El Consell d'Infants presenta les seves conclusions al Ple de l'Ajuntament

La notícia al Diari de Tarragona de 12 de juny de 2010

Amb el Daniel Pi presentem a Cambrils les alternatives d'ICV a les mesures del govern ZP

Ahir amb el Daniel Pi vam presentar a Cambrils la posició d'ICV en relació als famós decret-llei del govern de ZP i la seva traslació a Catalunya.

Les mesures que ZP va aprovar al Congrés  amb el vot en contra d'ICV volen carregar el pes de la crisi sobre les esquenes dels treballadors públics i dels més vulnerables: funcionaris, persones dependents i pensionistes. Per això vam estar activament en contra demanant un repartiment més equitatiu dels esforços que es demanen. Per això a Catalunya ICV vam posar tota la carn a la graella per aconseguir que les mesures del govern català fossin clarament diferents. I ha costat però al final creiem que hem aconseguit equilibrar les mesures amb increments de l'IRPF a les rendes més altres, introduint elements de fiscalitat ambiental, o posant una cláusula de recuperaqció del poder adquisitiu perdut per funcionaris. Sabem que això no anul.la les dures mesures de ZP,que s'apliquen a Catalunya per imperatiu legal però sí les equilibren i demanen esforços als que més tenen. Se'ns va cxriticar per fer-ho però ara hem vist com en altres autonomies s'estan aplicant les mateixes mesures.

Aquí teniu la comparativa entre les mesures dels dos governs: el de ZP i el català.

Dissabte atapeït: debat sobre balanç de govern i inauguració Llar d'Infants a Cambrils

Ahir dissabte vam tenir un matí força mogut a Cambrils. D'una banda ens reuníem les persones de la coalició ICV-EUiA a Cambrils per a fer balanç del govern d'esquerres a la Generalitat i a mig matí encara vam tenir temps per a inaugurar la segona llar d'infants pública de Cambrils "La Galereta".
Dos actes molt importants per a mi i molt carregats de significació.
En primer lloc, fer balanç amb la nostra gent, acompanyats per aquells que han estat protagonistes de l'acció de govern aquests anys al Camp de TGN (el Diputat Daniel Pi, els directors de Medi Ambient, Lluís Pau, Interior, Hortènsia Grau, Habitatge, Jordi Navarro i el Director General de Relacions Institucionals Fèlix Alonso) és un bon moment per a poder valorar què i com ho hem fet estant al govern de la Generalitat. I evidentment hi ha llums i ombres com no pot ser d'altra manera, però globalment hem d'estar orgullosos per la molta acció de govern, que contrasta amb els anys de governs de CiU, i per la qualitat d'aquesta. Succeeix però que diversos fets -com un soroll mediàtic imcessant, quan no hostilitat oberta de certs mitjans de comunicació, la crisi que ha ocasionat un canvi total en la percepció de l'acció política, l'inacabable debat de l'Estatut i el finançament que han avorrit les pedres i l'aparició amb una potència abassegadora de la corrupció política- han enfosquit una potentíssima acció de govern.
En presentar la jornada com a regidor de Cambrils vaig relatar breument les diferents inversions que ha fet la Generalitat a Cambrils com un exemple, i en dir-ho tot seguit hom s'adona que el llistat és impressionant i que s'ha millorat i molt la vida de la gent.
A mig matí ens vam escapar i vaig poder inaugurar, com a regidor d'Educació, acompanyat de la directora d'Interior i candidata de la coalició, Hortènsia Grau, la segona llar d'infants pública de Cambrils. "La Galereta" i la "M Dolors Medina" han estat producte de la demanda incessant d'ICV a Cambrils. La primera va iniciar els seus treballs quan era regidor d'Educació al 2003, i la va inaugurar el Ramón García Materos al 2007, aquesta l'hem pogut inaugurar més ràpidament al 2010. Hem fet la nostra aportació política a la conciliació de la vida laboral i familiar, en especial de les dones i hem posat a l'abast de les famílies amb menys recursos una oferta educativa de qualitat que ha d'ajudar a què els nens i nenes de Cambrils, com va dir la Hortènsia, puguin ser més feliços en les seves vides.
Un dia per a recordar.

Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot al Camp de TGN?

Open publication - Free publishing - More vot

Jornada de balanç de govern del Camp de TGN

Investigar el franquisme no és delicte!

Contra les mesures de ZP, mobilització!

Aquest govern de ZP ha fet tots els papers de l‘auca en un perìode de dos anys i escaig: primer prometia de tot perquè hi havia superàvit dels comptes de l’estat. Després va tardar a reaccionar devant de la crisi perquè s’entestava a dir que no n’hi havia, la qual cosa era una discussió bizantina però el més greu era que no prenia mesures. Després va començar a fer cada dia una cosa a vaure si així se’n sortia i al final ha fet en 24 h allò que havia dit que mai faria. Qui dóna més?
Després, les mesures que s’han de prendre en els moments crítics, sempre són dures. Ara bé, només cal veure les reaccions dels agents socials per a veure que només han afectat a les capes treballadores, els pensionistes, els dependents, justament aquelles que han pagat per la crisi en forma d’atur sense ser-ne els causants. La CEOE per boca del Díaz Ferran (quin morro té aquest home) molt contenta i demanant-ne més; els sindicats, a punt de convocar mesures de protesta generalitzada. Fort amb els febles i feble amb els forts, no trobo manera més curta d’expressar-ho. On queda un partit socialista en aquests casos?
Cal aixecar la bandera de la protesta i de què els plats trencats els paguem tots, no sols uns quants, els de sempre.
Una darrera reflexió sobre els discursos de l’inici d’una crisi que va descolocar a molts. Recordeu que gent com ara Sarkozy parlava de refundar el capitalisme, d’imposar una tasa per les transaccions especulatives, la desaparició dels paradisos fiscals, la regularització del sistema financer, posar límits als sous dels executius bancaris o empresarials. Què n’ha quedat de tot això? Doncs que han pagat els qui no en tenien la culpa: retalls de sous dels funcionaris, reformes laborals, menys protecció social, menys pensions…
Com deia aquell, trobo a faltar l’acomiadament lliure o la privatització de la sanitat. El PSOE ha fet la feina bruta del PP: mal sistema de combatre la dreta la d’aquell que n’aplica la doctrina...

CIU? Parlem-ne

Avui m’ha arribat el darrer butlletí (des)informatiu de CiU. Hi ha un tema que m’ha sobtat i és quan fa al.lusió a una suposada censura vers el Grup de CiU a la TV Cambrils (així li diuen ells, en realitat es diu TDCAMP). La TV és d’aquells temes que sempre els posa nerviosos a la gent de CiU. Deu ser que estan acostumats a què els mitjans siguin seus i diguin el que ells volen. Llàstima que a Cambrils no sigui així, i tinguem una TV i una ràdio municipals que fan un important servei a la població, plurals, obertes, i on tothom hi surt i podem veure i sentir a gents diverses. I els grups polítics hi surten TOTS, avui veia la roda de premsa del PP, i pensava en què segurament també ho denunciarien com ja han fet: s’ha de tenir barra!.
I sempre que es convoca a la TV, la TV cobreix l’acte: així ho acaben d'afirmar en un comunicat els treballadors/es de la Ràdio-TV, que reclamen se'ls tregui de la confrontació política directa.
I jo afegiria que, trencant el costum de CIU de sempre, en què els encanta difamar sense aportar dades concretes, aquest cop posin exemples concrets, diguin dates i actes o accions on no han sortit. Dubto que ho facin però encara dubto més que ho poguin fer. En tot cas, la resposta del sindicat de periodistes no s'ha fet esperar.
Però el butlletí en mentides i desinformacions dóna molt més de si. Per exemple, quan parla de què l’Hospital Lleuger encara no s’ha acabat: quan està ja inaugurat, es veu que no se n’enteren. Però CiU insisteix en què hi ha hagut un sobrecost al qual ha calgut fer front, perquè en ser el primer d’aquest tipus d’hospitals a Catalunya el projecte ha anat canviant i ha calgut refer degterminades parts. Després esmenten els famosos costos en interessos bancaris. Doncs bé, en el ple del 27 d’abril es va aprovar que la Generalitat hagi assumit el sobrecost i el pagament íntegre dels interessos. S’ha de tenir estòmac per a fer una cosa així!. Treuen un butlletí més de 15 dies després del Ple i encara van intoxicant.
Jo quan veig aquestes coses (i moltes altres que podríem treure del mateix butlletí) em faig la següent reflexió: aquesta gent de CiU de Cambrils no troba més arguments, no troben altres temes, més reals, per a acusar el govern d’esquerres de Cambrils? Han d’anar fent acusacions sense fonament com que no surten a la TV o han de repetir qüestions que ja no són veritat com els costos de l’Hospital? I em contesto a mi mateix que no, que no les deuen trobar perquè si les trobessin segur que les treurien al seu butlletí…

Nova edició butlletí local ICV a Cambrils

Open publication - Free publishing - More icv

Entrevista sobre l'estat de l'educació a Cambrils

Explicant les propostes d'ICV contra la crisi, a peu de carrer!

