 al 2007 van anar molt bé, amb la situació del 2008 fins ara en què els ingressos municipals havien disminuït en 7,5 milions d’euros, la qual cosa plantejava dues possibilitats:

- o bé retallar les despeses d’un any per l’altre d’un import equivalent, la qual cosa hagués obligat a tancar serveis que es venien donant fins aleshores

-  fer una retallada progressiva que permetés reduir la despesa sense haver de tancar serveis. El 2010,  un 6% de reducció de la despessa, el 2011, una reducció del 10%.

Vaig expressar el meu convenciment que la primera opció hagués estat la preferida per la dreta, mentre que la segona ha estat l’escollida pel govern d’esquerres. I fins i tot la representant de CiU va parlar de més retallades en el futur.

Per ICV aquesta política és errònia i va en contra de les capes socials més vulnerables, que perdrien aquest suport de l’ajuntament i va en contra del futur de Cambrils que es quedaria sense inversions per a preparar un futur amb més possibilitats. La inversió del Teatre-Auditori-Palau de Congressos pot ser certament elevada, però pot representar per Cambrils situar-se en el mapa del turisme de Congressos, per exemple, que pot ajudar a desestacionalitzar el turisme al llarg de tot l’any.

Aquesta és la diferència entre la dreta i l’esquerra de Cambrils: mentre uns només pensen en els comptes de l’ajuntament, els altres es preocupen en donar ajuts a qui més ho necessita, fer inversions per a sortir de la crisi i preparar a la ciutadania amb més formació per que tinguin més possibilitats en la seva vida.

Noticia roda de premsa sobre exprofes escola d'adults a TDCAMP

El cas dels ex-professors/es de l'Escola d'Adults de Cambrils

Al novembre de 2007 determinats professors i professores que havien treballat a l'Escola d'Adults de Cambrils van llançar greus acusacions contra el Govern de l'Ajuntament de Cambrils i els seus responsables polítics i tècnics: s'havien manipulat les bases d'unes oposicions a l'any 2003 per a cobrir una plaça de tècnic d'Educació amb l'objectiu d'afavorir una persona en concret (és a dir, s'havia comès prevaricació), i s'havien exercit fortes pressions contra determinats professors de l'Escola d'Adults (és a dir, assetjament laboral/mobbing).
Destacaven dos fets curiosos: havien passat 4 anys des que s'havien realitzat les oposicions, i mai ningú havia presentat cap reclamació, denúncia, impugnació o similar. I a més, en aquestes oposicions formava part del tribunal un representant de CiU, que, a més, havia estat nomenat per part dels grups de l'oposició: PP, PLIC i CIU. Aquesta representant mai havia formulat cap denúncia, i havia firmat totes les actes del procés. Les bases de les oposicions s'havien canviat, és cert, augmentant el temari per tal d'actualitzar-lo i ampliant els mèrits de les bases per a recollir millor la tasca professional dels qui es presentessin. Bases que  van ser aprovades en Comissió Informativa per part de tots els grups polítics.
La denúncia de mobbing s'havia formulat perquè determinats professors van patir baixes laborals i suposadament eren producte de l'assetjament que s'havia fet contra ells/elles.
El govern de l'ajuntament ha donat en aquests 3 anys tota mena d'informació sobre el tema: es van mostrar les bases de les oposicions, es van mostrar i justificar els canvis realitzats, es van mostrar les actes de les oposicions i com havien anat, veient-se que els grups de l'oposició havien estat presents i format part del tribunal, etc, etc.
No obstant les explicacions i més explicacions per part d'uns, els ex-professors persistien en escampar l'ombra de la sospita, malgrat no adduir cap prova que fonamentés les seves greus acusacions.
Això sí, van trobar un excel.lent aliat en CIU, PLIC i PP, que van donar recolzament a les seves queixes i denúncies, de manera reiterada al llarg del temps, evidenciant que havien fet seva la teoria del "tot s'hi val" en política.
Què fer en aquesta situació per a restituir el bon nom de les persones i de les institucions? Què fer per evitar que al final s'instal.li entre la gent la sospita que algú ha estat cometent actuacions irregulars?
Finalment es va decidir presentar una querella contra els ex-professors per a saber si amb la seva actuació havien comès un delicte de calúmnia. Això ens demostra que la percepció que es tenia era de què les acusacions havien anat massa lluny i que a sobre algú (llegeixi's grups de l'oposició de  l'ajuntament) en volia treure rendiment polític, tot i que en fer-ho, incorria en greus incoherències, donat que ells van formar part del tribunal de les oposicions.
Què va dir el jutge? Doncs el jutge va apreciar en la sentència que no s'havia comès cap delicte de calumnia. Aquesta sentència exculpatòria -que en un primer moment pot desconcertar- s'entén molt clarament quan es llegeixen les declaracions dels ex-professors davant del jutge. En reproduïm alguns extractes en una altra entrada d'aquest blog per il.lustrar el que volem dir. Dels 5 exprofessors, un va declarar que se l'havia manipulat perquè ell no havia volgut participar. Els altres 4 diuen de manera molt clara, que no deixa lloc a interpretacions, que en cap cas van apreciar irregularitats en les oposicions ni atribueixen a ningú el fet d'haver patit determinades baixes mèdiques.
Per tant des del govern de l'ajuntament ens donem per satisfets en veure com no s'han ratificat en seu judicial les suposades acusacions d'irregularitats. Això explica que no s'hagi continuat amb cap més acció judicial perquè no tindria cap sentit.
Realment, un cop analitzades les declaracions, la pregunta és: per arribar a aquest final ens han tingut durant 3 anys fent contínues denúncies públiques, portant el tema al Ple de l'Ajuntament cada dos per tres? Si tant els ex-professors com CIU, PP i PLIC sabien que les greus acusacions no tenien base, perquè han actuat així? Apunto algunes possibles explicacions: "embruta que alguna cosa queda", erosionar el govern escampant sospites per si al final calaven entre alguns sectors socials, desgastar el bon nom d'algunes persones, possiblement venjances personals d'algú que va veure arribat el moment de passar comptes, trencament del tripartit a l'inici del seu segon mandat ...
Ara bé, és responsable aquesta actuació per part dels partits de l'oposició de Cambrils? Veritablement així es vol construir una alternativa política per Cambrils? Des de la demagògia i des de les afirmacions tendencioses que amaguen la veritat sota les seves paraules? I és que difícilment es poden denunciar irregularitats en unes oposicions on ells mateixos van formar part del tribunal, i de les quals mai es van presentar proves concretes.
De vegades ens queixem de la desafecció ciutadana envers la política. En aquests tres anys tenim un bon exemple d'allò que causa desencís entre la ciutadania: denúncies gratuïtes, crítiques sense fonament, sospites d'actuacions irregulars que mai han existit. I per acabar exigir al govern que demani disculpes per haver intentat netejar el seu bon nom. Increïble.