Inaugurem el nou Hospital de proximitat de Cambrils!

Finalment! Després de molts anys de feina, hem pogut inaugurar el nou hospital. Un equipament llargament demanat per part de moltíssima gent que s'havia de desplaçar fora de Cambrils, a Reus o Tarragona per a qualsevol incidència mèdica. Gent gran, persones sense cotxe, famílies amb nens i nenes petites que havien de perdre moltes hores i fer llargues cues per a poder ser atesos de manera adequada.
Va ser al 2003 quan, després del canvi de govern, vaig encarregar-me des de la regidoria d'Urbanisme, de la compra de la parcela on ahir s'inaugurava el nou Hospital lleuger. Malgrat allò que es deia per part de l'anterior govern, no s'havia fet cap pas per a adquirir i cedir a la Generalitat el solar. Però conscients de la necessitat que presentava Cambrils d'un equipament sanitari a l'alçada de les demandes d'una població molt superior a les 11.000 persones censades de l'any 1986, quan es va posar en marxa l'anterior CAP, des del govern d'esquerres de Cambrils, hem treballat intensament al llarg d'aquests anys, per a què el nou hospital fos una realitat. Ens hem implicat com a govern en avançar els diners, en pagar els interessos bancaris del préstec, en licitar i fer el seguiment de les obres. Hem assistit al neixement d'un nou model d'hospital, que vol acostar el servei des especialistes i les petites operacions, deixant només pels hospitals l'ingrés hospitalari. El 90% de les incidències sanitàries es podran resoldre a Cambrils. Seria interessant calcular l'estalvi en km. recorreguts i en hores de la gent que suposarà no haver-se de desplaçar fora vila.
Crec que a partir d'ara ja som una mica més "ciutat" i que deixarem enrere l'expressió "poble" perquè una de les diferències de la ciutat és els serveis de tota mena que ofererix als seus habitants però especialment els serveis sanitaris.
Hem recuperat el temps perdut. Ara ens toca assolir els reptes del futur amb nous equipaments, que s'adaptin a l'increment poblacional. El CAP de Vilafortuny ha de ser la propera fita.

Moció en suport al jutge Garzón

Des del grup Municipal d'ICV de Cambrils portarem al Ple de l'ajuntament el judici contra un jutge que ha volgut jutjar els crims del franquisme. Hem de demanar als partits i a tothom que se senti progressista suport per a qui està sent jutjat per
haver intentat aplicar la legislació internacional de crims contra la humanitat als crims del franquisme.

Per això, hem entrat a registre municipal una moció en defensa del jutge Baltasar Garzón, davant la campanya d'assetjament que està patint, pel fet d’haver intentat aplicar la legislació internacional de crims contra la humanitat als crims del franquisme.

Aquesta moció es debatrà en el proper ple municipal del 27 d'abril.

La moció explica que el jutge Baltasar Garzón va iniciar, a l’ampara de la llei i del Dret Internacional i ates que els crims contra la humanitats no prescriuen, la investigació dels crims de la Guerra Civil i el règim franquista contra milers de persones a Espanya i Catalunya.

Determinats grups de l’extrema-dreta política i social, intenten difamar i utilizar el propi Estat de Dret contra la independència del poder judicial i contra les actuacions del Sr. Baltasar Garzón.

Es preocupant, per la legitimitat pública de l’Estat de Dret, que a un jutge se li obri un expedient de suspensió d'acord amb l'admissió a tràmit d'un querella criminal interposada contra ell mateix per la seva actuació judicial per intentar investigar els crims imprescriptibles del franquisme.

Més informació aquí

Corrupció, desafecció política i altres temes...

No em resisteixo a publicar un recent i excel.lent article del Joan herrera sobre la corrupció que patim, de la qual destacaria la següent frase, perquè reflecteix de manera sintètica la situació contradictòria que estem vivint darrerament: "Creiem que la ciutadania no entendria que fem una comissió d’investigació per fer comparèixer tots dels bombers i agents rurals que van treballar en l’extinció de l’incendi d’Horta de Sant Joan per demanar-los responsabilitats polítiques però que deixem passar aquestes informacions sobre la corrupció que afecta CiU i PP".

Aquí el reprodueixo:

Els diaris catalans i estatals no deixen d’omplir línies amb noves informacions sobre presumptes casos de corrupció. Aquesta setmana hem pogut veure el que només és la punta de l’iceberg d’un d’ells, Gürtel, que afecta un partit ultracontaminat per aquest tipus de trames. Però a Catalunya també seguim llegint informacions com els 630.000 euros que Millet va donar a la Fundació Trias Fargas, de CDC, o el crèdit que l’ICF va donar al grup IMS, Assessors Jurídics i Financers i que també va acabar sent una presumpta font de finançament irregular d’UDC. O els diners que va rebre Àngel Colom del Palau de la Música i que va utilitzar per finançar el PI. Tampoc podem oblidar la relació de Lluís Prenafeta i Macià Alavedra en la trama de corrupció urbanística de Pretòria.


I malgrat la llarga llista, encara esperem explicacions de CDC sobre quin ús es va fer d’aquests 630.000 euros, d’UDC sobre perquè encara avui el seu partit segueix sota sospita per irregularitats en el seu finançament i per què la seva formació política es va beneficiar d’aquests 727.000 euros, o del PP, que en comptes de ser contundent amb els membres implicats en el cas Gürtel ha esperat que fossin ells mateixos qui presentessin la dimissió, com el fins fa pocs dies tresorer del PP, Luís Bárcenas, que malgrat tot conservarà l’acta de senador.


I mentre veiem tot això, la justícia no envia el missatge que hauria d’enviar a la ciutadania, el de no permetre que es cometin més casos com aquests amb l’impunitat amb què ho estan fent Fèlix Millet i Jaume Montull, que encara no han entrat a la presó tot i haver confessat haver robat milions d’euros. O els imputats pel cas Gürtel, que ni tan sols han tingut problemes per reunir la minsa quantitat econòmica per pagar la fiança. La justícia hauria de donar l’exemple de que tots som iguals davant d’un delicte i enviar un missatge de bel·ligerància amb la corrupció.


Des d’ICV no girarem la vista a tots aquests casos i volem arribar fins el moll de l’ós. Volem explicacions i creiem que la ciutadania no entendria que fem una comissió d’investigació per fer comparèixer tots dels bombers i agents rurals que van treballar en l’extinció de l’incendi d’Horta de Sant Joan per demanar-los responsabilitats polítiques però que deixem passar aquestes informacions.


Som partidaris d’un pacte per la regeneració política i de la manera de fer política però fins el moment, malgrat haver fet propostes assumibles per totes les formacions, hem obtingut un no per resposta. El fracàs de la ponència de la llei electoral és un clar exemple del que no volen alguns: més transparència en les campanyes i més control per la despesa dels partits polítics. I el darrer episodi s’ha vist en la renovació de la Sindicatura de Comptes. La federació nacionalista veta la renovació d’un dels membres a l’espera de les pròximes eleccions per poder controlar també aquesta institució que fiscalitza l’activitat econòmica dels partits.


Per això hem proposat al Congrés dels Diputats iniciatives parlamentàries per debatre mesures com per exemple tipificar de penal el finançament irregular de les formacions polítiques, endurir les penes pels casos de corrupció política o empresarial així com limitar els preus màxims de venda del sòl i les plusvàlues que es treuen de les operacions urbanístiques. També som partidaris de donar compte de qualsevol modificació de les condicions dels deutes de les formacions polítiques amb les entitats bancàries i en cas de donar-se una condonació del deute sotmetre-ho als informes d’institucions com la Sindicatura de Comptes o el Tribunal de Comptes i sotmetre-ho també a consideració del Parlament i el Congrés dels Diputats. Cal un control eficient de la despesa electoral reduint-la, per exemple, amb l’enviament centralitzat d’un sol plec de propaganda electoral així com posar límits a la despesa i sancionar aquelles formacions que infringeixin la normativa. No estaria de més, en un gest de transparència, que els càrrecs electes i els alts càrrecs de l’administració pública o d’empreses públiques fessin una declaració pública sobre qualsevol activitat econòmica que els hagi proporcionat beneficis o béns patrimonials. Totes aquestes propostes són només una mostra del pacte per la regeneració política que creiem necessari, no només Catalunya sinó a tot l’Estat, amb un únic objectiu: retornar la credibilitat a la política i a aquells que fem una aposta per allò públic.