Les declaracions dels ex-professors de l'Escola d'Adults de Cambrils

De contractes milionaris a expolítics com Aznar o González...

Vergonyós, fer el contrari del que es diu, la cara més fastigosa de la política, la cara de la política que provoca desafecció... qualificatius durs però justificats davant del que sabem dels contractes de les elèctriques i altres grans empreses a ex-presidents de govern com Aznar i González.

I ara resulta que segons Aznar, no hi ha diners per a l'estat de les autonomies, però sí per a que ell cobri un sou com a ex-president a càrrec de tots els contribuents, que sumat a la resta de sous li reporten 1 milió d'euros l'any. Quina barra!

Reprodueixo un encertat comentari del Joan Herrera sobre el fitxatge d'Aznar: "primer fan els favors i al cap dels anys els hi paguen pels favors prestats. Qui va fer possible que tinguem un model elèctric privatitzat, amb guanys milionaris i ineficiències absolutes? Doncs el nou assessor extern d'Endesa."

La Carme Cros, la bici i la furgoneta

La veritat que mai m’hagués pensat que seria notícia que jo anés en bici o que tingués una furgoneta. I menys que això passés en el decurs d’un Ple municipal on es parlava dels Pressupostos municipals.

Però tractant-se de la sra Carme Cros, del PP de Cambrils, la cosa és diferent: ja estem acostumats a la seva agressivitat i darrerament s’ha passat als atacs personals que treu quan se li esgoten els arguments polítics. Per això quan es va despenjar acusant-me de què el futur és anar en bici però jo en realitat vaig en furgoneta, no em va sorprendre.

Miri, sra. Cros: Quan la gent escolta aquestes paraules, somriu perquè les troba ridícules i fora de to. Somriu perquè molta gent sap que el regidor Salvador Matas es desplaça dins de Cambrils en bicicleta des de fa molts anys i per tant predica allò que practica (no com altres). Somriu perquè cada cop més gent a Cambrils i arreu d’Europa (i del món) va en bici i resulta que no ningú els ho ha imposat sinó que ho fan per convenciment. I somriu perquè tenir una furgoneta no és cap crim, sigui la meva, que tinc per fer sortides i dormir a dintre o qualsevol altre. Es un pecat que m’agradi la muntanya i la natura? Crec que no. Contamina molt? Doncs suposo que com totes, encara que a la meva furgoneta sempre hi poso biodièsiel.

Miri sra. Cros, no sé quins cotxes té vostè (seria bo que ho expliqués a la ciutadania), però em sento orgullós d’anar en bici i de tenir una furgoneta; suposo que la seva intenció era posar-me en contradicció entre el que dic i el que faig: doncs no, faig el que dic i dic el que faig.

És més, crec que si tots anéssim sempre que fos possible en bici per la nostra ciutat  i reservéssim el cotxe (o furgoneta) per als viatges, les nostres ciutats serien molt més agradables i la contaminació baixaria molt.

Igual que baixaria si el transport públic fos més utilitzat, si hi hagués més freqüència en trens i busos, si es fes d’una vegada el TRAMCAMP. O si s’impulsés de debò el cotxe elèctric. Són mesures que el meu partit ICV ha defensat des de sempre i que jo comparteixo i practico. Mesures que creen ocupació i que serveixen per reduir la nostra dependència envers el petroli.