Joan Herrera
Secretari General d’ICV i diputat d’ICV-EUiA en el Congrés dels Diputats

El miracle d'ICV

Tot i que personalment no compro ni llegeixo La Vanguardia, entre d'altres coses, perquè és el braç armat de CiU, m'ha arribat notícia de l'article del comentarista Fr. Marc-Alvaro: Milagro ICV.

L'autor se sorprèn, que, havent estat víctima de repetits atacs (sobretot del diari on escriu, fins i tot arribant a publicar vídeos manipulats sobre l'incendi d'Horta, per la qual cosa ni tan sols s'han disculpat) ICV segueixi aguantant a les seves pròpies enquestes. Ho explica dient que els votants d'ICV són creients més que votants, i que els dirigents d'ICV prescindeixen de la realitat i creen respostes automàtiques als atacs que reben. Acaba dient que el vot d'ICV s'explica, si més no, en part, "a causa de una base católica local peculiar y de la falta de estructuras propias de Estado".

La veritat és que, malgrat els -per mi- pobres arguments, coincidim en reconèixer el mèrit d'ICV, però, a diferència de la qualifició de "milagro", jo parlaria de feina ben feta malgrat una situació política adversa.

D'altra banda, perquè ha de ser tan estrany defensar que els cotxes circulin més a poc a poc, tal com s'està fent a la resta d'Europa i ara, a la resta d'Espanya?

Perquè es ridiculitza tant anar en bici (com fan a la resta d'Europa)? Perquè es ridiculitza voler ser una opció política que representi el punt de vista de les ONG?

Perquè no s'explica la tasca de govern que ICV ha realitzat i que ha estat el primer en explicar? Perquè no s'expliquen les polítiques mediambientals, d’habitatge, de proximitat en la seguretat o en recuperació de la memòria democràtica efectuades per ICV? Polítiques avançades, polítiques que s'apliquen a la resta d'Europa, on per cert els partits verds estan guanyant més suport en les darreres eleccions. Suposo que també deu ser per la "base católica local peculiar"...

No m'estranya que Marc-Alvaro acabi creient en els miracles si no té en compte les polítiques reals que ICV ha impulsat i no només les que ha explicat La Vanguardia...

Ens visita Rebecca Harms per a parlar del cementiri nuclear d'Ascó

Després de la reunió del Consell del Partit verd Europeu aquest proppassat cap de setmana a BCN per a parlar del New Green Deal, és a dir, de com sortir de la crisi econòmica que ha provocat el sistema neoliberal afavorint un sistema econòmic més just socialment i més respectuós amb el medi ambient, volíem aprofitar l'experiència acumulada dels Verds Alemanys (Die Grünen) per aprendre de la seva lluita antinuclear, en especial de la gestió dels residus d'alta activitat.
I quina lliçó ens ha donat la Rebecca, presidenta dels grup VERDS/ALE del Parlament Europeu!
Amb la senzillesa de qui explica allò que ha après al llarg de tota una vida com a militant antinuclear alemanya, ha anat desgranant veritats com a punys:
- primer: diuen que el cementiri nuclear està previst que duri uns 60 anys: ha pensat el govern de ZP què farem desprès? Si pensem que els residus d'alta activitat duren un milió d'anys, fer previsions per a 60 anys sembla terriblement desencertat.
- cal valorar si fem un sol magatzem al costat de cada nuclear o un de centralitzat. A Alemanya fa 8 anys van decidir fer-ne un al costat de cada nuclear per minimitzar els riscos del transport dels residus, fet que per la Rebecca comporta un perill que cal tenir present. Per cert cada any, al novembre , a la seva regió, la Baixa Saxònia, fan el transport dels residus que venen de la planta de reprocessament de França i cada any hi ha uns 25.000 policies de mitjana... L'energia nuclear provoca fractura social.
- La regió de Baixa Saxònia ha rebut molts diners com a compensació, diners que no han servit per a treure-la de la situació d'endarreriment respecte a d'altres regions alemanyes, i això que estava a l'antiga RFA!
- a Alemanya fa anys que estan buscant alternatives a l'energia nuclear; segons la rebecca aquí tenim condicions de clima que ens faciliten aquesta aposta, per no fer referència a què actualment hi ha tecnologia disponivble que no hi era quan ella i altres van començar les lluites anti-nuclears.
- Ens haurem de replantejar dir-li "cementiri nuclear" a una instal.lació que només albergarà els residus durant 60 anys: en tot cas, el nom li escau millor a una altra solució que sigui més definitiva.
-Harms ha explicat que molts dels diners que s'havien d'invertir en paral·lel al cementiri nuclear es van invertir fora del territori i que els llocs de treball que aquest centre havia de promoure van recaure en gent especialitzada i no pas en veïns del municipi o de la demarcació. Al mateix temps, Harms ha explicat que molts pagesos de la zona han vist com el seus productes són devaluats, ja que apareixen etiquetats com a provinents d'una zona propera al cementiri nuclear.

En fi, lliçons de persones que ja han viscut aquesta problemàtica dels residus nuclears d'alta activitat i que ens diuen ben clarament que NO HI HA SOLUCIONS als residus nuclears, que l'única opció real és un pla de tancament de les nuclears i l'aposta per les energies renovables.

El finançament de CiU no necessita més explicacions?

Es curiós comprovar com hi ha diverses vares de mesurar, en funció de quin sigui el partit del qual estem parlant. Si ICV dirigeix Interior es demana una Comissió d'Investigació, actualment en curs. Molt bé. I si és CiU la que està implicada en afers de corrupció i finançament de partits polítics? Com és que La Vanguardia no en parla? Com és que no s'erigeix en adalid de la veritat? Serà perquè amb l'enquesta que es publicava ahir i que donava guanyadora a CiU en les eleccions al Parlament ja no estan tan neguitosos?
A més, la multa que el Tribunal de Comptes ha imposat a la formació de Duran Lleida amb un import de 271.797 euros reforça i posa de relleu la necessitat que Artur Mas i Duran i Lleida donin explicacions a la ciutadania sobre la trama de finançament irregular que hi ha al voltant de la seva federació política, primer amb les donacions de la Fundació del Palau de la Música a la Fundació Trias Fargas, després amb les informacions aparegudes sobre la investigació per un presumpte cas de finançament irregular d'Unió l'any 2003, i ara amb la multa del Tribunal de Cuentas i amb la relació entre CiU, Fèlix Millet i el pagament per part del Palau de la Música d'enviaments de propaganda electoral.
Són ja masses les informacions que apareixen als mitjans de comunicació i molt poques les explicacions directes que tenim dels màxims responsables de les dues formacions polítiques.
Fa uns dies Dolors Camats, la portaveu ecosocialista en el Parlament de Catalunya va recordat que "precisament la formació d'Artur Mas i Duran i Lleida va ser la principal opositora a tirar endavant mesures de transparència pel que fa al finançament dels partits polítics i de limitació de despesa electoral en les campanyes". "Ara entenem tanta frontalitat a mesures de transparència si Mas i Duran encara no han donat explicacions sobre totes les informacions aparegudes en premsa i la investigació oberta per la fiscalia sobre Unió", ha afegit Camats.

Ni nuclears, ni cementiris!

Ni cementiris , ni nuclears!

Ahir vam assistir a la manifestació de Móra d'Ebre en contra del cementiri nuclear moltíssima gent. Molta més que en l'anterior manifestació a Ascó, que va ser convocada de manera precipitada però que no obstant va congregar molt gent que volia sortir al pas de la decisióm insòlita d'un municipi que amb 7 regidors vol decidir ell sol el destí d'una comarca i d'un territori.
Ahir vam continuar en aquesta lluita, però sabent aquest cop que el govern de la Generalitat s'ha pronunciat en contra de què el MTCRAA vingui a Catalunya, que el Parlament que ja es va pronunciar en contra ho tornarà a fer en el proper ple de dimecres que ve i que, gràcies a una moció del Joan Herrera, el "Gobierno de España" tindrà en compte el posicionament dels territoris on ha d'anar a parar el MTCRAA, com no pot ser d'altra manera.
Feia goig de veure la gent tan animada, i feia goig de veure les ganes que hi havia d'aturar aquesta instal.lació que faria un mal difícilment reversible al futur de la comarca.
Aquí teniu uns vídeos de la mani:

Projecte Impuls: 54 llocs de treball de sis mesos a Cambrils!

Per tal de fer front a la crisi, i en el marc dels "30 compromisos per a l'ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya", la Generalitat de Catalunya finança als ajuntaments la contractació de persones aturades, en un pla per pal·liar temporalment els efectes de la crisi. Es tracta de contractar persones que estiguin a l'atur i que treballin durant 6 mesos en feines de millora general del municipi. A Cambrils aquest pla pot crear 54 llocs de treball. 54 persones, o famílies, que podran tenir una ocupació, que tindran dret a una formació d'unes 100 hores, que podran sortir d'una situació dura i difícil, encara que sigui de manera temporal.
Crec que és una mesura encertada, una mesura de xoc que ens ajudarà a pal.liar els efectes de la crisi.
Aquest pla preveu que els llocs de treball hauran de tenir relació amb els sectors de les energies renovables, eficiència i estalvi energètic; les TIC i la rehabilitació d'habitatges, edificis o equipaments de titularitat o d'ús públic.
No seran grans obres, però serviran per a millorar Cambrils, per donar un lloc de treball a aquells que no entenen i per afavorir que puguin trobar-lo en el futur, perquè rebran formació en sectors econòmics emergents.

Cal demostrar que el territori no accepta el cementiri nuclear!

8 de març: segueix la lluita per la plena equitat entre dones i homes

Ahir vam celebrar sessió plenària a l'Ajuntament de Cambrils.
Des del grup municipal d'ICV-EUiA vam presentar dues mocions. La primera demanava la condonació del deute extern de l'estat espanyol amb Haití, que encara existeix i que en aquests moments pot suposar una llosa per la recuperació del poble d'Haití després del terretrèmol. LA podeu consultar aquí.
la segona feia referència a la celebració del 8 de març d'enguany. Una moció (la podeu llegir aquí)que vol fer una reflexió al voltant de la crisi econòmica, assenyalant que cal afavorir la incorporació de la dona en sectors tradicionalment masculins, com la construcció o l'automoció. I que cal també dignificar l'ocupació generada per la cura de les persones, perquè aquest serà un important filó d'ocupació en el futur , que dóna resposta a una demanda no coberta i que tradicionalment han fet les dones i que ens ha de permetre incrementar la despesa social, llunyana encara de les mitjanes europees.
Doncs bé, sembla que per les reaccions del PP i de CiU , aquest missatge no agrada a la dreta de Cambrils, o bé, no volen fer cap esforç per entendre-ho. La veritat és que no ens sorprèn en absolut, perquè ni l'economia verda és el seu model, ni històricament la lluita feminista ha tingut grans defensores provinents de CiU i PP. en tot cas, vam fer un esforç d'explicació dient que es tractava d'una línies generals de treball pel futur immediat, i que la moció estava oberta a esmenes i concrecions que no varen fer.
En tot cas, seria bo que altres anys presentessin mocions sobre aquest tema, per tal que la ciutadania pugui saber què és el que defensen exactament, quin és el seu model enlloc de carregar contra Zapatero, que és el que va fer el PP o de dir com va fer CiU que no es veuen reflexats en el que diu la moció.
Des d'ICV-EUiA ho tenim molt clar: el fil violeta, la defensa de la igualtat home-dona forma part del nostre ADN i en cada moment partim d'una anàlisi de la realitat i després fem propostes que permetin seguir avançant.

Govern d'esquerres des de la diversitat

Ahir tocava conferència. La del Delegat del Govern al Camp de Tarragona, l'amic Xavi Sabaté, que va fer una conferència a Tarragona per a repassar l'estat del Camp i les perspectives de futur.
Va tenir el suport sobretot dels seus, dirigents i càrrecs públics del PSC, però també de representants de la societat civil i, lògicament d'ICV i d'ERC, els seus socis al govern. Una sala plena, un format de presentació atractiu, amb l'inevitable powerpoint nostre de cada dia.
Va ser una exposició amena, que es va centrar en explicar allò que ha fet un govern catalanista i d'esquerres, i d'Entesa, en els darrers 6 anys i mig. Perquè s'han fet moltes coses a Catalunya i al Camp de TGN en aquests 6,5 anys.
Des d'ICV ho hem dit en moltes ocasions, sobretot darrerament on fins i tot hem tret un opuscle que explica allò que s'ha fet de més rellevant, des de la nostra òptica.
Per tant, coincidència total amb el Xavi Sabaté: els governs d'esquerres deixen un llegat considerable al Camp de TGN en obra de govern.
Es, no obstant, una tasca inacabada: encara cal seguir treballant. I per això, diem nosaltres, cal més govern d'esquerres. Crec que dins del PSC i d'ERC molts i moltes volen més govern d'esquerres, però ja hem vist que d'altres, no. Evidentment, corregint disfuncions i establint uns acords molts clars a l'inici del mandat, que siguin respectats; a partir d'una complicitat que eviti buscar acords fora del govern en lloc de dins del govern; estbalint protocols per abordar els temes de desacord sense llençar-se els plats pel cap...
I tot això, a partir de la discrepància política: personalment em vaig sentir representat en moltes de les coses que va dir el Xavi, sostenibilitats, energies alternatives, ... Però hi ha d'altres moments en què no em vaig sentir representat en absolut: el LOGIS Penedès, contra el que hi ha una oposició frontal que sembla no voler veure, o el cementiri nuclear, sobre el qual ell no ha actuat com a un Delegat que expressa el parer del Govern sinó expressant posicions personals.
Però això és l'esquerra plural: posicions diferenciades però capacitat de formar governs d'esquerres. Posicions polítiques diferenciades però voluntat de governar junts.

Per unes pensions justes, no als retalls de drets socials!

Sembla clar que si hi ha un tret comú en com el govern de José Luis Zapatero ha fet front a la crisi és la improvisació i la manca d’un full de ruta clar que ens ajudi a sortir de la crisi en millors condicions.

Ara, Zapatero, després de la seva visita a Davos, sembla que ha volgut calmar els mercats internacionals enviant-los el missatge que Espanya es posa les piles. Que no pateixin, que no som com Grècia, Espanya és diferent i nosaltres som fiables. El problema és que acontentar els totpoderosos de Davos passa per parlar de flexibilitat laboral, per baixar els sous… i per allargar l’edat de jubilació, que ZP ha proposat portar fins els 67 anys.
Es curiós com assistim a l’etern retorn del debat sobre les pensions en aquest país. Periòdicament es qüestiona la viabilitat futura de les pensions i de ben segur que els bancs se n’alegren perquè els plans privats de pensions es reactiven. Però el cert és que les previsions eren interessades i els presagis no s’han complert. Al contrari, el sistema públic de pensions funciona millor i aguanta millor les crisis que el privat.
A més, l´estat dels comptes de la Seguretat Social és molt bo, amb un fons de reserva de 62.000 MEUR i amb superàvit en els darrers anys.

Estem davant d’un debat inoportú, perquè ara mateix tenim més de quatre milions d’aturats, i l’atur juvenil que s’apropa perillosament al 40%. Enmig d’un procés de diàleg i concertació social, una proposta com la d’allargar l’edat de jubilació no fa més que demostrar la incapacitat del Govern per llegir la situació de crisi i les seves conseqüències. Ni es generarà ocupació, ni es millorarà el model, ni es propiciarà un millor escenari pel diàleg social.

Una proposta que per més inri es presenta amb dubtes i canvis com la referència a l’allargament de 15 a 25 anys del període de còmput.
En tot cas, el que caldria abans que res és avançar en el compliment de l’Acord de Pensions assolit el 2006, especialment pel que fa a la integració de règims especials en el règim general de la SS o el sistema de reducció de l’edat de jubilació per les activitats professionals més penoses.
Molts pensionistes veuran com la seva pensió és el 2010 inferior a la que venien cobrant. Defensem el manteniment del poder adquisitiu de les pensions. En aquest sentit, ICV registrarà una Proposició No de Llei (PNL) al Congrés per instar al Govern que garanteixi que cap pensionista cobrarà menys que l'any passat.
Des d’ICV tenim la sospita de el veritable motiu de sembrar aquest dubte en el conjunt de la societat civil espanyola és la manca de valentia política d’apostar pel canvi de model econòmic i, sobretot, la temptació que té l’executiu, de claudicar davant la insistència dels poders fàctics empresarials i sectors polítics més conservadors cap una reforma laboral que abarateixi els costos laborals (a més de flexibilitzar el mercat de treball, es clar).
Tanmateix, continuem exigint a l’Executiu de ZP que faci avenços clars en algunes qüestions que considerem drets bàsics dels pensionistes:
o Millorar i unificar les pensions més baixes, establint per llei la Pensió Bàsica Universal propera a l’SMI, on el requisit sigui ser major de 65 anys i la unitat de càlcul sigui els drets individuals.
o Increment de la pensió mínima contributiva per sobre de l’SMI.
o Millorar les pensions de viduïtat, fins a constituir el 100% del salari o la pensió, de la parella.
o Creació de la nova pensió d’acompanyament per a les persones que viuen soles.