Miri sra Cros: No ofèn qui vol sinò qui pot. I vostè amb el seu estil agressiu, sota pretext de diferències de dreta–esquerra, no sap veure que les persones són també importants i que s’han de respectar. Que una cosa és el debat polític i una altra són les persones.

Un dia es despenja criticant a una persona que es presenta lícitament a unes oposicions i les guanya; un altre dia expulsa  a un regidor del seu grup municipal; un altre es baralla amb els membres del Consell Comarcal;...

Sra. Cros: podríem seguir, però no val la pena. Malgrat sempre he volgut mantenir el respecte i unes relacions personals cordials amb els regidors d’altres partits, dins de les lògiques discrepàncies polítiques, malgrat uns siguin de dretes i altres d’esquerres, amb vostè aquesta relació és impossible. Espero que canviï aquesta actitud agressiva i deixi els atacs personals, que són el recurs de qui no té arguments de pes.

Salvador Matas, regidor d’ICV a l’Ajuntament de Cambrils

Tòpics contra les persones migrades

Si en lloc d'anar escampant tòpics i clixés contra les persones migrades , s'expliqués el que hi ha de cert en cada cas, la nostra societat milloraria molt... malgrat que alguns perdrien molts vots!
Joves d'Esquerra Verda: la juventut antiracista de Catalunya, felicitats per la vostra feina.

polítiques d'esquerres?

Privatizació de Barajas i El Prat, rebaixes fiscals a les empreses i supressió de l'ajut de 426 euros als aturats sense prestació. 

Informació a militants i votants o ex-votants socialistes: www.iniciativa.cat i www.joves.cat 

Porque no es lo mismo decir que eres de izquierdas que ser de izquierdas.

 

Sobre l'afer del PSC de Cambrils amb Oliver Klein

En relació a les afirmacions efectuades per Robert Benaiges en roda de premsa aquest matí 29 de novembre, fent referència al regidor Oliver Klein, ICV de Cambrils vol efectuar les següents precisions:

-          en cap moment el Grup Municipal d’ICV ha expressat cap mena de suport, ni vist-i-plau a què es demani l’acta de regidor al sr. Oliver Klein. Es errònia l’afirmació de Robert Benaiges referent a aquest suposat suport que mai ho ha existit. Al GM d’ICV se’l  va informar de la situació creada dins del GM del PSC i del  PSC de Cambrils però ni se li va demanar cap mena de suport, donat que es tracta d’un tema intern del PSC, , ni ICV va donar cap mena de suport ni va avalar la decisió de cap manera.

-          Ben al contrari la valoració que fem des d’ICV de Cambrils sobre aquesta situació és que d’un tema intern del grup socialista, que pertoca resoldre dins del PSC de Cambrils, s’ha passat a una situació que afecta o pot afectar negativament a l’estabilitat del govern actual. Des d’ICV demanem que se separin les possibles desavinences o debats interns del partit de l’estabilitat del govern cambrilenc, que entenem cal garantir per tal de seguir mantenint una bona gestió dels afers públics. A 6 mesos de les properes eleccions municipals no és el moment de crear inestabilitat política: cal acabar el mandat amb la màxima estabilitat.

ICV de Cambrils restarem a l’espera de com es van produint els esdeveniments

acte central ICV-EUiA a TGN 18 de novembre

PP de Catalunya: superant totes les línies vermelles

Ahir vam saber que el PP de Catalunya ha publicat al seu web un videojoc on es tracta de matar immigrants il.legals, independentistes i punxar els impostos. A un costat surten els aturats, no sé què els fan però molt bo no deu ser.

Es un autèntic insult a les persones, és  trepitjar totes les línies vermelles d'una societat que vol ser democràtica.

Es jugar a la xenofòbia d'una manera impròpia d'un parti democràtic, però que ens mostra la veritable cara que el PP ha triat per Catalunya: jugar a ser un partit d'extrema dreta, un partit racista, a veure quants vots pot esgarrapar a Plataforma per Catalunya. 

Jo els diria que se'n vagin al País Valencià o a Madrid a fer aquests experiments i que deixin en pau a la societat catalana, que malgrat el fort increment de persones nouvingudes en els darrers anys, ens en estem sortint i prou bé. Com es pot ser tan miserable per jugar amb la convivència!

No volem el cementiri nuclear a Catalunya!

Ho podem dir més fort i ho podem dir més vegades, i segur que ho farem! Ara: més clar que ho hem dit, amb la veu del Joan Herrera, de la Hortènsia Grau i del Jaume Forcadell, amb la veu del Parlament de Catalunya, amb la veu de molts ajuntaments i consells comarcals, amb la veu  de moltes manifestacions com la d'avui a Ascó que ha estat un èxit i amb la veu de molts altres actes, més clar ja no ho podem dir: No al cementiri nuclear a Ascó!

CiU, quin canvi? Ah, sí! la cultura de l'esforç i el sacrifici!

7 de novembre: tothom a Ascó!!!

Canvien alguna cosa el canvis en el govern del ZP?

Vigilem què pot passar si CIU torna a la Generalitat!

Un dels grans perills d'aquesta campanya és que, atordits pel gran soroll mediàtic que ha generat la dreta política, social i de mitjans de comunicació contra el govern d'Entesa, la gent es deixi emportar per la desil.lusió i la resignació i s'abstingui de votar les forces d'esquerres i en especial ICV-EUiA.

Crec que hem de fer un gran esforç per explicar què passarà amb un govern de CIU a la Generalitat, què ens passarà coma  país i el gran retrocès a tots els nivells que podem patir.

I com a mostra un botó: la Proposta 433 del Programa Electoral de Convergència i Unió.

"Proposarem la creació d’un contracte d’aprenentatge dels oficis, de caràcter no retribuït i sense cost per a l’empresa, per a la formació professional dels estudiants dins les empreses."

Una retallada de frets impressionant: contractar joves de gratis a les empreses. No n'hi ha prou amb les pràctiques que fan els qui estudien un Cicle Formatiu (400h no retribuïdes amb un objectiu formatiu): ara estaran treballant de gratis per sempre més, sense cobrar, sense cotitzar i quan s'acabin a niran a l'atur sense pretació d'atur. 

Contra aquest futur de CIU no ens hem de resignar!

Endarrerir l'edat de la jubilació amb l'atur juvenil axistent avui en dia pot tenir conseqüències catastròfiques

Una visió lleugerament irònica...

Jo no t'espero

La visita de Joseph Ratzinger ha estat precedida de les seves declaracions sobre els abusos sexuals del clergat en què optava per la penitència com a via de reparació. També és responsable de no col·laborar en el repartiment de preservatius a l’Àfrica, de la segregació a l’escola, d’oposar-se al dret al propi cos de les dones i al dret a l’avortament, i de negar la igualtat de drets de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.

Cal recordar que l'Estat de Ciutat del Vaticà no és membre de l'ONU  i que no ha signat ni ratificat els pactes internacionals de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ni de Drets Civils i Polítics, ni el destinat a abolir la pena de mort, ni per a la protecció dels drets de totes les treballadores i els treballadors migratoris i dels seus familiars, i tampoc la Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona.

Els homes i les dones d'ICV-EUiA manifestem:

·         La nostra indignació per les declaracions del Papa sobre els casos de pederàstia i la constant inhibició de l'Església Catòlica pel que fa a la reparació de les víctimes d'abusos.

·         La immoralitat de les seves manifestacions quan compara l’ateisme amb el nazisme.

·         El nostre rebuig a les declaracions de l'arquebisbe de Tarragona en què incita a desobeir les lleis civils d'aquest Estat, concretament la llei de la interrupció voluntària de l’embaràs.

·         El nostre respecte amb els cristians i les cristianes de base que mostren públicament el seu desacord amb les actituds antidemocràtiques de la jerarquia  eclesiàstica.

·         La nostra decisió que cap representant institucional ni polític d’ICV-EUiA assisteixi, com a tal, a les cerimònies religioses que s’organitzin amb motiu de la visita. En conseqüència, demanem el mateix dels restants representants de les institucions públiques.

Els homes i les dones d'ICV-EUiA exigim:

·         Que, garantida la seguretat, els costos de la visita siguin sufragats íntegrament per l'Església Catòlica.

·         La revocació dels Acords entre l’Estat espanyol i la Santa Seu, impropis d’un estat democràtic i laic.

Ja s'ha aprovat el Pla d'aigua de la Generalitat

http://elperiodico.cat/ca/noticias/opinion/20100920/plan-agua-casi-perfecto/487511.shtml

Fets diversos del 12 d'octubre de 2010

Ahir va ser un 12 d'octubre i molts van decidir no celebrar-ho i d'altres vam celebrar la independencia dels estats llatinoamericans amb diversos actes arreu de Catalunya.
Un 12 d'octubre de 2010, en que la casualitat va voler que ahir comencessin a sortir els miners tancats en una mina-ratonera a Xile: uns miners que per les fotos hem vist que eren de trets indigenes o mestissos. Els ajudaven ministres, enginyers i empresaris de trets blanquissims. Quina casualitat! Deixant a banda el fet que la mina estava tancada i es va decidir tornar-la a obrir vulnerant totes les mesures de seguretat, i pagant simplement uns sous molt mes alts a uns  treballadors que s'hi jugaven la vida (com s'ha vist), no deixa de ser ironic que se'ls rescati precisament un 12 d'octubre, com simbolitzant un cop mes que qui segueix tenint la paella pel manec no son les classes populars indigenes o mestisses, sino els hereus d'aquells qui varen colonitzar i explotar durant segles el contenint sudamerica.

I a sobre resulta que es el primer prsident de dretes de Xile elegit per les urnes despres de l'assassinat d'Allende! Segurament aquest rescat dels miners li donara un aura de bona persona i li fara guanyar vots. D'una situacio d'explotacio dels indigenes, continuadora d'un passat secular, ara li servira per a consolidar-se al poder!

Petit homenatge a Labordeta

Convenció Programàtica d'ICV-EUiA: contra la resignació i per la dignitat d'esquerres!