La sostenibilitat econòmica del sistema públic no l’hem de buscar en la reducció de la despesa pública si no en l’increment dels ingressos amb una reorientació de la política fiscal, amb una proposta perquè el Govern espanyol “tingui un full de ruta fiscal progressista”. Entenem que, ara toca més que mai, apostar per gravar a aquelles persones (físiques i jurídiques) que més tenen i/o més guanyen, per tal de generar un nivell de recaptació tributària addicional que es pugui destinar a polítiques socials adreçades a aquells col•lectius que més pateixen la crisi, garantint, alhora el futur del sistema de pensions.
En definitiva, des d’ICV ens oposem frontalment a qualsevol proposta que, com aquesta, retalli drets que tan ens han costat a totes i tots d’assolir en aquests anys de democràcia. Estem disposats a parlar de totes les mesures necessàries per sortir de la crisi i, sobretot, crear ocupació estable i de qualitat però, en cap cas, acceptarem que això inclogui retallar drets bàsics de la ciutadania que no es qui ha generat la crisi, si no qui la pateix en major mesura.
ICV seguirà al costat dels treballadors i treballadores i al costat dels sindicats, i demanem a Zapatero que torni a les posicions d’esquerres i deixi d’estar segrestat per les veus de Davos, dels organismes internacionals o de la premsa financera. El problema no són els més vulnerables (els pensionistes, els joves aturats, els immigrants), el problema són els poderosos (els banquers que guanyen fins i tot quan ho fan malament, els empresaris que estafen i a sobre se’n riuen).

Continua el PEC de Cambrils

Hi ha projectes de ciutat que em són especialment estimats, perquè la gent d'ICV els hem impulsat des de bon començament quan molta gent no hi creia.
Un d'aquests projectes és el Projecte Educatiu de Ciutat, que a Cambrils hem tirat endavant, com a molts d'altres llocs de Catalunya. Combina dos aspectes importants: la participació de la ciutadania en definir un projecte de ciutat que neix dels aspectes educatius però abraça temes generals; i el fet de posar l'educació al bell mig de l'agenda municipal.

El tercer Fòrum Cambrils Ciutat Educadora se celebrarà aquest dissabte a les instal·lacions de l'IES Cambrils, de 10 a 14 hores. Aquesta és la tercera edició Fòrum educatiu que se celebra cada any dins del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), i que serveix per a que qualsevol persona pugui dir la seva en matèria d'educació a les escoles, ja siguin mares, pares, professors, joves, botiguers, jubilats, empresaris, etc. L'objectiu d'aquesta trobada és arribar a propostes concretes d'accions que es puguin endegar a les escoles cambrilenques o en el marc de la ciutat.

En els dos primers anys del Fòrum, amb una participació destacada, vam aconseguir consensuar un seguit d'accions moltes de les quals ja s'han portat a terme, com poden ser la xarxa educativa de ciutat, que significa que equips directius dels centres educatius de Cambrils treballen de manera conjunta; també les rutes guiades pel nucli antic per mostrar la història local als infants; el dia de la fruita, presentat la setmana passada i en el que es planteja que cada dijous els nens i nenes de primària esmorzin una peça de fruita; o bé els cursos de mediació per treballar la gestió de conflictes a les escoles, o bé el Consell d'Infabnts, en curs de realització.

Enguany proposem que el tercer Fòrum s'ha de focalitzar en crear propostes per impulsar l'escola inclusiva i la cohesió dels seus alumnes. Volem concentrar esforços en fer propostes a les escoles per tractar la inclusivitat, una paraula que pot sonar inconcreta però que és molt important per cohesionar els diferents alumnes que arriben a una escola, com pot ser una persona amb un grau de discapacitat o bé altres situacions.

Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot? Arguments d'un govern d'esquerres

ICV-EUiA-EPM no està fatigada, ni creu que el govern tripartit estigui caducat. Globalment defensem la immensa tasca feta, potser s'ha fet més en 7 anys que en 23 anys de CiU. El que sí que podem dir és que no hem estat capaços d'explicar la tasca feta. O no ens han deixat, diria algú veient el que publiquen certs mitjans.
En tot cas, nosaltres volem donar la cara i parlar d'allò que hem fet al govern i d'allò que s'ha fet des del Govern de la Generalitat.
Volem començar explicant a aquelles persones que ens van votar què hem fet amb el seu vot. Per això hem publicat un fulletó que vol ser un resum d'allò que hem fet o d'allò que no ens ha agradat.
Més endavant farem un altre fulletó amb la tasca més territorialitzada, per les diferents zones de Catalunya.

Es remodelen les línies del transport públic de Cambrils

L’1 de febrer es posen en marxa noves línies de transport públic, que milloraran el transport escolar
Des d’ICV sempre hem posat com a objectiu potenciar el transport públic, a tots els nivells: trens, busos, tramvies, ... Estem convençuts que hem arribat a un nivell acceptable en la millora de les carreteres però continuem sent molt deficitaris pel que fa al transport públic.
A Cambrils ja existeix des de fa temps un servei de transport públic urbà, que deixa molt que desitjar. Prova d’això és que té un nivell d’usuaris molt baix.
Les alternatives de millora d’aquest servei són complexes, en part perquè estem parlant de línies interurbanes que es van prolongar en el seu tram urbà. Per això entenem que l’objectiu ha de ser el de tenir una empresa municipal que gestioni línies de transport públic estrictament urbanes, que permetin a l’ajuntament fer els canvis i millores de manera immediata i sense intermediaris.
Ara bé, mentre tant es treballa per arribar a aquesta fita, cal posar sobre la taula millores urgents, que donin resposta a les demandes que ens arriben de la ciutadania.
Una d’aquestes és la del transport escolar. Cambrils té una gran extensió habitada (9 km. De punta a punta) i les escoles com és lògic estan descentralitzades per a acostar-les al màxim als seus usuaris. Malauradament no tothom té la sort de tenir l’escola al costat de casa, menys encara l’institut, o bé hi ha qui fa l’opció per un model d’escola, i s’ha de traslladar.
Doncs bé, properament es posaran en marxa unes noves línies de busos, pensades sobretot per a donar resposta al transport dels alumnes fins les seves escoles o instituts.
Crec que cal agrair a la regidora Laura Forcadell el seu esforç per a accelerar els treballs que ja es venien realitzant i posar en marxa aquest nou servei en aquests moments, en què estem iniciant el segon trimestre escolar.
Des del Grup Municipal d’ICV ens sentim especialment satisfets perquè es tractava d’una vella reivindicació molt sentida per nosaltres. A més, a l’àrea d’educació gestionada per ICV, és on més arribaven aquestes demandes.
Ara el que cal és animar a les famílies a què coneguin el servei, els horaris, el sistema de targetes que fa que el preu del viatge sigui molt econòmic (quasi la meitat del preu del bitllet senzill d’ara). Segur que en els primers mesos es detecten desajustaments, però, precisament, és analitzant aquests desajustaments que es podrà millorar el servei.