Avui, hem discutit i aprovat a BCN el programa amb què ICV-EUiA es presentarà am les properes eleccions autonòmiques. Erem molta gent, hi havia ganes de treballar, de mobilitzar a la gent al voltant de dues dates: el 29S, vaga general: han compartit una estona amb nosaltres Joan Carles Gallego, sec gral. de CCO i Camil Ros, d'UGT. Ha estat un veritable míting a favor de la vaga general, que no és com en anteriors vagues només contra un sol sector de la classe treballadora: és un atac contra tots els treballadors /es, ningú se n'escapa: acomiadament més barat, retall dràstic de la capacitat negociadora dels sindicats... El 28 N tenim la segona cita: les eleccions autonòmiques, on ens hi juguem molt. Cal reforçar les forces d'esquerres, que hores d'ara a Catalunya estan representades per ICV-EUiA i pels sindicats.
Molta gent està desil.lusionada per la crisi, o per com ZP ha traït la confiança dels qui el van votar perquè va apel.lar als valors de l'esquerra: a aquesta gent desil.lusionada els hem de convéncer de què cal lluitar per la nostra dignitat i contra la resignació, i que si és així, segur que la vaga general serà  útil per conservar i millorar els nostres drets laborals i que podrem millorar la nostra representació al Parlament en les properes eleccions.

29S Vaga General: Vaga per la dignitat i contra la resignació

Article publicat a Més Tarragona, 16 de setembre 2010

Conveni amb el Moviment Laic i Progressista

Davant de la vinguda del Papa a Catalunya el proper novembre, i de tot allò que representa, en especial les darreres polèmiques, com els casos de pederàstia, davant dels quals molta gent hem dit que no veiem bé com han actuat, amagant els culpables (ell segur que en diria "pecadors" però són culpables), i davant de posicionaments com el que ahir feia públic el bisbe de TGN, cridant a la desobediència civil contra la llei de l'avortament; com deia, davant d'això, hi ha gent que fa molts anys que treballa promovent els valors de la laicitat. Una societat complexa com la nostra, una societat composada per gent molt diversa en creences, procedències i maneres de viure, ha de tenir uns valors comuns que no poden ser els de la seva religió. Cadascú pot tenir els seus propis valors religiosos però no estaria bé que volgués imposar-los a la resta de la societat. En canvi, els valors laics: respecte, diversitat, fraternitat, que poden ser compartits per tothom, sí que poden ser una bona base per a bastir una societat democràtica, cohesionada socialment.
Això és el que modestament vam promoure ahir un grup de persones a Cambrils: uns representàvem l'ajuntament de Cambrils i els altres pertanyen a un moviment que des de fa moltíssims anys treballa difonent la laicitat i el progressisme. Agrupen a Catalunya més de 70 entitats i tenen  més de 14.000 adherits. Ara volen implantar-se al Camp de TGN i des de fa 4 anys hem estat col.laborant amb ells. Amb el conveni que vam firmar ahir volem sentar les bases d'un treball en comú més estret i planificat. Crec que és una bona notícia per Cambrils i pel Camp de TGN.

Fòrum Territorial Programàtic del Camp i l'Ebre

Aquest divendres tenim Fòrum territorial per a marcar les prioritats polítiques d'ICV-EUiA. Vam fer el balanç de gover fa uns mesos a Cambrils, ara toca aprovar les nostres prioritats polítiques per la demarcació de TGN. Hem fet un bon procés, a la coalició ens agrada discutir dels problemes, buscar solucions, fer propostes: tota una cultura política allunyada d'allò que tant surt als mitjans, allò tan quotidià de si surt el Laporta per aquí, o de si CiU fa qüestió de què les eleccions han de ser demà mateix o si no, s'enfonsa el païs. A nosaltres aquest estil no ens agrada, aquest tacticisme ens molesta una mica, la veritat, perquè ens distreu de la veritable problemàtica, ens distreu de buscar solucions als problemes reals. Per això hem fet el que no ha fet ningú: un balanç real de la tasca de govern, discutida, compartida amb la nostra gent, buscant el blanc, el negre però també els grisos. I ara hem fet el que segurament no farà ningú més: fer sessions participatives amb la pròpia militància per a recollir les propostes que aquest divendres discutirem per a escollir les 21 prioritats polítiques de la coalició. Que se sumaran a les propostes que farem a nivell nacional, però aquestes són les nostres, les del Camp de TGN i les Terres de l'Ebre.
Esteu convidats i convidades a participar, divendres o qualsevol altre dia.

Més vídeos de l'entrevista del J Herrera

Entrevista a Joan Herrera

Plans d'ocupació extraordinaris a Cambrils

Diari de TGN 18-08-2010

EL PUNT 18-08-2010

Revista Cambrils 18 agost 2010

Avui, llegint els diaris, m'he trobat amb una sorpresa en llegir les notícies que adjunto a aquesta entrada. En elles, el PP de Cambrils critica els 54 plans d'ocupació que ha posat en marxa l'Ajuntament de Cambrils.
Els critiquen per innecessaris, per electoralistes, i finalment critiquen que es fés una foto de família de les persones contractades. Dir d'entrada que aquests plans són una iniciativa del govern català i que s'estan aplicant a tots els municipis catalans, sent sufragats per la GENCAT i en una petita part pels ajuntaments.
Començo per la foto: precisament en el darrer mes que és quan han entrat en funcionament aquests plans d'ocupació han aparegut moltes fotos similars de tots els ajuntaments del nostre entorn: Tarragona, Vilaseca,...D'altra banda, és habitual quan s'incorporen noves persones als ajuntaments fer-se aquesta foto de família, recordo infinitat de fotos dels nous policies, etc. Es curiós que des del PP es qualifiqui de "retrògrad" als ajuntaments, el partit més franquista titlla la resta de franquistes (referència al NODO). De totes maneres als regidors populars de Cambrils aquestas jocs de paraules els agraden molt. Ah! i no es va obligar a ningú a fer-se la foto, de fet a la foto hi falta gent.
En tot cas, ha trobat d'una total manca de sensibilitat qualificar aquests 54 contractes a persones aturades que no reben cap prestació d' innecessaris: espero sincerament que els regidors del PP de Cambrils en cas que es quedin  a l'atur rebin aquesta oportunitat de treballar, de rebre un sou malgrat sigui reduït, de rebre una formació que els ajudi a inserir-se laboralment en el futur...
A més s'ha prioritzat la gent de Cambrils, s'ha fet de manera transparent amb els llistats que enviava el SOC, i s'ha treballat molt per poder contractar les 54 persones i no com d'altres ajuntaments on han quedat plans sense contractar.
Es curiós que un partit com el PP de Cambrils que sempre demana ajuts per les empreses locals, que sempre insisteix en que es contractin les empreses locals, quan es tracta de treballadors /es critiqui aquests ajuts, per innecessaris i per la despesa que suposa.
D'altra banda em ve a la memòria aquell lloc comú de la dreta de què "es podria contractar a gent per a netejar boscos i no que cobrin l'atur sense fer res". Aquest cop, s'ha fet així i tampoc els agrada.
I per acabar, es critica que durin 6 mesos: home!, és d'esperar que aquestes contractacions serveixin per alguna cosa i que la gent acabi trobant feina! De totes maneres, des de fa molts anys es venen convocant plans d'ocupació i darrere d'aquests se'n demanaran d'altres.
De totes maneres, vull pensar que  tot això ho diu el PP només per desconeixement, sense altra intenció...

Canvis que cal fer, que ningú més no farà

El Joan Herrera farà una conferència amb aquest títol el proper dilluns a Tarragona. Crec que és una bona ocasió per a reflexionar sobre les propostes de fons d'ICV-EUiA-EPM, quin model de país volem? quines propostes fem pel Camp de TGN?
No t'ho perdis!

Video explicatiu del procés del Consell d'Infants a Cambrils 2009-2010

Mauthausen, l’univers de l’horror

A Cambrils, gràcies al company Josep Maria Barberà, tindrem aquesta exposició des del 5 de juliol al hall de l'Ajuntament de Cambrils. Afegim una breu ressenya biogràfica d'un dels protagonistes, recentment traspassat, Josep Figueres, apareguda al Diari de Tarragona el 6 de juny de 2010.
L'exposició, produïda pel Museu d'Història de Catalunya i l'Amical de Mauthausen, mostra la trajectòria dels republicans als camps nazis, que s'inicia en els anys de la guerra civil i acaba amb l'alliberament del camp de Mauthausen, el maig de 1945.
La major part de les fotografies de l'exposició formen part del conjunt de negatius robats pels republicans al mateix camp de Mauthausen i que ara són propietat de l'Amical de Mauthausen i cedits en dipòsit al Museu d'Història de Catalunya.
Per la procedència de les fotografies, es tracta d'un fons documental de primer ordre -a partir de les imatges preses pels mateixos SS o pel deportat Francesc Boix, després de l'alliberament- que ensenya la construcció del camp de Mauthausen, el treball i la mort dels internats, tot contextualitzat amb informacions històriques i relats dels propis deportats.

Perquè un Consell d'Infants a Cambrils?

Extrec unes paraules de la meva presentació ahir al ple de l'Ajuntament

Crec que a Cambrils volem més democràcia i la democràcia no ens ve donada perquè sí, s’ha d’anar guanyant i construint dia a dia. No s’hi val a demanar-ho tot, eixigir-ho tot i després no fer un esforç cadascú de nosaltres per ajudar a què funcioni.  Es per això que hem d’incloure en l’aprenentatge que reben els nostres escolars espais on es pugui practicar el que suposa viure en una societat democràtica.

I on a banda dels aspectes formals i de democràcia representativa , apareguin aspectes més substantius com què és la deliberació, el debat lliure i obert i la presa de decisions col.lectives.

La ciutat és de tots i totes, hem de crear espais on tothom pugui participar, homes i dones, i gent de totes les edats. Sí, i els infants també són part de la ciutat i han de poder participar.

Potser no està de més recordar on i com va néixer aquest projecte del Consell d’Infants.

Va ser ja fa anys a Itàlia, a la localitat de Fano, de la mà del pedagog Francesco Tonucci. Ell deia que calia examinar la ciutat amb els ulls dels infants: carrers, voreres, parcs, etc, ell deia que si s’adaptaven a l’ùs dels infants, segur que serien bons per la resta de la població. L’infant ens dóna la mida de la ciutat. Per això es queixava que el creixement de les ciutats en les derreres dècades, havia expulsat els nens i nenes de l’espai urbà i calia recuperar-lo.