+iniciativa x cambrils remprèn el seu camí

Un cop més, +iniciativa x cambrils, el butlletí d'ICV Cambrils, remprèn el seu camí, aquest cop en format digital, per a afavorir el debat polític.
El podeu descarregar aquí

Hortènsia Grau, candidata el Parlament per ICV

Un cop acabat el procés de primàries, la Hortènsia Grau ha estat elegida per la gent d'ICV del Camp de TGN i les Terres de l'Ebre com a candidata al Parlament de Catalunya. Cal felicitar la Hortènsia per aquesta elecció en una nova responsabilitat, que s'afegeix a les que ha tingut fins ara: vicepresidenta d'ICV, directora d'Interior al Camp de TGN.
Segur que en aquesta nova etapa sabrà representar a la gent d'ICV, EPM i EUiA i encarnar amb l'energia que la caracteritza el fil roig, verd i violeta. Una llarga trajectòria en l'ensenyament i en la lluita política, amb una gran formació no renyida amb la pràctica, desenvolupant el seu treball en la gestió dins del món local, o darrerament des del govern de la Generalitat... l'avala tota una feina feta que garanteix uan bona feina al Parlament de Catalunya.
Cal felicitar també al Daniel Pi, per l'excel.lent treball que ha dut a terme al llarg dels darrers anys al Parlament de Catalunya, tant defensant les polítiques generals de la coalició roig-verda com defensant el nostre territori. El Daniel ha encarnat com ningú les polítiques de la nova cultura de l'aigua, com va quedar palès a Reus en la presentació del llibre col.lectiu sobre polítiques d'aigua a Catalunya. La defensa del transport públic: tren, Tramcamp, del qual va ser capdavanter al Camp de TGN i a Catalunya quan ningú hi creia, polítiques de mediambient, i d'altres...
Ara comença un llarg camí fins les properes eleccions autonòmiques on caldrà treballar intensament tant a les Terres de l'Ebre --que l'Hortènsia sortosament coneix en detall perquè hi ha viscut i treballat molts anys-- com al Camp de TGN.
Estic convençut que tindrem un bon resultat perquè ICV-EUiA-EPM és la força imprescindible per a la gent que no només vol gestionar allò que existeix sinó transformar-ho. Com a mostra, només un botó: el què està passant aquests dies a Vic on ens hem quedat sols defensant allò que moltíssima gent diu i té molt clar, però resulta que de tots els partits a Catalunya només ICV se l'ha jugat i dit allò que pensa, sense entrar en el perillós joc d'aturar les polítiques xenòfobes duent-les a la pràctica. Hi ha partits que perden el nord amb massa facilitat...

Dificultats en l'empadronament: cal protegir els drets i no retallar-los!

M'ha indignat sentir aquests darrers dies el que ha fet el govern CIU-PSC-ERC a Vic que ha endurit les condicions en l'accés a l'empadronament dels immigrants, denunciant davant dels mosoos d'esquadra a aquells i aquelles que no tinguin la tarja de residència.
Entenc que la raó del govern de Vic és el seguidisme de les tesis que defensa a Vic PxC, el partit de Josep Anglada. Ja és trist que alguns pensin que la millor manera de combatre els postulats de l'extrema dreta és la d'aplicar allò que diuen.
Aquesta mesura no només vulnera el Pacte Nacional per la Immigració aprovat el
desembre del 2008 pels partits que conformen el govern de Vic, entre d'altres. Es una mesura il.legal, que contradiu l'actual legislació sobre el dret i la obligació d'empadronament que determina l’article 15 de la Llei 7/1985 de 2 d’abril, reguladora de Bases del Règim Local, que afirma que tota persona que viu a Espanya està obligada a inscriure's al padró del municipi on resideixi habitualment.
I és que l'ús de la immigració com a instrument electoral per aconseguir vots és realment penós. No s'hauria de poder canviar drets per vots com volen alguns.
Sortosament no tots els partits de Vic han caigut en aquesta bogeria i el regidor d’ICV-EUiA, Xavier Tornafoch, ha anunciat que el proper ple
municipal de l’Ajuntament de Vic del dia 13 presentarà una proposta
d’urgència per reclamar la retirada immediata de la proposta de l’equip de
govern.
Esperem que aquesta proposta faci reconsiderar el govern de Vic.

MTC? No, gràcies!

El 23 de desembre el Consell de Ministres aprovava treure a construcció el Magatzem temporal centralitzat, o sigui el cementiri nuclear. Un cop més, en període inhàbil d'un sol mes, es deixa a les mans d'un municipi, la solució a un problema que es ve arrossegant des de fa anys. I és que els residus nuclears d'alta activitat mostren ben clarament que aquesta tecnologia no ha resolt de manera satisfactòria els seus residus i cal buscar un emplaçament "provisional" (qui s'ho creu?) perquè les actuals piscines ja estan plenes a vessar.
No estem d'acord amb la solució del govern als residus nuclears, la d'ubicar-los en cementiris nuclears; volem un calendari de tancament de les nuclears per saber de quans residus estem parlant.
Les Comarques del Camp de Tarragona i les terres de l'Ebre no han d'acollir aquestes instal.lacions, perquè som les comarques més nuclearitzades d'Europa. Volem tenir un altre futur que no sigui nuclear. No volem que cap dels nostres pobles arrossegui per sempre més l'etiqueta "cementiri nuclear" malgrat tot els diners que el govern es veu obligat a posar sobre la taula per "compensar".
Fa anys que hem estat solidaris amb 4 centrals nuclears que a més han estat gestionades de manera nefasta, tal i com vam exposar en l'acte de fa unes setmanes recordant els 20 anys de l'accident que va obligar a tancar Vandellòs I. Ha arribat l'hora de dir prou a les nuclears a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre: ja hem complert.
I és el clam del territori: vegi's si no les mocions aprovades en contra d'acollir el cementiri nuclear a totes les comarques: 61 municipis i 7 consells comarcals ho han fet. I no oblidem la moció aprovada pel parlament de Catalunya.
Ho podem dir més fort i ho farem però no més clar!

Notícies de la marxa a Gaza

Pel seu interès i perquè és una iniciativa que està passant bastant desapercebuda, reprodueixo la carta dels familiars de la TERESA SALA, una catalana que ha decidit anar a la marxa i jugàrse-la en favor dels palestins, els grans oblidats , junt amb els sahrauís. A ra mateix ha iniciat una vaga de fam en protesta pel tracte que està rebent la marxa a Gaza.

Carta abierta a los medios de comunicación en motivo de la marcha a Gaza 2009 y la huelga de hambre emprendida por Teresa Sala.


La Marcha por la Libertad de Gaza es una convocatoria pacífica -formada por participantes de más de 40 nacionalidades diferentes- que tenía previsto salir el pasado 27 diciembre de El Cairo (Egipto) rumbo a la Franja de Gaza. El objetivo de la marcha era doble, por una parte recordar el salvaje ataque israelí que dejó más de 1400 muertos (de ellos casi un tercio niños) hace un año, y denunciar, al mismo tiempo, el bloqueo absoluto al que se ve sometida la región desde 2007.

Tras el ataque de la Navidad del 2008, que hundió aún más (si ello era posible) la ya paupérrima economía de la Franja, Estados Unidos y la Unión Europea garantizaron que la población palestina no se vería abandonada. Pero un año después, los hechos avergüenzan a las palabras y las iniciativas encaminadas a aliviar la situación humanitaria de la Franja han sido tan tibias como ineficaces. Y mientras el bloqueo sigue dejando virtualmente aislada a la Franja, los acuerdos preferentes de la UE con Israel no se han visto modificados en una sola coma.

Nuestro gobierno, por su parte, no se ha distinguido más que por la preparación de nuevos y generosos acuerdos de venta de armamento con Israel, y en servir en bandeja (con una inexplicable indiferencia mediática) la anulación del concepto de Justicia Universal con el que los magistrados españoles pretendían fiscalizar la actuación de los dirigentes y oficiales israelíes.

En estas circunstancias, cuando nuestros gobernantes rompen sus compromisos, cuando hacen dejación reiterada de sus funciones, cuando el cinismo y la indolencia es la única política en la que recrean, la sociedad civil no puede más que hacerse oír con fuerza. Y es por ello que 50 españoles -a pesar de la prohibición explícita del gobierno egipcio y de la recomendación en sentido contrario del ministerio de Asuntos Exteriores- han viajado a El Cairo para acompañar al resto de participantes -hasta un total de 1400- y sumarse a la marcha por Gaza.

La situación en estos momentos de la marcha es crítica: los activistas se encuentran bloqueados o retenidos en diferentes puntos del territorio egipcio, y se ha impedido el paso a la Franja a todos ellos (juntamente con el material de ayuda humanitaria que les acompaña). Como medida de presión, un grupo ha acampado frente a la sede de Naciones Unidades de la capital egipcia, y ocho de ellos se han declarado en huelga de hambre. Entre los huelguistas, encabezado por Hedy Epstein (superviviente del holocausto judío y a sus 85 años una activista de larguísima trayectoria en la defensa de los derechos humanos), se encuentra la española Teresa Sala, proveniente de Mollet del Vallés (Barcelona).

Desde la distancia apoyamos la decisión de Teresa y el resto del grupo (mención especial merece sin duda la lucha de Hedy Epstein), nos sentimos orgullosos de una decisión que desde aquí compartimos por completo y con la que sólo podemos solidarizarnos.