Proposava la creació de Consells d’Infants que donés  veu als infants i amb això possibilités que influïssin en el canvi de la ciutat.

Va ser una experiència que va provocar influències dins i fora d’Itàlia, i que a Catalunya ha tingut diversos exemples.

En el Fòrum educatiu del PEC del novembre del 2007 a més de moltes altres propostes va sorgir la de crear un Consell d’Infants. Es curiós perquè normalment les propostes es recullen dins d’un eix dde treball, aquesta en concret va sorgir dins de vàrios subeixos. Educació en valors, cultura de la pau, cultura democràtica, ciutadania i civisme…

Aixó ja ens mostra les moltes potencialitats que té aquest projecte.

Posteriorment es va anar definint la concreció entre Educació i Participació Ciutadana i es va definir el tema que tractaria, que cada curs escolar serà diferent. El primer ha estat un tema molt importatnt com són els objectius del Mil.leni, que permeten posar en paralel dues realitats: la que es dóna a nivell mundial, amb totes les realitats que existeixen de fam, de mancances en salut i en educació,etc i la que tenim a Cambrils i a Catalunya, que és ben diferent però que també té els seus problemes.

El Consell d'Infants presenta les seves conclusions al Ple de l'Ajuntament

La notícia al Diari de Tarragona de 12 de juny de 2010

Amb el Daniel Pi presentem a Cambrils les alternatives d'ICV a les mesures del govern ZP

Ahir amb el Daniel Pi vam presentar a Cambrils la posició d'ICV en relació als famós decret-llei del govern de ZP i la seva traslació a Catalunya.

Les mesures que ZP va aprovar al Congrés  amb el vot en contra d'ICV volen carregar el pes de la crisi sobre les esquenes dels treballadors públics i dels més vulnerables: funcionaris, persones dependents i pensionistes. Per això vam estar activament en contra demanant un repartiment més equitatiu dels esforços que es demanen. Per això a Catalunya ICV vam posar tota la carn a la graella per aconseguir que les mesures del govern català fossin clarament diferents. I ha costat però al final creiem que hem aconseguit equilibrar les mesures amb increments de l'IRPF a les rendes més altres, introduint elements de fiscalitat ambiental, o posant una cláusula de recuperaqció del poder adquisitiu perdut per funcionaris. Sabem que això no anul.la les dures mesures de ZP,que s'apliquen a Catalunya per imperatiu legal però sí les equilibren i demanen esforços als que més tenen. Se'ns va cxriticar per fer-ho però ara hem vist com en altres autonomies s'estan aplicant les mateixes mesures.

Aquí teniu la comparativa entre les mesures dels dos governs: el de ZP i el català.

Dissabte atapeït: debat sobre balanç de govern i inauguració Llar d'Infants a Cambrils

Ahir dissabte vam tenir un matí força mogut a Cambrils. D'una banda ens reuníem les persones de la coalició ICV-EUiA a Cambrils per a fer balanç del govern d'esquerres a la Generalitat i a mig matí encara vam tenir temps per a inaugurar la segona llar d'infants pública de Cambrils "La Galereta".
Dos actes molt importants per a mi i molt carregats de significació.
En primer lloc, fer balanç amb la nostra gent, acompanyats per aquells que han estat protagonistes de l'acció de govern aquests anys al Camp de TGN (el Diputat Daniel Pi, els directors de Medi Ambient, Lluís Pau, Interior, Hortènsia Grau, Habitatge, Jordi Navarro i el Director General de Relacions Institucionals Fèlix Alonso) és un bon moment per a poder valorar què i com ho hem fet estant al govern de la Generalitat. I evidentment hi ha llums i ombres com no pot ser d'altra manera, però globalment hem d'estar orgullosos per la molta acció de govern, que contrasta amb els anys de governs de CiU, i per la qualitat d'aquesta. Succeeix però que diversos fets -com un soroll mediàtic imcessant, quan no hostilitat oberta de certs mitjans de comunicació, la crisi que ha ocasionat un canvi total en la percepció de l'acció política, l'inacabable debat de l'Estatut i el finançament que han avorrit les pedres i l'aparició amb una potència abassegadora de la corrupció política- han enfosquit una potentíssima acció de govern.
En presentar la jornada com a regidor de Cambrils vaig relatar breument les diferents inversions que ha fet la Generalitat a Cambrils com un exemple, i en dir-ho tot seguit hom s'adona que el llistat és impressionant i que s'ha millorat i molt la vida de la gent.
A mig matí ens vam escapar i vaig poder inaugurar, com a regidor d'Educació, acompanyat de la directora d'Interior i candidata de la coalició, Hortènsia Grau, la segona llar d'infants pública de Cambrils. "La Galereta" i la "M Dolors Medina" han estat producte de la demanda incessant d'ICV a Cambrils. La primera va iniciar els seus treballs quan era regidor d'Educació al 2003, i la va inaugurar el Ramón García Materos al 2007, aquesta l'hem pogut inaugurar més ràpidament al 2010. Hem fet la nostra aportació política a la conciliació de la vida laboral i familiar, en especial de les dones i hem posat a l'abast de les famílies amb menys recursos una oferta educativa de qualitat que ha d'ajudar a què els nens i nenes de Cambrils, com va dir la Hortènsia, puguin ser més feliços en les seves vides.
Un dia per a recordar.

Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot al Camp de TGN?

Open publication - Free publishing - More vot

Jornada de balanç de govern del Camp de TGN

Investigar el franquisme no és delicte!

Contra les mesures de ZP, mobilització!

Aquest govern de ZP ha fet tots els papers de l‘auca en un perìode de dos anys i escaig: primer prometia de tot perquè hi havia superàvit dels comptes de l’estat. Després va tardar a reaccionar devant de la crisi perquè s’entestava a dir que no n’hi havia, la qual cosa era una discussió bizantina però el més greu era que no prenia mesures. Després va començar a fer cada dia una cosa a vaure si així se’n sortia i al final ha fet en 24 h allò que havia dit que mai faria. Qui dóna més?
Després, les mesures que s’han de prendre en els moments crítics, sempre són dures. Ara bé, només cal veure les reaccions dels agents socials per a veure que només han afectat a les capes treballadores, els pensionistes, els dependents, justament aquelles que han pagat per la crisi en forma d’atur sense ser-ne els causants. La CEOE per boca del Díaz Ferran (quin morro té aquest home) molt contenta i demanant-ne més; els sindicats, a punt de convocar mesures de protesta generalitzada. Fort amb els febles i feble amb els forts, no trobo manera més curta d’expressar-ho. On queda un partit socialista en aquests casos?
Cal aixecar la bandera de la protesta i de què els plats trencats els paguem tots, no sols uns quants, els de sempre.
Una darrera reflexió sobre els discursos de l’inici d’una crisi que va descolocar a molts. Recordeu que gent com ara Sarkozy parlava de refundar el capitalisme, d’imposar una tasa per les transaccions especulatives, la desaparició dels paradisos fiscals, la regularització del sistema financer, posar límits als sous dels executius bancaris o empresarials. Què n’ha quedat de tot això? Doncs que han pagat els qui no en tenien la culpa: retalls de sous dels funcionaris, reformes laborals, menys protecció social, menys pensions…
Com deia aquell, trobo a faltar l’acomiadament lliure o la privatització de la sanitat. El PSOE ha fet la feina bruta del PP: mal sistema de combatre la dreta la d’aquell que n’aplica la doctrina...

CIU? Parlem-ne

Avui m’ha arribat el darrer butlletí (des)informatiu de CiU. Hi ha un tema que m’ha sobtat i és quan fa al.lusió a una suposada censura vers el Grup de CiU a la TV Cambrils (així li diuen ells, en realitat es diu TDCAMP). La TV és d’aquells temes que sempre els posa nerviosos a la gent de CiU. Deu ser que estan acostumats a què els mitjans siguin seus i diguin el que ells volen. Llàstima que a Cambrils no sigui així, i tinguem una TV i una ràdio municipals que fan un important servei a la població, plurals, obertes, i on tothom hi surt i podem veure i sentir a gents diverses. I els grups polítics hi surten TOTS, avui veia la roda de premsa del PP, i pensava en què segurament també ho denunciarien com ja han fet: s’ha de tenir barra!.
I sempre que es convoca a la TV, la TV cobreix l’acte: així ho acaben d'afirmar en un comunicat els treballadors/es de la Ràdio-TV, que reclamen se'ls tregui de la confrontació política directa.
I jo afegiria que, trencant el costum de CIU de sempre, en què els encanta difamar sense aportar dades concretes, aquest cop posin exemples concrets, diguin dates i actes o accions on no han sortit. Dubto que ho facin però encara dubto més que ho poguin fer. En tot cas, la resposta del sindicat de periodistes no s'ha fet esperar.
Però el butlletí en mentides i desinformacions dóna molt més de si. Per exemple, quan parla de què l’Hospital Lleuger encara no s’ha acabat: quan està ja inaugurat, es veu que no se n’enteren. Però CiU insisteix en què hi ha hagut un sobrecost al qual ha calgut fer front, perquè en ser el primer d’aquest tipus d’hospitals a Catalunya el projecte ha anat canviant i ha calgut refer degterminades parts. Després esmenten els famosos costos en interessos bancaris. Doncs bé, en el ple del 27 d’abril es va aprovar que la Generalitat hagi assumit el sobrecost i el pagament íntegre dels interessos. S’ha de tenir estòmac per a fer una cosa així!. Treuen un butlletí més de 15 dies després del Ple i encara van intoxicant.
Jo quan veig aquestes coses (i moltes altres que podríem treure del mateix butlletí) em faig la següent reflexió: aquesta gent de CiU de Cambrils no troba més arguments, no troben altres temes, més reals, per a acusar el govern d’esquerres de Cambrils? Han d’anar fent acusacions sense fonament com que no surten a la TV o han de repetir qüestions que ja no són veritat com els costos de l’Hospital? I em contesto a mi mateix que no, que no les deuen trobar perquè si les trobessin segur que les treurien al seu butlletí…