Antonio Sánchez, marido de Teresa Sala

Sandra, hija de Teresa Sala

Arnau, hijo de Teresa Sala

Entre els romans i el reus-parís-londres

Vivum temps convulsos al Camp de TGN, amb el procés d'elaboració de la llei d'organització territorial. Una crispació que sembla venir sobretot de TGN i que ha estat resposta en major o menor mesura per Reus.
La veritat és que són reaccions "esperables" pel que suposen d'enfrontament entre dues ciutats rivals durant molt de temps; on sempre hi ha latent un cert enfrontament "de campanar" que aflora sovint de manera transversal en la ciutadania i en les organitzacions socials o polítiques.
No obstant, són debats estèrils i fora de lloc. En efecte, no està escrit que TGN deixi de ser capital, perquè a la llei se suposa que no hi sortiran els noms de les capitals. D'altra banda, es veu que de poc li ha servit a TGN ser la capital fins ara, si no entèn que ser capital, més enllà dels aspectes administratius, hauria de voler dir ser capaç d'exercir un cert lideratge territorial, de jugar un paper clau no només en benefici propi, sinó pensant en el conjunt del territori.
El Camp de TGN no ha tingut aquest lideratge compartit i això ens ha passat factura: si anem units podem aconseguir posar en marxa SIRUSA, el CAT, el Consorci del Transport Públic, etc. Si anem separats, ens acaba passant que l'estació de l'AVE està a Perafort, i tothom s'estripa les vestidures; però alguna cosa es devia fer malament perquè al final anés allí.
Crec que ens estem equivocant si plantegem el debat d'aquesta manera, sobretot TGN. Entenc que l'alcalde no vulgui que ningú li arrabassi la bandera del tarragonisme ara que està tan cotitzada, però així no anirem enlloc.
Cal un debat que no sigui nominalista i que ha de versar sobre quin futur compartit volem per la segona àrea metropolitana de Catalunya. I que tingui en compte el rol de TGN, però també de Reus, Cambrils, Valls, El Vendrell...
No estem a l'època dels romans, i actualment la tecnologia permet una manera diferent de prestar els serveis administratius, però és que el mercat laboral tampoc és local sino metropolità; i la gent treballa aquí, viu en una altra localitat i se'n va de festa a una tercera localitat.
Esperem que passin les febrades i reconduim el debat en el seus justos termes.

Una oposició que fa molt soroll però per no res!

O com es diria en castellà: "Mucho ruido y pocas nueces"
Ahir divendres vam tenir el ple d'aprovació de pressupostos pel 2010. Uns pressuppstos per un any complicat per la situació de crisi econòmica a què ens ha portat la globalització i els anys de l'especulació immobiliària heretada dels governs del PP. Ara estem pagant els plats trencats d'un model de creixement econòmic insostenible i perjudicial per les clases populars que ara paguem en forma d'atur.
El govern de Cambrils estem intentant mantenir a Cambrils un cert estat del benestar en forma de creació d'equipaments, dotant Cambrils de les infrastructures que els anys de govern de la dreta ens havia privat.
Tenim uns criteris clars que són:
- continuar amb el pla de mandat, al màxim que es pugui
- reduir la despesa corrent
- mantenir la despesa social i reforçant la cohesió social, en especial ajuts d’emergència i reduccions de taxes als col.lectious més vulnerables, en IBI, aigua, clavegueram, etc.
- apostar per les PAO i la formació que ens permeti tenir una ciutadania millor formada que estigui en millotrs condicions d’insertar-se laboralment
- desenvolupar unes inversions importants en volum que actuin com a reactivadores de l’economia local.
Front això tenim una oposició que es limita a fer un discurs de desgast del govern, fent molt de soroll i amb molta gesticulació però mancada d'alternatives.
Ho va reconéixer la portaveu de CiU quan va dir que ells no tenen cap obligació de presentar alternatives i que en tot cas ho farien semmpre i quan tinguessin a la seva disposició l'equip de funcionaris municipals.
Com si a Catalunya els grups de l'oposició no presentessin alternatives polítiques quan estan en desacord amb els governs respectius. Sense més mitjans que la seva capacitat de generar alternatives.
Es el que ICV i demés grups d'esquerres fèiem quan estavem a l'oposició i mai se'ns va ocórrer demanar funcionaris per a presentar-les!
Però a més, quan es donen arguments concrets sobre la manca de coherència entre el discurs que fan i el que feien quan estaven al govern, es posen nerviosos i recorren un cop més a la gesticulació.
Així quan vaig destacar que el PP a Cambrils fa una línia de discurs polític carregant contra les empreses municipals quan és precisament el PP d'Aznar en el govern de l'estat qui les va aprovar, els representants locals del PP no saben què dir, com es veu en la intervenció del sr. Garriga.
O quan s'assenyala que contràriament al què diuen ara, van incrementar el nombre de funcionaris en un 45% entre 1999 i 2003, veiem com la sra. Dalmau respon amb unes dades que ens donen la raó. Diu que al 1999 el pressupost en personal era de 5,144 MEUR i al 2003 va pujar fins 9,3328 MEUR. Jo crec que això és més d'un 45%, concretament és un 81,33%, però el que ICV va argumentar no va ser despesa de personal sinó nombre de funcionaris. Les xifres que ella dóna d'increment de personal en el període 2003-2009 és d'un 78,79%, que és menor, i a més en un període més llarg de temps. Es a dir, els govern de dreta van incrementar més la partida de personal que el d'esquerra! Just el contrari del què ells insinuen!
Respecte al control de la despesa corrent, cau pel seu propi pes, i a més no ho van desmentir, que el que es feia quan ells governaven era gastar sense control i després simplement ampliar les partides amb càrrec al romanent. Justament allò que mai s'ha de fer i allò que en el darrer paríode no s'ha fet.
Com a conclusió, hi ha un discurs de desgat contra el govern amb arguments incoherents com el de les empreses públiques municipals, i reclamant un control de la despesa o una rebaixa de personal que ells van incomplir sempre.

">

Impost de successions: finalment el pagaran NOMES els rics!

A ICV estem d'enhorabona perquè finalment i quan ja semblava impossible , hem aconseguit fer recapacitar els nostres socis de govern i pactar a tres i no només a dos com fins aleshores la necessària reforma de l'impost de successions.
No ha passat com amb la LEC, en què PSC i ERC van preferir pactar amb CIU abans que amb ICV. Es corregeix així una situació anòmala en què uns socis d'un goern trien per a pactar altres socis que els sel seu govern.
Però a més, cal celebrar que finalment no perdrem tants ingressos i que aquests diners que pagaran els rics de manera exclusiva, serviran per a seguir fent polítiques socials. Era absurd haver lluitat tant per a millorar el finançament de Catalunya per acte seguit dilapidar part dels guanys i fer un immens regal als poderosos d'aquest país.
Sorprén veure com CIU i PP es lamenten de què l'impost no hagi estat eliminat quan només el pagaran el 6% més ric dels catalans i catalanes. Aquí es veuen els veritables interessos de classe de CIU i PP. Per aquells que ho havien oblidat.

Aminetou: benvinguda a casa!

Ha estat un desenllaç molt ràpid i inesperat. Havíem acordat a la reunió de Hammada de dijous que aquest dissabte i diumenge faríem meses a Tarragona i Reus per a demanar firmes en suport d'Aminetou, però la celeritat del retorn ha portat a la desconvocatòria.

Sento alegria per la victòria d'aquesta dona fràgil davant de un país poc acostumat a escoltar el poble sahrauí, però també sento tristesa perquè després de tants anys el poble sahrauí continuï als campaments i hi hagi tan poques perspectives de solucions dignes.

Malgrat haurem de retirar la moció, perquè l'Aminetou ja és a casa seva, cal recordar que diversos punts de la moció encara estan vigents i que el tema no està resolt.

Raó de més per a seguir lluitant pel final de l'exili del poble sahrauí i que puguin retornar a casa seva tots ells.

ICV presenta una moció en suport a Aminetou Haidar

El grup Municipal d'ICv a l'ajuntament de Cambrils ha presentat una moció en suport de l'activista sahrauí pels drets humans actualment en vaga de fam. Esperem afegir-nos a l corrent solidari en defensa de lluita d'aquesta dona i dels drets del poble sahrauí.
La moció diu el següent:

Primer. Expressar la nostra solidaritat cap a l’activista sahraruí i per les set persones detingudes a Casablanca (Marroc), i exigir el Govern d'Espanya que garanteixi, la tornada segura i sense condicions d'Aminetu Haidar a la ciutat d'El Aaiún en territori sahrauí i d'acord amb la documentació de què és titular i a què té dret, respectant els pactes internacionals de drets civils i polítics.

Segon. Demanar l’alliberament de les 7 persones detingudes i el cessament de la repressió envers els defensors i les defensores dels drets humans als territoris ocupats del Sàhara Occidental.

Tercer. Sumar-nos a la condemna de la comunitat internacional per l’actuació del govern del Marroc, que suposa una clara vulneració dels drets humans i el dret humanitari.

Quart. Sol•licitar al govern de l’Estat que cridi a consultes l’ambaixador d’Espanya al Marroc com a protesta per la vulneració de dret internacional humanitari i els drets humans per part d’aquest país.

Cinquè. Reclamar al govern de l’Estat que mentre Aminetu Haidar estigui en territori de l'Estat espanyol adopti les mesures adequades per a donar un tracte de respecte absolut a la dignitat i la seguretat de l'activista sahrauí.

Sisè. Demanar al govern de l’Estat i a la UE que el respecte als drets humans als territoris ocupats del Sàhara Occidental formi part de la relació diplomàtica de l’Estat espanyol i de la UE amb el Marroc.

Setè. Mostrar el nostre rebuig a l’escalada de repressió que pateix el poble sahrauí en els territoris ocupats del Sàhara Occidental

Impost de successions: que paguin els rics, és clar!

Crec que cal explicar molt millor del que ho fan els diaris el debat sobre l'impost de successions. Molta gent no té prou informació sobre la barbaritat que volen cometre PSc i ERC eliminant a la pràctica aquest impost. En mig de la crisi ens estem quedant sense recursos per millorar els serveis públics. Adjunto una petita explicació.

http://www.slideshare.net/successions/mantenim-els-impostos-als-rics-mantenim-limpost-de-successions

Ser ric no pot ser un xollo

Moltes persones estem perplexes aquests dies quan escoltem que PSC i ERC estan promovent una reforma de l’impost de successions, en línia amb la què va promoure el PP en les comunitats on governa. Amb uns arguments en parts certs, com és que l’actual llei ha generat situacions injustes entre les classes treballadores i les classes mitges, es vol eliminar quasi totalment un impost que existeix a la majoria de països europeus.
Amb aquesta proposta de PSC i ERC un cònjuge i dos fills que heretin un pis i un patrimoni, que tot plegat ascendeixi a 1.800.000€ (300 milions ptes.), NO pagaran res.
I tres fills que rebin una herència de fins a 3 milions€ (500 milions ptes) pagaran un 70% del que pagaven abans.
Es a dir, qui més es beneficiarà d’aquesta reforma –si no aconseguim aturar-la- seran els rics d’aquest país. El 10% de les rendes més altes, que aportaven el 75% de la recaptació de l’impost veuran com se’ls hi redueix l’impost de manera molt important. Si ho sumem als que directament fan frau i no l’han de pagar, un autèntic regal.
Un regal enverinat, però, per les classes treballadores i mitjanes d’aquest país,. Perquè... com pagarem més escoles, millor sanitat, més seguretat, més prestacions per les persones aturades. En definitiva, en plena crisi econòmica tindrem menys instruments per a lluitar contra els efectes de la crisi i els perjudicats seran els més febles, i els guanyadors, els més rics.
ERC ha dit que aquesta proposta la pot votar a favor CiU i fins tot el PP. Això és una garantia que és una proposta injusta i de dretes. Sembla que alguns semblen voler copiar i imitar CiU o el que ja ha materialitzat a Madrid Esperanza Aguirre.
Dir per últim que quan Bush va proposar a EUA una reforma de l'impost que anava en la mateixa direcció que la que s'està plantejant a Catalunya les classes benestants com la família Rockefeller i Bill Gates la van qualificar "d'injusta" i s'hi van oposar. Esperem que PSC i ERC s’ho pensin millor i rectifiquin.

20 anys de Vandellòs: un balanç decebedor

Ahir vam fer l'acte dels 20 anys de l'accident de Vandellòs.
Un acte que crec que era necessari perquè molta gent jove d'aquest país no va viure aquells fets i ningú s'ha encarregat d'explicar-los-ho. Ha estat motivador veure com aquests dies previs a l'acte hi ha hagut gent jove que m'ha enviat missatges interessant-se per l'acte.
Fa 20 anys vam estar a punt de la catàstrofe. Vam viure el pitjor accident d'una central nuclear a Europa fins la data.Cal fer memòria històrica dels fets.
La posterior mobilització va pressionar per a tancar la nuclear de manera definitiva.
Cal per això agrair a aquelles persones, començant pel Col.lectiu Antinuclear de l'Amettal, amb l'Eloi Nolla al capdavant, el seu esforç, que ens ha permès avançar cap al tancament de les nuclears, una font d'energia insegura, cara i perillosa.
20 anys després n0 s'han après les lliçons d'aquell accident i les nucelars d'Ascó i Vandellòs, segueixen liderant els rànkings d'accidents/incidents de les nuclears d'Espanya i d'Europa.
El CSN no ha jugat el seu paper de control i no ha obligat a fer les inversions necessàries en seguretat, deixant que les nuclears maximitzin beneficis a costa de la seguretat.
Ara mateix tenim dos debats més: l'allargament de la vida útil de les nuclears, que pot ser un immens regal per les empreses nuclears, donat que incrementarn els seus beneficis. I El Magatzem Temporal Centralitzat,, on molts sectors del territor, ajuntaments, consells comarcals i el mateix Parlament de Catalunya han dit NO a que s'instal.li al Camp de Tarragona, ni tan sols a Catalunya. Hem complert a bastament la nostra quota solidària en energia nuclear.

Aquí teniu el vídeo que s'ha fet des d'Ecologistes en Acció i que ahir vam poder veure.
Vull agrai a l'Eloi Nolla per la xerrada d'ahir i per l'esforç de tants anys.

20 anys de Vandellòs I Hem après les lliçons?

Aquest dimecres, seguint la línia d'organitzar actes de debat sobre temes d'interès de l'actualitat política el grup local d'ICV organitzem la inauguració de l'exposició sobre l'accident de la nuclear de Vandellòs I fa tot just 20 anys, així com el passi d'un vídeo sobre aquells fets.
Tindrem un representant d'Ecologistes en Acció, autors de l'exposició i del vídeo.
Després de la presentació, és el torn del debat.

Es presenta l'Ateneu Cambrilenc

Avui hem tingut una molt bona notícia: s'ha presentat a Cambrils l'Ateneu Cambrilenc, una iniciativa impulsada per l'MLP, el moviment laïc i progressista de Catalunya que vol impulsar activitats ciutadanes de caire social i neix amb voluntat de crear un nou moviment ciutadà.
Avui se n'han plantejat unes quantes: horts urbans, Bús a peu, escoltisme marí, fira agroecològica, recollida d'aliments per a famílies necessitades, activitats de lleure, etc.
Ha presentat l'acte el president Ramon Canalda i ha intervingut també la secretària Carolina Gonzàlez.
El Jordi Collado, representant del MLP al Camp de TGN i director del casal l'Amic ha fet una petita conferència sobre les activitats que des de fa 25 anys ve desenvolupant la Fundació Casal l'Amic als barris dee ponent de TGN.
Benvinguts i benvingudes, companys i companyes! Segur que us espera un llarg camí. Que tingueu molts èxits en la vostra nova aventura!

Ni una mort més!

Avui, 25 de novembre, hem aprofitat l'ocasió que ens brinda el calendari per a organitzar actes de sensibilització sobre aquesta veritable xacra de les nostres societats, en plural. Vam tenir una interessant xerrada a Tarragona el passat dilluns dins ICV amb la Pilar Casas, agent d'igualtat i la Mercè Claramunt, presidenta de Dones amb ICV que va servir per a reflexionar sobre els 5 anys que han passat des de l'aprovació de la llei estatal contra la violència envers les dones. 5 anys és poc temps per a valorar una llei, podem dir però que va ser un salt endavant, però que queda encara molt camí per recórrer. Es la primera llei a Europa sobre el tema, però ja sabem que no n'hi ha prou amb les lleis: cal desenvolupar-les de manera que s'apliquin de veritat i, sobretot, provoquin i consolidin els canvis socials que facin que ja no sigui necessària.
Avui hem fet realitzat un altre acte, amb la lectura d'un manifest a l'ajuntament de Cambrils, a les 12h, a les escales de l'ajuntament, amb bastanta gent.
Crec que cal fer conscient a la gent de la importància i abast del problema de la violència masclista, de les moltíssimes dones arreu del món que n'estan afectades -moltes les tenim a prop nostre- i de què cal canviar les pautes culturals i de comportament per evitar que es repeteixin les agressions i les morts de dones.